blog d'en Pep

Els que estimem Terrassa, sabem que tenim una magnífica ciutat. Envoltada de muntanyes i camins. Racons que molta gent no arribarà a descobrir i que si: són a Terrassa. El Llac Petit és un d’ells i quan el veus per primera vegada ni t’ho imaginaves. A aquest racó el nostre radi d’acció, les i els mossenaires, els surt un circuit des de la masia de Torre Mossèn Homs de just deu quilòmetres i de passada gaudim de camins i llocs que ens agraden, com les pistes de l’Ègara.

Un recorregut, on mentre correm, a molta gent els hi fem descobrir, mentre correm, ens esperem i xerrem, aquest lloc.

L’entrenament en la línia de veure cares felices, i ens sorprèn la poca aigua del Llac, i nos sabem a què degut. Segurament a la manca de pluges.

Hem tingut de nou gent maca i nova, com les dues mossenaires i el
mossenaire nou.

Ens ha fet molta il·lusió que la Núria ens ha accepta a la primera la seva nominació i el bandera, en David, amb la seva olor a bona gent i que ens porta a l’Anna, com a nova mossenaire.

Molta colla, que a més no para de xerrar en tota l’estona, com a característica, una més, del nostre grup. Companyonia, amistat, solidaritat i us emplacem a la setmana vinent, a què ens vinguis a veure i de passada a córrer deu quilòmetres i si t’agrada repeteixes: i si no, també.

C’est moi?. I suposem què sempre la Mossenaire es sorpren. I estem molt contentes i contents de que la Núria ens ho accepti, serà aixi?

És clar que si: la Núria Mayoral accepta la seva nominació i recordem que el dia que va venir, amb el primer que va parlar va ser amb en Marc Armengol , que és un gran divulgador del projecte. Gràcies!!

La Núria ja ho té i li ho agraïm.

El manuscrit d’agraiment, ara llegit per la Núria. La seva nominació a Mossenaire d’honor és un fet

I que us sembla si a en David Llinares , què també és un gran divulgador i sempre ens porta a nova gent, li demanem que ens faci de bandera: vinga!! Al seu costat Icos i la nova mossenaire, l’Anna.

Josep Vandellós , Joan Forte , David Hernández i Carmelo Luque .

David Llinares : el nostre bandera

I just al moment de començar el dia especial per la Núria, la nostra nominada

Eva Cantero, no es vol deixar perdre la trobada i veure a les amistats, tot i que avui no ens acompanyat, donat que a l’endemà corria a Alzheimer Race, una carrera solidaria, i no volia fer massa estona corrent. Això si, manifestant la seva gran passió pels gossos, com en Watson.

I avui els dos cosins, i després de molt de temps, els hem vist fer tot l’entrenament. Quina il·lusió. En Jordi Renom i en Xavi Miquel

En Quim Gaya , amb samarreta mossenaire, al costat de l’ Isaac Osuna

Bonica sortida, amb en Roberto al davant i al fons la Residència d’Avis de Mossèn Homs.

Moments per recordar, amb l’ Eva Cantero i la Laura Fabra

Watson, Sherlock i Runi… i Eva i Laura

En Paco continua el seu entrenament, i veiem el “quality moment” dels mossenaires que ens venen a buscar a la cua, com ho fa el gran Fran Frutos

Reagrupem amb el Bandera, David Llinares , davant l’atenta mirada de la Mossenaire nova, l’Anna.

I un bonic reagrupament, amb la nostra nominada Núria

Antonio Aguilar , al capdavant. Amb samarreta mossenaire, en José Francisco López Padillo
i al seu costat en Javier Colado i la Sandra. No ho sembla, però a una bona pujada per laurbanització del Massot

Sabadell, Castellar, Matadepera: són llocs molt presents. A Castellar no hi anem, però tenim Mossenaires que vénen d’allà.

Arriba la cua: característica del grup.

La nominada a Mossenaire d’honor, la Núria, segueix cap a la seva proclamació

Fotografia digne de ser analitzada: casdascú baixa com pot o com vol. Diferents estils.Genial!

L’Enric Mateu ens deia que avui era un dia especial. Es casava la seva neboda, filla d’en Xavier. Enhorabona, i a veure si un dia ve el seu germà, en Xavier, amb el qual vam compartir moments entranyables al club escacs Terrassa

La Conxita no treu els ulls de terra i la Mossenaire Nova, i germana de la Sandra tampoc.

Quina gent més ben vestida, en Quim Gaya i l’Antonio Corredera

Està clar que fem aturar el trànsit al nostre pas

En Quim Gaya i la Laura Fabra amb en Runi

La Meritxell Castañé ens marca un m’agrada, o un genial

El mestre Josep Mirabet , es coneix tant aquests camins, que els fa amb els ulls tancats. Al seu costat la germana de la Sandra.

Reagrupem?. Va sí!

Carlos Rodríguez , Joan Forte i Joan Suárez : reagrupant

Diego García Pérez , David Hernández i Marc Miquel

i veiem pasturar uns cavalls blancs i que no havíem vist mai

“Quality Moment”, quan es va la cua a ser solidaris, com en Pepe

I en Carmelo Luque , com sol fer també, cap a la cua. Aparteu les criatures !!

I en Miguel Alonso Giralde , també va molt a la cua. Gràcies!!

Algú sap on va la colla Mossenaire?

Encara no ho sabeu

Ep!, que ve la Núria

I estem arribant i no havíem vist mai el llac amb tan poca aigua

La Núria senyala avall i la Meritxell mira endavant, no sigui es distregui

D’esquena en José Salas

I en David Llinares , s’espavila sol, i desplega la bandera. Davant en Jose Mª Muñoz

Pesquem o no pesquem: aquesta és la qüestió.

