blog d'en Pep

Pedraforca no l’havia pujat fins l’any passat. L’alta muntanya em fa molt de respecte i temo a les alçades; amb això us podeu fer una idea el que sents quan ets enmig de l’alta muntanya. Aprofitant tracks d’altres persones i referències d’amics, semblava del tot factible el repte, però arribats al peu de la grimpada, la Marisol i jo l’any passat ens vam espantar i vam girar cua des de Coll Verdet. Quan ho explicava a dues persones que se la coneixien, m’hi van portar a finals d’agost de l’any passat per ensenyar-me com fer-ho.

Com que va ser una decepció per la Marisol, enguany vam tornar a proposar-nos-ho i anar-hi amb el nostre fill Oriol, i sembla que si: ho vam aconseguir, amb alguna dificultat i moments d’indecisió, per hores d’ara molt feliços. És més, la Marisol ho explica amb il·lusió a tothom. L’Oriol no va defallir en cap moment i se li notava que vivia una aventura d’alta muntanya i anava molt segur.

Suposo que molts que ho llegiu us farà gràcia aquest enfoc, però per nosaltres era una proesa i de fet està catalogada com a factible i fàcil per a molts nivells: la gent hi va amb nens i hi pugen gent d’edat avançada, però tot això no val quan ets tu que tens que encarar l’ascensió. Si hi aneu feu-ho amb compte i ho aconseguireu, si nosaltres ho hem pogut aconseguir, vosaltres també. Ara: amb precaució: ben calçats i posant-hi els cinc sentits. Porteu, per exemple, pals per recolzar-se sobretot per la tartera i alguna roba que us abrigui com ara un impermeable. I si voleu algun consell extra: aquí estic. Abaix a comentaris o m’escrius.


Aquest per nosaltres va ser un moment únic i no sabem si hi tornarem: però ja és de tots tres.

Des del Refugi, puja un camí, que encara que puja i puja, és pot fer bé

Esmorzarem just allà dalt on sembla una “v”, dalt la muntanya


Una pedreta al camí, que ha deixat un passadís per la gent




Amb aquests excursionistes joves, vam anar coincidint i en un cert moment, penso, que vam poder-se veure’s animats per veure’ns a nosaltres intentar-ho.




Ben marcat amb senyal blanc/groc típic dels “petits recorreguts” o PR


Per uns urbanites com nosaltres veure’ls de tan prop i tan boniques, ens agrada molt, a més d’aquest to marró típic de les vaques d’aquests entorns


Apropant-nos al lloc que us dèiem es podia veure lluny des del Refugi Lluís Estasen

ja està, amb ganes d’esmorzar i veient Gósol

doncs davant nostre per on haurem de pujar. Moments d’incertesa al nostre cap

Vinga,no podem girar

Doncs hem pujat la primera i anem cap al següent i objectiu: el Pollegó Superior a 2506 metres.

Ens ha fet patir que un gos anava amb la pota ferida i el teníem d’anar ajudant, inclús portant-lo enlairat en una motxilla. La qüestió, és que era bastant gran, com podreu veure

Allà dalt podeu veure el que us dic i de passada com anem avançant


I ja tenim la segona, que ens ha costat una mica


Marisol, amb domini de la situació

paratges irrepetibles i la primera vegada a la vida que la Marisol assoleix una emblemàtica muntanya



L’Oriol, que ens ha sorprès amb quina facilitat pujava, ens anava esperant

I encara queda una mica


Una mica aeri

Aquí se’t passa el singlut

Increïble per nosaltres

fa respecte veure’ns pujar

La Marisol ha patit un xic, val a dir-ho que anava dient que: mai més.





Érem una bona colla. Aquests nois havien de portar el gos blanc que veieu i durant la marxa anàvem veient sang pel camí de la seva pota.




Bé, sembla que no hagi passat res i objectiu aconseguit




La primera part del descens cap a l’enforcadura



I ara arribats a aquest punt: la tartera

I aquí, vaig tenir que anar a rescatar a la Marisol que baixava amb el cul a terra

I això ha estat tot

bé, una mica de berenar abans de tornar cap a casa

I un traguet de la “Font Seca”

l’Oriol i el seu primer contacte amb l’alta muntanya i emblemàtica a Catalunya

En aquest mirador, que ja trobareu tornant per la carretera, veureu una divertida llegenda que la Marisol ens ha llegit en veu alta


Això és tot. Volem compartir aquests moments irrepetibles viscuts amb família, tant per animar-vos a realitzar-ho si us hi veieu encord o per compartir ara unes pinzellades al nostre costat.
Gràcies !

No és d’estranyar que siguem colla, donat que regne un ambient entre vosaltres que ens fa repetir. Altres èpoques érem menys colla, igual de bons, i ha estat un dia memorable, com molts i les fotografies ens fan recordar i allargar les sensacions d’un nou dia que l’invertim en voler entrenar amb grup, de gent diversa, de molts nivells, diferents sexes i edats, i ens fa encara estar més cofois de que sigui possible gràcies, sobretot, a la vostra predisposició En nom de tots, gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.

Feta la introducció, que molts segur compartiu, ens reunim entorn la masia que duu el nom de Torre Mossèn Homs i esperem a que sigui l’hora per buscar circuïts ombrívols i amb aigua, que refresqui l’ambient. Corretejar pel bosc de Can Deu, sempre un luxe que tenim i pujar pel torrent de Gotelles, això si de forma voluntària, ja que hem dit a tothom que es podia tornar directe per dalt, per no baixar al torrent, que a molts ens dona aquesta sensació de Montseny.

