22 ag. 2012

A cavall entre Terrassa i Sabadell

Classificat com a General

Estem a Terrassa i n’hi ha que es desplacen dalt de cavall. Aquest bell exemplar amb un bon home amb cara de pocs amics, imagino que per veure’s retratat, forma part dels nostres habituals camins.

Tornem a fer el possible per què els amics d’ “Entrenaments en grup” no patissin massa els efectes del calor, que aquests dies en fa i bastant.
Estem contents, que encara que molts estem de vacances, trobem aquests moments tan importants en que fem barreja entre amistat, esport i natura, pels voltants d’aquestes grans ciutats: Terrassa i Sabadell.
El torrent de Gotelles el fem opcional, quan passem per Sant Julià, per què sabem que la pujada del final és important. Una bona refrescada a la font de la Moreria, sempre va bé per fer passar la sed i remullar-nos un xic.
Estem contents que la Francina, nova mossenaire, avui s’estrenava. Hem de dir que amb molt bon estil. Segur que quant les noies mossenaires tornin es faran bona companyia. Ha fet un xic menys, per ser la primera vegada.
El circuit avui ha fet 10 quilòmetres i escaig i hem fet algun progressiu, aquells que hem volgut, donat que és un joc del tot voluntari.

Gràcies per venir i us esperem el proper dissabte: ja ho saps: a les 08:00 en punt.


avui quan hem arribat i havia un bon home que no sabem si pel que sigui no semblava torcar-hi massa i s’oferia per indicar-nos on aparcar i passava el platet. Curiosament surt a la fotografia i tot, per sobre d’en Casi i en Diego


En José i en Mariano, tibant del grup al capdavant

amb el nostre “mossenaire d’honor”, l’Enrique, seguit de prop per en David que darrerament ve cada setmana i se’l veu megafort

i en Diego García i en Casimir Martín, fent conversa. Avui en Casi venia amb ulleres de sol, donant imatge de new look

I en Lluis que s’està tornant a posar en plena forma i que aviat farà els deu quilòmetres fàcilment, segur


I la nova mossenaira, la Francina, que per ella era tota una novetat tant córrer en grup, com córrer i se li nota que està forta.

després de fer un bon traguet a l’àrea de lleure, ens endinsem al bosc de can deu, amb en Pedro, l’Enrique i en David

I aquí tenim un importantíssim podi del canvi en baixada; val a dir que en David a mig camí pensava que ja estava i ha perdut la segona posició a favor meu. En primera posició Carlos, després jo i després en David.

I la veterania és un grau; tres atletes que després de seixantena estan en un estat de forma esplèndid, sens dubte: en Pedro, Casimir i Mariano

En Juan i l’Antonio, que avui no venia massa motivat, però que ha aguantat la mar de bé tot l’entrenament.


l’Enrique després d’haver-se refrescat a la font de la Moreria del torrent de Gotelles

L’Alberto, que el podem veure amb el seu gos al costat d’en Carlos, ha vingut a veure’ns i ens ha explicat que per unes molèsties a l’esquena no ens ha pogut acompanyar. Esperem que aviat torni a poder venir com sempre fa amb nosaltres.

l’Enrique fa molts dies que li agrada el projecte d’entrenar en grup, i se li noten millores i tot discret, tenim la sort de poder entrenar amb ell. Ara ens explicarà una mica la seva part atlètica i des d’aquí tots li volem desitjar molt d’èxit

ens deia l’Enrique:

Hola a tothom, sóc l’Enrique.

Abans de tot agrair a tots els mossenaires, en especial al Pep, la bona companyia que ens fem entre tots els que cada dissabte acudim a Mossèn Homs disposats a passar una bona estona, fent una de les coses que, esportivament parlant, més ens agrada, córrer.

Tinc 38 anys acabats de fer i vaig començar a córrer fa uns 4 anys, i tot i que no ho havia fet des de que vaig estar a la mili no vaig trigar en quedar enganxat a la pràctica d’aquest esport.

