Un cop arribat a casa, veig de nou amb nostàlgia un fet irrepetible, per què no hi han dos moments iguals.
La sortida proposada era la següent: anar a la Mola amb els amics dels “Nenazas Running Club”

l’objectiu pujar a la Mola i fer-ho des de la plaça de Can Roca. S’ha fet distret anar xerrant amb la colla i arribats a Can Robert, Lluís i Sebas ja havien previst tornar. A can Robert conec per primera vegada a Manuel Luque, que a les primeres pujades ja no el veiem i continuem fins a Can Poble on fem una aturada a veure si venia. Com que no ve, continuem la marxa. En Joan, marit de la Rosa Trapé, li perdem la pista i no el veurem fins a l’arribada on a més hi arriba després d’haver-se perdut. I quan portem una estoneta esmorzant i fent-nos fotografies, arriba per la part Nord en Luque. Pujant jo anava esbufegant a darrera, seguint a en David i en Carles, que em diu que el seu apod és “autónomo”. M’ha fet gràcia. Tampoc tenia el gust de conèixe’l.

Un voluntari ens fa la fotografia de record i el seu amic s’hi afegeix, ja ho veureu que no sabem ni qui és. Però si li agrada la Mola i ben d’hora, ben d’hora: segur que és una bona persona. Més tard vindran els “domingueros” ei, ho dic sense ganes d’ofendre que jo també en soc. N’hi han que ja esperen a que els obrin el restaurant.

En aquest moment proposo baixar per l’Abella i en Tomàs, amb certa preocupació; no ho veu clar. Com jo, som més aviat asfalters i a més com que te d’anar a un bateig, baixa queixant-se: que si quin mal camí, que si patatim, que mira que si caic i anar remugant però va baixant; em sembla que per la lluentor dels seus ulls: s’ho està passant teta.

A Can Robert, en Luque te el cotxe, però com que s’ho està passant bé: vol baixar fins Terrassa, on en David el tornarà per recollir el vehicle.

Bé, una mica de resum del que ha estat una bonica jornada compartida amb uns atletes impressionants i gaudint de la: duresa del córrer, natura, amistat. Com a colofó, i després d’haver-nos refrescat a una font de Can Marcet, hem baixat a un ritme altet, com es pot comprovar a les dades del gps. Gràcies a tots !!

la recompensa més gran de qualsevol entrenament és fer el cim: mai millor dit. Una dia inoblidable i ara com diu en Tomàs: fins l’any que ve.

la xarxa social ens proporciona una interessant convocatòria a un lloc idíl·lic

Amb puntualitat fem la sortida a terrassa amb els primer raigs de llum solar


l’objectiu: la Mola

I en Sebas que vol la foto amb la bala de palla, que es fa cada any

i tornem a la feina

La Mola es va apropant sense gairebé adonar-nos enmig de la conversa i la preocupació: aguantarem ?

Tornem al circuït terrestre. La majoria ens considerem asfalters.

El nostre pas per la Masia de Cant Torrella

Les rampes direcció al restaurant de Cavall Bernat

I ara ja som prop de Can Robert, més o menys al quilòmetre 8 que podreu comprovar al trak

Ja som al parc d’atraccions !!!!!

I aquí en Manuel Luque ens espera i en Sebas, Lluís i un noi que no conec, ferant un retorn

Conegudes rampes impactants

En David gaudeix de valent

Mentre esperem en Luque, ens fem una foto. Però no ve. i ens preocupa

Anem tirant doncs, amb en Tomàs i en Carles

Per sota de Can Poble en un dia fantàstic per córrer amb bona companyia

En Carles es dirigeix segur a la Mola

Revols durs, que els fem xino xano

Amb en Carles i en David, la Mola a tocar

Objectiu a punt d’aconseguir

La millor hora per córrer, el millor dia per córrer, la millor gent per córrer: córrer és l’excusa és clar

Els craks son dalt eufòrics !!!!

I arribo jo, fet caldo:, però més content que gínjol

i ara si que hi som tots. En Luque ha pujat per un altre lloc i sortosament hem arribat

Vistes per la posteritat amb Terrassa al fons i amb la colla fantàstica. Luque, David, Tomàs i Carles

Vistes al Montcau i en Tomàs preocupat: aquí anàvem cap a la cova del Drac, que no coneixia.

Carles al que anomenen “l’autónomo”

Luque i Tomàs a la cova del Drac

M’ha fet gràcia que els dic al Tomàs: per aquí una drecereta: “Nada, nada, por el camino”. Bé jo he fet tres metres i m’he esperat que vinguessin per retratar-los. És un paio legal com pocs 😉

i a Can Marcet ens refresquem per darrera vegada. Ara baixarem més o menys a quatre i poc, que podreu comprovar al track

Un dos, tres quatre: havia de comptar deu segons…

però la bona era aquesta. Cinc campions !!! i preocupats pel Luque

Algú dubtava del Luque ?? tot un campió !!

Si voleu veure els ritmes, si fa o no fa els trobareu aquí.

http://connect.garmin.com/activity/189804527

i també penjat a wikilock per compartir-ho amb més gent.

