17 nov. 2016
Si m’ajupo, no m’aixeco
Com que comptem amb moltes amigues i amics, el moment que ens uneix a tothom és la fotografia familiar i aquesta sempre demanem que algú es posidarrere, algú al mig i què si us plau, també us ajupiu i aconseguir una foto compacta, que serà única i que no es tornarà a fer. Doncs bé: enmig detantes converses sentim una frase que si la dius de pressa , fa patxoca:
“Si m’ajupo, no m’aixeco”
I qui té el copyright? Doncs la Txell que no és d’Andorra. Ens agrada la frase
Bé, avui hem fet un entrenament que ens porta per llocs que fem més sovint els estius, dona la frescor i que està molt envoltada d’aigua. Però a la tardor,hem descobert que els racons que ens oferereix el Torrent de Gotelles, són impressionant i prou bonics. Saltem una vegada i una altra el rierol i els tollsi riem i gaudim. Les fotografies parles bastant per si soles. Les fulles caigudes fan un catifa i segurament s’hi ha de córrer per percebre tot elmunt de sensacions.
Mentre anàvem baixant els trobem un grup de corredors de llargues distàncies on hi tenim amistats, com l’Albert, el Xeix que coneixem més.
El Mossenaire d’honor, ha estat en Balme Sánchez. Feia anys que li anàvem al darrere, i avui ens ha fet els honors i ens ha regalat la seva història.
L’Antonio Aguilar, el nostre entrenador de futbol preferit, ha conduït la bandera Mossenaire. Moltes gràcies.
I de nou ens queda un bon regust de l’entrenament, tot i que la Sandra esperem que a hores d’ara tingui la torçada superada.
Gràcies a tothom per protagonitzar i fer possible aquestes estones que ens omplen d’alegria i de bones vibracions. Fins dissabte, que t’esperem amb elsbraços oberts i les sabatilles posades.
Jordi Gámez il·lustra perfectament la frase que ens ha encantat i que ha dit la Txell al moment de la foto de família. Com que fem diferents nivells, hi ha qui s’ha d’ajupir i la Txell diu: “Si m’ajupo, no m’aixeco”. Genial #simajuponomaixeco
Ens fa molta il·lusió que en Balme ha acceptat ser el nostre gran protagonista de Mossenaires i, acceptarà la nominació?
Siiii, davant l’Icos, queda nominat oficialment el nostre Mossenaire d’Honor. Gràcies!!
I el nostre entrenador de futbol favorit, l’Antonio Aguilar , avui ens farà els honors de dur la bandera mossenaire
I aviat a punt de sortir tota la família Mossenaire, que s’ha concentrat al camp base de la Torre de Mossèn Homs. Ens saluda en Josep Mirabet
Àlex repeteix per segona vegada, al costat d’en Jordi Gámez
Deixem la Masia de Torre Mossèn Homs
Miguel Sampietro , Meritxell Castañé , Laura Puertas
Carlos Rodríguez , David Hernández i Carmelo Luque
I estem posant circuits exigents, i tanques, i Pepe pensant per on passarà
Watson i Sherlock passen per sota
Laura Fabra , ja ha passat amb en Runi
Compartim circuit amb ciclistes i el nominat a mossenaire d’honor, en Balme, anant amunt i avall, com a bon mossenaire
I en el reagrupament, amb l’ Anna Cos amb expressió d’estranyesa
La Txell , que va dir el “Si m’ajupo, no m’aixeco”, al costat de Icos i de la Laura Puertas
Javier Colado , Òscar Sànchez i l’Alba
Fran Frutos , reagrupant amb en Balme, i la Núria i en Marc
Reengeguem
al cadavant, amb el camí ben marcat, en nostre protagonista d’avui: en Balme
Javier i Oscar
Ana Maria Muñoz Fuentes
Carme Valldeperas i la Pili Callejas, en cares simpàtiques
Icos
Montse Susín , Quim Gaya , Miguel Alonso Giralde
Toni Peñalver i en nostre bandera, Antonio Aguilar
Miguel Sampietro i José Francisco López Padillo
I sempre es posen darrera de tot, per que no s’us entortolliguin els seus esplèndids cans
En Fran Frutos s’endisa al Torrent de Gotelles
I ara toca anar fent bots pel rierol
Anem fent bots pel rierol, amb la Laura i l’Eva. Amb el Runi, Sherlock i Watson
Resulta divertit anar fent aquest fantàstic camí.
Runi
Juan Antonio Sánchez Amil , tanca el grup i observem la quantitat de fulles i un lloc molt pintoresc
Reagrupament
Balme, el nostre nominat, també espera
I grans cracks mossenaires, que ens esperen allà lluny a la cruilla, Imma Morales i Antonio Mayorgas
Juan Antonio Sánchez Amil i l’Ana Maria Muñoz Fuentes , gran parella
Passant de puntetes pel rierol, en Sebastián Morales
Miguel i Antonio
I de fa anys que coneixem l’Albert, amb el nick grampy a Corredors.cat .