Ens ha agradat tenir, una altre nou mossenaire tan jove que ens ha explicat coses molt interessants, i ens fa il·lusió poder tenir, també entre nosaltres, nois amb tant de futur, com la majoria de tots vosaltres, està clar.

Veiem aparèixer de taronja, l’Antonio Blanco, que després d’ésser operat del peu al febrer, intentava aguantar l’entrenament al costat de tots nosaltres, i és que feia molt de temps que no ho podia fer. Esperant-nos al costat d’en Juan, Pedro i Antonio


Avui hem vist un Martin Molina, pletòric, anant amunt i avall i exercint de mossenaire. Es nota que està molt en forma

També feia dies que no vèiem a l’Alberto, de blanc, seguir pels dos Carles

I en Raúl, en primer terme, que s’està preparant per reptes impressionants, com és una marató de muntanya a la tardor.

I arranquem la marxa, amb en Juan, al capdavant

Ens agrada fer sortir força sovint il·luminant a la vostra presència, l’imponent muntanya de Sant Llorenç del Munt

Avui teníem, de blanc i després de molts dies en Jordi Garreta que ens ha fet conèixer al seu fill, de groc, en Bernat, que hores d’ara no sabia que li demanaríem ser el nostre “Mossenaire d’honor”


Raúl, tecnològicament connectat

En Joan Molina, que també prepara la Matagalls. Grans reptes dels mossenaires

I avui, un luxe tenir a l’Albert Pérez, que porta el portal corremonts.cat i que amb la seva muller ens han fer els honors.

I la Irene, que si mireu als mossenaires d’honor també ens va explicar coses molt interessants per a tots, com gran atleta que és.

David i Toni, que casualment anaven amb la mateixa samarreta.

Em Miguel, marit de la Marga, que ens explicava que seva muller va millorant després de l’accident de circulació. Ben acompanyat pel gran atleta, Joan Forte, que lluu la samarreta de bombers d’enguany

I dues bones amigues, que s’havien telefonat per quedar avui: l’Eva i la Gemma. La Gemma, com l’Eva, podeu llegir ho esplèndida muntanyera que és.

I l’Antonio, ja és un fixe i fa més gran el projecte de tots.

Juaquín Izquierdo al costat de Carles López; fa un munt d’anys que comparteixen esport, més de vint.

Idelfonso, passats ja quinze dies de la seva proesa als Monegros, i seguit per l’Andreu.

Els dos atletes d’elit: en Javi López i en Diego Garcia. Segur que tenen moltes coses que explicar-se

Toni del Moral, Antonio i Irene

Toni i David

Vicenç Cabanes, Marc Roura i, ara no em ve el nom.

Raúl i Joan

companys de feina, i ara d’esport: Juan i Pedro

Carlos i Juan Estudillo


auto-foto d’en Rafa Atienza

En Toni del Moral fa tots els canvis, i acaba primer.

Juan també la fet, segon

I en Rafa també s’ha provat

I en Raúl, Joan i Juan, també han accelerat

I ara hi serem tots

Si en Bernat té els mateixos gens que el seu pare, tenim un atleta impressionant davant nostre. Em Jordi a la copa catalana de curses de muntanya, festeja les primeres posicions de la categoria a tot Catalunya i al circuït de curses de Terrassa, aquesta temporada va quedar primer de la categoria. Amb això ja veieu amb quins excel·lents atletes tenim el luxe d’entrenar

I al proposat canvi en pujada, ha estat l’Albert Pérez, de corremonts.cat. el primer

En Juaquin seguit de tota la colla

Javi, Diego, Joan i Alberto

L’Eva, Gemma, Antonio i Toni

I la nostra parella de luxe, l’Eva i en Javi, corrent plegats i feliços. Quina gran parella !!

I ara ve aquell moment que molts coneixeu: la fotografia de família




moments d’aplaudiments pels nous mossenaires, en Bernat

I donant la benbinguda al retorn del nostre Antonio Blanco



ostres !

La foto de Família

detall de qualitat, quan els mossenaires que han protagonitzat el progressiu, ara van a la cerca dels companys

l’Antonio

Antonio, Eva, Gemma i Diego

Aquí hem proposat baixar al torrent de Gotelles o bé tornar per dalt.

Juan Estudillo



I aquí hem vist a dos senderistes esmorzar, una mica sorpresos pel bullit de gent i en Jordi Garreta ens retrata en aquest moment.

Refrescada de gola. Ara fresquíssima per remullar-se

Moments en que es proclamarà el nou “MOSSENAIRE D’HONOR” i ens el presenta el seu pare.

—Agraïm que hagis vingut Bernat, i de la mà del teu pare i per tu mateix seguirem la teva evolució que estem segurs que serà exemplar i veiem que tens qualitats. Els millors desitjos de part de tots nosaltres.

Ens explica en Bernat;

Sóc el Bernat Garreta i vaig néixer el 1998, i aquest 14 d’agost faré 14 anys. Vaig començar a entrenar a la UAT (Unió Atlètica Terrassa) quan tenia 7 anys, el 2005, després de provar el futbol. Al cap de poc vaig enganxar a córrer al meu pare i als meus germans.

Des del principi em vaig decantar per les proves de fons i mig-fons. Al cap de poc d’haver començat, vaig quedar 6è en el Cros de Terrassa, vaig guanyar varies curses populars en la meva categoria, incloent la Milla de Terrassa, i vaig guanyar la cursa de la Festa Major en la meva categoria.

Des que vaig començar a entrenar, entrenava 2 dies per setmana, i a partir dels 10 anys 3 cops, i competia el cap de setmana. Com a millors marques, tinc 3:06 en 1.000 m. i 5:31 en 1.500 m. obstacles. Normalment entreno i competeixo en pista, però també m’agrada sortir a córrer amb altra gent.