Etiqueta arxiu 'Terrassa'

02 juny 2016


Una rialla i un que et vagi bé

Si mai tens un moment: passa’t per “Can Mossenaire”.

Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.

I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.

I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé

Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.

Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!


Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una “Mossenaire d’Honor”, com tu i: moltes gràcies!!


I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.


Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.


I amb els dos dits: Nominada!!


Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina


Al costat de la Isabel Vergara i la Isabel Alcalde i la Sara (segona setmana)


Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)


I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?


A punt d’agafar-la amb molta delicadesa


En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: “El Mestre” !!! . Gràcies Joan per tot.


I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell


I en Sebas


I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar


En Quim i en Martí


I mirant l’hora, en Miguel


Viecente, Antonio, Juan Miguel i Miquel


I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier


Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.


I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar


I la bandera a l’esquena del “Mestre”, en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo


Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn


Emilio , Anna i en Cano


I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?


Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment


El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.


I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell


Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes


El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera


Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.


I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.


En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.


I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava


Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.

… i toca passar la carretera, amb molt de compte.


I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.


És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.


I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura


Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia


César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!


I de blau, en David que s’estrena avui


Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan


On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.


la Felisa, seguint a la Isa


En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre


la Sandra.


La Silvia


Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera


A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.


I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel


I ara, quedarà proclamada “Mossenaire d’honor” la Felisa Molina


Enhorabona i gràcies per tot


I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: “el Mestre” en Joan”


Va per tu


Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat “Mossenaire d’Honor”


Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!


Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major”, l’Anna Cos “, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.


I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma


La Gemma Franco


Nuria i Isaac


El Mossenaires fan camí.


Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera


La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s


Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!


Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem “gixot”. Què hi farem!!


La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem

I ara toca el desplegament davant la masia


Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara


Ieeeep !!


Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui

Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys

Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.

Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar “Los runners de la TARIMA” parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.

Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.

I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.

Felisa Molina Justicia

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una rialla i un que et vagi bé

26 maig 2016


Dies de tot

Classificat com a Entrenaments,General

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els que ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrera l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de noticies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraim també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan? el dissabte vinent. Fins aviat!!


És més que un símbol: és algo que ens uneix. L’esport, aquest entorn de la Masia de Mossèn Homs i ara aquesta bandera, que de vegades es resiteix a posar-se recte, tot i tenir a unes magnífiques persones que la porten amb orgull com en Xavi i en Juanjo .


I ara a esperar el moment de la sortida.


I abans, davant dels amics, queda nominat a “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez


I com a portador de la nostra bandera, en Xavi Pons ,davant la Nuria Masegosa


Feia dies que per una cosa o per un altre, volíem que ens portés la bandera i avui ha estat el dia que un gran mossenaire li farà fer quilòmetres. En Xavi Pons

I ara, a l’hora en punt: comença l’entrenament en grup, a veure com anirà.


Conxita


I l’entrenament se’ns torna a internacionalitzar, amb tres noruecs. A la dre l’Ida, mossenaire habitual, amb el seu germà i la seva cunyada. Gràcies per venir.


Montilla, s’ho mira des del darrera.


I el nominat d’avui a “Mossenaire d’honor”, en Jordi Gámez

I ens anem reagrupant


I en Jordi Gámez, Miguel i Wester

I el conegut: camí del golf


Emilio , amunt i avall


La bandera i en Xavi, reposen


Avui tenim per sort al Manolo, al qui en Carmelo dona la mà i per poc per la vida en un accident.


El Mossenaire Manolo va ésser el ciclista atropellat i ens explicava que per un centímetre més on va rebre el cop al cap: ja no estaria entre nosaltres. Com ens alegrem que hagi pogut superar els moments dolents, on a l’hospital la seva vida penjava d’un fil. Enhorabona per la vida!!


Felisa


Carme, Mariona, Andreu, Sandra


I el noruec i germà de l’Ida


Jose Mª Muñoz i Nacho Bravo

Josep Maria Antentas i Conxita


Albert Galan i Natalia Sallares


I un bon progressiu sempre te la recompensa de fer podi: aquí el tenim
Rafael, Felisa, Carmelo, Juan Miguel, Sara i Angel


Carme i l’Angel que torna a la cua, com tothom que fa el progressiu


En Quim i en Marc


I avui tenim dos nous mossenaire ben joves. En Pol i l’Asia. Benvinguda per par de tots els mossenaires: i per cert, que ara ja en sou.


