01 febr. 2011

Mossenaire Casi, fa seixanta quatre anys

Classificat com a Entrenaments,General

No hi ha dos dissabtes iguals.

Avui, i com que els meteoròlegs ens havien espantat, tot anunciant neu, hem fet una circuït on no ens hem enfangat, exempt d’aquest, i que consisteix en travessar pel centre bonic del poble de Matadepera, pels llocs més ben guarnits.

Hem fet una aproximació pel mig del bosc, però que un camí asfaltat i l’Ajuntament de Matadepera també ha estat testimoni del nostre pas.

A partir de la riera, l’hem pujat en paral·lel, quan tot just passàvem per la plaça de Sant Jordi fins la masia de Cant Torrella, ara restaurant luxós i més tard el nostre punt central era la font de Can Roure, que sempre raja d’allò més.

Ens havia anunciat que avui s’estrenaria com a mossenarie un dels nostres seguidors per la xarxa més fidels, en Paco Gómez, i que porta un blog d’allò més divertit, anomenat “dureza extrema”. Com que per nosaltres és un honor rebre visites tan importants, li hem demanat si volia ser mossenaire de la setmana, i que ens ha concedit.


En Casi, com un nen de només seixanta-quatre anyets i nouranta-quatre maratons, i un munt d’històries per explicar. Per això, ja val la pena venir a veure’l.

Avui dúiem a en Casi, que el dia abans havia celebrat els seus seixanta quatre anys, molt ben portats i el seu amic Mariano li havia preparat una sorpresa: una coca feta per ell mateix, però que duríem en secret fins al final de l’entrenament i que hem pogut degustar tots plegats tot gaudint de l’aconteixement.

Ens ha fet gràcia com l’Irene, que viu a Matadepera, s’ha avançat per deixar la samarreta mossenaire del seu marit, l’Albert, a casa, i ha retornat a l’entrenament. Avui també ens ha regalat per segona setmana consecutiva l’Esther, que a més ha estat, per petició d’en Mariano, qui ha presentat la coca a l’emocionat Casi.

L’entrenament ha estat gravat per gps pel nostre mossenaire Antonio Gallardo i retratat per en Rafael Atienza, a banda de les fotografies que també he anat fent, Vol dir, que tenim un document molt complet.

Gràcies a tots per venir i fer-nos tants honors.


http://www.endomondo.com/workouts/iy2ZJoXiYAE

Primera fotografia presa des de Can Roure i aprofitant les vistes de la Mola nevada.
També era un atractiu passar pel nou pont, que al no tenir cap columna al mig, quan passem corrent el fem botar, causant una curiosa sensació d’inestabilitat. 

Aquest estiu vaig conèixer en persona en Paco, ( http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/ ) a la cursa de Matedepera. Habitualment ens fem el seguiment i ens donem ànims en el nostre desig d’aportar coses aquest mont del córrer. Curiosament el blog que ell porta, es surt del que estem acostumats. Sempre notes un toc d’humor en tot el que fa, i només cal veure les sevess caricatures dels seus amics. Pel que ens coneixem, és una persona molt seriosa i és molt gratificant poder comptar amb la seva amistat.

Li vam demanar que es definís i ens va enviar el següent

Me llamo Paco Gómez. Tengo 45 años.
Uno de mis primeros recuerdos de infancia es jugando a fútbol en la calle con mis zapatos Gorila de invierno, o unas sandalias en verano en cualquier rincón lleno de piedras (no había más). 40 años después, me puedo permitir comprar de vez en cuando unas zapatillas neutras de marca, con una buena amortiguación, para poder ajustar bien mis plantillas. Entre medio he jugado a frontón, pádel, futbol sala, etc, siempre con amigos. Ahora me ha dado por correr y en este mundillo también he hecho otros amigos. A uno de ellos lo conocí virtualmente a través de su blog, un gran blog, el blog d’en Pep. Me fascinó su capacidad de reunir a tanta gente, gente diversa, gente de diferentes lugares, pero con una afición común: correr. Me invitó a que probara un día y aunque el sábado lo tengo muy complicado, por fin he podido asistir a una salida mossenaire. Ha sido un placer y además he elegido un buen día, La Mola estaba nevada y hacía sol, las fotos podían ser interesantes. Además he tenido el honor de ser elegido el Mossenaire del día. Gracias Pep.

Mi incursión en el atletismo fue hace poco más de 4 años, cuando salía desde el C.N.Terrassa solo a hacer footing. Un amigo del club, perteneciente a la Sección de Atletismo, que me veía salir solo, me invitó a entrenar con ellos. A la enésima invitación acepté, empecé a entrenar con ellos. Me enseñaron a hacer cambios, series, nuevos circuitos y me apunté a la Sección de Atletismo, donde he conocido mucha gente y hecho buenos amigos. Esta es mi tercera temporada y he conseguido marcas que no pensaba que pudiera hacer:

– Mitja Marató Gavà 2010: 1h 23’ 40”
– 10.000 m de Esparreguera 2010: 37’ 31”
– 5.000 m de Poble Nou-Zona Esportiva: 18’08”
– Mi único pódium en los 10 km de Sant Quirze del Vallès de 2010, 2º en la categoría de mayores de 40 años.

