blog d'en Pep

Avui mentre pensàvem que seríem pocs, atès que altres anys així es produïa per aquestes dades d’estiu, poc imaginàvem que tornaríem a ser una gran colla.

Hem fet un circuït un xic llarg, poc més d’onze quilòmetres, i combinació d’altres prou coneguts i amb un final diferent que ens ha ensenyat en Javi Colado.

Sempre tenim a amics que venen a fer gran el projecte d’ “Entrenaments en Grup” que s’ho fan venir bé quan poden venir, com ha estat tornar a veure entre nosaltres en Jordi Viñeta i el seu fill Jordi, que hem vist com s’ha fet de gran en poc temps. En Josep Casasola, també sempre que pot ve, com ho ha fet avui.

Però el més important: una oportunitat per fer esport, salut, gaudir de la natura i dels entorns de la bella Ègara amb bones converses. També fent bons canvis per provar com tenim “el material” i donar per bona la trobada que gràcies a tots anem repetint.

Gràcies a tots. !!

La foto de “família mossenaire” en el camp ben segat, que no fa pas gaire encara tenia un alçada de verd considerable

Avuí li demanàvem a l’Oriol si volia ser el nostre “mossenaire d’honor” i ha accedit i li ho agraïm i ara sabeu tots una mica més amb qui tenim la sort d’entrenar.

Amb en Marc al capdavant seguir per una molt bona colla cap un destí per tots desconegut

L’Albert que ens ve amb la seva muller la Irene, que ve al darrera de vermell. Com dèiem la setmana passada i no ens cansarem de repetir, porta el portal http://www.corremonts.cat , on us podeu registrar per rebre bones informacions del nostre mon esportiu muntanyenc.

En Juan i en Marc, han protagonitzat el primer progressiu que hem fet paral·lel a la carretera de Matadepera.

I també l’Àlvaro de color fosc. L’Àlvaro no ha fet mai cap cursa ni marató, però enguany s’està preparant per fer la seva primera Matagalls-Montserrat i al que tots li desitgem sort.

L’Enrique Moratalla, que al grup que mossenhoms te al facebook penjava una fotografia del circuït d’avui

En Kim al costat d’en Javi Colado, seguits per en Pedro. En Kim fa pocs dies va fer una cursa de molta anomenada al calendari Català com son els quinze quilòmetres de l’Espluga de Francolí

l’Albert Pérez.

En José Antonio Pinto i en Xavi Miquel, uns habituals del projecte

I l’Antonio, seguit de prop dels amics Carlos, Juan i Víctor

Joan Forte, seguit per en Àlvaro i Pedro Molina. Pedro feia dies que no teníem la sort de tenir-lo

l’Entique

cunyats i amics: José Antonio i Antonio

En aquest segon progressiu els que l’ha fet a tota revolució

Pedro en primer terme, amb aquesta bella panoràmica, seguit per en Joan i Alberto

I la colla, una mica més relaxada i de blau en Jordi Viñeta. En Jordi ha fet a la ratlla de dinou Matagalls, acabant alguna prop de les onze hores en total en la seva totalització.

una grata sorpresa trobar en Lluís caminant amb la seva amiga, que ens han promès venir a córrer amb nosaltres aviat

I amb el fill que també estava fent esport i per cert, que se’l veia molt fort. Un plaer trobar-vos i us esperem aviat

Aquesta característica nostra, d’anar a munt i avall i que fa més gran l’entrenament: sentir-se recolzat pels amics.

Del que se de l’Oriol és que forma part d’aquesta gran família del mon del córrer i que llegeixo per la xarxa, donat que forma part del club amic nostre dels Pataurells de Ca n’Aurell. La primera vegada que hi vaig parlar va ésser a la cursa de la Campana de Vacarisses i de llavors ençà ens hem saludat un munt de vegades.
Ens explicarà ell mateix coses, per què ens fem una idea quan correm al seu costat de qui porteu al costat. Gràcies Oriol per fer més gran el projecte.

Hola,
Hem dic Oriol, tinc 36 anys i sóc de Barcelona. Vaig començar a córrer amb 15-16 anys amb curses populars de barri a Barcelona, però no ha estat fins ara que realment hi estic ben enganxat.
Amb 20 anys vaig trobar feina al barri de Ca N’Aurell de Terrassa, i allà hem vaig quedar fins als 33. Farà uns 7 anys que hem vaig trencar el lligament del genoll esquerra, i com a conseqüència d’aquest succés vaig anar a parar al “Squash Marconi”, molt aprop d’on tenia el despatx. Allà feia recuperació pel genoll, i allà va ser on realment hem vaig enganxar a córrer.
Realment la passió per córrer hem va arribar molt ràpid, amb qüestió de 2-3 carreres, vaig decidir que per poc que poguès, sortiría a córrer.
I així ja porto corrents 7 anys, vaig començar amb carreres de 10 Km., després Mitges Maratons, i encara m’haig de decidir per las Maratons, tot i que crec que més d’hora que tard, caurà la primera. Las carreres de Muntanya també he fet alguna, últimament m’estic decantant mes per Muntanya que no pas asfalt, es mes distret, tens mes satisfaccions, i naturalment es més sa.
També hi participo molt activament amb el grup “Pantaurells de Terrassa”, els dimarts al vespre correm per dintre la ciutat de Terrassa fent sempre diferents recorreguts, i els dijous al vespre correm per muntanya en las rodalies de Terrassa, també naturalment sempre fent diferents recorreguts.
A reveure,
Oriol

