Arxivar per octubre de 2008

11 oct. 2008


Què fem dissabte ?: córrer pel camp amb amics

Classificat com a General

Arribats i enllestits i amb toc sempre de’n Vicenç que
ens alerta que hem de marxar, fem el circuït que partim en direcció al camp de
golf, però que giravoltem pel la part lateral de la residencia d’avis de Mossèn
Homs, evitem un núvol de pols i seguim, per baixar fins el torrent de la Betzuca.
Ara si per camins prou amples anem fins la illeta de pins que ens portaran direcció
a la font d’Argelaguet, que sense aturar-nos aprofitem per re-agrupar-nos per
envoltar l’ampli camp de conrreu que anem deixant a la nostra dreta fins a trobar
el sender que ens fa baixar per llocs prou bonics i coneguts. En José ja m’explica
que avui amb ells, l’Emilio, José i ell mateix els toca fer un farlek i quan ja
veuen el moment comencen a anar amunt i avall al vell estil mossenaire. Al camí
encreuat fem agrupació i el primer canvi en pujada, que forces s’atreveixen a
fer: inclús en Lluis que sempre se’l veu cofoi. Fem un descens ràpid i una nova
pujada que ens duu al pàrquing dels boscos de Can Deu on ens retratem de nou i
irrepetible dia per recorda’l. A la Marta se la veu contenta, també. Recordem
que ha vingut de lluny només per estar i entrenar amb nosaltres. Tot un luxe i
de nou l´única representació femenina dels mossenaires. Anem fins la recta bonica
del bosc on es fa un tercer canvi i una bona rehidratació. Anem gaudint dels farleks
dels nostres amics, amunt i avall. Algun dia algú més s’hi apuntarà. Bé, els darrers
tres quilòmetres fins a Torre Mossèn Homs, on ens espera la Mari Pau per veure’ns
i estar amb nosaltres. Això és tot en quan la meva molt modesta visió.

Un dels meus companys d’entrenament. Algun dia explicaré el que s’arriben a apreciar
aquests ésser vius. També vol venir.

Està clar. Cap aquí anem bé.

Eep ! l’Isaac fa dies que no venia i es porta un bon amic seu; l’Albert. Parella
de qualitat !!

que si, que si, Vicenç, ja marxem, jeje ja hi som tots

Qui no coneix en Casi !, amb la Marta que sembla que te una micona de fred


Casi, un símbol per nosaltres !! tots al darrera !!

les bones amistats s’ha de conreuar i res millor que fer-ho tot petant la xerrada
en uns bons marcs

l’admirat Jaume, que encara que ell no és fondista, es defensa. Aiii, s’hi entrenés.


José, que m’explicava “Avui ens toca farlek “. Fantàstic !

En Marià, aviat marxaria, que té compromisos familiars, però ens ha regalat la
seva presència


(ara no recordo el nom…mmmm, ho arreglo quan el sàpiga), bona planta, bon estil.


Jordi Fabra, tota una institució a Terrassa, el segeuix d’aprop per l’Emilio en
ple farlek


El nostre mossenaire caní de raça biguel (falta nom) amb en Javi Colado.


el somriu de la Marta i l’Albert. l’Albert que reposa; un estil curiós de reposar


Engantxats en plena xerrera. Que anaves a dir Albert ?

foto grup

segona foto grup

Aquí i falta en Jaume i en aquest cas: surto jo. Una més a la cole: fantàstic


Que ve en Jordi


Josep Serna, tot vellugat. Clar ets ràpid

En Carles, un estat de forma que impresiona. Prepara properament una marató de
muntanya de Sant Llorenç. Em va acompanyar a l’entrenament a posteriori que estic
fent quan deixo la mossenejada.

Lloc d’esbarjo; Sant Julià d’Altura

Lluis: content


l’Antonio Díaz; l’inseparable amic de’n Zarco

darrers metres abans la re-hidratació

Els Jose’s en ple farlek

Ja som de nou aquí, força contents

caram quina samarreta !

és l’hora dels adeus


Vicenç, tot bé ?

La Mari Pau ens bé a veure que hi siguem tots

aiii, us agafo distrets !!

dos belles amigues !

on anem a esmorzar Lluis ? a Can Petit. Aquí anavem abans.

Hola guapo, com ha anat ?

i què guapos !

quina colla més maca

ara estem millor posats

qui diu que això no es entrenar. Un bon estirament si senyor, sobretot el d’en
Carles

   
 
L’Antonio Blanco; persona molt agraida a pesar del que ha patit. Té molt present que un accident el va apartar a la seva joventut d’aquest esport i que ara torna a gaudir d’ell i aprofita moltes ocasions per dir-me que s’hi troba tan i tan bé amb nosaltres. El juny del 87 va ser atropellat i va arribar a estar en coma i porta al seu cos patides operacions importants. Era un atleta de nivell i entrenava amb els més grans de l’època i no quedava enrera. Li desitgem el millor i ens honora molt poder entrenar amb ell.