Estaven fent una marxa llarga i estaven de passada
I la retrovada amb la nostra Mossenaire Major, l’ Anna Cos
En Xeix, un reconegut ultrafondista i molt estimat per tothom i de corredors.cat,
i que també ha estat Mossenaire d’Honor, ara fa uns quans anys: fa vuit. Xeix Clica
Trobada casual i que ens ha fet molt il·lusió. esperem que Us hagi anat bé
Toni Gañet Fueris en plena pujada
Alba i Pepe, seguit per l’Oriol
Runi rosegant
Fantàstica foto
Anna, Javi i Jordi Viñeta
Pepe i Oscar van a la cua. Gràcies: això és mossenaires
Evidentment l’Anna va sempre amunt i avall
I arriba la cua i les mossenaires que van amunt i avall. Gràcies!!
Albert Perpinyà , Pili Callejas (enganxada fent cares, jeje) , Carme Valldeperas i Josep Mirabet
Antonio Aguilar es posa a punt per desplegar la bandera
Antonio Aguilar i ajudat per en Toni Peñalver
tres a set. Els set, són els distrets. Tots esteu, però, tope bé
Ens ho va prometre i avui, després de quatre anys, el nostre nominat Balme,
a punt de ser proclamat per vosaltres a Mossenaire d’Honor
Enhorabona i moltes gràcies!!!
Ens explicava en Balme, que a la seva recent participació i sent finisher a la
Marató de Nova York, es va topar amb d’altres mossenaires com la Rosa i en
Joan. Per cert: enhorabona!!!!
I del nostre Bandera, en Antonio Aguilar , del que em dic que cada dia quan
acaba a mossenaires, busca el seu racó i fa deu minuts d’exercicis. Tot un
exemple Antonio Aguilar
La foto de família amb colors de tardor
I un dia més: jornada històrica
I quan hem arribat al camp base, a la Masia, tenim que ens està esperant la Sandra, que s’ha torçat el turmell pel mateix lloc i varies vegades. Esperem
ràpida recuperació
I la foto amb la Masia, el Mossenaire d’honor, en Balme, la font i moltes amigues i amics.
I ens trobem a la Laura Perdomo quan hem arribat
Laura, Laura, Eva, Nuria
I en Carmelo Luque , ajuda a canviar la roda…
…del cotxe de la Laura, que s’ha trobat la roda desinflada
[img][/img]
Em sembla que costarà d’arreglar
I en Mirabet agafa el gat i el farà miolar i en Miguel s’ho pensa, l’Òscar l’anima, en Carmelo a punt de rellevar i la la Laura que no ho veu massa clar. Segur que hores d’ara ja ha arribat a casa, amb tanta ajuda
Us acompanya, va i bé a la cua, ens dona bones converses i tots els coneixem i fa gran el projecte. Feia una bona colla d’anys, tants com quatre, que ens deia que si, que ens regalaria el dia d’avui en que tenir tot l’honor de conèixer a una gran persona i bon atleta, que a pocs dies d’haver anat a Nova York a córrer la mítica marató, s’ens dona a conèixer i engrandeix encara més el nostre projecte. Moltes gràcies i per molts anys puguis gaudir de tot allò que tant t’agrada. Gràcies!!
Ja no puc amagar-me mes 
Li vaig dir al Pep fa uns mesos que quan faci la marató de NY seré Mossenaire d’honor, i puntualment aquest dissabte passat sense dir-li res s’ha en recordat, ufff, quina memòria……En fi, sóc en Balme (Bartomeu) i des de fa uns 4 anys sempre que puc vinc els dissabtes amb aquest grup en el qual em sento molt còmode. Des del primer dia que vaig assistir i que vaig conèixer a través de companys del Club Natació Sabadell com el Miguel Moreno , vaig quedar enganxat a la filosofia del Mossenaires, anar a buscar sempre a la cua del grup ho vaig trobar genial i solidari a la mateixa vegada de descobrir nous camins. D’això del corre o running, ja fa uns quants anys que sumen km (mes de 20), si bé també comparteixo amb altres aficions
que també m’agraden com la bicicleta BTT o ROAD, alpinisme, etc,,,,.Massa fronts oberts a vegades però que son el motor que em fa sentir viu. Del còrrer, que és el que toca parlar ara, he participat en gaire bé totes les principals del calendari català, Mitges de Terrassa (barri nord de SBD, jeje),
Granollers, Barcelona, Sitges, Vilanova, Ripoll, i poc a poc he anat decantant per les de muntanya com Sant Llorenç, Collserola, Cingles del Bertí, etc….M’agrada afrontar nous reptes i descobrir noves curses i paratges. Aquest any a més és especial per mi, em faig mig segle, i m’havia proposat dos reptes: una marxa cicloturista, la de Jufre de Riuprimer que vam completar (150km) i una marató, que en aquest cas i sempre havia somiat la de NY. De fet seria la tercera després de 20 anys que vaig corre la de Mataró-BCN i Sant Sebastià allà en el 1992….Doncs dit i fet, el diumenge 6
nov, vam complir el somni de ser FINISHER en NY. Una gran experiència que recomano a tothom, on la marca és el que menys importa. Ara ja toca tornar a somiar en nous reptes …….Berlin?, Paris?, Roma?….
I els dissabtes plogui, nevi o faci sol, sempre hi haurà uns Mossenaries per no haver de sortir a córrer sol…….Moltes Gracies.
Balme.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a Si m’ajupo, no m’aixeco
