blog d'en Pep

Encara que un fa tres anys que vaig descobrir que anant els diumenges a entrenar amb amics i llavors caminar amb la família ja em sento realitzat, la cursa del Poble Nou és de les que més degust faig per què sempre l’he trobat entranyable, sobretot per tota la gent que hi ha al darrera, i si un any em vaig quedar sense dorsal, per què és de les que a la ciutat s’esgoten cada any. Això ja vol dir molt i és un símptoma de que molta gent la posa en un lloc preferencial. De fet una amistat enguany m’hi portava convidar.

Parlant de com va anar; com és tradicional és excusa per estar envoltat de persones amb les que tot convivim i ho fem degust. Una fotografia prèvia de record amb persones amb les que compartim les mateixes dèries.

Un escalfament previ pels carrers dels voltants, només per no sortir fred i tot petant la xerrada i situat no massa enrera, donat que es surt força ràpid si vols no fer massa eslàlom.

Aviat puc córrer sense aturades i no em fixo amb ningú, si no que vaig fent.

Per sorpresa aviat estic a l’alçada de tota una institució i penso que el veuré marxar, i no. Al contrari. M’hi apropo i qui és ? en Luís Maqueda. Aquella persona de la qual tinc mil anècdotes entre les quals recordo que era el primer que sabia que entrenava per la Mola; que sempre ha estimat al seu club com ningú, la Unió Atlètica Terrassa i a tothom que la representa i entre els qual jo hi vaig estar-hi  trenta anys. Això ens uneix en el record i l’amistat.

Tornant al tema; veig que amb la ma en fa gest de que no em desenganxi i de fet ja em començava a costar, però la sensació era tan agradable que vaig anar-hi molta estona. Arribem a l’alçada d’un molt bon amic, en Toni Del Moral i en un grupet i tots concentrats anem una estona plegats. En Joan Cot i en Marc Graells. Amb en Joan ens animem i en Marc li toco l’esquena, i quasi com un ressort desapareix fortament.

Aviat soc el que em despenjo i vaig seguint amb la vista i encarant el final. I per sorpresa, veig que tinc darrera en Sergio Expósito, persona que de fa poc que evoluciona i progressa de forma espectacular, i fem els últims trams en aquest ambient.

Miro si puc entrar sense estrès i veig que vaig sol i em permet arribar inclús relaxada-ment. Oh, i miro el rellotge i he millorat 7 segons respecte a l’any passat i aquella sensació de que encara em quedava un xic d’energia, però que és la millor sensació quan travesses una meta.

Agraeixo totes les bones vibracions i converses que vam tenir i sobretot l’oportunitat de confirmar que a aquesta cursa sempre gaudeixo, tot patint per haver portat aquest ritme. Merci per llegir-me i interessar-te.

Dedicaria el meu petit homenatge aquest gran atleta, exemple per a molts de nosaltres entre els qual mi sento proper. Gracies Luis Maqueda per tots aquests anys de coneixença

Amb les dues persones que més convisc el darrer any i dels quals agreixo el meu estat de forma: en Paco Porras de groc i en Toni Del Moral de vermell. Els meus referents

Enguany els meus amics mossenaires, entre els que en José Expósito que podeu veure a la foto de vert, han colaborat amb que la cursa hagi estat un èxit novament i fent costat a la família Chamorro, sense la qual aquesta cursa no seria tant exitosa

Encara buscant situar-se per poder córrer amb una bona sortida

la meva cursa va estar situada en aquest entorn. No cal que digui que m’ho estava passant pipa, encara que poso cara de sèrio. Quina passada aquesta gent.

darrera d’en Joan Cot i davant d’en Sergio Expósito al darrer quilòmetre.

Darrers moments de la cursa ja rodant sol. De fet molt content tant pel temps, com per les sensacions

Entrant tranquil i mirant la millora respecte a l’any passat. Set segons menys: temps 18’14” en un 5000 , és per estar content com de fet estic

ja mes relaxats, amb un bon esmorzar i acompanyats per amics i companys d’entrenament, sense els quals la vida no seria igual. L’Alex, Paco, Toni i Oriol

I emportant-me aquest record d’una colla d’amistats retratats abans de sortir, amb els qui realment m’hi trobo degust

Gràcies a tothom i fins la propera.

Les persones que els dissabtes es posen com a objectiu anar a entrenar en grup, saben que al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs hi ha força gent què de forma ininterrompuda ho ve fent de fa anys, i sap que no cal avisar ni fer res més que presentar-se un dia a les 08:00 i fer com tots: córrer en bona companyia-

La ruta ha estat de nou una combinació de camins molt aptes per poder tenir bones converses, i de tant en tant apostar per provar si el nostre cos admet un canvi de ritme i com sempre fer-nos costat els uns als altres per anar com a conjunt, que és el projecte.

El perímetre del golf i posar-nos a punt per fer el canvi des de la bassa i tot reposant al acabar aquest canvi, una fotografia a un lloc diferent amb l’Hospital de Terrassa a l’horitzó.

Camins bonics i temperatura ideal per córrer sense massa calor i tampoc fred. Poques èpoques de l’any tenim aquesta climatologia tan agradable que fa que córrer sigui un gran divertimento.

fotografia de família on hem destacat a qui s’estrena com a “mossenaires”

Fran i Josep. Avui el progressiu des de la bassa en Fran l’ha fet en primera posició, tot provant-se per a l’endemà fer un molt bon temps al circuit de Catalunya a “Mulla’t i corre” amb un temps de 21’34” els 5 quilòmetres

Jordi i Pedro tot rient després que a la cruïlla els hi hem fet la “jugarreta” a que us tenen acostumats.

