19 gen. 2017
Va de Quims
Eren gairebé les 08:00 i Mossenaires amagadets i amagadetes dins dels vehicles, per no notar tant la fresqueta que aquest dissabte ens feia companyia. Però a l’hora en punt: tothom a punt.
Avui baixem pel torrent de la grípia i fem un tomb per aquests camins tan bonics i amb algun progressiu per animar l’ambient i fer perdre el fred.
Agrair, sempre, a tothom que veniu i ens seguiu i que dins dels entrenaments, a més, si us veieu en força, aneu amunt i avall i de passada entreu més en calor.
Els dos Quims que protagonitzen aquest dissabte. En Quim Puig, nominat a Mossenaire d’Honor i en Quim Badia, portador de la bandera.
A l’hora de la foto de família llegim els aniversaris a Mossenaires d’honor d’ençà que tenim registres, tal dia i mes com avui, i d’altres anys, i és la Cinta Ferrer, la que avui tenim la sort de tenir al nostre costat.
Hem seguit per un camí prou maco i arrecerat, a voltes, dels corrents d’aire i de nou un nou dia per no oblidar i irrepetible.
Us esperem els dissabtes vinents al nostre costat. No t’ho pensis més.
En Quim Puig fa força dissabtes que el veiem enganxat al projecte
d’entrenaments en grup i ens fa molta il·lusió hagi acceptat la seva
nominació. Al final llegirem per conèixer-lo una mica més. Gràcies!!
I el portador de la nostra bandera, en Quim Badia . Moltes gràcies !!!
Francisco Escudero i José Salas
Feia fresqueta, i quan s’apropa l’hora, l’escalf de la gent es va fer més evident. Aviat comencem
Carmelo Luque
Sebastián Morales i José
I baixem cap el torrent de la Grípia
Quality moment!!!, els mossenaires amunt i avall
Mercè Nieto ,
Un progressiu i en Quim Badia amb la Bandera
Meritxell Castañé
Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar. Gràcies Mossenaires!!!
Marc Roura : qui diu que fa fred?
Mossenaires amunt i avall. Això, això: això és mossenaires
Sebastián Morales i Oriol Moliner
César , Lluís , Víctor
Toni Amela , Jordi González i mossenaire nou
Cinta Ferrer , Carme Valldeperas
A punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor, en Quim Puig. en un reagrupament
Orgulloses de ser Mossenaires
En Quim Badia a punt de fer els desplegament, amb l’atenta mirada d’en Marcos
Hem anat llegint aniversaris de quan van ser Mossenaires d’Honor i avui tenim present a la Cinta Ferrer . Enhorabona !!
Cinta Ferrer aplaudida per tothom , Gràcies Cinta !!
La bandera al revés: je,je,je
I mentre girem la bandera, proclamem al nostre flamant nou “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i moltíssimes gràcies Quim.
La foto de família en un bell marc, que sempre ens agrada. Un dia frescot i la llum del sol que ens comença a escalfar, com de fer ja hem fet corrent. Gràcies per fer possible aquest projecte d'”Entrenaments de grup” a tothom.
I en Quim Badia torna a guardar per a la setmana que ve la bandera. Gràcies Quim!!
En César Espindola ha fet en posicions capdavanteres, tots el progressius i no ha parat d’anar a la cua a fer costat a qui ve més a poc a poc. Gràcies!!!
Dos bons amics, en Jordi Gámez i en Toni Burgos
Quim i Eva , amb els seus amics cans.
Un progressiu: de torre a torre
Enrique- Nilo
Jose Mª Muñoz
Una mica de fang
Toni i Mercè
I va l’última fotografia del dia. Gràcies a tothom per fer-ho possible
Fa unes setmanes que ens coneixem, i m’agrada molt que trobis en entrenar en grup i en companyia t’agrada, com a nosaltres ens agrada córrer al teu costat. El teu escrit, molts ens hi sentim refectits, i
espero que segueixis gaudint de tot el que aquest esport i aquest raconet en el món ens regala. Gràcies per tot i enhorabona i motla sort en tot.
La veritat és que mirant enrere fa força temps que em vaig enganxar a aquest esport, pels vols dels vint anys. Va ser al meu Sant Boi natal on, començant a còrrer amb els meus amics de sempre vaig començar a tastar el dolç verí d´aquest esport: al cap de poc em veia corrent sol, cada dia una mica més, ara una mica més ràpid, ara una mica més lluny que ahir… Suposo que vaig descobrir que era el meu esport perquè s´avenia amb el meu carácter solitari i introvertit, lluny dels esports d´equip que fins aleshores coneixia.
Des d’aleshores l’he vingut practicant amb més o menys assiduïtat, com una mena d’espai propi i personal que em regalava a mi mateix.
Probablement és un esport que més que cap altre cadascú adapta a la seva manera, al seu cos i a les seves necessitats, que et permet descobrir i gaudir del teu entorn, i on la competitivitat la marques tú amb tú
mateix: en definitiva que reuneix tota mena de valors que l’esport ha d’oferir i que sovint oblidem.
Ara amb els Mossenaires he descobert a més el valor de la companyia i de la pràctica en grup d’aquest esport: gent que s’uneix perquè en el fons a la manera de cadascú veu aquest esport com el veig jo. Moltes gràcies per haver-vos trobat i espero poder posar el meu granet de sorra i formar part de la vostra dilatada historia.
Una abraçada a tots.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a Va de Quims
