08 nov. 2010

Entrenament amb canvis Mossenaires

Classificat com a Entrenaments

Quan ens plantegem de nou fer un bon entrenament, no saps del cert si pel dia encertaràs amb l’itinerari, encara que la majoria ens els coneixem prou bé.

El d’avui permetia fer bonics canvis, que com sabeu no son obligats. Res és obligat, ja ho sabeu: bé, segurament córrer és recomanables, més que obligat.

Fem la primera compactació de grup a l’alçada de la Estació de ferrocarrils de Torrebonica, just al passar sobre la via i seguim els descens, per avisar un xic que venia un futur canvi d’uns cent metres i escaig, que ens duen prop del camí que s’apropa més a l’Hospital de Terrassa, d’aquí fins a la propera parada, per alguns o lloc de retrobar tots els ritmes. Ara baixem un xic fins al base del torrent i el segon canvi, que ens duu a uns bonics paratges on fem la fotografia de record. Sempre destaquem la presència de nous amics, que esperem que repeteixin. Avui teníem al xicot de gris de l’esquerra i el de blau del costat d’en Lluís.
Es proposa, després del repòs una nova acceleració, on sempre sol destacar el tiet Agustí. Bé avui, l’Alberto Lao ha fet una pujada a un ritme trepidant, igual que en Jordi Garreta.
Bé, després de la bassa del golf, fem el quart canvi fins la torre elèctrica i arribats a la carretera que duu a l’entrada de la Hípica, el golf del Prat i finalment la dura pujada que passa per l’hotel de Can Bon Vilar.
Agrair de part de tots que ens heu regalat la vostra presència i recolzament al projecte d’entrenament en grup i fins dissabte, que hi tornarem, a veure si amb tu que em llegeixes. Gràcies !!
Torrebonica

Pedro, Carles i Martin: vestits de gala per l’ocasió

també ens trobem vehícles motoritzats, a part de mossenaires com màquines

En primer terme l’Antonio Gallardo, José Expósito i Jordi Garreta

en Manel a l’endemà estava apuntat a la mitja de Castelló on va fer 1h44 (objetiu)

En Jordi Portero, cada dia més gran i igual de seriós, en Josep i en Javi

El primer canvi en pujada; en Lluís els fa tots amb la mateixa rialla

l’Antoni feia dies que no podia venir, i aquí bufava una mic


En Javi amb la Montse. La Montse llavors va allargar l’entrenament fins a vint-i-cin quilòmetres per preparar la Terrassa-Montserrat que es ara aviat.

tancant el grup, amb el tiet Agusti que ha anat a buscar el mossenaire que ve més endarerit

Lluis i Isabel, el dia que seria proclamada mossenaire de la setmana

La també Isabel i el nou mossenaire



Aquesta l’ha fet en Martin i surto jo, en un indret molt pictòric


El canvi a aquesta recta amb el tiet, en Javi i en Martin a la capdavantera


On son els mossenaires ?

aquíii venen ben agrupats


Compartim circuit amb amics de la bicicleta

El quart canvi. Ja es veu la polsaguera que aixequem


I aquí fent estiraments, sobretot en Lluís. A veure si me l’expliques aquest ,que fa molt bona pinta

Com que tenim tants amics, de vegades els uns animen els altres a venir. En aquest cas ja fa unes quantes setmanes que Isabel ve amb nosaltres i ens va conèixer de la ma d’en Mosqui, l’entrenador de la Uat, que ha vingut moltes vegades, com un mossenaire més que és.
Per que la coneixem una mica, ens envia el seu “currículum atlètic”, que ens el regala per què tinguem idea dels seus mèrits i del molt bon futur que li espera.


Ens deia Isabel:

Hola Pep:

Tal i com em vas demanar t’envio el meu “curriculum esportiu” el qual no està ple de marques importants però si de moltes ganes de no parar de fer sport.

