blog d'en Pep

No és d’estranyar que siguem colla, donat que regne un ambient entre vosaltres que ens fa repetir. Altres èpoques érem menys colla, igual de bons, i ha estat un dia memorable, com molts i les fotografies ens fan recordar i allargar les sensacions d’un nou dia que l’invertim en voler entrenar amb grup, de gent diversa, de molts nivells, diferents sexes i edats, i ens fa encara estar més cofois de que sigui possible gràcies, sobretot, a la vostra predisposició En nom de tots, gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.

Feta la introducció, que molts segur compartiu, ens reunim entorn la masia que duu el nom de Torre Mossèn Homs i esperem a que sigui l’hora per buscar circuïts ombrívols i amb aigua, que refresqui l’ambient. Corretejar pel bosc de Can Deu, sempre un luxe que tenim i pujar pel torrent de Gotelles, això si de forma voluntària, ja que hem dit a tothom que es podia tornar directe per dalt, per no baixar al torrent, que a molts ens dona aquesta sensació de Montseny.

Ens ha agradat tenir, una altre nou mossenaire tan jove que ens ha explicat coses molt interessants, i ens fa il·lusió poder tenir, també entre nosaltres, nois amb tant de futur, com la majoria de tots vosaltres, està clar.

Veiem aparèixer de taronja, l’Antonio Blanco, que després d’ésser operat del peu al febrer, intentava aguantar l’entrenament al costat de tots nosaltres, i és que feia molt de temps que no ho podia fer. Esperant-nos al costat d’en Juan, Pedro i Antonio


Avui hem vist un Martin Molina, pletòric, anant amunt i avall i exercint de mossenaire. Es nota que està molt en forma

També feia dies que no vèiem a l’Alberto, de blanc, seguir pels dos Carles

I en Raúl, en primer terme, que s’està preparant per reptes impressionants, com és una marató de muntanya a la tardor.

I arranquem la marxa, amb en Juan, al capdavant

Ens agrada fer sortir força sovint il·luminant a la vostra presència, l’imponent muntanya de Sant Llorenç del Munt

Avui teníem, de blanc i després de molts dies en Jordi Garreta que ens ha fet conèixer al seu fill, de groc, en Bernat, que hores d’ara no sabia que li demanaríem ser el nostre “Mossenaire d’honor”


Raúl, tecnològicament connectat

En Joan Molina, que també prepara la Matagalls. Grans reptes dels mossenaires

I avui, un luxe tenir a l’Albert Pérez, que porta el portal corremonts.cat i que amb la seva muller ens han fer els honors.

I la Irene, que si mireu als mossenaires d’honor també ens va explicar coses molt interessants per a tots, com gran atleta que és.

David i Toni, que casualment anaven amb la mateixa samarreta.

Em Miguel, marit de la Marga, que ens explicava que seva muller va millorant després de l’accident de circulació. Ben acompanyat pel gran atleta, Joan Forte, que lluu la samarreta de bombers d’enguany

I dues bones amigues, que s’havien telefonat per quedar avui: l’Eva i la Gemma. La Gemma, com l’Eva, podeu llegir ho esplèndida muntanyera que és.

I l’Antonio, ja és un fixe i fa més gran el projecte de tots.

Juaquín Izquierdo al costat de Carles López; fa un munt d’anys que comparteixen esport, més de vint.

Idelfonso, passats ja quinze dies de la seva proesa als Monegros, i seguit per l’Andreu.

Els dos atletes d’elit: en Javi López i en Diego Garcia. Segur que tenen moltes coses que explicar-se

Toni del Moral, Antonio i Irene

Toni i David

Vicenç Cabanes, Marc Roura i, ara no em ve el nom.

Raúl i Joan

companys de feina, i ara d’esport: Juan i Pedro

Carlos i Juan Estudillo


auto-foto d’en Rafa Atienza

En Toni del Moral fa tots els canvis, i acaba primer.