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Una manera de gaudir de la muntanya és apropar-s’hi per a córrer i això vaig fer diumenge. Vaig llevar-me cansat i sense massa ganes. Em vaig asseure davant l’ordinador a llegir com molts dies i aviat vaig trobar el “apagar ordinador” Un cop vist el conjunt i mentre feia aquest entrenament, m’anava animant i vaig quedar força content i més quan pensava fer reportatge gràfic, per repassar-lo a casa.

Respecte els plans previs, vaig fer un canvi just al començar: donat que pensava que pujaria des de Santa Cecília pel corriol camí de l’arrel, però instants abans vaig encertar en anar primer direcció al Monestir, que comença baixant i pujar per les escales. Volia fer-ho i l’inrevés, però penso que és molt millor així, es gaudeix molt més quan encara hi ha poca gent pul·lulant, i al ésser d’hora, molt millor que anar gastant els “bons dies” pertinents.

La idea era córrer el màxim, però a les escales acabes caminant un munt i fent fotografies de record, que servien per anar més reposat. Dalt a Sant Jeroni, cruspir-se un parell de peres (toca’t la Pera) i fer unes quantes fotografies allargant vista al màxim i gaudint del conegut, però sempre apreciat, paisatge imponent.

Espero que t’agradi i quan vulguis el fem corrent plegats, t’animes ?

Santa Cecília, instants abans de la sortida

corrent pel marge de la carretera en direcció al monestir


a aquesta hora es pot anar força tranquil pels entorns tan bonics i emblemàtics pels Catalans, pels religiosos i sense oblidar que sense els turistes, tot això no estaria tan ben cuidat

A aquesta hora els pagesos munten les seves parades on es podran comprar, per exemple, el mató, formatge, mel i no quantes se quantes coses més. A més, si hi passes prop, et conviden a un tast.

La nostra, una escola per a molts Catalans i no us sabria dir que hi feien, però segur que a punt per emetre

Una Cremallera ben grossa. Amb aquest mitjà de transport, es pot aparcar perfectament a Monistrol i deixar el vehicle. T’estalvies si aparques a Monistrol 5’5 euros pel cotxe i si hi vas amb moto 3 euros. Pujar i baixar amb el cremallera una bona possibilitat. Hi he pujat dues vegades quan he finalitzat la Matagalls-Montserrat


Hi ha una exposició dedicada a Sant Jeroni, i encarar que hi passo de llarg em permeto retratar el rètol anunciador

El que us deia, una bona hora per córrer amb poqueta gent

Muntanya sagrada pels catòlics cristians


Bona informació d’itineraris pel Parc Natural

I ja deixant la zona i a punt per continuar corrent

El camí de pujada a Sant Jeroni és perfecte per endurir el cor i les cames: també per cansar-se

Amb la roca conglomerada característica i senyals de gran recorregut pintades

Fusta integrada al paisatge i graons per facilitar la pujada. Quantes vegades hi veus turistes que no saben on van, pujant per aquí amb sabates de carrer

aquest punt m’impressiona sempre. Van aprofitar aquesta canal per fer-hi una escala perfecte

El pla dels ocells, un bon lloc per reposar a l’ombre i els pals informatius de la ruta.

A punt per fer el cim de Sant Jeroni, on s’hi veu gent. Aquí on soc, fa molt anys, hi havia un restaurant.


Hem suat un xic, però estem contents d’haver encertat amb la sortida que tornarem a fer aviat

Ens fotrem una pera per recuperar, mentre gaudim de les vistes

Un bell vell can m’observa

maco de debò, amb un ull de cada color i una taca blanca al mig de l’ull

M’han deixat sol i des de més de 1.200 metres que maco es veu tot

l’estrella que sempre et fa mirar lluny el que senyala. Quin bon regal va fer el centre excursionista comarca de Bages

Oooh, el Pedraforca !!! quins records

Estic veient la meva muntanya més estimada per mi amb la Mola al capdamunt !!

Integrem-nos amb el paisatge, per si triguem a venir

baixant, en el moment que trobem l’encreuament que ens durà a Santa Cecília

Aquesta fotografia amb fa especial il·lusió i em va costar una mica. També feia una xic de respecte per no caure

Ben indicat el camí de l’Arrel per on anem

El monestir de Sant Benet, majestuós, per sobre del poble de Monistrol

I sempre veien la Mola

Quatre estiraments, i a punt de tornar cap a casa.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3166151

He posat el track per si algun dia el vols fer. Ja veus que surten quinze quilòmetres i val la pena. Te’l recomano i espero que tornis aviat a veure que hem fet.

L’esport com excusa per: salut, amistat, natura i cultura.

Gràcies de nou per passar-te per aquí i fins aviat