Tot va començar quan tenia 8 anys en que em varen apuntar a fer gimnàstica sueca des de aleshores he anat combinat la natació, córrer ,aeròbic, peses fins que vaig fer un gran parèntesis des de el 2002 fins a final del 2009 degut a que vaig tindra 3 nens cada 2 anys, compaginar esport,casa, feina i nens era una mica difícil.Però coincidint que a la feina ens varen regalar unes sabatilles esportives com a panera del Nadal i disposar de més temps per practicar un esport va fer que em poses com a fita participar en la cursa popular de la festa major de Terrassa.

És doncs amb l’ajuda de la Pilar propietària d’esports KAÑERA la qual em va dissenyar un planning d’entrenament que començo a participar en curses populars:

La primera cursa va ser la de Viladecavalls de 3500m on per sorpresa meva vaig quedar 2ª.

LA SOSI de la zona esportiva de Terrassa 5000m en 24’08”

Cursa la de la festa major de Terrassa 7900m en 40’09”

100km Terrassa on vaig participar en els 5000 femenins 25’

Cros de Calldetenes 3200m 14’31”

Comença la nova temporada al setembre i en la UAT en Moski ens dissenya un planning d’entrenament per en Joan i per mi, ens recomana també un lloc de trobada de gent que corra cada dissabte a les 8.00 h del matí en la torre d’en Mossèn Homs i és així com des de l’onze de setembre dissabtes alterns anem a rodar amb els mossenaires, acostumada a rodar sola és una manera de fer un circuit per terra mentre conec a gent gent o em trobo amb gent coneguda i que no sabia que practicaven el runnig. Per molts anys mossenaires!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Isabel Londres

Comentaris tancats a Entrenament amb canvis Mossenaires

05 nov. 2010

Cros d’Olot –

Classificat com a Competicions

Cros; paraula que sempre m’ha fet molt respecte. És una disciplina atlètica que sempre ha despertat la meva curiositat. Des de que em vaig iniciar en la competició, fa ja vint anys, he procurat fer-ne algun i donat que la zona per on més llocs bonics he trobat al llarg de temps és la província de Girona, ja fa uns anys que he procurat anar-hi.
Sense estendrem gaire més, vaig arribar a la zona on tindria lloc la prova, que ja coneixia de la meva època de sènior i més tard com a veterà, per tercera vegada em tornava a proposar gaudir-ne, com així va ésser.
Ja amb el pitral en la meva possessió, que a més serveix per ara en davant participar a qualsevol prova del circuit, faig una volta total al circuit sènior molt xino xano i amb sabatilles d’entrenament.
Trobo algun conegut, com el Galan i en Sered, que a més correm a la mateixa categoria de Veterans B.
Estreno les sabatilles de claus, que fan que la trepitjada, ara si, s’arrapi al terreny molt atractiu, que predomina un circuit d’herba ben cuidat, i amb una amplada a llocs de poc menys de dos metres, correm junt amb els júniors a un ritme elevat per les meves característiques. La primera volta anem bastant junts i mica en mica ens anem situant en fila. Vaig passant gent i també hi ha qui em supera, i noto que els revolts de cent vuitanta graus, fan que costi reemprendre el ritme. També hi ha algun punt amb alguna pujada curta però forta.
M’anima la Pilar Kanyera i puc anar veient les diferències amb els primers. Destacar en Pere Arco, que de fa anys que admirava i havia seguit quan era corredor internacional i per la tele el podíem seguir. Per cert que va guanyar.
En conclusió, i com que porto el gps la distància total del cros és de 5.93 qm. i el meu temps 22’58. El lloc l’onzè de la categoria. Una mica la llàstima és que hi havia medalla fins el desè. Però ha estat molt bonic i he gaudit un munt.
Llavors he anat a la zona d’entrepants i he comprat un de botifarra, que estava impactant de bo. És fantàstic córrer pel camp !

Tots els resultats i la web d’esports de La Selva

Comentaris tancats a Cros d’Olot –

« Següents - Anteriors »