blog d'en Pep

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els que ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrera l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de noticies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraim també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan? el dissabte vinent. Fins aviat!!

És més que un símbol: és algo que ens uneix. L’esport, aquest entorn de la Masia de Mossèn Homs i ara aquesta bandera, que de vegades es resiteix a posar-se recte, tot i tenir a unes magnífiques persones que la porten amb orgull com en Xavi i en Juanjo .

I ara a esperar el moment de la sortida.

I abans, davant dels amics, queda nominat a “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez

I com a portador de la nostra bandera, en Xavi Pons ,davant la Nuria Masegosa

Feia dies que per una cosa o per un altre, volíem que ens portés la bandera i avui ha estat el dia que un gran mossenaire li farà fer quilòmetres. En Xavi Pons

I ara, a l’hora en punt: comença l’entrenament en grup, a veure com anirà.

Conxita

I l’entrenament se’ns torna a internacionalitzar, amb tres noruecs. A la dre l’Ida, mossenaire habitual, amb el seu germà i la seva cunyada. Gràcies per venir.

Montilla, s’ho mira des del darrera.

I el nominat d’avui a “Mossenaire d’honor”, en Jordi Gámez

I ens anem reagrupant

I en Jordi Gámez, Miguel i Wester

I el conegut: camí del golf

Emilio , amunt i avall

La bandera i en Xavi, reposen

Avui tenim per sort al Manolo, al qui en Carmelo dona la mà i per poc per la vida en un accident.

El Mossenaire Manolo va ésser el ciclista atropellat i ens explicava que per un centímetre més on va rebre el cop al cap: ja no estaria entre nosaltres. Com ens alegrem que hagi pogut superar els moments dolents, on a l’hospital la seva vida penjava d’un fil. Enhorabona per la vida!!

Felisa

Carme, Mariona, Andreu, Sandra

I el noruec i germà de l’Ida

Jose Mª Muñoz i Nacho Bravo

Josep Maria Antentas i Conxita

Albert Galan i Natalia Sallares

I un bon progressiu sempre te la recompensa de fer podi: aquí el tenim
Rafael, Felisa, Carmelo, Juan Miguel, Sara i Angel

Carme i l’Angel que torna a la cua, com tothom que fa el progressiu

En Quim i en Marc

I avui tenim dos nous mossenaire ben joves. En Pol i l’Asia. Benvinguda per par de tots els mossenaires: i per cert, que ara ja en sou.

I arriba la cua, i podeu comprovar com el podi del progressiu ve amb la cua. Gràcies!!

Acolorida fotografia, amb en Barcia, Quim i en Marc

I en Manolo: ha tornat a néixer i ens fa molta il·lusió que pugui continuar la seva vida després del greu accident.

I el Mossenaire d’honor, en Jordi Gamez, envolta d’amics

Com en Xavi, amb la Nuria

Fenomenals Mossenaires

David, Andreu, Mariona i Carme

Quim, Montse i Emilio

Antonio i Imma Morales

Pel plans de Can n’Ustrell, prop de Mas Canals i la Casa Ortuño

Jordi Gamez

I arriba la cua i se la va a buscar

Vigilarem no el trepitgem

Pepe , amunt i avall

David i Andreu , amunt i avall

I toca el desplegar la bandera

I colocar-se al moment familiar mossenaire

Tots fem un fort aplaudiment al Manolo que va salvar la vida tot i un accident greu

Donem la benviguda als nostres “Mossenaire Noruecs”

També als “Mossenaires joves”, Pol i Asia. Benvinguts i a la Sara de Rosa. Benvinguda!

I totes i tots vosaltres proclamem al “Mossenaire d’honor” en Jordi Gamez

I coneixem qui és la nostra bandera, en Xavi Pons , aquella persona que transmet tranquil·litat

Màgic moment, a aquest racó de la Font de l’Argelaguet. Gràcies a tothom per fer el projecte gran.

Bé: i què millor que acabar amb un bon acudit pel nostre estimat Carmelo Luque . Gràcies!!

I ben asseguts i mirant-ho tot: el nostre públic. Un parell de caminants i els seus cans.

I ara toca pujar, oi Quim?

oi, Mariona ?

Eva

Rafa

I el proclamat: en Jordi Gamez

Quim

Oriol

I de tornada: Jordi, Carlos i Fran

I la Natalia i l’Albert, ja ens esperen al camp base

I el José Expósito , que s’acaba de jubilar

A veure quan el tornem a tenir corrent, José

Fent costat al Mossenaire d’Honor
Pepe, Nacho, Jordi, Miguel

Marc Armengol , l’artifex de que tinguem una font tota la gent de Terrassa que te aquest punt com a lloc de trobada, que en són molt

Eva, Carme i Mariona… que fa un gest com dient: aquí hi va l’Anna Cos

I a l’arribada, tornarem a guarda la bandera fins a la setmana vinent. Gràcies a tothom per venir i us esperem: el proper dissabte.

Avui deiem mentre el proclamàvem Mossenaire d’honor, que no el coneixem gaire. Tan sols d’haver coincidit alguna altre vegada i que un dels motius d’aquest apartat era poder-lo conèixer tothom. Reb el nostre agraiment: i ara et coneixem i… ens agrades!!. Per molts anys!!

