03 maig 2011
No hi ha dos dissabtes iguals
No hi ha dos dissabtes iguals i aquest ha estat un compendi de novetats. Cada dia es veu més gent apropar-se a la zona de la sortida venint de casa i ja per la vorera mentre t’apropes vas veient als mossenaires que quan falten pocs minuts per les 08:00 estan prop del camp base:La Masia de Torre Mossèn Homs. El toc dels claxons sovinteja, per saludar-nos als que hi anem corrent i fa molta il·lusió, de debò.
Avui pujàvem amb el l’Agustin pare, que tot i que no tenia massa temps, ha volgut venir a saludar-nos i hem compartit l’apropament per la carretera de Castellar.
Hem pujat tots quatre. En Mirabet, que porta la samarreta de la Matagalls-Montserrat on tots els anys els podeu trobar al control 7 ajudant, a l’esquerra l’Antoni, que avui ens faria el reportatge i el nostre exemple a seguir: l’Agustin pare.
Passades moltes setmanes de notar l’absència dels Lluïsos, avui hi eren pare i fill, amb molt bona predisposició de fer tot l’entrenament: cosa que ens alegra d’allò més. Per arrodonir-ho el Lluís pare ha fet, càmera en ristre, fotografies que ens ha fet arribar i que agraïm. En Lluis jr s’ha afanyat en saludar-nos, tot cofoi i ens fa contents que la saga siguin uns dels puntals de la nostra trobada.
toca aquí. toca allà, gira, posa, fes. Qui no coneix en Lluis: tota una institució que avui venia tot modat i ja ha pogut fer tot l’entrenament. La cosa va bé. Ens alegrem d’allò més
En Lluis jr. s’estava predisposant a fer un bon entrenament. Ens ha fet feliç veure’l tan content
I en Lluis preocupat en fer una fotografia amb una de les persones que mès estima: se li nota. A més les fotografies ens l’ha enviat i li ho agraim. Sempre diem que els mossenaires es cosa de tots.
Bé, hi trobo a falta una rialleta: ens hi haurem de posar a millorar aquest aspecte, jeje
Ja comença a estar la cosa a punt de marxa
Avui també teníem en Juli, el mossenaire de la Marató de Barcelona. Un luxe !!
moments previs de parlar de la sortida. Què poc sabíem que ens quedaríem sense piles
En Renom i en Salmeron. Un luxe
Avui venia en Rafel Carreras, amb gorra verda a la dreta.
La característica del mocador al cap d’en Salmeron i mossenaire habitual
L’Enric Mateu i en Pep Moliner, el que va de gorra
Lluis i Enric
en Kim Mompel, un luxe !
Moments de l’engegada
l’Irene i l’Albert, que avui estrenaven portal: anirem parlant . http://corremonts.cat/
Pare i fill, Ramon i Adrià
En Toni seguit per en Valenzuela i el darrera l’Oscar i en Jose
Com que repassant la trobada d’ara fa una any just, s’ha programat el mateix recorregut i via twitter s’anunciava que aniríem a Sant Vicenç de Verders i li hem deixat la càmera a en Carles López, que fes com aquell dia les fotografies. Com sabeu, en Carles és un crak, com atleta i persona i una dels mossenaires més habituals. Però, com que fa dies que no la posavem la càmera a carregar, al poc de començar en Carles, el pobre, ha vingut cap cot dient que “la màquina: s’ha mort”.
Ens quedava fer tot el reportatge i per aquelles casualitats, avui en Rafel Atienza, que sempre ens regala la seva feina i que no falla mai: avui no el teníem. I ara què ?
Amb la seva facilitat per resoldre problemes, l’Antonio Gallardo, amb el seu mòbil ens ha fet de reporter i el resultat ara el veureu.
L’entrenament ha estat dels clàssics i es veia a la gent molt participativa i em ganes de xerrar.
[img][/img]
http://www.youtube.com/pepmoliner#p/u/12/v4TC8rD6iD8
I estiraments a la boca d’incendis
http://www.endomondo.com/workouts/q7NJVjxAYg0
Com a jornada memorable hem tingut la presència per primera vegada de l’Oscar del Rio, que actualment està considerat un dels millor atletes Egarencs de l’actualitat i els resultats ho corroboren i a més ens ha regalat la seva companyia i a petició nostre ens fa arribar unes notes curriculars molt interessants per què el puguem conèixer tots plegats una mica més. Vol dir que tenim un mossenaire més i de categoria; com tots vosaltres.
El vaig conèixer al cros de Sant Hilari, i des d’aquell moment sabem de la seva evolució i el seguim i ens alegrem de tots els seus èxits. El seu company d’entrenament és actualment el millor atleta local sense cap gènere de dubtes i amb major projecció de cara el futur: en Jaume Leiva. El dia que vingui ja farem una crida per que tingueu oportunitat i l’Oscar ja ens deia que tindria oportunitat de portar-nos autèntics mites actuals, entre ells el seu amic Jaume.
Agraim i sempre que vulgui venir a fer un rodatge, estarem encantats de sentir prop.
Ens deia l’Oscar:
Te paso estas lineas:
Todo comenzó hace unos cinco años cuando conocí a Jaume Leiva y me convenció para que saliera a correr con el. Al principio eran carreras de 5 km luego de 10 hasta que me lancé a por la media maratón.
Conocí a una persona que fue muy importante en mi carrera como atleta: VICENTE MUÑOZ MONTENEGRO gracias a el empecé a mejorar mis marcas,pero por motivos laborales tuve que dejar de entrenar con el,pero a partir de ese momento mi gran amigo JAUME LEIVA me lleva los entrenos y a la vez entreno con el cuando podemos.
A continuación te paso mis marcas para los curiosos:
4.20 en 1500;
16.10 en 5000;
33.40 en 10.000;
1.14.50 en media maratón de Granollers;
2.40.12 en maratón del Mediterrani
Ha sido un placer entrenar con vosotros un abrazo
Comentaris tancats a No hi ha dos dissabtes iguals