No va ser fins passat ben bé un any que vaig fer la primera cursa, la Cursa de Sant Muç de Rubí, al 2009, una bona experiència i bon record perquè fa una bona pujadeta, i des de llavors he anat fent les curses de 10 km més importants de Barcelona, les Sant Silvestre de Sant Cugat, les de Festa Major de Terrassa i alguna altra. Aquests tipus de cursa, pel que fa a la distància, són les que acostumo a fer, perquè alguna vegada que he sortit a provar un entrenament d’uns 15 km he estat un parell o tres de dies amb mal de genolls, per la qual cosa prefereixo no forçar la màquina, ja que he tingut algun ensurt o punxada que no m’ha fet ni molt menys riure; el que si m’agradaria fer és alguna cursa de muntanya, per provar, ja que m’agrada molt córrer per la natura, així que si algú sap d’alguna d’uns 10 km per aquí a prop…

Ara fa un any i mig que combino el running amb la mountain bike, la qual cosa complementa la meva pràctica esportiva que començava amb la natació fa uns 14 anys, que segueixo practicant.

Encantat d’anar-vos coneixent poc a poc a tots i a reveure,

—

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

..

Comentaris tancats a A cavall entre Terrassa i Sabadell

19 ag. 2012

Cala Rustella a Cadaqués; a peu i tornar

Classificat com a General

Tossuts i una mica irresponsables, podríem ser qualificades les nostres fites esportives: com que la teníem prefixada i la Marisol guardava un molt bon record de l’anterior, ningú ens la va fe torça, ni tan sols totes les recomanacions per un dia que seria qualificat de molt calorós i sempre amb risc de moltes altres coses i menys adequat per fer el que preteníem. Anar de Roses a Cadaqués a peu, com ja havíem fet feia un parell d’anys. La particularitat, és que en aquella ocasió estiuejàvem, com tantes vegades, a Roses. Aquesta vegada estem de retallades i sortim en cotxe des de Terrassa, aparquem i comencem la nostra aventura pels fantàstics llocs. Prop del restaurant del Bulli d’en Ferran Adrià, ara tancat al públic, hi ha “la nostra cala” ; la cala Rustella. A aquesta cala hi hem anat un munt de vegades i és inigualable i a més de veritat.
Si, des d’aquest punt es tracta d’anar fent el camí ben marcat de ronda, amb el que vas gaudint de les vistes a la mar Mediterrània i de cales tranquil·les i amb poca gent, que conviden en tot moment a fer-te un bany en les seves aigües transparents. El fet de ser platges poc sorrenques, més aviat de roca i pedra, veus els fons marí i la transparència de les seves aigües. Ja a Cadaqués i a contra pronòstic, l’Oriol anava desitjant fer un bany i ho fem a un lloc on pràcticament sols i des d’una roca, on més tard dinaríem a l’ombre. Passejada pel poble, amb consumicions de begudes refrescants i preparar-nos per la tornada.
Els racons per molta gent desconeguts i ja de tornada, alleugerint el sufocant calor estival amb aturades a cales com la Jòncols i la Pelosa. A aquesta darrera, quan el sol ha desaparegut per l’oest i prop del cotxe, on ens esperava fruites i begudes que portem en les nostres habituals excursions.
Tret de que per fer una marxa com la nostra, és important tenir un condicionament esportiu per aguantar vint-i-cinc quilòmetres, distribuïts amb un matí i tarda. Al vespre, ja fosc, i amb la fresca, viatgem cap a Terrassa i a mitja nit la jornada queda vista per sentència: genial !!
és hora d’esmorzar i què millor que buscar un lloc enlairat com pot ésser el mirador del Puig-Rom
veure llocs molt apreciats per nosaltres com badia de Roses


mentre truquem a l’Eli i l’Anna, per saber si tot va bé


Amb brioxeria de Pa Fi de Roses, que coneixem sobrada-ment

moments de pensar en el que espera, vint i escaig quilòmetres en un dels dies més calorosos d’aquest estiu

a cala Montjoi fem una bona ruixada a en Nuck, que vagi fresc

el cami de Ronda, ens informa i segur que els camins de ronda son una bona alternativa per tenir contacte amb la natura.

