..Dir que encetem récord mossenaire, i és un orgull per tots nosaltres.
Per primera vegada s’assoleix el compartir plegats amb dotze fèmines
un entrenament i això fa que el grup sigui realment el que es vol.
Un lloc on compartir una hora d’entrenament amb gent que els agrada
el mateix que nosaltres: entrenar gaudint de la natura, d’una bona
conversa i envoltat de bons amics. En aquest cas calia destacar-ho.
Cadascú busca el seu ritme i tots ens ajudem els uns els altres
i no ens descuidem de ningú. Doncs bé, dit això hem baixat fins
a l’estació antiga de trens de Torre Bonica i tot seguit hem seguit
baixant fins quedar per sota de l’edifici immens i bonic de la Torre
Bonica amb la vista al davant de l’Hospital de Terrassa. Un primer
canvi en pujada. La fotografia l’hem fet en aquest entorn tant pictòric,
i tot seguir un canvi llarg. Re-agrupament i tercer canvi fins la
torre elèctrica. Aquí per la vorera fins el canvi de rasant on farem
el quart canvi fins l’hípica a l’espera de la pujada forteta que
ens espera fins el capdamunt de la pujada. Ara aquest circuït esdevé
un xic perillós per que hi ha més transit i si no amplien la vorera
haurem de fer un pensament i començar a descarta’l, abans no patim
algun accident. És trist, per què és molt bonic, però la seguretat
és el primer. Darreres pujades i mica en mica fins a l’arribada,
on es nota bon ambient i la sensació de que la gent s’ho ha passat
bé. Crec haver recontat tres mossenaires nous, que esperem que repeteixin.
Per exemple en Valentí bé de la ma de la Rosa, que ens va fer propaganda,
com la majoria de vosaltres que trobeu algú que us diu les excel·lències
d’un grup que el que vol és compartir una estoneta sense maldecaps.
Manel Murillo, Carles i Rafa; just al començar
a córrer
Lluís júnior trepitjant-me’n els talons
Dues bones amigues, Juani i Montse
Rosa i Valentí seguits de prop pel mossenaire
que no recordo el nom, Josep i Antoni
Després de la pujada encara anem contents
No recordo ara els noms, el noi de la barba s’estrenava
avui i sembla que se li fa estrany que estigui fent tanta fotografia
Esbufegant després de la pujada
Marta i Pili. Fina i Marta
Gemma, Albert i Vicenç, seguits de prop de Juani
i Montse
Marc i Mirabet, a l’entorn de Torrebonica
Valentí ,en la seva estrena mossenaire.
Mari Pau, Marta, Marta, Teresa, Fina, Gemma Rosa,
Dolors, Maribel, Pili, Montse, Juani
Entorn bonic
Un dia de récord de noies mossenaires
Javi imposant un fort ritme, seguit per en Lluís
i en Carles: clàssics mossenaires
Juani i Montse, seguide de prop per en José del
California Sports
Aquí venia la forta pujada, en entorn bonic però
ara amb més trànsit de vehicles
.
En Martin, ens coneixem des de l’època que fèiem
el test de Cooper a les pistes de Can Jofresa ja fa més de tres
anys per les pistes, i amb qui hem compartir moltes estones plegats.
Ha fet diverses maratons, tan a l’Escala, a la marató d’Empúries
com a Barcelona i entrena amb molta regularitat i se’l pot trobar
tant en curses curtes de barri, com les que es fan cada any per
Terrassa, com en grans distàncies com moltes mitges que fa durant
tot l’any. Sempre se’l veu satisfet i corre, juntament amb la seva
dona la Mari Carmen, que té un bon nivell i assoleix èxits allà
on van.
|