blog d'en Pep

La Masia de Torre Mossèn Homs i ja fa gairebé vint-i-tres anys seguits tots els dissabtes veu a desfilar a tot tipus de bona gent. El projecte s’està mantenint per l’interès que aneu manifestant setmana rere a setmana i no deixa de sorprendre que vosaltres el teniu molt present i tant si podeu venir com si no, hi penseu. Avui també, tot i ser una setmana plena de dies festius, amb ponts i també diuen aqüeductes. Tot i això, el dissabte ha estat un dia on ens hem trobat ben acompanyats i tot seguit aquest reguitzell de
fotografies per donar-ne constància.

Hem fet un circuït clàssic fins a Castellarnau, i ara ja no hi ha gronxadors, però encara hi ha un lloc on s’hi pot estar força bé, amb taules de fusta i fonts. So fa o no fa a mig camí i al capdavall de la fina baixada i des d’aquí ara tocarà pujar, per acomplir un entrenament característic i sense massa sorpreses, quant al recorregut.

Noves amigues i amics podreu llegir el que d’ell mateix ens explicarà el nostre flamant Mossenaire d’honor, en Lluís Ferrando. Fa poc el vam conèixer com a Mossenaire Nou, i avui ja el tenim d’honor. I és que gairebé tothom que ha vingut a avui ja posseïx aquesta distinció.

La bandera conduïda per en Jordi Gàmez i què ens porta, també, la seva parella la Susana com a Mossenaire Nova. També la Silvia ha estat la primera vegada.

En definitiva, un entrenament amb unes bones xerrades, mentre correm i amb moltes ganes de tornar-hi, sempre i quan no hi faltis tu; t’hi atreveixes?

Doncs t’esperem el dissabte vinent.

Qui ha fet venir a estrenar-se fa poc al nostre mossenaire d’honor d’avui, en
Lluís Ferrando, ha estat en Juan Antonio Sánchez Amil

Doncs queda oficialment nominat en Lluís: enhorabona i gràcies per acceptar-ho.

En Jordi Gámez ha estat el nostre bandera. Gràcies !!

Jordi Gámez disposat a dur-la

Carme Valldeperas i en Xavi Miquel

Avui la mossenaire nova ha estat la Sussanna, la parella del Jordi.

Eva Cantero , Miquel Paradell , Fran Frutos

Chary i el nominalt, en Lluís, i en plena pujada tornen a la cua a fer costat a qui no va tant de pressa

i a la cua va també Emilio Sánchez

… i l’Ana Maria Muñoz Fuentes

Toni Gañet Fueris i el mossenaire que no recordem el nom,

I tothom que ha anat a buscar a la cua, l’autèntica essència de mossenaires. “S’ha d’anar a la cua!!”. Moltes gràcies!!

I un altre vegada que s’ha anat a la cua

Elisabet Caballero i Manolo

Xavi Miquel i un fons de postal i ben acompanyat

José Francisco López Padillo

No li han posat fàcil a la bandera avui, oi Jordi?

Em deia en José Manuel García Cabello que

José Manuel García Cabello va començar a apuntar fa quasi deu anys els dies que ve a entrenar en grup. Gràcies per ser-hi i per molts anys!!

Albert Perpinyà

Elisabet, Montse, Lluís

La Susana, que avui s’estrenava de mossenaire fent un traguet a la font de Castellarnau

Núria Mayoral i Carme Valldeperas

Arriba la cua, amb la Susana i en Jordi que seran molt aplaudits.

i l¡Emilio ajuda al Jordi al desplegament de la bandera

Les Mossenaires noves: Susana i Silvia. Benvingudes!!!

Fa poques setmanes era el Mossenaire Nou. Fa un moment, nominat i d’aquí
breus instants i proclamat per tothom el nostre flamant “Mossenaire
d’honor”, en Lluís Ferrando

Enhorabona i moltes gràcies Lluís

I en Jordi, el nostre bandera. Moltes gràcies!!

I la fotografia única i instrasferible d’avui, a una setmana plena de dies
festius i ponts i on sempre estem ben acompanyades i acompanats. Per
molts anys!!

