blog d'en Pep

Tenia moltes ganes d’anar de nou amb les “Nenazas Running Club”, després de moltes setmanes de no anar-hi, encara que tinc que dir que estic impressionat de la quantitat de grups que tenim a Terrassa i amb els que t’ho pots passar pipa: gent que decideix quedar en un punt i muntar un entrenament sempre diferent o també repetint circuits, per que el que compte és anar fent esport i corrent sentint i participant en converses que gairebé son sempre molt agradables, on predominen els acudits i les rialles.

Encara que tenen un blog, on més degust s’hi troben és en el grup de facebook, “Nenazas Running Club” on s’ha arribat a ser moltíssima gent que segueix el tarannà d’aquest. El fet més destacat i que els dona més ressò és la Sant Silvestre que organitzen persones que son dins d’aquest col·lectiu.

Això si, el que cuiden és de fer bons esmorzars on recuperen forces, si pot ser amb una bona gerra de cervesa i amb el que fa que la festa de l’esport amb l’amistat els fa, i ens fa, creure segur que encertem en triar estar envoltats d’aquestes persones que ens uneix el gustasso per tot això, la natura, l’amistat. Bé, se que em repeteixo: però veig cada setmana ho feliços sou els uns al costat dels altres. Bé jo no soc l'”alegria de la huerta” i gairebé m’ho passo millor escoltant-los.Entrenen durant la setmana i molts també fan un entrenament de gran qualitat amb el grup d’en Bartolomé Serrano, que anomena “Los Martes Con Dios” i on fan un entrenament que si no mata cura, però els diumenges surten de la plaça de Can Roca a les 08:00 i fan diferents circuits tant en direcció a l’Obac passant per l’Ègara, com cap a Can Bon Vilar i es posen d’acord al mateix facebook: el circuit és el de menys. Estant frisant per trobar-se i compartir una bona estona on la cordialitat i la broma sovinteja.

El ritme dels entrenaments, sempre que hi anat amb els “Nenazas”, va en funció de les ganes que en tinguis: si hi ha algú que vol tibar, el grup es va accelerant i s’acaba anant en un ritme exigent i gràcies això milloren i tots es posen forts. Avui li deia a en Sebastian Chamorro, que trobava que estava molt fort, i segur que és per la bona colla d’anys que com que s’hi troben bé, t’adones que es posa en forma. Quan arribarà l’estiu anirà amb en “Coto” a la Barceloneta a prendre el sol i fer-se la tradicional fotografia prenent el sol envoltat de bon beure.

Fa un parell de setmanes pensava anar amb ells, i no sabia que la majoria anaven a la mitja de Granollers i vaig demanar d’anar amb un grup que s’anomenen “SupeRunners d’Egara”, on hi tinc bons amics i amb els que vaig gaudir un munt i que avui els he demanat de retratar-los, que sembla que llavors queda un record més marcat si veus la fotografia del dia, que si només el tenim a la memòria. La filosofia és la mateixa: ajuntar-se una colla on t’hi trobes a gust i fas un bon entrenament. Una fórmula que es repeteix i funciona. Un orgull conèixer persones què gaudeixen amb el que a mi tan m’agrada.

És interessant veure com han deixat a un pinus halepensis, com a monument del que fins no fa gaire era un lloc on n’hi han havien molts més. La febre immobiliària ha trinxat llocs, però les “Nenazas” van a la idea

Juan, Tomás, Codina, Sebas, Ilde, Josep

El grup és exigent amb els ritmes: quan comença la pujada es comença a estirar el grup, però ara encara anem tota la colla bastant agrupadets

Joan Muñoz, Juan Chamorro al capdavant, amb tota la colla

Ildefonso, tot un referent ultrafondista

I en aquest encreuament, l’Antonio Codina i en Juan Chamorro escurcen el recorregut. L’Antonio, malauradament va ensopegar en un forat de l’asfalt fa unes tres setmanes i es va trencar la clavícula: ara que tornava a trobar-se bé per nous reptes als que ens te acostumat. En Juan, conegut per estar al capdavant de la cursa de Poble Nou, que tan ens agrada a tots.

