03 nov. 2008

Turó Roques Blanques, entrenant en GRUP

Classificat com a General

.

.

.

.

.

.

No va ploure mentre entrenàvem i tot i minvar l’assistència d’amics, va sortir el típic entrenament de dies plujosos, com és pujar fins al Turó de les Roques Blanques. Com és costum pugem fins a Matadepera i a l’avinguda del Mas Sot ens reagrupem. passem per davant l’Ajuntament, fins el carrer de Terrassa, a l’Església sentit a l’esquerra pel carrer Sant Joan, ara carrer Sant Llorenç i a la plaça de Sant Jordi ens fem la fotografia, donat que en Marià podia córrer 28 minuts amunt i 28 minuts avall, per arribar a temps al cotxe per anar a portar els seus fills a fer esport. Mentre fèiem la fotografia, apareix en Jordi Renom, que va tallar tant just que ja havíem marxat. Sortosament amb aquestes paradetes va poder trobar-nos i continuar l’entrenament plegats. D’aquí anem fent per l’avinguda de les arenes, passem la carretera de Terrassa a Talamanca, fins nou re-agrupament just abans de la pujada d’uns dos quilòmetres que ens conduirà fins al capdamunt. En Carles, en Farell i en Massa utilitzen les escales, per arribar dalt. Un cop arribats, fem unes quantes fotografies amb l’alegria de saber que en Javi39, que no ho veia clar, fa el cim.
D’aquí el retorn a bon ritme i fins a la zona de Torre Mossèn Homs on ens esperava l’Esteban Mena amb en Ferran i la Tensi, apunt per anar esmorzar a Can Petit, també amb l’Anna, que està lesionada uns dies. Mentre baixava per la carretera cap a casa amb en J.Farell, vaig veure la Mari Pau direcció a la teca.
Un bon entrenament i millor companyia. Això es tot com a petit recordatori.

En Marià que només tenia 28′ amunt i 28′ avall, la Dolors que si hagués plogut hagués fet festa i en Javi39 que es va animar, això si amb preocupació de si aguantaria la pujada. Evidentment que si.

Punt de reagrupament, amb en J.Farell. Fa maratons tot sovint. La darrera la de Sant Llorenç

Al pas per l’ajuntament de Matadepera

Plaça Sant Jordi, sense en Jordi

Veiem que ve en Jordi, però no hi ha en Jordi a la Plaça Sant Jordi

Ja tenim en Jordi Renom a la plaça Sant Jordi de Matadepera

Una variant de la fotografia anterior. A on ? a la Plaça Sant Jordi

Els Antonios venien de fer gana per anar menjar “unas porras”

Tota la colla, amb en Vicenç al mig. Recordem que per ell pujar aquí… en fi, li costa

En Carles Salmeron i en Josep Farell havien pujat per les escales, i ara ens venien a buscar amunt i avall

La Dolors s’ho passa pipa; segur que en Lluis ja n’ha explicat una…

Quina foto més maca, i prova de que en Javi ho aconsegueix sempre

Variant de l’anterior

A Torra Mossèn Homs ens esperen, l’Esteban Mena, en Ferran i la Tensi

En Lluis, un mossenaire per excel·lència. D’ençà que es amic dels entrenaments de Torre Mossèn Homs és un dels principals referents. Gairebé sempre ens regala la seva companyia, li agrada anar esmorzar després i no ho sol perdonar,. Això si i va passant de estar una mica desentrenat fa poc més d’un any, a tenir un estat de forma excel·lent. Participa a infinitat d’entrenaments i també fa curses a molt bon nivell. Sentit de l’humor, amb la fina ironia. Coneix els nostres entorns a la perfecció, camins i corriols. Al començament ens va organitzar un entrenament des de Vallvidrera a Rubi, molt interessant. Ens fa molta propaganda al grup i és de la teoria que el mossenaire de la setmana acaba no venint.
No home no, ens veiem els dissabte’s que venen !!!!

Comentaris tancats a Turó Roques Blanques, entrenant en GRUP

02 nov. 2008

Caminada a Sils

Classificat com a General

La idea era fer la marxa de Sils com a entrenament per la propera futura caminada de la Matagalls-Granollers, per veure com ens pot anar. Arribem amb temps per apuntar-nos de nou, ja que no ens troben a les llistes, i com que veiem que els caminadors ja sortiem, enfilem el cami. Tot fent fotografies. Veiem que el circuït és molt fàcil i portem un ritme de caminar alt, i fem tota la marxa en uns 1h40. Com anècdota, teniem una “llebre” que tota l’estona la duiem a uns 20 metres, un noi no pas prim, i quan veia que ens aproximaven es posava a córrer. Nosaltres teniem que fer-la caminant si voliem que ens servís. Doncs bé, al darrer quilòmetre el passem, tot saludant-lo i quina es la nostra sopresa quan veiem que es posa per darrera una casa tot per tornar a agafar la davantera. Ens em quedat de pasta de boniato. I, el més graciós que quan arribem a meta, l’inflable que feia de meta va i cau per terra, barrant el pas; vol dir que la meta era passar pel costat. Quin fart de riure. La botifarra va estar molt bé; hi havia a més un barrilet d’on sortia vinet per desinfectar l’esòfac. Recomanable com a entrenament, tot i que vam quedar amb ganes de fer-la corrent. Em dit amb la meva dona que l’any vinent s’hi anem, la farem corrent. Les botifarres a punt de ser cuites Ens anem inscribint Ho veiem clar? com molta gent no s’hi veu Anem al darrrera d’aquesta gent que sembla saben on van vull coorrrrerrr !! maco Vull passar !! La nostra llebre particular A aquesta li han donat carbaça Nou grup, amb la nostra llebre ja el tenim Mes relaxadets Botifarreta i gotet de vi. medalla de record De tornada cap a casa ens aturarem a Riells a comprar uns quants rovellons. Bon profit

Comentaris tancats a Caminada a Sils

« Següents - Anteriors »