Quan encara no teníem fills, per nosaltres el millor lloc per tenir contacte amb el mar era la Cala Montjoi, ara més coneguda pel restaurant d’en Ferran Adrià, El Bulli

i queda clar que son llocs on s’hi pot estar prou tranquils, als qui us agrada


Estar envoltat d’aquest paisatge ens agrada


a la pelosa ens hi hem banyat diverses vegades, i on gairebé totes les cales de la zona ens agraden


que d’un vegetal que punxa tant surtin flors tan boniques


I deixem la un altre cala, ens sembla que la de Pi de Roses,


Aviat la de Oca de Roses


I ara afrontarem una bona caminada en ple sol, però la vam fer: oh hi tant !


I ara baixem cap a la Jòncols

Si veieu a la muntanya del davant es veu el camí que tindrem de pujar per veure Cadaqués


Uff, pujadeta i caloreta: que bo ens anirà el bany a Cadaqués, encara que va ser més idea de l’Oriol, que ja veureu

Per tor arreu es nota que fa molts anys que la presència de civilitzacions antigues va fer estada i les restes son per a tot arreu i la història de Cadaqués és molt important, encara que ara se la coneix per la seva faceta turística


aneu seguint-nos ?


aprofitant la poca ombre


Un lloc molt ben cuidat el Mas Baltre

Restes d’edificacions recuperades amb pedra de l’entorn


I ja tenim Cadaqués i l’objectiu a tocar

La Marisol és tan bonassa que porta a en Nuck, el nostre amic can, amb la gorra posada i estalviant-li trossos de la caminada

No és una gran foto, però si que és el lloc on a més de banyar-nos sols, allà a l’ombreta vam dinar. Amb l’Oriol vam anar, com altres vegades, a la boia


Aquesta fotografia molt millor, oi ?

Identifiquem aviat on som, amb l’Església de Santa Maria

I recordar que el nom de Cadaqués anava molt unit a un dels nostres pintors més universals en Salvador Dalí , que vaig veure en persona quan tenia catorze anys i vam anar de viatge de final d’estudis amb l’escola Andersen Galdós i els alumnes de vuitè al Museu Dalí de Figueres on ell personalment donava instruccions.


Un tuçot de fusta ara monument: sincerament no se que és


Hidratant-nos i val a dir que ens vam veure una Xibeca i anàvem emboirats

Les dutxes, realment útils per en Nuck


Tornem a la dura realitat, la tornada i de pujada


aviat direm adéu a Cadaqués

Aquí vam reposar deu minuts, al Mas Baltre


Cala Jòncols en un racó on toca l’ombre, segona remullada del dia i amb l’Oriol anirem fins una plataforma plàstica de l’interior


L’Oriol va confessar passat uns dies, que te ganes de repetir la caminada


deixem la cala Jòncols


En un racó del camí, ens hem atipat de mores


I a la cala Pelosa, la darrera remullada de l’Oriol


La llum solar es va apagant i nosaltres estem arribant al final


Hem arribat, ara toca berenar i menjar fruita pel nostre viatge de tornada a Terrassa i com que nosaltres també fem el #novullpagar , però ho fem anant per carreteres nacionals, passant per Caldes de Malavella, Sils, Hostalric, Breda, sense presses però sense pauses.

Us posem el track només d’anada, fins el lloc on ens hem banyat, donat que el de tornada ha estat el mateix, i per dins del poble no te cap importància: només que hem anat al Valvi a buscar: Xibeca, patates, aigua i Cola.

Si t’ho has llegit, espero que t’hagi agradat i si la fas ens ho diguis.


Track Cala Rustella – Cadaqués

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

..

Comentaris tancats a Cala Rustella a Cadaqués; a peu i tornar

« Següents - Anteriors »