I per finalitzar, els mes antics, Pep , Carlos , Fran amb la Susana i en Jordi ,
amb el desplegament de bandera davant la masia que és el nostre camp base

Tenim la sort d’anar-nos coneixent i si fa poques setmanes ens va començar
a acompanyar, avui ja has estat proclamat Mossenaire d’honor i el teu escrit
molt original i divertit, com de ben segur també quan t’anirem coneixent
gaudirem de la teva bona companyia. Agrair-te que et donis a conèixer i ho
facis de manera divertida. Gràcies i per molts anys

Lluís…..
Hola, m’han demanat un petit escrit de presentació per què sapigueu que darrere d’aquesta barba també hi ha una persona.

EL MIRALL
Quan em miro al mirall no se si veig el mateix que vosaltres quan em mireu. Jo veig un home de 43 anys, melenut i amb barba atrotinada, fort (per no dir gras), català amb arrels gaditanes, amant de la bona taula i el bon vi.

ANTECEDENTS
No em jutgeu pel que vaig fer, jutgeu-me pel que faci o pugui arribar a fer. Del passat he après, i ara em toca tornar a començar de zero. Sabent que el treball, la constància i la perseverança tenen recompensa. Sortir a córrer, a gaudir amb la gent, dels camins, de les olors i dels primers raigs de sol, no és un sacrifici es un regal. Entrenava fa més de 10 anys amb la U.A.T, en aquesta època vaig córrer moltes mitges i la marató de Barcelona, també destacar la Matagalls- Montserrat. Durant uns anys ho he deixat però a temporades he anat entrenant amb els corredors de fons de Viladecavalls.

PROJECTES
A curta distancia només en tinc un, les 24 hores del Cap de Creus per Setmana Santa, depenent l’estat físic triaré una de les tres distàncies, 27, 60 o 87Km . En el seu dia ho vaig intentar i no la vaig acabar.

DESPEDIDA
Moltes gràcies per acceptar-me com un mes de la família des de el primer moment. Ens veiem dissabte……

P.D: No hi han curses impossibles, hi ha ritmes equivocats.

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Lluís Ferrando, mossenaire, pep moliner, Terrassa

Com que comptem amb moltes amigues i amics, el moment que ens uneix a tothom és la fotografia familiar i aquesta sempre demanem que algú es posidarrere, algú al mig i què si us plau, també us ajupiu i aconseguir una foto compacta, que serà única i que no es tornarà a fer. Doncs bé: enmig detantes converses sentim una frase que si la dius de pressa , fa patxoca:

“Si m’ajupo, no m’aixeco”

I qui té el copyright? Doncs la Txell que no és d’Andorra. Ens agrada la frase

Bé, avui hem fet un entrenament que ens porta per llocs que fem més sovint els estius, dona la frescor i que està molt envoltada d’aigua. Però a la tardor,hem descobert que els racons que ens oferereix el Torrent de Gotelles, són impressionant i prou bonics. Saltem una vegada i una altra el rierol i els tollsi riem i gaudim. Les fotografies parles bastant per si soles. Les fulles caigudes fan un catifa i segurament s’hi ha de córrer per percebre tot elmunt de sensacions.

Mentre anàvem baixant els trobem un grup de corredors de llargues distàncies on hi tenim amistats, com l’Albert, el Xeix que coneixem més.

El Mossenaire d’honor, ha estat en Balme Sánchez. Feia anys que li anàvem al darrere, i avui ens ha fet els honors i ens ha regalat la seva història.

L’Antonio Aguilar, el nostre entrenador de futbol preferit, ha conduït la bandera Mossenaire. Moltes gràcies.

I de nou ens queda un bon regust de l’entrenament, tot i que la Sandra esperem que a hores d’ara tingui la torçada superada.

Gràcies a tothom per protagonitzar i fer possible aquestes estones que ens omplen d’alegria i de bones vibracions. Fins dissabte, que t’esperem amb elsbraços oberts i les sabatilles posades.

Jordi Gámez il·lustra perfectament la frase que ens ha encantat i que ha dit la Txell al moment de la foto de família. Com que fem diferents nivells, hi ha qui s’ha d’ajupir i la Txell diu: “Si m’ajupo, no m’aixeco”. Genial #simajuponomaixeco

Ens fa molta il·lusió que en Balme ha acceptat ser el nostre gran protagonista de Mossenaires i, acceptarà la nominació?

