blog d'en Pep

Anar i tornar a Sant Cugat a peu. No sembla cap bestiesa; però, què millor que anar-hi en família.
Fa dies que ens rondava a tots tres pel cap i ens hi vam posar i ho vam aconseguir amb molta facilitat.
Com fer-ho ? planejant l’hora de tornada. Volíem ser a l’hora de dinar a casa i els càlculs eren senzills: 3 hores i escaig en un sentit i tornada pel mateix camí.

El recorregut molt assequible i per molts llocs molt bonics. La part est de Terrassa no la tinc gens coneguda, encara que en alguna ocasió havia estat per la Serra de Galliners amb amics de Sant Quirze i recordava alguna zona.

Una primera aturada al quilòmetre cinc per esmorzar i fer un talladet

El tallat que no ens falti. En Nuck veient si hem deixat alguna molla que aspirar.

L’Oriol ens acompanya moltes vegades en les nostres caminades i està molt fort. Era la primera vegada que provaria de fer uns 28 quilòmetres caminant.

Algun torrent i rierol amb flaires del Montseny, prop de Sant Quirze

I encarant les fortes pujades que ens porten a Serra Galliners

Aquesta casa de fusta es veu molt acollidora i ens ha despertat molt l’atenció, a la vegada que els dos gossos que vetllen per què no ens hi apropem massa.

I ens aquest punt estem a mig camí i a punt de tornar. Feia un xic de fresca, però l’entrepà que dúiem i la beguda calenta ens ha fet recobrar l’esma.

Per confirmar la plaça dedicada al músic Xavier Cugar on hem esmorzat, retratem la placa.

I quan passem pels estudis de RTVE, ens ha fet gràcia també deixar-hi constància

I ara si encarem de nou la tornada, que serà pujant, donat que Sant Cugat està uns cent metres més avall que Terrassa

El recorregut està molt ben marcat i anem en tot moment ben informats.

A més, com veieu, estem fent el camí de Sant Jaume, a l’hora que el dels Monjos.

Deixem la rotonda de Can Marcet, i continuem

Al fons viem on hem estat fa poc, a l’esquerra es veuen els estudis de televisió, alhora que on hem reposat.

Les roselles comencen a ensenyar-nos aquest color vermell tant característic i intens

I el gos, de raça perillosa que fa molt de respecte

Som nosaltres

Un camp de vol. aquell puntet de dalt a l’esquerra és un avioneta, en miniatura: és clar.

I les pujades, quan ja portes quinze quilòmetres son més complicades

Aqui no ho tinc clar: semblava que estavem a 5 del monestir, en canvi es veu que no vam agafar el c-31

Si n’hi ha de camins per anar

i ens trobem amb una prova esportiva familiar, on hi veiem families senceres amb un cartellet penjat, que ens donava una pista de que estaven disputant alguna prova.

Passem al costat d’un control d’aquesta prova

La Marisol em veu retratar-ho tot i se’n riu, però és la primera vegada que veig un rètol com aquest.

No ho acabo de veure clar, em sembla que les distàncies no em lliguen. Torna a posar 5 qm. al monestir de Sant Cugat,

ens ha despertat tristor veure que algú ha perdut a un gran amic. Espero que el trobi: que poc pensava que un gos podia ser tan important per moltes persones i m’incloc

En Nuck es prova que sap llegir i està molt interessants en saber que el que posa a la placa . “Camí dels Monjos”

Aquest lloc puc confirmar que és dels més perillosos de la caminada, quan creuem la carretera en un revolt amb poca visibilitat

Al Coll de la Creueta

I com els deuen ensinistrar per aquí ?

L’Oriol no li agrada massa ésser retratat, i surt molt seriós. Però s’ho està passant bé, Ves que tinc que dir.

La idea era ensenyar l’entorn florit, a banda de nosaltres, mentre reposem uns segons

Ja l’havíem vist, oi ?

Hi han senyalitzacions molt manuals

Un divendres d’aquest que anem a caminar, anirem fins aquest punt i tornarem per Can Parellada, a veure què tal.

