25 oct. 2008
Entrenament amb celebració
Aquest mes s’acomiada amb un estiuet d’agradables temperatures i ambient que afavoreix la pràctica esportiva pels nostres entorns. Una gran quantitat d’amics de nou prenen cita puntualment aquest dissabte, amb gent vinguda de tot arreu. No goso de vegades de preguntar noms, per no oblidar-los, però si que me’n adono que tots feu venir amics vostres per compartir una estona plegats. El mateix Yves bé de la ma de l’avi Mena, i la muller de l’orzo i uns amics que, per variar no els hem pogut posar noms, però que esperem que sovintegin els dissabtes i acabem tenint pinzellades de les seves vides esportives.
Fem el circuit del golf, abans però, el bromista de la colla fa un crit “a l’esquerra!!!” i els capdavanters encapçalats per Antoni Blanco es comencen a endisar en un circuit que fem alguna altre setmana, per exemple fa dues per motius per evitar ‘empolsinament. No sé, el bromista fa un riure per sota el nas i gaudeix cada setmana i ja és un símbol del grup. Ja sabeu qui és ? Els que van tenir de desfer els passos, també fer gràcia, je 😉
Baixem doncs pel camí del golf, i fem el re agrupament adient els llocs habituals, i en Pau Natatxarecorda la marató que li espera a l’endemà amb les pròpies temences: la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall, així com en Javi, gran mesurador del seu ritme i sempre preocupat per no anar més ràpid de ho precís. Certament l’entrenament es fa més interessant quan has detenir en compte cadascú dels amics; aquí rau la clau de l’èxit.
Fem una acceleració a la recta fins a la torre elèctrica, on els membres més electritzants com l’Isaac, Toti, fàcilment posen un ritme de canvi.
Pugem direcció a l’hípica, on fem a part de grans xerrades, algun canvi fins la rotondeta i ens trobem a en Pau i Javi que havien fet una drecereta per no acumular massa quilòmetres que no els passessin factura. Ara anem direcció a les pujades i baixades, als quatre camins i puja amb canvis fins a l’Argelaguet. Fotos varies i cap al final on ens esperava algun petit refrigeri per celebrar una mica que una setmana abans i després de molts anys vaig poder tornar a fer una cent de pista. Es bonic compartir amb vosaltres un sentiment esportiu tan fort com el que tenim molts de nosaltres i espero poder celebrar-ho moltes més vegades: serà bon senyal.
Yves, amic de l’Avi Mena i nou mossenaire. Gran ultrafondista
En Javi amb els llums llargs encesos i en Pau preocupat per la marató de l’endemà
Nova presa
Re-agrupament
Natatxa, la muller de l’orzo
Pascual Vicente és, pels que el coneixem una mica, un gran atleta. Ha fet competicions a molt gran nivell i ha establert marques per molts de nosaltres inimaginables. Quan venia els nadals des de Crevillente, guanyava curses com la del bolet i continua fent estralls quan s’ho proposa. És un gran mossenaire i ens regala la seva companyia molts dissabtes. En poques paraules: un gran atleta
No hi ha resposta
