08 set. 2008
6 setembre, Entrenament en GRUP
Mica en mica tornem a tenir la satisfacció de anar-nos retrobant tots. Unes setmanes els uns, altres setmanes els altres.
Com que sembla que tinc l’estrany privilegi de decidir, vam fer el circuït més senzill encara que bonic, que consta en baixar fins a Sant Vicenç de Verders. Calia recordar que a la tarda els uns teníem cursa a Matadepera i els altres a l’endemà a Sabadell. Jo també pensava anar a Sant Llorenç d’Hortons com així va ésser.
Veure com heu vingut força en forma i amb ganes de retornar-hi i gaudir d’un bon entrenament, és el que cerquem, com va ésser. Veure en els Jaume’s de nou, tan en Verdaguer com en Sales i els amics Xavi Miquel i Dolors, com enceten la temporada per terres mossenaries i que duri. Bé, doncs encara que hi hauria molta cosa a dir, doncs destacarem alguna cosa ajudat per les fotografies.
Aquesta fotografia hi falto jo, donat que no m’acaba d’anar bé el trípod i feu tots bona cara i riallera.
En Josep Farell és un esportista nat, i atresora tot tipus de reptes esportius i practica aficions molt diverses. Com amant a la natura i amb la seva modèstia, sempre que pot ens regala la seva companyia. Recordo que ha fet enguany un munt de quilòmetres a dalt de la seva moto, que practica l’esquí de fons, que fa cims i en definitiva segur que té un munt d’anècdotes que a tots ens agradaria conèixer i que a pinzellades anirem sabent.
Aquí si que hi soc, amb molt mala pinta i content, això si.
Aquí en Josep que volia deixar el protagonisme als que una setmana abans havien reptat a la muntanya del Montblanc, en Josep Lluís Franco i en Josep Massaguer
Al mig en Josep Lluís, que va finalitzar la prova amb quaranta-dues hores, del tot content i compartint la seva proesa amb nosaltres i en Massaguer, que va fer força més de la meitat, 94,2 km. amb un desnivell postiu de més de 5.100 metres, que té molt mèrit., amb vint-i-tres hores, com explica a la seva fantàstica crònica.
Quina tonteria, s’ha disparat la càmera i una ombre és la meva, sabeu quina ?
I aquest bon home, bé junt en Massa des de La Garriga. Els que l’anem coneixent l’apreciem per la seva fermesa i fortalesa. Sabem que tot el que es proposa ho aconsegueix i ens fa molt feliços poder anar amb ell. És l’Esteve, i amb orgull porta el nom de l’Avi Mena, com li agrada que li diguin. És una galó, ser avi, que ells porta amb orgull.
No hi ha resposta