Serra Galliners, amb moltes possibilitats, tant per córrer, caminar i vistes molt interessant i molt recomanable

el camí del Mig

de Postal.

El Torrent de la Font dels Caçadors

Ara al Torrent de la Batzuca

Gos molt maco i d’una certa edat

jo diria que és una àvia, que sense pressa saluda a en Nuck

Vinga, petonet i continuem

Un lloc que s’està recuperant

Per que els senderistes no surtin del camí i de forma perfecte per l’entorn, un tancat amb corda

Sabeu per què serveix aquest tap verd ? no, no ho se. Ho pregunto

Hauria d’estar cansada la Marisol

Observant qui es mulla

diria que és el pr31 , però tinc dubtes, si

Ara som sota l’autopista del Vallès, just a Can Sabater

Ens l’hen jugat de mullar-nos a aquesta matinal, però ens hem escapat

Els Bellots

I ja hi som: bé encara queda una mica

I el Nuck que em busca, i l’excursió aviat passarà a la història.

Us poso el track, per si algun dia la voleu fer. La penso tornar a fer aviat. T’hi apuntes ?

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2757367

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Mantenir i no caure en la monotonia, és una lluita que sempre tenim a la vida. Com no podia ser d’una altre manera, als entrenaments en grup que cada dissabte, i des de fa tants anys, de vegades fem algun invent, algun canvi en progressió, aturada en algun lloc diferent per fer la foto de grup, fer homenatge a algun amic. conèixer a les persones que portem al costat creant el Mossenaire de la setmana, alternant els circuïts, sempre al voltant de la mateixa distància, temps i dificultat. etc
Aquest dissabte es proposava començar per un lloc diferent i que volíem provar per primera vegada, alguna cosa diferent i, aquest descobriment va ésser el torrent de la Grípia, i sembla que homologuem per a futures ocasions.
A les fotografies podem apreciar que els raigs de sol de primera hora del matí, donen un acoloriment especial. La continua conversa i per primera vegada avui no teníem ningú nou.
Hem anat, llavors, a aquella recta que molts coneixeu on fem el llarg canvi i podeu apreciar com els que arriben primer, no paren i tornen a buscar als companys, amb la qual cosa es busquen diferents objectius i destacaria algun: ajudar al que ve més endarrerit. fer-li companyia i animar-lo, no parar i no refredar-se i fer que l’entrenament pels més ràpids esdevingui un xic més llarg i sobretot contribuir a un veritable “Entrenament en grup”
Abans de sortir, una grata visita. Un estimat mossenaire i amic i que pensa molt amb nosaltres, en Paco Gómez, tant al seu brillant blog, DUREZA EXTREMA , com piulant al twitter i també fent-nos costat al facebook.
No oblidem que el primer contacte a la xarxa va ser el http://forum.mossenhoms.be que encara que està menys utilitzat és un lloc on trobeu un bon resum de tots aquest anys i us convidem a registrar-vos, per si us hem d’enviar convocatòries.
Agraïm a tots el vostre recolzament i dissabte hi tornarem i si t’agrada córrer ben acompanyat o fa dies que no vens, t’esperem. Gràcies

Fantàstic tractament fotogràfic, com sol ser costum del nostre amic i Mossenaire en Paco Gómez que em retrata a mi i a qui li agraeixo el seu gest i també que ens hagi vingut a veure a la sortida.

En Paco ens retrata amb una fotografia de gran qualitat. En Gaby en Rafael Atienza i en Fran Frutos queden ben retratats

Víctor Gros és en aquest cas el protagonista de la fotografia d’en Paco. Feia dies que no venia, i destaquem la seva marca a Barcelona per sota de 3h.