I arriba la cua, i podeu comprovar com el podi del progressiu ve amb la cua. Gràcies!!


Acolorida fotografia, amb en Barcia, Quim i en Marc


I en Manolo: ha tornat a néixer i ens fa molta il·lusió que pugui continuar la seva vida després del greu accident.


I el Mossenaire d’honor, en Jordi Gamez, envolta d’amics


Com en Xavi, amb la Nuria


Fenomenals Mossenaires


David, Andreu, Mariona i Carme


Quim, Montse i Emilio


Antonio i Imma Morales


Pel plans de Can n’Ustrell, prop de Mas Canals i la Casa Ortuño


Jordi Gamez


I arriba la cua i se la va a buscar


Vigilarem no el trepitgem


Pepe , amunt i avall


David i Andreu , amunt i avall


I toca el desplegar la bandera


I colocar-se al moment familiar mossenaire


Tots fem un fort aplaudiment al Manolo que va salvar la vida tot i un accident greu


Donem la benviguda als nostres “Mossenaire Noruecs”


També als “Mossenaires joves”, Pol i Asia. Benvinguts i a la Sara de Rosa. Benvinguda!


I totes i tots vosaltres proclamem al “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez


I coneixem qui és la nostra bandera, en Xavi Pons , aquella persona que transmet tranquil·litat


Màgic moment, a aquest racó de la Font de l’Argelaguet. Gràcies a tothom per fer el projecte gran.


Bé: i què millor que acabar amb un bon acudit pel nostre estimat Carmelo Luque . Gràcies!!


I ben asseguts i mirant-ho tot: el nostre públic. Un parell de caminants i els seus cans.


I ara toca pujar, oi Quim?


oi, Mariona ?


Eva


Rafa


I el proclamat: en Jordi Gamez


Quim


Oriol


I de tornada: Jordi, Carlos i Fran


I la Natalia i l’Albert, ja ens esperen al camp base


I el José Expósito , que s’acaba de jubilar


A veure quan el tornem a tenir corrent, José


Fent costat al Mossenaire d’Honor
Pepe, Nacho, Jordi, Miguel


Marc Armengol , l’artifex de que tinguem una font tota la gent de Terrassa que te aquest punt com a lloc de trobada, que en són molt


Eva, Carme i Mariona… que fa un gest com dient: aquí hi va l’Anna Cos


I a l’arribada, tornarem a guarda la bandera fins a la setmana vinent. Gràcies a tothom per venir i us esperem: el proper dissabte.

Avui deiem mentre el proclamàvem Mossenaire d’honor, que no el coneixem gaire. Tan sols d’haver coincidit alguna altre vegada i que un dels motius d’aquest apartat era poder-lo conèixer tothom. Reb el nostre agraiment: i ara et coneixem i… ens agrades!!. Per molts anys!!

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els quals ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrere l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de notícies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraïm també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan?, el dissabte vinent. Fins aviat!!

Bona tarda Pep,

Sóc el Jordi, em vares demanar que t’escrivís una mica sobre mi i la meva experiència a nivell del running.

Bé, ja portava 6 anys des que un dia amb el meu estimat amic Albert Gisbert vàrem decidir que podríem començar a quedar x fer una mica d’esport i vam pensar que cada dos dies podíem fer una mica de footing. Al principi 15″, després 20, 25, i aixi successivament fins arribar a fer sortides d’una hora. Amb el pas dels mesos la nostra primera cursa i actualment ell fa triathlons i jo vaig optar x la muntanya. De fet en Victor E. Martinez em va animar a sortir amb els Egara Mossenaires, un grup on destaco l’alt i exigent nivell dels seus entrenos així com el gran grup humà de gent que el composa, i aixi va ser fins q vaig conèixer i sentir parlar del grup dels Mossenhoms Be. Surtir amb vosaltres esporàdicament és un bàlsam pel bon rotllo i la gent tan eixerida que sou tots/es plegats/des.

Bé, espero que aquestes línies que t’acabo d’escriure et puguin servir Pep, és d’emmarcar la gran i generosíssima tasca que fas per aconseguir que tanta gent pugui compartir aquest hobby tan maco, enhorabona i que sigui per molts anys!!!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Dies de tot

« Següents - Anteriors »