04 abr. 2009
Cursa de muntanya de Manresa
Enguany els reptes els tinc superats almenys a dia d’avui. Ara em faria il·lusió, donat que no m’he lesionat amb tota la tralla que no es poca, de fer la Montserrat-Reus, del mes de juny. M’adono que no puc portar els ritmes d’abans, però en conformo en que he tingut una temporada divertida.Aquest diumenge, al igual que l’anterior, no tenia previst fer una cursa de muntanya i com que la Montse em va dir que en Bernat estaria fent la que es celebrava a Manresa, sense dubtar-ho m’apunto a veure que passa. Durant la setmana anava plovent i això no presagiava res bo.Arribo a les pistes d’atletisme del Congost on em trobo a l’Eugeni i en Sebastian. El primer disposat a realitzar el repte, amb en Sebastian com a espectador i fidel acompanyant del seu amic i pare del nostre Javi de Sevilla. Veig arribar la Montse i familia i aviat rodem amb en Bernat, per les pistes tot rememorant vells temps.Només començar i fangeig que feia presagiar que la cosa seria per enmarcar i em poso darrera la gent i vaig fent sense amoïnar-me d’agafar posicions, tan sols no patinar. Anem fent i al començament inclús anem per una carretereta local i aviat enfilem cap la muntanya on al cap de poca estona ja no dominava els meus peus. Haig de dir que en un punt l’amic que duia al darrera m’ajudava a enfilar-me donat que no era capaç d’avançar. I és clar, primera tocada al pompis impulsiva. Però, el pitjor estava per arribar. En un cert punt de la pujada tots anàvem agafats per les herbes i matolls que ens servien de lianes i, segona empenta al mateix lloc, ara per un amic diferent. Deu ser que és el lloc per millor agafar, però la veritat que després de pràcticament vint-anys de curses, era la primera vegada.A la baixada algun conegut em deia que ja quedava poc per anar per terreny pla, el futur sogre de’n Fabra, donat que la baixada i per mi de pànic. Quan em passaven gent, feia fredar el domini i la rapidesa baixant. En el meu cas, més prop de caminar que de córrer. Ara, m’ha quedat un record profund i bonic i ganes de tornar-hi. A l’arribada uns bons talls de coca i per repetir, amb begudes a dojo, amb bons porrons de vi dolç, com servei de dutxes i tot el que representa sentir-se molt ben tractat. Una cursa del tot recomanable i content d’haver encertat en la decisió d’anar-hi.En Bernat ho fa molt bé i va arribar un quart abans que jo, així com l’Eugeni que també va fer un paper molt digne, com no podia ser d’altre manera.
Bernat, Jordi Torres, Dani Mañosa, Josep Casals i Marta
En Dani i en Jordi son ells dos bons amics. Al Dani el conec des de que erem molt menuts, del barri, donat que érem veïns i, en Jordi, vivia al carrer Vallparadis i anàvem a la mateixa escola i sempre ens recordem els uns dels altres. La Parella Josep i Marta, de Manresa: dos mossenaires il·lustres i que corren plegats i amb un molt bon estil.
En Bernat, un fenòmen que domina tots els terrenys i ho fa digne de molta admiració per part meva.
Tot plegat, uns molts bons records.
Estrec la crònica del blog de Manresa:
Manresa, 29/03/09La 2na Cursa de Muntanya de Manresa es recordarà per la duresa que avui han hagut de suportar els corredors que han pres part en aquesta segona edició. La adversa climatologia viscuda hores abans a Manresa feia inviable pujar al Collbaix amb l’equipament per mesurar la cronometrada, i per tant aquesta s’ha hagut de anul.lar.Tot i aixì s’ha mesurat la crono del que finalment ha estat el guanyador: AGUSTI ROC ha pujat el Collbaix en 8’27” en unes condicions de terreny que feia quasi epic poder donar una gambada en positiu. Tot i les condicions adverses, avui hi havia “ganes” de correr, amb 249 corredors a la sortida dels 288 inscrits (superant els 212 inscrits de la primera edició), i això s’ha traduit els excel.lents registres dels dos atletes que han comandat la prova des de el tret de sortida. AGUSTI ROC i JUST SOCIATS. Els dos atletes han anat junts des de la sortida. En el quilòmetre 9, SOCIATS avantatjava a ROC en 14 segons, però aquest ha aconseguit atrapar de nou al corredor de CA Manresa, per avançar-lo i deixar-lo i a partir del quilòmetre 14, ROC s’ha llançat cap a la victòria en aquesta segona edició.
ROC ha estat finalment el clar guanyador de la prova amb 1h14’05”, avantatjant en poc mes d’un minut a SOCIATS (1h15’13”). El tercer graó del podi ha estat per el callussenc JOSEP BARRUFET (1h18’54”).
En l’apartat femení, la vigatana LAIA ANDREU ha estat l’atleta que ha dominat durant tota la prova, guanyant amb 1h34’15”. La manresana NURIA PICAS (guanyadora de la primera edició) ha estat segona amb 1h37’36”, i tercera ha estat l’especialista de muntanya de CA Manresa MARTA BUSQUETS amb 1h40’11”.
Finalment han estat 243 corredors els que han acabat la prova (198 van fer-ho en el 2008).Ha estat una cursa plena d’imatges d’extrordinaria bellesa, per poder veure l’esforç amb que els corredors han hagut de posar-hi per superar situacions de dificultat degut a la precarietat del terreny.
Comentaris tancats a Cursa de muntanya de Manresa
-27.JPG[/IMG]