En Josep Serrano, envoltat d’una propícia boira. Sempre es desperta al twitter desitjant-nos a tots “propício día”

En Lluís Gallego, revisa com anem de números, abans de la pujada que ha fet a un ritme molt exigent al costat d’en Joan i Toni Del Moral

En Sebas, dinamitzador del grup i que he trobat que està amb un excel·lent estat de forma, encara que ell va queixós i és que la colla és de nivell i els de la cua patim

La pujada al troncó l’hem fet exigent i molt divertida: un entrenament de qualitat i en Gallego ha arribat fort

I un moment merescut de relax, després de la pujadeta, amb en Joan i l’atleta de la dreta que no conec gaire

Sovint ens fem riure els uns als altres, encara que en Tomàs està molt fort i no l’he pogut aguantar el ritme de pujada. Com es diria: se m’ha anat. En David a l’esquerra i en Toni refrescant-se

En Tomás Sanchiz, un gran aficionat a l’astronomia i que córrer amb aquesta colla forma part de la qualitat de vida que vol portar. Coneixement de l’univers i un univers de sensacions al costat dels seus amics tots els diumenges

Lluís i Joan, els més ràpids de la colla al costat d’en Toni Del Moral, que avui s’estrenava amb la colla

És un dels millors camins que conec, compartit amb ciclistes

I en Tomás que segur que sap el nom d’un munt d’estrelles, no sabia on teníem a en Ramón i avui li hem ensenyat. Això si, no ha fet ni un trago. Reticent a veure de la gerra amb un verdet preocupant i la comoditat de l’aixeta li fan mirar-s’ho . M’he petat de riure amb el seu comentari al facebook “Tomás Sanchiz: Por cierto, la jarra de cristal de Bohemia límpia límpia…

moment històric: amb l’Ildefonso i en Tomás

David, Ildefonso i Toni

Avui, i per casualitat resulta que els he portat a descobrir un nou camí, i en aquest punt….

… a ens Seba i en Tomás se’ls hi ha posat aquesta cara.

I quan arribem a la plaça de Can Roca, punt de partida de multitud de grups, un de fantàstic on hi tinc un munt d’amics: els “SupeRunners d’Ègara” i que s’han deixat fer una fotografia amb tots els que han anat a entrenar junts, amb l’Andrés Expósito al capdavant

a les vuit del matí eren els cinc amics

Ara ja tota la colla, que se’ls nota que estan contetissims de sortir també tots els diumenges i l’Andrés més d’una vegada ha dit que per ell son una raó més de lluita i plaer d’anar amb gent tan agradable. Enhorabona i vaig estar encantat fa un parell de setmanes de poder compartir una matinal amb vosaltres i prometo tornar-hi.

Bé us penjo una mica els meus ritmes des de casa meva, al Vapor Universitari, passant per Can Roca i el Troncó per si mai voleu venir amb mi a fer-ho o voleu anar-hi pel vostre compte. És i ha estat per mi durant any el meu “recorregut estrella”

http://connect.garmin.com/activity/274524173

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4006338

Confirmem que cada setmana tenim sorpreses en el nostre projecte d’entrenaments en grup. Si bé és cert que tots sou importants, el fet de poder fer varies coses alhora amb l’excusa de córrer, poder estar al costat de gent que d’altre manera no tindríem aquesta oportunitat. Què Terrassa i Sabadell en els seus entorns comptin amb aquests camins què per nosaltres son terreny idoni per: córrer, xerrar, enfortir el cor i les cames, accelerar la corrent sanguínia i conèixer a bones i grans persones, a més tot alhora. Què més es pot demanar ? segur que moltes coses, però aquestes ja son nostres.

Fent aquesta prèvia, avui hem tornat a baixar a l’esplèndida urbanització sabadellenca de Castellarnau, on es situa al bell-mig una zona de lleure on hi podem trobar uns gronxadors i una font per hidratar-nos i refrescar-nos si cal, just al nostre quilòmetre cinc de l’entrenament.

Hem notat què sense parlar no sabem córrer i això és símptoma de que cada dia esteu més en forma i li feia notar a l’Oriol Carreras que s’ha consolidat com a “mossenaire de pro” i ens va portant a bons amics i companys professionals de feina, estenent les virtuts de la nostra trobada i no volem estalviar-nos agraïments, per què d’aquesta manera també els anem coneixent. El mateix Oriol feia que en Marc Riera, que ens sorprèn amb el seu “currículum esportiu” i que ara ja coneixereu sempre que corri al vostre costat, finalitat de la qual és que ens feu cinc cèntims del que voleu.

El circuit ha estat amè i hem passat per llocs ja molt coneguts per tots, però què amb la vostra companyia, la de tots, millora exponencial-ment. Gràcies i ens veiem el proper dissabte: eh que si ?

Tenim nous mossenaires i aquest és el moment de veure’ls, el nebot del Miquel de Sabadell i en Marc Riera que el primer dia ens regala el nostre “mossenaire d’honor”

Però abans, a les 08:00 ens disposem a sortir tots plegats cap un destí incert; bé algú si sabia on anàvem

Lluís que no sabem si és que s’està rejovenint o és aquest filtre que ens ha posat en Rafa.

Diego García i en Carles López, què s’ho ha de combinar per poder venir i no pot tant com voldria

En Miquel, de mossenaire, ens presenta al seu nebot.