Bé, molt content d’haver compartit amb tots volsatres un dia “irrepetible”. Gràcies !!

F O T O G R A F I E S

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Per córrer ja tenim les amistats i aquests entorns meravellosos de Terrassa i les curses son un complement més i no un objectiu per mi hores d’ara. Fa mig any que vaig decidir tancar l’apartat de fer curses per temes laborals i que molts sabeu, tot i ser un cursero nat, penso que es bo adaptar-se als temps de crisi.

Però la de Poble Nou no me la vaig perdre per diferents motius, entre altres coses per què uns dels principals patrocinadors hi entreno i me’ls aprecio des de fa una bona colla d’anys: els germans Expósito de California Sports, el nebot en Manel i ara bé també el fill en Jesús i ens fan costat amb el projecte d’entrenaments de Torre Mossèn Homms que és de tots nosaltres i que dinamitzo i se’n fan ressò.
També compartir amb tants i tantes amistats aquesta matinal és un luxe.

Curses com les de Poble Nou, de Terrassa, son hi han estat una manera de fer aficionats i agrair-ho a la “SOSI”. A més és de les que et deixa aquella sensació que recordo dels meus principis: tracte exquisit, un número de corredors limitat, per donar a aquest una atenció com n’hi ha poques i obsequis que per ser una cursa on l’euro recaptat és benèfic, a més veus, esmorzes i t’emportes una bonica samarreta dins de la seva motxilleta i optes a sorteigs dels patrocinadors.

Encara que no faig entrenaments específics si que val la pena pendre-s’ho seriosament. Els rodatges dels dissabtes i diumenges, i els entrenaments de dimarts i dijous i les caminades i entrenaments amb la meva família, em proporcionen un sediment físic interessant.

Més o menys conec de qui no puc anar per davant i els pregunto: “a quin ritme aniràs ?” per tenir alguna referència i anar-los perdent amb la vista: però anar al meu rotlle.
Explicat això, va ser un plaer i m’agrada per que és un bon test. Son cinc quilòmetres exactes i el circuït no és massa trenca-cames. Després d’un escalfament i uns progressius vem anar per feina i tan sols uns pocs segons pitjor que l’any passat però festejant amb els 18 minuts

Felicito a la “SOSI”, la saga dels Serrano, que hi estan molt implicats, l’Ernesto de “Curses Web” i a tots els que l’heu fet possible i estic molt content d’haver pogut gaudir de la festa. Tot perfecte.

He vist moltes fotografies meves on surto i d’altres que he rebut, que fan allargar el record en el temps i que puc compartir pel sacrificat lector que ets tu: gràcies !

Una recomanació és visitar el web del Paco Gómez “Dureza Extrema” on es poden veure un munt de gent coneguda i el bon ambient del que vam gaudir

vaig dur la càmera encara que vaig fer una única fotografia i va ésser a en Paco Gómez. Si més tard voleu gaudir del seu blog a baix us poso el link

aquesta samarreta va ser un regal de California Sports fa una colla d’anys i realment em vaig animar a venir per ells.

No hi ha com els moments previs on ens posem al dia de com els va als amics. Aquí amb en Jordi Bellart que ens explicava que en Joan, el seu pare després de l’operació està la mar de bé. també en Salva i d’esquena en Domingo. De lila dos mossenaires habituals: l’Enrique i en Joan

Abans de començar a córrer ultimant estratègies i fent algun progressiu amb en Paco Porras i vestit de Mossenaire l’Eugeni

En Lluís Gallardo i l’Ernesto, dos bons amics. l’Ernesto porta un bon calendari de curses i sempre ens animem tots dos ; sabeu: que te un calendari de curses fantàstic !!
http://www.cursesweb.com/

I en Miquel, que gràcies a l’invent Mossenaire ens hem conegut i que tant ell com la seva muller, la Carme, son grans atletes.

I que dir de l’Andreu: per mi el record que no se m’oblidarà mai va ésser l’entrada amb ell a la marató “Mapoma” de Madrid

Foto d’un gran valor amb atletes molt admirats, com el mateix Xavi Rodríguez que porto al davant i que fa molts anys que fa proves a un gran nivell. Recordo l’any que vam coincidir una estona a la Matagalls i en Climent que amb el club Pantaurells permet a la gent que vol entrenar sortir de davant de la seva botiga al carrer Pitàgores, tots els dimarts i dijous. Ara a l’estiu van pel camp, però la sortida a les 09:00 del vespre

fent fotografies en Jordi Garreta, de Pantaurell i també Mossenaire, i Ègara- Mossenaire. Aquesta fotografia me l’ha regalat en Sergi Chamorro

Haureu vist que tenim uns fotògrafs excepcionals

l’àlbum de l’Antonio Codina el trobareu a : http://dom.cat/52k i a qui li agraïm el gest

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

– si voleu anar a la web de la cursa – 9a Cursa Solidària POBLE NOU – ZONA ESPORTIVA TERRASSA - 10 de Juny de 2012