25 nov. 2009

Crònica cursa Sant Climent

Classificat com a General

Feia il·lusió tornar amb l’Anna Cos i la meva família, a la cursa que vam descobrir, on es disputa el millor campionat del món de Sant Climent en la seva vessant atlètica, com diu l’impagable speaker que avui no li han posat micro i el pobre anava a crits, però que se’n ha sortit prou bé.

Hem anat a buscar el dorsal i ens hem passejat pel bonic poble, on he vist moltes cases unifamiliars. Venen ganes de viure-hi a aquest indret, i més si tenim present que està plenament envoltat de muntanyes, una de les quals en Ramon i els seus amics ens regalen la seva visita, tot suant la cansalada. mai millor dit. Hem anat a fer el té-cafè amb llet i tallat, al centre de la vila.

Més tard ha arribat la família de Viladecavalls, en Bernat i la Montse que alternen cuidar els seus fills mentre corren; avui li tocava a la Montse, però al venir la Marisol que no podia córrer, en Bernat decideix també córrer, però com que no permetien d’inscriure’s vam tenir la brillant idea de demanar el dorsal de’n Martin Molina, un amic nostre que al faltar poc per començar crèiem que no seria a línia de sortida i anàvem ben equivocats, donat que estava el pobre desesperat buscat el seu pitral i del que ens hem de disculpar, per la jugada de tenir-lo nosaltres. Finalment, en Bernat ha acompanyat a la Montse que ha millorat la seva marca en 2′ i en Martin i en Josep Casasola han corregut, a una cursa que també els agrada especialment.

A mi se m’ha fet molt agradable veure com en Martin lluïa la samarreta mossenarie.

Com el darrers tres anys, una cursa exigent per les primeres pujades, on es veia més d’un posar-se a caminar.
Primer puges un desnivell acumulat d’un dos-cents metres i el recorregut fa aproximadament 6’150 metres, sortint de la Plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament.


poc abans de començar i de fer el talladet, les dues Annes; Marisol, Oriol i Pep


En Bernat i l’Olivia, la Montse i l’Arnau


Moments previs


Olivia i Montse


Marisol, amb un bon costipat

Esmorzant


En Nuck també te gana

Marisol i Nuck


l’Oriol

l’Oriol


L’Anna


Ramon: L’ORGANITZADOR i mossenarie de Sant Climent


Beguda Isotònica


Jeroni Arnau, entrenem plegats els dimarts i els dijous a l’Ègara, un nou amic



El millor speaker del món de Sant Climent


Bernat i Montse, millorant 2′ la marca de l’any passat


Anna, Josep i Martin

Anna, Josep, Martin i Jeroni

Anna, Ramon, Josep, Martin i Jeroni


Família de campions


fent cua per menjar cansalada i beguda isotònica



Gaudint de prop





Tot un espectacle: un crack !

medalles per tots els nanos

[img] http://lh4.ggpht.com/_XvCMJjSPaT4/SwtscBBcSTI/AAAAAAAAAtc/INelexGIRnE/s400/P1010188.JPG[/img]








El nostre campió, l’Arnau va quedar primer de la categoria





La nostra campiona!! l’Anna Cos




Tot un espectacle i s’ho passa pipa i sense micro.




i el pernil !!


i aquesta és la història d’un bonic dia.

Fins l’any que ve.

SI VOLEU FER LA CURSA PODEU BAIXAR EL TRACK A:

MOLINER ALCALDE, PEP 00:29:53 EM 59 AREC TERRASSA

MAZORRIAGA MORÉ, MONTSE 00:40:49 FEF 23 AREC TERRASSA

CLASSIFICACIONS: http://cpsantcliment.net84.net/?page_id=8

I si voleu unes diapositives

DIAPOSITIVES

Comentaris tancats a Crònica cursa Sant Climent

24 nov. 2009

La famíla s’amplia amb més mossenaires

Classificat com a General

Mossèn Homs és com un capsa de regals: fins que no l’obres no saps que hi pot haver-hi dins. Sabia que prèviament havien dit que em trobaria en Mirabet al Monument de la Dona Treballadora i el noidelabarba venia amb un amic, i per segona setmana, en Carles López venia corrent des de el barri del s.XX
No hi havia massa pensat quin recorregut ens podia convenir i de nou veig nous mossenaires que venen a provar si els agrada el tema, com per exemple i com havia dit l’amic del noidelabarba, que vaig poder conèixer una mica: espeleòleg. També el nebot del tiet Agustí i ja son tres; l’Albert. I també i per segona vegada una nova mossenaire, l’Isabel, que venia a un amic d’entrenament.
Una sorpresa, un del atletes més reconegut del panorama Català, en Diego Garcia, que ens havia trobat per la xarxa. Em comentava, com fa la gent que ve per primera vegada, que parem un xic massa, però vaig explicar-li la filosofia mossenaire, que és la d’esperar-nos sobretot als encreuaments i que es pot fer activament a l’arribar, retornant a la cerca del que va a un ritme més lent. Reconec que costa que la gent entengui, però va funcionant.
Sempre demano disculpes, per què no pots recordar el que passa en una hora, i si em deixo res important que recordeu, ho podeu posar.


Aquesta fotografia, que sembla ben igual de les d’altres setmanes pot arribar a haver catorze persones diferents. Vol dir que si haguessin vingut els de la setmana passada…


Diego Garcia, conec pel gran nivell que ha tingut. Hem deia que encara entrena a gran nivell, i encara volta les 1h14 en mitja. Fa uns deu anys va fer la tercera posició de la Marató de Barcelona i se’l sol veure entrenar sovint per aquests entorns. Venia per què havia vist per internet.


Ahlam a primera línia seguida per Natatxa, Orzo i Massa


Tres mossenaire nous, al costat de’n Fernando. L’Isabel i el seu company d’entrenament, i l’espeleòleg.


Joan, en bona forma


Dos atletes internacionals, en Jeroni d’Ullastrell i l’Eduard de Vacarisses


no m’espereu, no m’espereu, va dient la Tensi…


Rosa i Xavi Miquel, de bon humor

Ens aixequem després la fotografia, menys l’Isabel, la nova mossenaire

Grans conegut en Diego Garcia i Francisco López.


Estona d’estiraments entre amics


I nosaltres al marxar ens anem a refrescar i veure a la font de les canyes, directe des del Montseny


I paradeta al Monument de la Dona Treballadora, els que pujavem corrent des de casa



Qui al mon de l’atletisme Egarenc i per les muntanyes de Sant Llorenç i l’Obac no coneix al Mirabet ?

Bé, molts mots podríem fer servir per definir-lo; quin més adient. Una persona incombustible, que fa molts anys que es calça unes espardenyes, que és molt competitiu quan entrena i que quan feia curses també. Que es coneix camins, corriols, noms i moltes vegades ens ha redescobert racons que ni imaginàvem.
Col·labora amb molts temes relacionats amb aquest entorn, com el centre excursionista del poble de Mura, on fa ja només li cal ser l’Alcalde.
Entrena tant al matí com al vespre i si t’agafa distret et fa corre de valent.

Segur que em deixo milers de coses més, com quan va començar a córrer i per què. Objectius assolits i motius pels quals es pot dir que és molt bona persona.

Atresorem molts bons records, com trobades i entrenaments per llocs molt bonics i plegats hem fet molts amics.

Bé, esperem poder entrenar sempre al seu costat i desitjar-li tota la sort del món amb tot el que fa.

Comentaris tancats a La famíla s’amplia amb més mossenaires

« Següents - Anteriors »