Enrique, Toni Del Moral i Víctor Gros.

i en Fernando i en Casi

Gràcies Paco Gómez i ànims en tot i sort amb el teu fantàstic blog de “Dureza Extrema”

http://www.atletisme-elnatacio.blogspot.com.es/

En Pedro Molina en companyia de qui serà el nostre Mossenaire de la setmana, que encara en aquests moments no en tenia notícia



En Lluís seguit per l’Òscar a la baixada al torrent de la Grípia

Javier Colado

David, que ja és un mossenaire dels que ens fa bona propaganda arreu

Toni Burgos, el ciclista, corredor, atleta

En Raül López, que a l’endemà feria la Cursa de El Corte Inglés amb el seu fill i vestits del Barça

En Casi seguit per en Diego, que ja està millor de l’esquena i l’hem vist fent progressius

En Jordi Renom, que sent de Sabadell li encanta córrer en el seu/nostre grup

En Toni Amela, fent bons equilibris

Joan Forté, que fa mig any que no falla mai



Ja dins el torrent i passant per llocs ben coneguts per en Fran, ens dona l’ok

l’Andreu i en Jose

Avui ens ha vingut en Nicolàs, el pare de l’Adrià que avui no ha estat amb nosaltres


En Toni i en Joaquim, quan ja hem sortit del torrent i ens apropem a l’intercanviador de Torrebonica


l’Albert Cardona, seguit de tota la colla

En Martin Molina, que avui corria amb els seus germans. A la foto, però, és en Manel Expósito el que va al seu costat

En Joan Molina

i en Pedro Molina, al costat d’en Mariano

El detall dels mossenaires, com en Víctor, que ha fet primer en tots els progressius, però que no oblida d’anar amunt i avall

Com l’Oscar, que també ha fet el progressiu i es disposa a anar enrere

En Lluís i Manuel


Imatge claríssima de com en Martin Molina exerceix de Mossenaire, amunt i avall



En Vicenç Cabanes, que pot entrenar finalment amb nosaltres 10 qm. , després d’haver patit força temps per no poder venir

I ara mentre ens dirigíem cap a l’hípica, tenim el luxe de creuar-nos amb un vell amic de tota la vida, en Paco Galera. que entrenava en bona companyia

Moments previs al canvi d’en Casi amb en Toni i Raül

I com moltes setmanes i fa molts anys, ens creuem amb els amics de Sabadell, amb en Pascual de Manequip de negre

Successió dels millors moments i prepareció de la fotografia, que finalment ha sortit tallada per la banda dreta, deixant fora algun amic. Sap greu

fotos
Rafael Atienza, Paco Gómez i jo . Molt agraïts !!

Quan un dissabte veiem una cara nova ens interessem per saber més coses. Primer per què deu costar venir per primera vegada a formar part d’un grup on veus que tothom te més o menys algun conegut i sempre ens amoïna i ens preocupa que la gent s’hi trobi bé. L’Oscar li va dir un dia en Joan Molina de l’existència del grup i sovinteja la trobada. També som conscients què donar-se a conèixer als desconeguts, també ens costa a tots. Per aquests motiu i encara més li volem agraïr les seves paraules i ens agrada que ara formi part de la colla com a Mossenaire d’honor. Gràcies i esperem compartir amb tu molts més moments.

ens deia l’Oscar

Bones tardes a tothom:

El meu nom és Oscar Sariñena Iborra i visc al barri de poble nou de Terrassa. Tinc 33 anys i estic casat. Tinc una filla de 3,5 anys que es diu Iria i una que ve de camí de 6 mesos que es dirà Aran.

Fer esport és una de les parts importants de la meva vida, ja que sempre he realitzat de diferents i de tots tipus.

Principalment els meus esports reis des de ben petit, han sigut jugar a futbol i a la temporada d’hivern l’esquí.

Ara bé, des de fa ja uns quatre anys, intento sortir a córrer el que puc, sense haver realitzat cap cursa important. Bàsicament per mantenir-me en forma ja que els anys comencen a pujar.

Gràcies al Mossenaire Joan Molina, vaig tindre el plaer de conèixer aquest grup d’atletes dels dissabtes al matí, i sincerament m’ha encantat l’ambient familiar que es viu i gens competitiu.

Gracies aquests factors, segueixo venint a còrrec. Convido i animo a tothom que provi aquesta experiència de venir i veurà que repetirà.

Així doncs a partir d’ara ja podeu contar amb un mossenaire més al grup.

Doncs una abraçada per tothom i vinga a seguir fent kilòmetres.

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