La Núria, que gaudia d’aquest moment i que no havia vingut mai amb tota la colla.

Tot d’una, ens adonem que hi ha dues persones que ens estan mirant: sabeu qui són? Els germans Rodríguez i amb ell, en Pepe el coneixem molt, donat que durant vint anys va estar treballant a les pistes municipals d’atletisme de Can Jofresa. Es diu en Pepe Rodríguez i és molt bona persona, ens consta.

I un gran aplaudiment a Mossenaires Nous. Benvingudes i benvingut. I esperem compartir molts moments com el d’avui

Gràcies i el nostre aplaudiment.

I tornem a fer sortir, a qui? a Josep Maria Antentas
Després de llegir any per any, els que heu estat proclamats mossenaires d’honor, al 2013 en va ser el nostre amic.

Un fort aplaudiment i en tres anys, quasi no ha faltat cap setmana. Gràcies Josep Maria Antentas

En Josep Maria Antentas també us està agraït. Un Honor!!

Esteu a punt de proclamar-la a….

Núria Mayoral, ja és “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona!!

I agraïm en David Llinares , que a més sempre que pot ens porta a
noves amistats, que alhora seran vostres.

diu: “recorda’t de dir que ha vingut l’Alba”

I recordeu la parella d’abans?, doncs ens fa molta il·lusió que en Pepe Rodríguez accedeixi a engrandir la nostra família mossenaire.

Ep ! i la germana d’en Pepe, també!!, entre tots l’hem animada a posar-s’hi

I en un dia irrepetible, en un lloc molt bonic i pictòric, com és el Llac Petit (de Can Bogunyà). Gràcies a tothom per haver-ho fet possible

… i marxem

I en Marc Armengol , passant entre les dues barres de ferro

I ara hi passarà l’Oriol. S’ha d’estar atlètic per passar-hi.

i si fas una mica de panxa, es passa de costat, encara que no és el cas amb en Javier Colado

I en Manolo, que pren mides

Ara, no hem digueu que passar-ho amb un bon badall és molt original

I el mossenaire nou, aixecant braç i cama.

De moment no ha caigut ningú. Menys mal!!

Davant en Joan va fent, mentre en Josep li va enraonant a cau d’orella

Aquest bon home de la bicicleta, és un atleta conegut de l’Antentas. Doncs bé: s’acabava de trencar el dit.

Reagrupem a l’Audiovisual de Terrassa.

I ara que hi som totes i tots, reprenem la marxa

I la nostra flamant “Mossenaire d’honor”, la Núria, al costat del Marc i darrere la Conxita Rusines i en Josep Vandellós

Davant, la nostra cua favorita: en Miguel Sampietro , i l’Anna, Núria i David. Gran Cua!!

No el coneixem de res i li hem demanat si el podíem retratar,
donat que porta un cadellet. Algú el coneix?

Com s’arriben a estimar a aquests animalons i que maco i jove és aquest. Ara: no són cap joguina.

Totes i tots aquests mossenaires viuen a 7 quilòmetres d’aquí. Sabeu d’on son.

Icos, Anna, David
Xavi i Marc

Com podeu veure hi ha un camí asfaltat, i hi manquen molts arbres
per la ventada de ja fa temps. Aquí també és Terrassa, eh!!!

Amb aquest senyor ens hi topàvem moltes vegades, fa vint-anys.
Era corredor. Ara ja no, però es veu en forma. Algú el coneix?.

En Marc, va ser amb la primera persona que va parlar el primer dia que va provar d’entrenar amb totes i tots vosaltres la Núria.

En el dia de la seva proclamació, aquest també serà un bon record. Gràcies Núria. Gràcies Marc.

En Fran Frutos , fent fotografies.

I la fotogarfia amb Mossenaire d’Honor, Mossenaires Nous, Bandera, Font i… amb molta olor a amistat.

I avui, al mig, la nostra nova amiga l’Alba, que és la germana de la Sandra i al costat de la Laura i el Runi. Gràcies noies per fer el projecte tan viu.

La Núria no la coneixíem i un dia es va presentar. En Marc diu: “mira aquesta noia és una nova mossenaire”, i des de l’aleshores, pràcticament cada setmana has anat venint. Et vam destacar quan portaves tres vegades seguides, i ara a més ens agrada que has acceptat la teva proclamació com a Mossenaire d’Honor i les teves boniques paraules per a nosaltres. Per molts anys i fas el projecte d’Entrenaments en grup”, ara encara és més important gràcies a tu. Enhorabona !!!

“La filosofia dels mossenaires és el que més em va agradar quan unes amigues me’n van parlar un dia tot sopant. Un grup obert a tothom, sense cap compromís i sense cap altre objectiu més que passar una bona estona “correrxerrant”, com molt bé diu el Pep 😉

Però el que em vaig trobar va ser molt més. Jo sempre he sigut una noia esportista, però més aviat de gimnàs, de classes dirigides i poc més. Amb vosaltres he descobert un altra manera de fer esport. Li he trobat el gust a córrer, a caminar per la muntanya i a la natura en general.

Per la festa major de Terrassa vaig córrer la meva primera cursa, va ser tota una experiència i ho vaig disfrutar molt. Ara tinc en ment alguna altra cursa més i qui sap si més endavant em puc plantejar una mitja marató o inclús una marató.

Els mossenaires també m’han donat l’oportunitat de conèixer molt bona gent amb qui compartir aquesta estona tan agradable i de qui n’aprenc moltes coses.

Només espero poder-ho fer molt temps més!!

Gracies!!!! 😊”

Tags: Amistat, anar a la cua, córrer, córrerxerrar, mossehoms.be, mossenhoms.be, Núria Mayoral, pep moliner, solidaritat, Terrassa