Como todo el mundo sabe, un hombre antes de morir debe hacer 4 cosas: tener un árbol, escribir a un hijo, plantar un libro y ser Mossenaire (o algo así). El sábado conseguí la cuarta de ellas, y puedo afirmar en negrita, cursiva, con mayúsculas y subrayado y si hace falta de color rojo y con letra más grande para que sea vea mejor:
MOSSENAIRE POR FIN

Comentaris tancats a Mossenaire Casi, fa seixanta quatre anys

29 gen. 2011

Jornada de Rugbi amb els CARBONERS

Classificat com a General

El Casinet de l’Espardenya ens va nominar “capdidats a cap gros” de Terrassa a diferents persones Egarenques l’any passat, Per aquest motiu vam fer unes coneixences interessants, totes elles. Amb en Miquel Olmo, mister de futbol i també “capdidat”, he tingut l’oportunitat d’anar junt amb els jugadors que entrena del Terrassa SAD a la pretemporada pel camp, als entorns de Can Bon Vilar, a córrer amb ells i fer uns quants canvis.
Aquest dissabte en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, home polifacètic i esportista, també “capdidat” i que he vist en persona un parell de vegades, sembla com si el conegués de tota la vida, va convidar a amics i coneguts al primer partir oficial d’un equip de rugbi a l’àrea esportiva municipal.
En Taxvu em va sorprendre en el seu discurs a la Plaça Vella, per la facilitat en expressar-se en públic, tot lluint un munt de samarretes que duia i que cadascuna d’elles representava els llocs on havia format part, i on una sota de l’altre s’anava endevinant en tot el que havia participat i participava, com a dinamitzador, president, component, etc.
Recordo que li vaig dir, amb una improvisació meva amb poca gràcia, tot senyalant la “samarreta mossenaire” que jo duia: “aquesta no la tens !!”
En aquell moment ja em va insinuar que vindria algun dia a córrer amb nosaltres.
Els capdidats aquells dies vam participar tant en el discurs de defensa de la capdidatura, com vam intervenir al programa “Som Aquí” de Canal Terrassa, un magazín que presenta el conegut periodista Oriol Carreras.
Aquell dia en Txavu estava a casa de baixa pel alguna lesió derivada de l’esport, però en directe es va comprometre un dia a venir a córrer amb el nostre projecte dels dissabtes a torre mossèn Homs. El més sorprenent és que l’Oriol, amb un llarga trajectòria en programes a la televisió local, com per exemple animant les grans festes que es fan a la nostra ciutat, sembla que és bon amic d’en Txavu, ja en directe va dir que si sortia “Cap Gros” vindria a córrer i si no segurament: també.
Aquest dissabte estava a la graderia, l’Oriol, en aquest mateix partit inaugural i vam poder xerrar de nou, i es veu que encara li ronda pel cap venir córrer amb nosaltres i ho farà el proper dissabte dia 5 de febrer acompanyant a en Txavu, que complirà la seva promesa.
Bé, la setmana passada vaig estar a les estimades pistes de Can Jofresa veient el partit inaugural de l’equip. El resultat va ser contundent en contra, però es veu que l’equip contrari era el més bo de la categoria, com es va demostrat amb el resultat de zero a quaranta sis
Els resultats en aquest primer any d’existència son es-feridors: http://www.carboners.cat/equip-senior/resultats , encara que el que els començaments son difícils, amb una mica de sort donaran alegries a l’afició, segur..
El partit de rugbi de la 7a jornada de 3a catalana entre els Carboners de Terrassa i el R.C. Martorell. es posava en joc, per primer cop, la “Copa de l’Irlandès”. En reconeixement de l’actual President i jugador, Miquel Dalmau.
Vaig estar mirant el partit, però entre el fred que feia i que no hi entenc, no podria fer cap crònica, tan sols que la gent animava encara que veiés com anaven encaixant una gran derrota.
Bé, el proper dia 5 de febrer, l’Oriol Carreras i en Txavu els tindrem corrent amb els mossenaires i esperem anar estenent els nostres vincles amb el nostre nexe favorit: córrer.

http://www.carboners.cat

Image
Image
Image
Image
Image
Image
Els geganters han vingut ha donar el seu suport d’alçada en aquest primer

Image
Mentrestant els rivals, del Martorell, posen els seus cosos a to per començar el partit.
Image
El càmera de canal Terrassa, prenent les seves imatges pels noticiaris que es podran veure al terrassadigital.cat
Image
Els Carboners surten al camp a punt de disputar el partit. Tan de bo algun dia puguin començar a guanyar per què s’animin.
Image
Image
Image
Mentre jugaven, hem anat fent alguna fotografia de record de l’esdeveniment
Image
I la claca era de primera categoria
Image
Image
Els que no hi entenem no sabem ben bé que fan, com que la pilota no es rodona, tanmateix, igual no la troben per que els hi vota malament, no ?
Image
Image
Image
Image
Ara em sembla que treuen una falta, però no ho se segur.
Image
Aquest bon home duia una peça de roba a la ma tipus buff, que no se gens que que serveix. Però serveix per alguna cosa, segur.
Image
El públic estava escampat per la graderia, i el que estic segur que van tenir fred, per què de fet va ser un dissabte amb temperatures d’hivern
Image
I al finalitzar els jugadors dels Carboners de Terrassa, agraeixen al públic el seu suport, tot i haver rebut una dura derrota. Em va saber greu, que algun jugador estava una mica desanimat.
Esperem que amb el temps aconsegueixin crear una bona afició a casa nostra, ja que tot i no tenir-ne tradició, de ben segur que s’anarà consolidant: esperem-ho.

Estic molt content d’haver estat convidat a veure el partit, tot i que es nota que no hi entenc, però qualsevol manifestació esportiva és positiva i és d’admirar a la gent que engega projectes tan importants.
Espero anar-hi entenent per gaudir del joc, però des d’aquí els desitjo que segueixin amb aquesta empenta que se’ls hi veia. Molta sort !


Comentaris tancats a Jornada de Rugbi amb els CARBONERS

« Següents - Anteriors »