Comentaris tancats a Què fem dissabte ?: córrer pel camp amb amics

06 oct. 2008


Una nova trobada campestre

Classificat com a General

Sona el despertador, o gairebé no: la
son s’esvaeix cada dia a la mateixa hora. En Nuck, el yorshire
dels nens, ja remena la cua com cada dia per donar una volta
pels carrers de casa. Ens posem apunt per anar al forn amb la
Marisol tot dient; on tinc la samarreta mossenera ? . Miro si
la càmera té prou piles i anem, jo vestit per córrer, la Marisol
i en Nuck cap al forn prop de casa. L’ajudo a obrir i a colocar
quatre coses i quan sonen les senyals horaries a icatfm, enfilem
les pesades portes de ferro. En Nuck enlaire les orelles, li
col·loco la corretja per que no es perdi i sortim tots dos corrent
de nou cap a casa. Allà s’hi queda sense perdre de vista el
rellotge i arreplego la càmera i surto carrer Colom amunt en
direcció a l’Avinguda de Jaquard i carretera Castellar amunt.
Ja sé que darrerament no ve ningú al monument de la dona i vaig
pujant pensant que es pot fer que que la companyia s’ho passi
bé, sense molestar gaire. Sempre penso, “qualsevol dia això
s’acabarà”, com tot. Però, quan giro el darrer revolt per veure
l’aparcament, les siluetes de gent que peta la xerrada i que
em mira, em fant tremolar les cames de content. Bé, bons dies,
miro el rellotge per veure que he complert em puntualitat i
saludo tan com puc i em greu de no continuar converses que gairebé
en cadascú tenim engegades. A partir d’aquí la història d’aquest
dissabte: El circuït imaginat previ, és el que hem fet un munt
de vegades i que és força equilibrar de pujades, baixades i
algun canvi per distreure el personal, com el dels quatre camins,
la pujada al parquing de Can Deu i la recta tan maca, on es
veu que en Ferran ve amb ganes a una setman de la seva marató
per sota de les tres hores que amb tanta cura ha anat preparant
i que amb l’Andrés i en Julio han aconseguit l’objectiu desitjat.
Per segona setmana seguida els mossenaries ens regalen amb la
seva presència: la setmana passada els triomfadors de Madeira:
La Teresa, Pau, Marta, Josep, Lluis, Joaquin, Mari Pau (…
em deixo algú ?), encara que el mal temps va afectar amb la
culminació final. Aquest dissabte va ser el torn del maratonians
de Berlin: Ferran, Andrés, junt la Tensi, que a més ens van
obsequiar amb un gratificant pica pica, amb cacaolats, pastes,
sucs (tot molt bé) i pel que tots us estem molt agraïts, tant
als uns com els altres, de tenir a aquest racó de la setmana
com un lloc per celebrar els vostres èxits. Ja ens esteu mal
acostumant. Només amb la vostra presència en considerem ben
pagats. Bé res mes que dir que va ser una entrenament en la
linea de sempre, amb la novetat de que ha tornat el mossenaire
Javier Aguado, aquesta vegada entrenant també al seu gos de
cara el canicros al que participarà ben aviat. Vam rebre la
visita magnífica d’en Carles Roca, amb el seu gos també i remarcable
la nova vessant mossenaire de caminades d’1h que capitaneja
la Mari Pau, que cada vegada és més concorreguda. Avui amb en
Pau parlavem de intenar algun dia fer venir als nostres fills

amb una nova aportació d’enriquiment mossenaire

Bona colla posant-se apunt per entrenar plegats


Jordi Viñeta i l’Albert Ureta. Bons amics. A mí m’han portat
per primera vegada a l’alta muntanya


Els admiradors de la bonica moto de’n Josep, amb la que va fer
una gran volta a Espanya. En Joan també li agrada i sol anar-hi
damunt d’un bon cavall de ferro


Si una setmana abans en Pau feia 100 qms. a Madeira, avui era
en Ferran el que tenia coses a dir. Una marató a Berlin s’ho
val
Amb en Toti, que feia dies que per molèsties no ens venia a
veure


Engeguem les màquines


Els Jose’s seguits per en Carles


En Joan comença a dirigir l’orquestra


A la dreta els quatre Xavi’s, els dos de l’esquerra fundadors
de l’Es-k-mot vallesà. A l’esquerra, amb samarreta mossenaire,
en Carles i per darrera en Lluis i seguits ben d’aprop per la
Montse


Per un camí molt maco, tots agrupadets


Un nou mossenaire caní


Seguit d’aprop de’n Javi Aguado


Lluis i Joaquin, cara avall


Vicente Gonzàlez, que em va donar bons consells minuts abans
d’estrenarme en marató l’any 93. Ha estat campio de Catalunya
de veterans diferents vegades


Les Montse’s, molt en forma i en Josep Farell, que l’endemà
tenia marató de muntanya i ens regala la seva presència


Una pujada anar fent


el maratonià al mig, primer terme de’n Jordi Viñeta i pel costat
en Josep Massaguer que a la tarda marxava al Nepal a fer algun
6000


Jordi Renom en primer terme, tot gaudint


l’Albert Ureta, que està reposant per afrontar nous reptes


Una bonica espera




En Carles Roca, ens visita amb el seu esplendorós gos


Bonica samarreta, Carles


Un regals dels maratonians berlinesos



En Robert bé a cel·lebrar i esperem que aviat el veiem amb nosaltres
corrent.


Ah, son de Sabadell !!


Enhorabona campions !!!!

 

En Marià: aquella persona amable, tranquil·la
amb aquest bon tarannà i que dona una sensació de molt de seny i tan
responsable. Em sorprèn que moltes vegades els seus reptes son impressionants
i quan li ho pregunto: “no, no he entrenat”. Fa Matagalls, maratons,
mitges i entrena per plaer. Això si: una gran persona !.

Comentaris tancats a Una nova trobada campestre

« Següents - Anteriors »