Tothom tenim dies bons i dies dolents, i veure-us gaudir pel que escriu fa que els dies en els quals ho passes malament, com per mi ha estat avui, s’oblida un xic i és gràcies a tots vosaltres, i el que hi ha al darrere l’esport, l’amistat i la generositat. És per això que doneu vida i aquesta s’ha d’agrair. Tots els dissabtes carreguem piles com hem fet i això val molt la pena.

Avui un munt de notícies: el Manolo que ha salvat la vida, Els Mossenaires Noruecs que ens internacionalitzen el projecte, la gent més jove que s’interessa per nosaltres, com l’Àsia i en Pol, i que sempre hi ha alguna persona nova, com la Sara i un dels atractius: proclamar un nou “Mossenaire d’honor”, i que li agraïm també es doni a conèixer; en Jordi Gamez.

El recorregut, dels clàssics, amb un progressiu a la recta de davant la bassa del golf, i la foto familiar a la “Font de l’Argelaguet”.

Esperem veure’ns, quan?, el dissabte vinent. Fins aviat!!

Bona tarda Pep,

Sóc el Jordi, em vares demanar que t’escrivís una mica sobre mi i la meva experiència a nivell del running.

Bé, ja portava 6 anys des que un dia amb el meu estimat amic Albert Gisbert vàrem decidir que podríem començar a quedar x fer una mica d’esport i vam pensar que cada dos dies podíem fer una mica de footing. Al principi 15″, després 20, 25, i aixi successivament fins arribar a fer sortides d’una hora. Amb el pas dels mesos la nostra primera cursa i actualment ell fa triathlons i jo vaig optar x la muntanya. De fet en Victor E. Martinez em va animar a sortir amb els Egara Mossenaires, un grup on destaco l’alt i exigent nivell dels seus entrenos així com el gran grup humà de gent que el composa, i aixi va ser fins q vaig conèixer i sentir parlar del grup dels Mossenhoms Be. Surtir amb vosaltres esporàdicament és un bàlsam pel bon rotllo i la gent tan eixerida que sou tots/es plegats/des.

Bé, espero que aquestes línies que t’acabo d’escriure et puguin servir Pep, és d’emmarcar la gran i generosíssima tasca que fas per aconseguir que tanta gent pugui compartir aquest hobby tan maco, enhorabona i que sigui per molts anys!!!

Tags: Amistat, Entrenament en Grup, jORDI GAMEZ LOZANO, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

Sí que a l’abril és una bona època per ploure, i nosaltres no ens en podíem  escapar de les conseqüències. Una pluja de les que es pot dir: que plou bé i  que farà molt bé als conreus i a les repoblacions arbòries de la zona.

També notem que baixa l’afluència d’amigues i amics, i del cert que aquesta humitat hi ha qui el frena i prefereix esperar a un altre moment menys moll.

L’entrenament, ha estat desenvolupat, passant per la font de les Canyes, i passant per l’Ajuntament i parc de bombers de Matadepera. Pel bell mig del poble i pel carrer que ens durà fins a la font de la Tartana.

Per evitar submergir-nos en autèntics fangars, hem tornat per dins de la urbanització i els més antics, recordàvem que era el circuit de la cursa de l’Èpic, que pel que escriu va ser la primera de la vida i va fer molt pel gust de fer curses durant molts anys.

Gràcies i agraïm a aquest gran núvol remullés les vostres cares, i els vostres cossos i gaudim veient el típic somrís mossenaire que il•lumina el vostre aspecte saludable. Gràcies a tothom!!

Repassant la hemeroteca: fa tres anys tal dia com avui va ploure i quan plou sempre som menys, encara que sabem que l’aigua encongeix i fa que les ganes de córrer quedin entre els llençols. Us hem trobat a faltar. Sort que dissabte vinent vindreu tothom i pels camins “mossenaires” aixecarem polseguera.

En José Salas a punt

La pluja no va esborrar la rialla de les vostres cares

I a tota pastilla: comença l’entrenament

I anem pel camí de la “Font de les Canyes”

Terrassa-Matadepera: però a peu. Per la vorera el nostre amic en David , molt lligat al transport també

Els mossenaires, aprofiten que prop del parc de bombers de Matadepera, ens podem aixoplugar un xic.

Està molt forta, la Nuria ha fet un bon entrenament gràcies a tots vosaltres. Gràcies

Núria

Fa una setmana va ésser un dia important: Sant Jordi, el dia de la Rosa i del llibre. Els dies passen ràpids

La Mariona , surt de la font de la Tartana

Loli, Mariona, Txell i Núria, a la porta de la font de la Tartana

Carme, Anna, Loli, Mariona, Txell i Nuria: un luxe!!

i com és característica: grans temes que anem xerrant mentre anem plegats. Estil d’entrenaments.

Poc o molt ens hem anat mullant per una pluja fina, pels carrers de Matadepera, com es veu a valgut molt la pena i hem gaudit de valent.

I passant per l’antic circuit de la “cursa de l’Epic” dels anys vuitanta i fent parada a una font.

I finalemt arribem a la Masia de Torre Mossèn Homs i camp base dels nostres entrenaments

I cada any per aquestes dates hi ha la Romeria de San Jose Abrucena, que celebren la seva festa i el cartell dona la benvinguda

I en Miquel va vestit per esmorzar, no pas per córrer, i està al costat de l’Antonio, que m’ha explicat una història molt bonica del que va ser el seu entrenador de futbol, en “Cada”, entrenador i com un pare per molts jugadors de futbol, entre ells també el meu propi pare.
Gràcies Antonio!!

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa