19 nov. 2010

Fent equilibris Mossenaires

Classificat com a Entrenaments,General

Quan arribem a la rotonda del Monument de la Dona Treballadora hi ha un rètol que és un compendi dels nostres entrenaments tan afamats hores d’ara, Rondem a totes les direccions des de la Masia de Torre Mossèn Homs, lloc on hi ha enclavada l’Escola d’hostaleria. Les fletxes sembla ben bé que ens mostrin el sortir de la primera llum natural del dia tot senyalant la muntanya que tanta gent estimem com a nostra.

A poc de sortir fem el primer punt on ens esperem per anar plegats, i podem veure en Martin i en Pedro



Enfilem pel perímetre del Camp de Golf del Prat tota la gran colla, avui composta de trenta nou mossenaires



Aquí fem un moment de segona espera, tot i que un quants anem endarrera a buscar amics, i a la tornada no hi havia ningú, Però, cap problema, donat que de lluny podem veure a la colla.



En Pedro, que és un ultrafondista amb molta solvència, bé sovint a fer-nos els honors


En direcció a la hípica i aprofitant la vorera de terra, i alguns fent un petit canvi de ritme

Cadascú busca la seva tècnica en passar el rierol, i tots se’n surten prou bé. Excepte jo.



Mentre en Diego fa els seus equilibris, en Javi i en Xavi Miquel fan un camí més fàcil.



Bona imatge proporcionen en David, en Joan i l’Alberto


Ara li toca en Martí i des del darrera en Paco Barcia, va provant-se


l’Amalia en Carles i la Carme, que avui s’estrenava de la ma de’n Manolo com a mossenaire


i a la font de l’Argelaguet fem la fotografia de família, moment que destaquem que tenim mossenaires que feia una setmana estaven a Nova York, al bressol de la marató moderna i també destaquem que tenim dos nous mossenaires, en Joan i la Carmen

on està wally ?

I com no, l’apartat tan especial de conèixer als amics que ens fan companyia als nostres entrenaments, tots amb boniques histories esportives que molts desconeixíem i que agraïm el vostre esforç en obrir aquest full de les vostres vides.


Deia en Ramon:

Hola Pep,

Tal i com em vas demanar t’envio un email amb el meu currículum.

De petit em vaig aficionar a l’excursionisme, m’agradava i em continua agradant fer cims i caminar per la muntanya. Mai m’havia plantejat córrer, però els metges em van recomanar fer un xic d’esport i vaig decidir sortir cada dia ½ hora a primera hora del matí. Surto de casa, a Viladecavalls i tinc el bosc a 300m, pel que gaudeixo de la natura i corro uns 6-7Km diaris. D’això ara fa just 1 any, el novembre del 2009, pel que no tinc massa currículum per ensenyar, els temps exactes no els recordo però més o menys totes les curses que he fet han estat les següents:

La primera cursa va ser el Març: 10Km a Igualada -> 48min

Abril, Cursa de Vallhonesta: 13,6Km muntanya-> 1h06min

Maig, Cursa de Viladecavalls: 11,6Km muntanya -> 50 min

Juny, La SOSI de 5Km -> 20 min

Juliol, Cursa Festa Major de Terrassa 7,9Km -> 33min

Agost -> Pujada de Planoles 9Km amb molt desnivell -> 53min

Setembre (la última) Taga 2040, 23Km muntanya amb molt desnivell -> 3h07min

Avui diumenge, al meu poble han fet una Duathló de Bicicleta i Running de muntanya, i sense tenir-ho planejat i fora de cursa he fet tots els km corrents, mirant de no molestar els ciclistes. Aproximadament 30Km en 2h15min, amb un desnivell important.

Els caps de setmana miro de córrer un xic més. Vaig molt per la zona de Ribes de Freser i allà s’estila molt córrer per muntanya, pujar i baixar cims els més ràpid possible. He pujat diverses vegades tot el que tinc a prop: Taga, Puig-Estela, Tres Bisbats, Puigcerverís, Balandrau, Puigmal, etc. i m’encanta.

El Joan i la Isabel em van parlar dels Mossenaires i acostumat a córrer sempre sol, ha estat fantàstic conèixer-vos, pel que no he faltat ni un cap de setmana. De passada he engrescat també al meu fill Adrià que també s’hi ha apuntat amb molta il·lusió.

Una abraçada a tots!

Ramon López

Comentaris tancats a Fent equilibris Mossenaires

13 nov. 2010

Cros de Santa Coloma de Farners – veterans

Classificat com a Competicions

Com a corredor novell que soc, vaig oblidar una ´serie de regles bàsiques per córrer.
Primer error:
No recordava que de vegades els jutges donen la sortida, no sota la línia o globus de sortida, si no allà on hi ha més gent, que és pel davant, Jo estava sota el globus i pensava que farien tornar endarrere a la gent, com no va ésser. Total que vaig sortir molt endarrerit.

Segon error;
Cordar-se bé els espardenyes. Primer dir que he gaudit un munt. El simple fet de córrer és un gaudiment.
Però anem als detalls; la clau del cotxe la porto sempre al damunt i normalment a la ma. És clar, amb el risc de caure i clavar-me-la al palmell. Total, que al darrer moment decideixo posar-la, com ja havia fet alguna vegada, a l’espardenya esquerra. Després de la primer volta i quan més engrescat em trobava: aturada forçosa per fer un nuc de Can Passa Via i a continuar, havent perdut tot el grup on anava. Quina ràbia, però res. Torno a agafar velocitat i a córrer s’ha dit.

Tercer error:
L’entrepà de botifarra estava fet amb pa remollit. La botifarra estava bona.

He tingut l’oportunitat impagable de poder parlar llargament amb en Pere Melero, un atleta veterà de Corredors de Fons de Viladecavalls i un dels atletes veterans més ràpids que he conegut. És més, ha encapçalat el circuït de crossos del calendari Gironí en anys anteriors.

També m’ha fet especial il·lusió poder estretir la mà d’un mega-atleta. En Pere Arco, atleta d’una gran qualitat, tan atlètica com humana. Continua estant en una gran forma i va quedar el primer de veterans i segon de la cursa compartida amb atletes júniors. Recordo aquells diumenges de anys “a” que el veia als programes d’esport de la tele, que ens delitaven amb matinals de cros internacional.

Al circuit del parc de Sant Salvador per on es desenvolupa aquest cros és idíl·lic. A primera hora uns operaris estaven netejant de fulles la part per on teníem de córrer, envoltat de rierols i camps verds i força fulles d’arbre caduc, que donaven un textura pictòrica que enamora. Un cros per recomanar.
Una cosa m’ha passat. Ja a la recta anava darrera un atleta i de darrera tenia un aspecte realment juvenil, diria que un júnior. Però tot d’una veig que és un veterà i la recta l’he fet a tot el que donava entrant a escassos metres. Què divertit donar-ho tot i el més important: no fer-se mal

El meu temps 18’17” en una distància de gps de 4,8 qm. i ganes de tornar-hi

Podeu trobar les classificacions aquí

http://www.selva.cat/esports/

Comentaris tancats a Cros de Santa Coloma de Farners – veterans

« Següents - Anteriors »