Arxivar per març de 2009

14 març 2009


Perduts al bosc

Classificat com a General


Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d’un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d’això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l’esquena que fa una bona colla d’anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l’entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d’anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L’Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l’atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l’Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure’ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.

MissatgePublicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte: Respondre citant Editar/Esborrar aquest missatge Esborrar aquest missatge Veure IP de l'autor

La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s’ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d’origen i de família que l’esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l’oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.

Comentaris tancats a Perduts al bosc

08 març 2009


5 milles femenines Valldoreix

Classificat com a General

Cap de setmana diferent. No havia anat encara veure les 5 milles femenines de Valldoreix. Una cursa dedicada a la dona i per que la corrin dones totes juntes en el dia mundial de la dona. De vegades m’aturo a pensar quan estic a una sortida d’una cursa, que majoritari ament som homes els que estem esperant que donin la sortida, i alguna dona. Trobo que té molt mèrit que en treguin importància i estiguin disposades a no sentir-se cohibides i ho facin. El que si fossin tot dones i jo estigués al mig, sentiria força vergonya i m’ho rumiaria i imagino que moltes dones poden sentir el mateix. Bé; apuntar-se a una competició significa que et mesuraràs de moltes maneres. En relació a les teves companyes i a una distància. Després venen les estadístiques: posició respecte a les apuntades, el temps que pots establir en la distància i analogies amb altes proves. Fent una mica de crònica d’aquest diumenge, i com sempre el gps ens porta per carrers estranyíssims i tot i que ens fa arribar a lloc, ens fa entrar per carrers sense sortida, per haver-hi un torrent pel mig. Un cop aparcat el cotxe a un lloc adient, anem tots tres a buscar informació i pitrall de la Marisol, que avuí era el seu dia. També ens acompanya en Nuck. Ja tenim el número i veiem que regalen a tothom de possibilitat d’esmorzar: fem un café en llet i al cap de poca estona arriben la Montse, Bernat, Arnau i Olivia. La Montse molt contenta i amb ganes de fer bon paper, com així van fer totes dues. Fem alguna fotografia de record i escoltem les explicacions de l’organització sobre detalls del circuït. En Bernat, que ja havia vingut una altre vegada, diu que coneix un lloc on podrem gaudir de la cursa com a espectadors, com així va ésser. M’adono que de Terrassa no ha vingut cap dona, ni nena i m’estranya una mica. El circuït era dels anomenats trenca-cames. Animant també es passa bé i veure com la Montse i la Marisol ambdues fan una gran competició i acaben amb molt bones sensacions, fruit de la seva constància amb entrenaments i que gaudeixen tot el grup de dones que ha muntat, Jo diria millor que l’amisat els hi fa passar-s’ho bé i avui era l’hora de mesurar-se i ho han fet fantàsticament bé. Enhorabona noies !

Moments previs d’escalfament

Fotografia davant l’anunci

Explicacions del recurregut

.

Primera pujada

Montse Mazorriaga, a punt de finalitzar després d’una forta pujada

Marisol com sempre riallera, tot i l’esforç

Ara ja més rialleres

Comentaris tancats a 5 milles femenines Valldoreix

« Següents - Anteriors »