blog d'en Pep

Vam fem un entrenament nodrit de llocs d’aigua i ombres a dojo. El torrent de Gotelles per aquesta època gairebé és lloc obligat. Com que ara estem a una mica més relaxats, vam fer pocs progressius i les parades refrescants van sovintejar.

Primera parada a la font de la Moreria, que raja i raja, la segona aprofitant la fotografia de família a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, i la volta pel fantàstic bosc de Can Deu, fent-lo de baixada pel corriol i de pujada per l’ample, refrescada de nou a les fonts i fins al camp base.

El mossenaire d’honor, en Jesús Expósito, que demostra que la gent jove també s’ho passa bé corrent en grup i que ens mostra orgullós el seu pare, en José que tots coneixeu per què sempre ens explica coses del California Sports, com ara que ara oferira un carnet personalitzat i gratuït i que ells mateixos exposen al fòrum per si voleu fer preguntes i que l’Eva, la comercial de la botiga, us vol respondre.
Un nou mossenaire, en Diego, que ha vingut de la mà de l’Antonio que com que està encantat dels entrenaments convidat a la gent que estima, com el seu gendre, que a més ens deia que va gaudir de la trobada. Vol dir que la família creix i n’estem encantats. Estem molt contents que us heu fet molt vostre el projecte d’entrenaments en grup i us esperem a tots cada dissabte. Fins aviat.

Abans de començar l’entrenament fem un bons estiraments, o el que es el mateix una bona xerrada prèvia amb els amics

Que us sembla l’Antonio com de content va amb en Diego, en Martin Molina i en Juan, que estrenava la seva nova indumentària.

La primera paradeta per qui es vulgui refrescar a la font de la Moreria a la zona gairebé selvàtica del torrent

Enprenem la pujada i en Pasqual, de groc, que avui a l’àrea de lleure ens hem distret i a la segona part ens ha perdut. No ens sol passar, però constatem que ha tornat al camp base i ens ha explicat l’anècdota que s’ha aturat a parlar amb un conegut i llavors ha passat el que hem dit.

Què seria l’entrenament Mossenaire sense la fotografia de família on sortim tots. Una fantàstica colla, on els que no heu pogut venir us tenim molt presents i us esperem quan acabeu les vacances

Doncs hem fet un bon progressiu i aquí teniu el podi. Al David, de groc, els sol fer tots i en Víctor, en primer terme també s’ha provat, junt amb la Jose i Jesú, que han protagonitzat ben accelerat.

En Carlos de perfil i en Javi, també ha fet el progressiu

En Víctor en retrata a mi en un costum que m’agrada: mullar-me el clatell, que em proporciona una frescor que dura més.

I l’Antonio i el seu gendre, en Diego, el dia del seu debut

I en José i el seu fill, una família d’esportistes, fent-se la fotografia de record el dia que es proclama mossenaire d’Honor a en Jesús.

Ha vingut força vegades en Jesús i us una promesa de l’atletisme i a més sempre que proposem canvis i progressions, s’hi apunta. Tenim la sort de poder entrenar també al costat de gent més jove i això ens fa contents i ens agrada que vingui i animi a gent jove a aprendre a entrenar en grup, que no és gens fàcil i més quan tenim tants ritmes diferents. Junt el seu pare José i el tiet l’Emilio i el nebot dels en Manel i el seu germà en Sergio, fan més gran el projecte d’entrenaments en grup.
Molta sort, Jesús, i t’anirem seguint en la teva progressió esportiva.

Ha respòs les preguntes que li hem fet i ha dit el següent:

• Quan vas néixer?

– El 28/09/1996

• Com és que t’agrada fer esport ?

– Perquè practico des de petit, i m’encanta perquè és vida per mi!

• Com és que corres ?

– Perquè sempre m’ha agradat córrer. He guanyat moltes curses i m’ agrada.

• Qui et va animar a fer-te “Mossenaire” i t’agrada ser-ne?

– El meu pare.

– Si, molt. Està molt bé. M’agrada.

• Has fet alguna cosa esportiva que t’agradaria dir: futbol, basquet, curses, bicicleta?

– A part de l’Atletisme, el Futbol.

• Sabem que des de petit que fas curses i que n’has guanyat moltes, ens ho pots explicar ?

– Si. Corro des dels 3 anys. Quan vaig començar a córrer, vaig descobrir que era un esport que m’agradava. N’he après moltes coses.

He guanyat 5 copes consecutives a la cursa de Poblenou. Acostumo a pujar a pòdium.

• Tens algun repte que t’agradaria: córrer una marató o mitja, O fer curses. ?

– Superar la meva pròpia marca.

• i si t’agrada anar acompanyat per tanta gent els dissabtes.

Si, està molt bé. Pots anar enraonant amb la gent, rius molt. T’ho passes molt bé. Està molt bé sortir a córrer quan algú t’ acompanya.

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Vall de Núria per la Marisol i jo, fins l’any passat era del tot una vall desconeguda. Els nostres fills si que sabien de què anava, pel fet que les convivències de l’escola és un destí prefixat a la ESO.
Tot el que havíem vist son imatges, reportatges i fotografies, i com no la webcam meteorològica de TV3 on es veu un paisatge encisador i de postal. Quan els avis m’explicaven de nen que només si podia pujar amb el cremallera, que no hi arribaven els cotxes, encara em feia més intrigant veure com s’hi havia fet un lloc de tant peregrinatge per part tant d’Excursionistes, religiosos i sobretot badocs. Els “què macos” com nosaltres.
Quan és nevat no ens crida l’atenció. No som massa de passar fred i menys de conviure amb la blancor de la pluja dipositada sobre els camins.

