27 set. 2011
La pluja no ens va espantar per córrer
Quan anàvem cap al punt de sortida, a Torre Mossèn Homs, pensàvem que la gent al veure el mal temps que ens venia al damunt, es quedaria a casa. Però la nostra sorpresa que fins a quaranta-quatre persones estaven a punt d’iniciar l’entrenament.
La ruta pensada va fer por, per si alguna possible turmenta elèctrica ens hagués pogut sorprendre pel mig del camp i es va pujar passant per la font de les Canyes en direcció a Matadepera i destí font de la Tartana.
Hem estat a punt de veure una gran desgràcia, donat que al revolt de sortida de Torre Mossèn Homs un cotxe conduït per una noia i per culpa de ho relliscosa que estava la carretera, hem vist que sortia d’un cotxe que estava cap avall. Per sort, no s’havia fet mal i ho podrà explicar.
La pluja poc o molt ens va fer companyia, però l’escalf que ens proporcionem els uns als altres, ens va fer oblidar la mullena.
Des de la tartana vam continuar un xic, en un camí on en Kim ens ha fet anar per un camí molt maco, tot de baixada que ha fet de nou la trobada molt interessant.
No hem fet canvis, per evitar relliscades i mals majors, excepte una prop de la font.
El fotògraf ha estat en Rafa, al qui agraïm que ens hagi proporcionat un record de la trobada.
Gràcies per venir i ens veiem dissabte vinent.
En Rafa ens retrata a l’Antoni Gallardo i a mi, quan ens aproximem tot petant la xerrada
En Joan Molina, Josep Casasola i l’Oriol Casasola.
Dos mossenaires nous, en Joan i l’Oriol. En Joan és el germà bessó d’en Martin i germà del Pedro, també,
Es veia ben bé, que avui la pluja ens faria companyia
Reagrupar-se és la clau del grup i per no agafar fred, retornar sobre les nostres passes a cercar al mossenaire més endarrerit
En Lluís i el seu característic bon humor, quan estàvem passant pel costat de l’Ajuntament de Matadepera
l’Enric, al costat d’en Maten i Jordi, la part sabadellenca de la trobada; seguit de prop per en Kim i en Jaume Armengol. En Jaume havia fet fa pocs dies la Matagalls en poc més de catorze hores. Un crack !!
l’Albert a la dreta ja és un fixe mossenaire, en molt bona forma
La Montse, atleta de les millors. A més, una àvia joveníssima i orgullosa de ser-ho: qui ho diria !!
En Diego Garcia acompanyat per en David, que ens deia que li encanten els entrenaments mossenaires.
I en Pep Salmeron, sempre discret i que se li veu com va millorant ràpidament
Avui en Casi s’ha proposat fer de llebre de la Roser i la Marga, i anaven provant canvis tots tres. Sempre riallers.
l’Emilio i en Carles
En Ramon i en Carles Salmerón
Sumant les seves edats fan vint-i-vuit anys. Avui s’han conegut l’Oriol i l’Adrià, els més joves de la jornada i casualment s’havien posat d’acord en tot, inclús amb la indumentària
Els amics: en Josep i en Martin, s’avenen d’allò més i de fa una bona colla d’anys
tinc que aprendre el nom de la nostre mossenaire, però ja veieu que també anava prou bé amb el fons de l’Ajuntament de Matadepera
Toni i Maten
Els dos germans i si veieu el detall dels mossenaires per la dreta a la cerca de qui ve més endarrerit: oooohh !!!
El nou mossenaire de groc al mig, en Joaquim, ha vingut aconsellat pel tiet Agustí
La font de la Tartana, un lloc que ens agrada i que es manté igual de tota la vida. Davant en Lluís i l’Antoni
Carles i Manel
José i Joaquin
Josep, Emilio, Manel i Carles
A l’esquerra el nostre fotògraf, en Rafael Atienza
ja es veu que no parem de córrer, o no ?
En Casi esta cofoi de que tenir tants alumnes
En José Perez a l’esquerra i al mig el nou mossenaire en Joaquim
A partir d’aquí en Kim, de gorra gris, ens ensenyarà el camí de tornada
Carles, Diego, Montse, Josep i jo
Qui diria que en Jaume fa pocs dies havia fet la Matagalls.
La Núria ens fa sempre bona propaganda als mossenaires i ens fa venir molts amics.
El marit de la Núria, en Àngel Maria Vidal
L’Oriol l’hem vist a patir i el seu pare més. Ja veuràs com aviat ens dones canya a tots.
En David, que va amunt i avall a buscar gent. Un gran Mossenaire
El proper dissabte us hi esperem a tots, que farem allò que ens caracteritza: entrenar en grup tot fent una bona xerrada, i per què no: algun canvi per accel·lerar els cors. Gràcies i fins aviat.
Comentaris tancats a La pluja no ens va espantar per córrer