Juan també la fet, segon

I en Rafa també s’ha provat

I en Raúl, Joan i Juan, també han accelerat

I ara hi serem tots

Si en Bernat té els mateixos gens que el seu pare, tenim un atleta impressionant davant nostre. Em Jordi a la copa catalana de curses de muntanya, festeja les primeres posicions de la categoria a tot Catalunya i al circuït de curses de Terrassa, aquesta temporada va quedar primer de la categoria. Amb això ja veieu amb quins excel·lents atletes tenim el luxe d’entrenar

I al proposat canvi en pujada, ha estat l’Albert Pérez, de corremonts.cat. el primer

En Juaquin seguit de tota la colla

Javi, Diego, Joan i Alberto

L’Eva, Gemma, Antonio i Toni

I la nostra parella de luxe, l’Eva i en Javi, corrent plegats i feliços. Quina gran parella !!

I ara ve aquell moment que molts coneixeu: la fotografia de família




moments d’aplaudiments pels nous mossenaires, en Bernat

I donant la benbinguda al retorn del nostre Antonio Blanco



ostres !

La foto de Família

detall de qualitat, quan els mossenaires que han protagonitzat el progressiu, ara van a la cerca dels companys

l’Antonio

Antonio, Eva, Gemma i Diego

Aquí hem proposat baixar al torrent de Gotelles o bé tornar per dalt.

Juan Estudillo



I aquí hem vist a dos senderistes esmorzar, una mica sorpresos pel bullit de gent i en Jordi Garreta ens retrata en aquest moment.

Refrescada de gola. Ara fresquíssima per remullar-se

Moments en que es proclamarà el nou “MOSSENAIRE D’HONOR” i ens el presenta el seu pare.

—Agraïm que hagis vingut Bernat, i de la mà del teu pare i per tu mateix seguirem la teva evolució que estem segurs que serà exemplar i veiem que tens qualitats. Els millors desitjos de part de tots nosaltres.

Ens explica en Bernat;

Sóc el Bernat Garreta i vaig néixer el 1998, i aquest 14 d’agost faré 14 anys. Vaig començar a entrenar a la UAT (Unió Atlètica Terrassa) quan tenia 7 anys, el 2005, després de provar el futbol. Al cap de poc vaig enganxar a córrer al meu pare i als meus germans.

Des del principi em vaig decantar per les proves de fons i mig-fons. Al cap de poc d’haver començat, vaig quedar 6è en el Cros de Terrassa, vaig guanyar varies curses populars en la meva categoria, incloent la Milla de Terrassa, i vaig guanyar la cursa de la Festa Major en la meva categoria.

Des que vaig començar a entrenar, entrenava 2 dies per setmana, i a partir dels 10 anys 3 cops, i competia el cap de setmana. Com a millors marques, tinc 3:06 en 1.000 m. i 5:31 en 1.500 m. obstacles. Normalment entreno i competeixo en pista, però també m’agrada sortir a córrer amb altra gent.

Fer una caminada totalment plana i amb el mar com a paisatge predominant. Els Vallesans tenim la possibilitat combinar mar i muntanya, i només a pocs quilòmetres. Per això es pot dir que estem molt de sort.

Sabíem que era visitable el pont del petroli i ens ha sorprès molt gratament que un lloc que estava fa anys en desús ara pot ésser un atractiu turístic. De fet no ens sembla que el turisme sigui la part més important dels llocs per on hem passat: la barrera del tren a tocar de les platges, que allunya un xic a les poblacions. Imagino que al ser la primera línia de ferrocarril de l’estat, ja fa temps que ho sabíem.

La idea era aparcar a la rotonda de Montgat on ja alguna vegada he anat per fer tirades de marató. Fins a Badalona hi han 5 qms. i una vegada esmorzats, anar guardant records fotogràfics de la nostra estada a aquest pont curiós, diguem que “reciclat”.

Hem compartit el pas de vianants amb: caminadors, corredors, ciclistes, animals domèstics i alguna vegada ens sentíem estressats per tanta gent, però això no vol dir que ho recomano com una bona excursió.