Com que l’any passat va deixar un record profund, una bona empremta, pels seus espectaculars paisatges i per ho fàcil que és anar-hi a peu, i més quan gaudeixes com nosaltres de la pràctica de l’esport. La idea era clar, ho de l’any passat i encara ha estat més complerta la visita ara al santuari, i els voltants amb tota una sèrie de bestioles que seguidament us volem ensenyar per animar-vos a fer-ho, donat que és una passada.

Pels que us agraden els reptes de les curses, vaig veure la possibilitat de fer una cursa virtual qualsevol dia de l’any i a qualsevol hora, utilitzant un enginy que vas veient en el recorregut on hi apropes un xip. Està explicat a; http://www.valldenuria.com/website_valldenuria/cat/cursa.asp

Bé, nosaltres continuem amb lo nostre: primer ja exposem la fotografia una vegada ja hem menjat i fet una mini-migdiada a l’herba magnífica.

Els protagonistes de la nostra història: l’Oriol, la Marisol, jo i el nostre fidel amic: en Nuck

Però abans al poble anem a comprar una coca molt bona de sucre i pinyons i parlem amb algun vilatà

el nostre quilòmetre zero amb il·lusió i sabent força el que ens espera, per tornar-ho a gaudir

Segurament no és el més aconsellable, però en el meu cas sempre m’agrada refrescar-me a les fonts.

Aquí a l’esquerra podeu veure que s’hi veu un xic la via del cremallera

En aquest punt s’hi veu un control de la cursa que us hem dit, i com la Marisol i l’Oriol riure d’una anècdota que no es pot explicar, per que va de pets.

Ja estem a mil quatrecents i escaig i encara no es necessiten bombones d’oxigen. Ens diu que fins a Núria queda 2h 30′. Jo em pregunto: i si m’espero que vingui Núria ? no ? com ho saben que trigarem 2h30′. I si vaig de genolls o arrosegant el dellonses per terra.Volia de cul, però no queda bé

No ens parlis de tartera que enara recordo la del Pedra

moments d’ombre dins de l’Oratori de Corbell


estil impecablement patètic: és el que hi ha

l’Oriol, com sempre, molt fort i no es queixa en cap moment. Estava especialment interessat en tornar a fer aquesta caminada



En Nuck, quan veu una font s’enfila

Bosc de bedolls, una jòia de bosc





La Marisol es recrea amb aquests llocs tan bonics i diferents dels que tenim pels Vallesos

Imaginem que per aquí havia passat el cremallera



Es dibuixa clarament el camí a seguir

Com dic mig en broma mig en serio als meus amics: què bé la muntanya enrajolada/asfaltada. No cal que digui que no hi estan d’acord, com tu tampoc, oi ?

Amb els seu graonets

llocs per aixoplugar-se

passarel·les gens integrades a l’entorn, de ferro, ferro. Però que van de conya



alguns altres ponts, amb la seva història, segur

mira que és maco i a més molt més intel·ligent que… bé, no esverem el galliner

De debò que no te preu. No us ho podeu perdre.





aigües moltes elles procedents del desglaç

un salt fantàstic, el del Sastre


El refugi de Sant Pere, encara que no hi era.




Doncs Pla de Sallent i ja prop d’arribar

Primer passa l’explorador a veure si aguanta el pont, i llavors els màquines dels camins.




Eiii, ja hi som: fàcil, fàcil, divertit i amb la família: això si que no te preu.

Segur que hi tornem, vols venir ?


EL nostre amic

I què bé tenir un xic de fred a ple agost, amb una bona ensaladilla amb maionesa, i unes nectarines rentades amb aigua gelada, que a més hi begut i que estava millor que medicinal. Encara em fan mal els queixals, de tan freda, però que boooona !!

Us asseguro que he dubtat si es bellugava: sabia que no, però si ho arriba a fer faig record personal de sortir pitant

sense paraules. Els que hi aneu sovint potser no podeu pensar que nosaltres ho vivim com una troballa gaudir d’aquest lloc

El Nuck si que s’ho passa bé

i l’Oriol, no vegis !!


I ara moments místics: la Verde de Núria

En Sant Bernat també anava al costat d’un can

massa traça no tenia el que va fer la Verge de Núria i el nen Jesús, però s’entén l’escena. Recorda a la nostra Moreneta, però això si: carregada de simbolisme

I ara anem a veure els nostres familiars, que jeuen avorrits


la natura te aquestes coses, fa animals magnífics com aquest plomat

Aquest també son plomats, encara que el cap fa una mica d’angúnia.

I aquest si no vigila acabarà sent a l’Ast

aquesta aigua sembla agradable, però està freda


què ens hem tret del barret ? un conillet

Se saluden, com ben educats que son




ja arriba el cremallera, serà qüestió d’anar fent un pensament

ostres, l’Oriol ja em passa: quina passada, però si fa quatre dies… en fi





doncs vinga, d’aquí 2h25′ s’haurà acabat el somni

si n’hi ha llocs que no conec !!

Ja no l’atrapem !

En aquest refugi de Sant Rafael hi han dipositades unes mantetes, per si tens fred. Tot un detall


massa gent no es banya: algun gos,


la Marisol quan veu massa mal mas, enlaire a en Nuck que no es faci mal



Unes cases que perduren en el temps, encara que si no si posen pedres a la teulada o se’n te cura, segurament no estaria tan bé. Ara aquesta conserva molts elements de fa molt de temps

Ho haveu vist: el compte s’ha acabat i esperem que ara sigueu vosaltres els que un dia hi aneu i ens feu cinc cèntims d’ho meravellosa que és la muntanya, els pobles i el nostre entorn. Ja no dic Catalunya, que això ja ho saps que és el millor país de la terra i que per cert te quasi de tot, si ? Segueixes aquí o ja te’n vas. Gràcies per venir amb nosaltres.

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