Siiii, davant l’Icos, queda nominat oficialment el nostre Mossenaire d’Honor. Gràcies!!

I el nostre entrenador de futbol favorit, l’Antonio Aguilar , avui ens farà els honors de dur la bandera mossenaire

Antonio Aguilar

I aviat a punt de sortir tota la família Mossenaire, que s’ha concentrat al camp base de la Torre de Mossèn Homs. Ens saluda en Josep Mirabet

Àlex repeteix per segona vegada, al costat d’en Jordi Gámez

Deixem la Masia de Torre Mossèn Homs

Miguel Sampietro , Meritxell Castañé , Laura Puertas

Carlos Rodríguez , David Hernández i Carmelo Luque

I estem posant circuits exigents, i tanques, i Pepe pensant per on passarà

Watson i Sherlock passen per sota

Laura Fabra , ja ha passat amb en Runi

Compartim circuit amb ciclistes i el nominat a mossenaire d’honor, en Balme, anant amunt i avall, com a bon mossenaire

I en el reagrupament, amb l’ Anna Cos amb expressió d’estranyesa

La Txell , que va dir el “Si m’ajupo, no m’aixeco”, al costat de Icos i de la Laura Puertas

Javier Colado , Òscar Sànchez i l’Alba

Marc Armengol i Núria Mayoral

Fran Frutos , reagrupant amb en Balme, i la Núria i en Marc

Reengeguem

al cadavant, amb el camí ben marcat, en nostre protagonista d’avui: en Balme

Imma Morales

Javier i Oscar

Ana Maria Muñoz Fuentes

Carme Valldeperas i la Pili Callejas, en cares simpàtiques

Josep Maria Antentas

Icos

José Salas

Montse Susín , Quim Gaya , Miguel Alonso Giralde

Toni Peñalver i en nostre bandera, Antonio Aguilar

Miguel Sampietro i José Francisco López Padillo

Albert Perpinyà

I sempre es posen darrera de tot, per que no s’us entortolliguin els seus esplèndids cans

En Fran Frutos s’endisa al Torrent de Gotelles

I ara toca anar fent bots pel rierol

Anem fent bots pel rierol, amb la Laura i l’Eva. Amb el Runi, Sherlock i Watson

Resulta divertit anar fent aquest fantàstic camí.

Runi

Juan Antonio Sánchez Amil , tanca el grup i observem la quantitat de fulles i un lloc molt pintoresc

Reagrupament

Balme, el nostre nominat, també espera

I grans cracks mossenaires, que ens esperen allà lluny a la cruilla, Imma Morales i Antonio Mayorgas

Juan Antonio Sánchez Amil i l’Ana Maria Muñoz Fuentes , gran parella

Carme Valldeperas

Passant de puntetes pel rierol, en Sebastián Morales

David Llinares

Miguel i Antonio

I de fa anys que coneixem l’Albert, amb el nick grampy a Corredors.cat .
Estaven fent una marxa llarga i estaven de passada

I la retrovada amb la nostra Mossenaire Major, l’ Anna Cos

En Xeix, un reconegut ultrafondista i molt estimat per tothom i de corredors.cat,
i que també ha estat Mossenaire d’Honor, ara fa uns quans anys: fa vuit. Xeix Clica

Trobada casual i que ens ha fet molt il·lusió. esperem que Us hagi anat bé

Toni Gañet Fueris en plena pujada

Alba i Pepe, seguit per l’Oriol

Runi rosegant

Fantàstica foto

Anna, Javi i Jordi Viñeta

Pepe i Oscar van a la cua. Gràcies: això és mossenaires

Evidentment l’Anna va sempre amunt i avall

I arriba la cua i les mossenaires que van amunt i avall. Gràcies!!

Albert Perpinyà , Pili Callejas (enganxada fent cares, jeje) , Carme Valldeperas i Josep Mirabet

Antonio Aguilar es posa a punt per desplegar la bandera

Antonio Aguilar i ajudat per en Toni Peñalver

tres a set. Els set, són els distrets. Tots esteu, però, tope bé

Ens ho va prometre i avui, després de quatre anys, el nostre nominat Balme,
a punt de ser proclamat per vosaltres a Mossenaire d’Honor

Enhorabona i moltes gràcies!!!

