11 oct. 2008
Què fem dissabte ?: córrer pel camp amb amics
Arribats i enllestits i amb toc sempre de’n Vicenç que
ens alerta que hem de marxar, fem el circuït que partim en direcció al camp de
golf, però que giravoltem pel la part lateral de la residencia d’avis de Mossèn
Homs, evitem un núvol de pols i seguim, per baixar fins el torrent de la Betzuca.
Ara si per camins prou amples anem fins la illeta de pins que ens portaran direcció
a la font d’Argelaguet, que sense aturar-nos aprofitem per re-agrupar-nos per
envoltar l’ampli camp de conrreu que anem deixant a la nostra dreta fins a trobar
el sender que ens fa baixar per llocs prou bonics i coneguts. En José ja m’explica
que avui amb ells, l’Emilio, José i ell mateix els toca fer un farlek i quan ja
veuen el moment comencen a anar amunt i avall al vell estil mossenaire. Al camí
encreuat fem agrupació i el primer canvi en pujada, que forces s’atreveixen a
fer: inclús en Lluis que sempre se’l veu cofoi. Fem un descens ràpid i una nova
pujada que ens duu al pàrquing dels boscos de Can Deu on ens retratem de nou i
irrepetible dia per recorda’l. A la Marta se la veu contenta, també. Recordem
que ha vingut de lluny només per estar i entrenar amb nosaltres. Tot un luxe i
de nou l´única representació femenina dels mossenaires. Anem fins la recta bonica
del bosc on es fa un tercer canvi i una bona rehidratació. Anem gaudint dels farleks
dels nostres amics, amunt i avall. Algun dia algú més s’hi apuntarà. Bé, els darrers
tres quilòmetres fins a Torre Mossèn Homs, on ens espera la Mari Pau per veure’ns
i estar amb nosaltres. Això és tot en quan la meva molt modesta visió.
Un dels meus companys d’entrenament. Algun dia explicaré el que s’arriben a apreciar
aquests ésser vius. També vol venir.
Està clar. Cap aquí anem bé.
Eep ! l’Isaac fa dies que no venia i es porta un bon amic seu; l’Albert. Parella
de qualitat !!
que si, que si, Vicenç, ja marxem, jeje ja hi som tots
Qui no coneix en Casi !, amb la Marta que sembla que te una micona de fred
Casi, un símbol per nosaltres !! tots al darrera !!
les bones amistats s’ha de conreuar i res millor que fer-ho tot petant la xerrada
en uns bons marcs
l’admirat Jaume, que encara que ell no és fondista, es defensa. Aiii, s’hi entrenés.
José, que m’explicava “Avui ens toca farlek “. Fantàstic !
En Marià, aviat marxaria, que té compromisos familiars, però ens ha regalat la
seva presència
(ara no recordo el nom…mmmm, ho arreglo quan el sàpiga), bona planta, bon estil.
Jordi Fabra, tota una institució a Terrassa, el segeuix d’aprop per l’Emilio en
ple farlek
El nostre mossenaire caní de raça biguel (falta nom) amb en Javi Colado.
el somriu de la Marta i l’Albert. l’Albert que reposa; un estil curiós de reposar
Engantxats en plena xerrera. Que anaves a dir Albert ?
foto grup
segona foto grup
Aquí i falta en Jaume i en aquest cas: surto jo. Una més a la cole: fantàstic
Que ve en Jordi
Josep Serna, tot vellugat. Clar ets ràpid
En Carles, un estat de forma que impresiona. Prepara properament una marató de
muntanya de Sant Llorenç. Em va acompanyar a l’entrenament a posteriori que estic
fent quan deixo la mossenejada.
Lloc d’esbarjo; Sant Julià d’Altura
Lluis: content
l’Antonio Díaz; l’inseparable amic de’n Zarco
darrers metres abans la re-hidratació
Els Jose’s en ple farlek
Ja som de nou aquí, força contents
caram quina samarreta !
és l’hora dels adeus
Vicenç, tot bé ?
La Mari Pau ens bé a veure que hi siguem tots
aiii, us agafo distrets !!
dos belles amigues !
on anem a esmorzar Lluis ? a Can Petit. Aquí anavem abans.
Hola guapo, com ha anat ?
i què guapos !
quina colla més maca
ara estem millor posats
qui diu que això no es entrenar. Un bon estirament si senyor, sobretot el d’en
Carles
 L’Antonio Blanco; persona molt agraida a pesar del que ha patit. Té molt present que un accident el va apartar a la seva joventut d’aquest esport i que ara torna a gaudir d’ell i aprofita moltes ocasions per dir-me que s’hi troba tan i tan bé amb nosaltres. El juny del 87 va ser atropellat i va arribar a estar en coma i porta al seu cos patides operacions importants. Era un atleta de nivell i entrenava amb els més grans de l’època i no quedava enrera. Li desitgem el millor i ens honora molt poder entrenar amb ell. |
|
No hi ha resposta