Hem fet una passejada pel carrer més típicament comercial de Badalona i hem passat pel costat de l’Ajuntament. Tot plegat penso que val la pena, i si a més voleu fer una paradeta per banyar-vos, les platges estan ben cuidades. Hem vist també una de “nudista” . Sovintegen aquest servei de lavabos, per si aneu colla i us apreta alguna necessitat. Vol dir, que ja ho sabeu. Com és costum amenitzarem amb alguna fotografia per que us feu una idea de l’entorn. Des de Terrassa a Montgat s’hi va en poc més de mitja hora i si hi aneu d’hora d’aparcament n’hi trobareu.

El passeig de Badalona ofereix aquesta imatge un diumenge en ple juliol. Aquí dúiem caminats quatre i escaig quilòmetres

El passeig, on hi he passat inclús corrent una marató ara fa vint anys, el recordo igual. També en una prova de marxa que va fer la meva filla Elisabet en fa deu.

Objectiu, veure el pont del petroli amb la Marisol enfilada. I com no, el nostre inseparable gran amic: en Nuck

retratar-se per deixar constància

Veure prop Barcelona, amb la torre Agbar

Les conegudes 3 xemeneies de Sant Adrià

I el bon licor, de L’Anís del Mono. Als que l’hem provat, com jo mateix, ens encantava la seva dolçor, tot i que l’alcohol no és segurament tan bo per qui pretén festejar amb l’esport

Diferents vistes

Encara que només sigui una passarel·la que no duu enlloc, et permet “trepitjar” per sobre del mar

Anis del Mono, està clar

El dia un xic ennobulat, però si que agrada la visió del mar i la seva platja badalonina

No em podia perdre l’oportunitat d’estar retratat amb l’apreciat licor.

Un parell de monos.

Una estàtua de bronze presideix l’entrada al pont. Algún caco també li deu fer gràcia


bé, vist i aconsellat de venir a veure, tot caminant des de Montgat, per fer-ho més esportiu.


I per què no: passejar pel carrer més conegut de Badalona: Carrer del Mar

I ens vam fer una fotografia al costat d’una xurreria que quan era petit era portada per un tiet, el germà petit de la meva àvia Andalusa Severina, i on podíem inflar-nos de patates rosses, xurros, xuixos, cotnes: quin records tinc d’aquesta xurreria. Vaig aprendre com feien les patates i les tallaven: tota una experiència per un nen.

I a la casa consitorial, fitxant-nos en l’hora i en les banderes: quanta gent es fa mal per una bandera !!

Aquesta “caminada” te la particularitat de tenir moltes fonts d’aigua. De fet hi havia vingut a entrenar més d’una i dues vegades al 2007

I per aquí en menys de tres quilòmetres arribarem al cotxe, gaudint de les vistes al mar, i possiblement fa entristir la imatge de les indústries tèxtils abandonades

I a més, lavabos gratuïts al llarg de tota L’excursió, que evidentment vam provar

I una barqueta de pesca, petrificada: El terra emula l’aigua: molt ben trobat

Em fa molta gràcia, per no dir tristesa, com veure que ara les xemeneies d’un passat tèxtil gloriós ara esdevé monument,que segurament no serveix per res. Diria inclús que no tenen cap valor. Però com que faré enfadar als que les volen preservar, direm que com a mínim ens fan pensar i recordar als que les havíem vist fumejar i som fills de persones que gràcies al passat industrialitzat vam venir un dia a Catalunya i ara en canvi pensem en marxar-ne, per manca de feina.

Emportar-nos moments de l’excursió

restes d’una antiga fortificació, també com a mostra d’un passat, una mica més llunyà


Reposar una mic, ja prop del final de l’excursió

Com que procurem ensenyar-vos i obrir-nos a vosaltres amb les nostres excursions, i les podeu i si a més sou esportistes, us recomano i podeu aparcar a Montgat i anar fins a Badalona en 5 qm., completament plans. Si a més porteu el banyador, tindreu possibilitat de banyar-vos al mar o fer solàrium. Hi ha moltes dutxes i tot a poc més de mitja hora de Terrassa. Vol dir que si hi vas, ara et tocarà explicar-m’ho a mi. Gràcies per perdre’t pel blog.

Us penjo el track, per si és del vostre interès i si ho has llegit; “ego te absolvo” http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3119067