Ens explicava en Balme, que a la seva recent participació i sent finisher a la
Marató de Nova York, es va topar amb d’altres mossenaires com la Rosa i en
Joan. Per cert: enhorabona!!!!

I del nostre Bandera, en Antonio Aguilar , del que em dic que cada dia quan
acaba a mossenaires, busca el seu racó i fa deu minuts d’exercicis. Tot un
exemple Antonio Aguilar

La foto de família amb colors de tardor

I un dia més: jornada històrica

I quan hem arribat al camp base, a la Masia, tenim que ens està esperant la Sandra, que s’ha torçat el turmell pel mateix lloc i varies vegades. Esperem
ràpida recuperació

I la foto amb la Masia, el Mossenaire d’honor, en Balme, la font i moltes amigues i amics.

I ens trobem a la Laura Perdomo quan hem arribat

Laura, Laura, Eva, Nuria

I en Carmelo Luque , ajuda a canviar la roda…

…del cotxe de la Laura, que s’ha trobat la roda desinflada
[img][/img]

Em sembla que costarà d’arreglar

I en Mirabet agafa el gat i el farà miolar i en Miguel s’ho pensa, l’Òscar l’anima, en Carmelo a punt de rellevar i la la Laura que no ho veu massa clar. Segur que hores d’ara ja ha arribat a casa, amb tanta ajuda

Us acompanya, va i bé a la cua, ens dona bones converses i tots els coneixem i fa gran el projecte. Feia una bona colla d’anys, tants com quatre, que ens deia que si, que ens regalaria el dia d’avui en que tenir tot l’honor de conèixer a una gran persona i bon atleta, que a pocs dies d’haver anat a Nova York a córrer la mítica marató, s’ens dona a conèixer i engrandeix encara més el nostre projecte. Moltes gràcies i per molts anys puguis gaudir de tot allò que tant t’agrada. Gràcies!!

Ja no puc amagar-me mes

Li vaig dir al Pep fa uns mesos que quan faci la marató de NY seré Mossenaire d’honor, i puntualment aquest dissabte passat sense dir-li res s’ha en recordat, ufff, quina memòria……En fi, sóc en Balme (Bartomeu) i des de fa uns 4 anys sempre que puc vinc els dissabtes amb aquest grup en el qual em sento molt còmode. Des del primer dia que vaig assistir i que vaig conèixer a través de companys del Club Natació Sabadell com el Miguel Moreno , vaig quedar enganxat a la filosofia del Mossenaires, anar a buscar sempre a la cua del grup ho vaig trobar genial i solidari a la mateixa vegada de descobrir nous camins. D’això del corre o running, ja fa uns quants anys que sumen km (mes de 20), si bé també comparteixo amb altres aficions
que també m’agraden com la bicicleta BTT o ROAD, alpinisme, etc,,,,.Massa fronts oberts a vegades però que son el motor que em fa sentir viu. Del còrrer, que és el que toca parlar ara, he participat en gaire bé totes les principals del calendari català, Mitges de Terrassa (barri nord de SBD, jeje),
Granollers, Barcelona, Sitges, Vilanova, Ripoll, i poc a poc he anat decantant per les de muntanya com Sant Llorenç, Collserola, Cingles del Bertí, etc….M’agrada afrontar nous reptes i descobrir noves curses i paratges. Aquest any a més és especial per mi, em faig mig segle, i m’havia proposat dos reptes: una marxa cicloturista, la de Jufre de Riuprimer que vam completar (150km) i una marató, que en aquest cas i sempre havia somiat la de NY. De fet seria la tercera després de 20 anys que vaig corre la de Mataró-BCN i Sant Sebastià allà en el 1992….Doncs dit i fet, el diumenge 6
nov, vam complir el somni de ser FINISHER en NY. Una gran experiència que recomano a tothom, on la marca és el que menys importa. Ara ja toca tornar a somiar en nous reptes …….Berlin?, Paris?, Roma?….

I els dissabtes plogui, nevi o faci sol, sempre hi haurà uns Mossenaries per no haver de sortir a córrer sol…….Moltes Gracies.

Balme.

Tags: Amistat, Balme Sánchez, córrexerrar, mossenhoms.be, pep moliner