L’Ana Maria Muñoz ens ha portat a la seva parella a estrenar-se i sembla que s’ho ha passat prou bé

Mossenaires de tota la vida

I el nostre grup de caminants s’ha trobat al senyor que podeu veure a la imatge. Els que portem molts anys corrent abans ens creuàvem amb ell i sempre corrent. Ara no pot, però si que surt a caminar i ens saluda.

En Javier Colado al mig dels dos germans Serrano, als que carinyosament els “Egaramossenaires” anomenem els “brothers”. Anem baixant per perímetre del golf del Prat

Marc Roura, el cosí jardiner que al costat de la seva muller, la Carme, fa una setmanes ens va ensenyar casa seva, i avui lluint samarreta de la Mola, cursa que sol fer cada any en companyia del seu fill Roger

Casi, seguit per en Pau Sust i David Garcia

Després del progressiu veieu la “filosofia mossenaire” d’anar a la cerca de tot el grup

L’Anna Cos, que és de les persones que fa molt pel projecte i que hi creu des del primer moment i que gràcies a ella te aquesta solidesa i fa que tots en podem gaudir: tot un referent de l’atletisme femení català

l’Ana Maria, fent un bon progressiu

l’Eva Cantero acompanyant a les noves mossenaires, entre les quals ve la nostra “mossenaira d’honor”, la Susana

un progressiu en pujada, amb l’Enrique Nilo, Joan i Emilio al capdavant

I mossenaires reagrupant-se

Després d’un de “Torre a Torre” i tiro per que em toca.

EN David, a més de tornar a ser un habitual a més ens porta noves mossenaires

magnífic exemplar amb el que molts dissabtes ens creuem els mossenaires, seguit per una colla de Sabadellencs del barri de Ca n’Oriach que surten a passejar amb el “millor amic de l’home”

espectacular

Fernando, que ja torna a venir cada setmana i en aquest progressiu llarg arribar capdavanter

Pasqual Vicente, que també anava en les primeres posicions d’aquest progressiu

Diego Garcia, que fa molts anys que no falla mai a la trobada dels dissabtes, tot i ser un gran campió. Un luxe per nosaltres

Carlos i Toni Del Moral, uns clàssics també

Enrique Nilo, esplèndid

Els “Brothers”, germans Serrano amb els que podem entrenar els dimarts i dijous a l’Egara, amb els anomenats “egaramossenaires”. Aquesta setmana feien una duatló de muntanya de la que se’n sentien molt satisfets

En Pedro, contentíssim de ser amb vosaltres i gaudint del moment, i és que el corriol d’avui s’ho val.

Manel Expósito, també un habitual i sempre gaudint. Sol ser voluntari a les grans trobades atlètiques del país

Ignacio, que treballa a València i quan pot ser a Terrassa ens regala la seva presència. A l’endemà correria a la cursa Mulla’t al circuït de Catalunya

Javi Colado i Jordi Viñeta. En Viñeta ha obert un nou negoci com a emprenedor: htpp://medicadiet.com on ha està posant molts esforços

La nostra nova mossenaira

L’Eva que gaudeix un munt i no falla mai. Entre setmana porten un grup de nòies els dijous pel parc de Vallparadis, junt amb moltes amigues. Les California GIRLS training Terrassa

L’Ana Maria Muñoz, apasionada per l’esport

Les nostres noves mossenaires, que ens ha portat l’Anna Cos, que també te un grup d’entrenament pel parc

Marc Roura anant amunt i avall fent costat a tothom

Xavi Miquel, que fa un munt d’anys que no falla. Regenta un negoci de mobles: http://www.tremik.com

Juanjo i Pau, que van fent bona amistat setmana darrera setmana

La Susana, que ha accedit a ser la nostre mossenaira d’honor en el dia de la seva estrena

L’Anna Cos, a engrescat a venir avui a les noies que veiem a la bonica postal

Quan diem que “Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” és un projecte de tots ens es fa evident quan de la mà de l’Anna Cos tenim la sort d’anar creient amb amigues i amics i fent noves coneixences. Aquest és el cas d’avui, on la nostra part femenina s’incrementa amb bones persones com la Susana, que ens explicarà una mica coses per saber tots amb qui entrenem tots els dissabtes. Un luxe !

En primer lloc, m’agradaria donar-vos les gràcies per la bona acollida que vam tindre la meva companya, Isabel, i jo. Sens dubte tornarem més d’un dissabte.

Bé, per començar amb la meva història “d’amor” amb el running, m’agradaria anar uns anys enrere quan a la meva adolescència no només no m’agradava córrer, si no que no entenia la gent que ho feia. La meva frase quan havia de fer la proba de resistència a l’institut era “mama, si us plau, fes-me una nota a l’agenda que no vull fer la proba”.

Continuem ara quan fa uns dos anys i mig vaig fer una dieta, sense fer cap mena d’exercici, i vaig perdre uns 20 kg aproximadament. Més endavant, vaig apuntar-me a un gimnàs per mantenir el pes i agafar massa muscular. Això em va portar a fer una aposta amb un company de feina. Havia de córrer un cop a la setmana, durant 40 minuts, 4 mesos. Li vaig demanar un marge de temps per aguantar els 40 minuts ja que el primer dia només vaig aguantar 7! L’aposta la vaig guanyar però… Sorpresa! Vaig continuar corrent, estava enganxada.

Ara, surto uns tres o quatre dies a la setmana amb diferents grups o sola. He fet alguna cursa encara que el meu nivell és baix. M’agrada competir amb mi mateixa però sobretot corro per gaudir. S’ha convertit en la meva estoneta de desconnexió, de llibertat.

Fa anys no entenia la gent que corria, ara no entenc la vida sense córrer.

Espero anar coneixent-vos poc a poc una mica més i gràcies per deixar-me ser la Mossenaire d’Honor.