16
nov.
2008
Pep Moliner
Quins records de fa temps anar a córrer a Ripoll.
Abans recordo que els savis deien: “aquesta és bona”, de fet era una cursa
de vint quilòmetres fins que la van fer mitja.
Com a record un de dolent, va ésser quan una any a Ripoll,
a partir d’aquell dia l’Eli es va posar molt malalta, per que va agafar una
salmonel·losi: tot i que no sabem on, va ser aquella setmana.
Bé, anat a ho positiu del dia; arribem a Ripoll amb força marge i amb la Marisol
busquem el pitrall i aprofitem per parlar amb en Simon, Domingo Ortega i la seva filla
i fem alguna xerradeta gratificant. Esmorzem al forn de la cantonada i anem
al bell mig de la població, fent-nos alguna fotografia de record i passant pel
sol, donat que la temperatura ratlla els zero graus.
La mitja, anava fins a Sant Joan de les Abadeses amb una carretera que et
deixa portar un ritme constant i vaig veient que vaig molt bé. No escalfo gaire
i surto prudent, però mica en mica vaig trobant-me bé. Passo al costat de’n
Vicenç Solé, admirat conegut de fa molt temps, que em causa alegria de
veure sempre tan bé i que m’anima. Jo vaig al meu pas i no m’ajunto a ningú,
donat que gaudeixo d’aquesta manera. A San Joan ens fan passar pel mig i
veig que hi ha mercat i observo la bellesa del poble. Els mercaders estant a
l’ombre, imagino que pelats de fred.
Veig algun conegut més, que vaig saludant i sobretot a en Jaume Armengol,
que m’anima com jo a ell. També a l’Alfredo, tot i que de manera fugàs, donat
que anem per feina.
De cara avall i amb alguna pujadeta de tant en tant, agafo un ritime una mica
més alt i és al darrer quilòmetre que m’adono que si m’ho prenc seriosament,
rondaré una marca impensable només fa uns mesos, com així va ésser.
Passegem una mica per Ripoll i cap a casa on arribem a l’hora a dinar
puntualment.
Una jornada bonica de debò.
Ritme de la prova;
temps total: 1h29’56”
parcials de 5 qm.
1. 22’35”
2. 22’13”
3. 20’37”
4. 20’31”
Fotografies
Resultats
15
nov.
2008
Pep Moliner
Dissabte, com marca la tradició, vam entrenar plegats,
gents vingudes d’arreu amb el lligam del plaer d’anar
junts tot esperant-nos i el de tenir bones converses i
fer del córrer una mica un joc de compartir una estona.
De fet, com de vegades diem, el radi d’acció que ens
dona una hora ens porta a fer un circuits, que no per
repetits, deixen de ser molt atractius i ajuden a
estimular aquesta trobada.
El circuit va ésser variat, per llocs boscosos i també
per espais oberts, baixant direcció Torrebonica, però
reconduïts cap el camí del golf i anar cercar el canvi
de la torre elèctrica, amb la pujada fins l’hípica amb
el segon canvi de ritme. Per continuar, baixant fins
un dels punts del torrent que sovintegem i tot i pujar
una mica arribar als quatre camins, on fem unes
fumejants fotografies; anem pel camí de l’esquerra
per llocs ombrívols, humits, però fantàstics amb els
re-agrupaments característics. Voregem camps de
cultiu de secà i fem les darrers passes fins a Torre
Mossèn Homs. Hi ha un punt per on sempre portem
als que van una mica més justos de quilometratge,
però amb l’alegria de veure que acabaven amb moltes
garanties, la qual cosa dona visió de la millora constant
del mossenaire conscienciat.
Engegar sempre costa i aquest solet ajuda
Pau i Carles
Una bona colla vinguda d’arreu
segon grup
Tercer grup, amb la residència d’avis de Mossèn Homs al fons i la sempre present muntanya de Sant Llorenç
tot travessant el torren de la Betzuca
Massaguer, Setó i Miquel Àngel
En Marc, per segona setmana seguida, mossenaire consagrat
Javier Laporta, sempre preocupat pels ritmes
Quina bona pinta en Jordi, després de la Behovia. Ara ja està, el que et proposis surt.
Xavi Miquel, Fran i Fernando en ple canvi
El ben retornat Rafa amb en Carles
L’Antonio i en Miquel Angel
Miguel Moreno, del club natació Sabadell. Estava fent sèries per la zona de l’Hípica tot preparant la marató
Tota la colla fumejant
més fum, amb en Rafa en primer terme que feia mesos que no venia per lesió
Engeguem pel camí de l’esquerra
fotografia en família, amb en Cisco i la Pau que havien anat a caminar.
| |
|
|
Per segona vegada ve en Miquel Àngel, que la setmana
anterior feia el seu primer entrenament de deu quilòmetres
i que ha tornat per repetir. Vol dir que si el primer dia
no sabia de que anava, li va agradar i ha tornat. Estem
contents de tenir nous mossenaires. |
