blog d'en Pep

Cap de setmana diferent. No havia anat encara veure les 5 milles femenines de Valldoreix. Una cursa dedicada a la dona i per que la corrin dones totes juntes en el dia mundial de la dona. De vegades m’aturo a pensar quan estic a una sortida d’una cursa, que majoritari ament som homes els que estem esperant que donin la sortida, i alguna dona. Trobo que té molt mèrit que en treguin importància i estiguin disposades a no sentir-se cohibides i ho facin. El que si fossin tot dones i jo estigués al mig, sentiria força vergonya i m’ho rumiaria i imagino que moltes dones poden sentir el mateix. Bé; apuntar-se a una competició significa que et mesuraràs de moltes maneres. En relació a les teves companyes i a una distància. Després venen les estadístiques: posició respecte a les apuntades, el temps que pots establir en la distància i analogies amb altes proves. Fent una mica de crònica d’aquest diumenge, i com sempre el gps ens porta per carrers estranyíssims i tot i que ens fa arribar a lloc, ens fa entrar per carrers sense sortida, per haver-hi un torrent pel mig. Un cop aparcat el cotxe a un lloc adient, anem tots tres a buscar informació i pitrall de la Marisol, que avuí era el seu dia. També ens acompanya en Nuck. Ja tenim el número i veiem que regalen a tothom de possibilitat d’esmorzar: fem un café en llet i al cap de poca estona arriben la Montse, Bernat, Arnau i Olivia. La Montse molt contenta i amb ganes de fer bon paper, com així van fer totes dues. Fem alguna fotografia de record i escoltem les explicacions de l’organització sobre detalls del circuït. En Bernat, que ja havia vingut una altre vegada, diu que coneix un lloc on podrem gaudir de la cursa com a espectadors, com així va ésser. M’adono que de Terrassa no ha vingut cap dona, ni nena i m’estranya una mica. El circuït era dels anomenats trenca-cames. Animant també es passa bé i veure com la Montse i la Marisol ambdues fan una gran competició i acaben amb molt bones sensacions, fruit de la seva constància amb entrenaments i que gaudeixen tot el grup de dones que ha muntat, Jo diria millor que l’amisat els hi fa passar-s’ho bé i avui era l’hora de mesurar-se i ho han fet fantàsticament bé. Enhorabona noies !

Moments previs d’escalfament

Fotografia davant l’anunci

Explicacions del recurregut

.

Primera pujada

Montse Mazorriaga, a punt de finalitzar després d’una forta pujada

Marisol com sempre riallera, tot i l’esforç

Ara ja més rialleres

Feia just un any que vaig fer la marató a Sevilla i ja se sap que la marató és una altre cosa. L’oportunitat de viure l’ambient des del rovell de l’ou d’una prova emblemàtica i a la qual hi opten cada vegada més gent, és un signe de que el corredor cada vegada sap més entrenar i aconseguir presentar-se a línia de sortida amb la certesa d’acomplir l’objectiu de fer els quaranta-dos quilòmetres i cent-nouranta cinc metres.Fent quatre ratlles per recordar, diré que sense cap més pretensió que arribar i ser coherent pels entrenaments i tests que vinc fent. Vaig pensar que intentar la marca que finalment va sortir era per considerar-se satisfet. Tots els entrenaments, sortides llargues, i ser una mica acurat amb la dieta, fa que arrengleres elements per donar-te la possibilitat de córrer. Sempre hi ha gent que s’ho mira de lluny, per la por a acabar tocat de debò. De fet és de les proves on veus més gent defallir i pràcticament passar un calvari per finalitzar-la. No hi ha ningú que tingui garanties d’acabar-la. Si te la jugues i surts per sobre del teu nivell, pots acabar retirant-te. A més, pots patir qualsevol estrebada muscular o senzillament si la setmana has estat constipat, les condicions no son les millors. I que dir de la climatologia; per exemple en aquesta època el polen de les plantes a molts ens afecta i ens ofega i no poden encabir l’oxigen depurat i necessari per patir menys problemes.Vaig anar amb l’amic Albert a posar-me a punt, és a dir: veure que portes el xip, que la samarreta porta ben posats el clips, que no tens frecs amb la roba. Deses, junt amb tothom la roba i la deixes al guarda-roba i petes la xerrada amb amics con en Folch i en Serra. Tots dos han fet una bona temporada entrenant plegats i tots dos els admiro prou per respecta’ls tant com es mereixen. A partir d’aquí, ens disposem a situar-nos amb en Folch al calaix blau que diu que pretens entrar en una falca de 3/3h30, i patint el soroll gairebé insuportable dels altaveus i un xicot que no parava de saludar a amics i que amenaçava en fer-me una bona trepitjada ens diuen que tocaran el tema musical de’n Fredy Mercuri i la Montserrat Caballé i al final del tema donaran el tret de sortida.Bé, anem una estona plegats amb en Folch, però el veig preocupat de no cebar-se en el meu ritme i va fent per manera de despenjar-se i anar sol. De fet la marató és molt delicada per jugar-se-la. Vam anar plegat uns cinc quilòmetres i llavors decideixo no perdre el globus que porta les 3h15. Quina atabalament anar enmig de tanta gent que gairebé et vas fregant. Prop de la plaça Espanya a un avituallament decideixo passar al davant i anar una mica més sol. De fet, va ser una bona decisió. Passo la mitja en 1h35 i m’alegra pensar que tinc marge per aconseguir objectiu. Vaig passant quilòmetres i de vegades sento el meu nom, d’algú que o bé llegeix el pitrall personalitzat on el posa o bé em coneix. Reconec a molta gent del fòrum corrrecats, a amics de tota la vida i molts coneguts que cridaven per animar-nos.Quan enfiles la darrera recta, sembla que has aconseguit una cosa que molts pocs poden fer: una marató. Encara que hagin sortit prop de deu mil atletes, quants més es queden sense poder optar a aquests tipus de proves. La meva satisfacció és enorme. Un dada important era pensar que al quilòmetre trenta-cinc una persona, com l’Albert Ureta, hagués preferit donar-me un cop de mà que qualsevol altre cosa i de debò que ho va fer. A aquest punt ja vas amb les reserves justes i tenir un referent que només està per tu: no te preu. Arribat al Paralel decideixo donar la resta i augmentar una mica i vaig passant a força gent que anava graduant el ritme per arribar.Ara, a la recta intento gaudir del moment únic i personal fins creuar meta. Aprofito a l’arribada per saludar a un amic famós, però proper a la gent, com en Xavi Bonastre al qual estaven a punt de fer un interviu per TV3. Sense pausa vaig a recollir la bossa per canviar-me i tinc la sort de veure que en Folch gairebé havíem entrat plegats i que li havia anat prou bé, donat que és de les persones que més ajuda als demés i no sempre corre per ell. La seva muller la Pili i els fills en Dani i la Júlia junt el seu amic Joaquin l’esperaven, fent adonar que havia fet una cosa important i era que després de que feia vint anys havia fet la seva primera marató, estava d’aniversari. Ara a reposar i a continuar vivint amb aquest hobbie que tanta complacència ens dona.Segur que em deixo mil detalls que tinc el cap, però de moment penso que ja us he cansat prou.Temps marató; 03:18:31Un italià que em va alegrar molt d’anar pràcticament tota l’estona al seu costat. Detall: poca despesa en espardenyes.Classificacions Videos on surto Fotografies deJosep Viladot/Salva Pou i Meep