Dolors Vilà, torna a sovintejar la trobada i confirmem que està en forma i al darrera tenim de nou el luxe de tenir en Vicenç, que feia dies què el trobàvem a faltar i què prepara grans reptes maratonians.

Ferran, amb una mà molt grossa a punt de començar el seu partit de boxa, seguit per l’Anna, Tensi i Cris

l’Emilio embarvat i en forma i a punt de començar

Alberto i Juan

Rafa, Casi i Vicenç

hola Vicenç !!, Fran i nebot Miquel

Cristina, que va fer marca diumenge passat en 5000 metres, per sota de 5′ el qm.

Tres professionals dels mitjans de comunicació, l’Oriol Carreras, Marc Riera i l’Oriol Farré

Casi, què per ell tant l’hivern com l’estiu no el fan abrigar massa, seguit per en Vicenç

Antoni, Enrique i Joan

I seguint pel camí perimetral del Golf del Prat, baixant encarrilats, amb en Lluís, Anna Cos, i Ferran

Oriol i Cisco, seguit per Miquel i nebot, Dolors i Tensi

Mocant-se en Pedro

A punt del reagrupament en Carlos, Diego i la Marta de Runparadis

Tens i Juan Romero, que tanquen avui el grup

La Cristina, seguida de la Carme Ballesteros, què també ens engrandeix l’entrenament amb la Dolors, .

En Fran Frutos al costat d’un nou mossenaire, que esperem tenir el gust de conèixer

Pel que serveixen els entrenaments és també per retrobar-se amics i poder-se abraçar. La fredor de les xarxes on si estem en contacte, contrasta amb aquests moments que podem estrènyer a amics.

Dolors Vilá, Enrique Nilo i Alberto Zarzuela

La Cris, una autèntica enamorada d’aquests entrenaments des de que els va descobrir, què gaudeix de valent

Pascebrejant

En Lluís Romeo, molt en forma també

l’Emilio fent exercicis espirituals i en Pedro de genolls davant… la càmera i la fotografia de família mossenaire

Fran, Vicenç, que a part de ser un metge dels millors que conec, el podeu visitar a http://www.santmarti.com si voleu curar-vos del que sigui, al costat d’en Lluís què està molt bé de salut.

Què li deu passar pel cap a la Marta ? el darrera la Cris, Joan i Alberto

Avui moltes noies, també la Gemma de vermell

mi

L’Eva Cantero, davant la Gemma amb detalls taronges

I avui l’Oriol Carreras, ha recomanat al seu amic Marc Riera què vingués a córrer en grup i l’ha posat en el compromís de que fos el nostre “mossenaire d’honor”. Els podeu veure cada migdia al Canal Terrassa TV en un magazín anomenat “Som Aquí” on sempre en to cordial, amb fina ironia, i bon humor es toquen temes seriosos i també d’humor i l’Oriol sempre es presta a fer-nos riure, encara que endevinem a una persona molt seriosa. On es presenten a músics, escriptors, emprenedors, inventors, comerciants i en una il·limitada imaginació sempre aproximen a la gent de Terrassa a temes importants propers nostres.
El Magazin el podeu veure cada migdia de 13:00 a 14:00 i a la nit de 22:30 a 23:30
També tenen un facebook molt participatiu i on jo he participat tant a les porres futbolístiques, com a sortejos d’entrades, samarretes, etc. També hi hem penjat alguna fotografia i des d’aquí i ara que també son mossenaires també us convidem a visitar-los

http://www.terrassadigital.cat/televisio/programa.php?pk=123
http://www.facebook.com/somaqui

Estem molt agraïts de conèixer una mica més a en Marc. Si que el veiem cada dia davant de la càmera, i personalment l’havia vist fer teatre fa una bona colla d’anys, però no en sabíem massa coses. Gràcies per estrenar-te com a mossenaire, i esperem tenir l’oportunitat de córrer més vegades al teu costat. Molt d’èxit en tot el què fas i sort.

Sóc en Marc Riera, fa un parell de mesos que he començat a córrer i m’ha encantat participar a la “Mossenaire experience”, fins ara només coneixia el parc de Vallparadis, el qual he recorregut amunt i avall, un munt de vegades! Preciós, però ja començo a veure sempre el mateix… (l’altre dia vaig entaular conversa amb un dels hipopotams…)
A part, sóc productor d’un programa de TV, el “Som Aquí” de Canal Terrassa Vallès, el qual està presentat per un altre mossenaire de la congregació!
Dedico les meves tardes a tirar una productora audiovisual endevant (www.elcocu.com), espero tenir la força de voluntat per seguir venint de tant en tant (combinant la meva afició dels divendres-nit: bebedor professional), i coneixer les rutes fantàstiques que ens brinda aquest inmillorable ambient tan rural i a la vegada tant proper de la ciutat!

.

.

.