blog d'en Pep

Sortida cap al Nord, que no és el més habitual i que ens duu a travessar un poble molt conegut al món com és Matadepera que a les hores que hi passem, gairebé no hi passa ningú i a més pel bell mig dels carrers més cèntrics.

Tornem a gaudir de noves incorporacions, que tasten aquesta mena d’entrenaments estranys en els que tothom s’espera i que gent ràpida i no tan ràpida es fa costat, compartint interessants converses que fan més atractiva la trobada.

Avui, gairebé diríem excepcionalment, ens hem dirigit a la font de Can Roure que va per llocs idíl·lics i agradables a la vista, encara que ara passem per l’exterior de la masia, quan abans, fa un munt d’anys, la gent que hi passàvem gairebé ho fèiem per l’era, majoritàriament per anar a buscar àigua.

La font i l’ermita de Sant Joan a tocar del cementiri, molt ben cuidats.

Alguna pujada important, i algun progressiu per treure les teranyines del nous ritmes, ens faran un xic més divertida la trobada per entrenar plegats i l’agraïment a tots per regalar-nos la vostra companyia.

gairebé tots els que sortiu a la foto sou nous mossenaires que a base de repetir en aprendrem els noms. En primer terme la Susanna i de verd en Salvador tot rient per què han tingut de recular, no dic per què.

Una vegada en travessat la carretera en bloc, ara passem un un camí encimentat on al capdavant tenim consolidats mossenaires de molts anys, com son en Fran Frutos, Jordi Renom i en Josep Mirabet

A l’esquera en Beni, vestit amb l’uniforma de Vacarisses corre, que es d’on ha vingut avui, al costat d’en Javi i en Pedro

En Carlos ens sorprèn abrigat fins al capdamunt, quan a l’estiu sol anar sense samarreta, seguit avui per en Fernando Del Corral i la Quima

Susanna debutant al costat de la nostra campiona, la Carme Ballesteros

i l’orgull de tenir la nostra mossenaire d’honor al costat d’un nou mossenaire

En Salvador ja escampa les virtuts del grup amb els seus bons amics i: ens venen a provar. Esperem passar amb nota

Cristina, de taronja a l’endemà anirà de voluntària a repartir aigua als maratonians al seu pas per la catedral de Barcelona, al costat d’un atleta impressionant com és en Jaume Aragonés i l’Amalia

La teoria falla, els mossenaires no s’aturen, però si que s’esperen. Vol dir que…

I al costat de la riera al famós “tercer pont” que molts grups de Terrassa anomenen i fan servir com a punt de retorn

Beni i Josep

Davant de tot i anant tota l’estona amunt i avall, en Toni Fernàndez

I ja per Can Roure a punt de fer la darrera pujada abans no arribem a la font

Lluís jr, i Emilio a punt de refrescar-se una mica

Ara arriba el moment més familiar, on hi som tots i que sempre esperem com a part de l’entrenament i com es diu en aquestes ocasions: un clàssic

i retornem cap a casa passant per llocs amb molta història

Emilo Exposito i el seu nebot, en Sergio, que per entrenar venen des de Vacarisses

I ara farem vibrar el pont nou o passarel.la

Un núvol ens tapa la bella estampa de Sant Llorenç la Mola, i per davant tenim a la Quima en Carlos

En Alberto Zarzuela, que quan pot i superant mals d’esquena bé gairebé sempre

I tres noies al capdavant, la Rosa, Eva i Cris

Avui hem tingut la sort de tenir moltes noies i a la fotografia l’Amalia, Eva, Carme i Rosa

La Rosa i el seu marit els conec del mon del córrer i des de que venen a fer gran el projecte. Amb en Joan a més entreno alguna vegada amb un molt bon grup d’entrenament dominical, “els nenazas”. La que sempre que pot i com que te moltes ganes de venir és la Rosa i avui li hem demanar si ens explicava una mica coses d’ella i ha estat encantada i nosaltres també: i li ho volem agrair aquest gest. Merci !!

El primer contacte amb el running va ser el 2007 preparant amb dos amics la Santi Centelles de Terrassa; i tot seguit, entusiasmats, vam continuar entrenant per fer la de cursa dels Bombers. A partir d’aquí vaig coincidir parlant amb una amiga, que sortia de manera regular a córrer i em van “adoptar” al seu grup.
Es pot dir però, que vaig començar a entrenar amb molta més assiduïtat el maig de 2008, mesos abans de fer els 40 anys, no pel fet de fer-ne 40 eh!!!!!!, sinó pel fet que vaig deixar de fumar i tot el dia feia esport i bevia aigua per pal·liar, suposo, els símptomes de l’absència de tabac.
Comences a entrenar, entres al món d’apuntar-te a curses, que esdevenen nous reptes, trobes gent que corre amb grups i poc a poc et vas enganxant i tens la necessitat de posar-te les bambes i sortir a fer el voltet; dels 10km un dia algú et diu que podries amb els 21km i t’hi animes, i així, el 2009 vaig fer la primera mitja marató a Montornès.
La parada tècnica de tot l’ any 2010- que em vaig trencar la tíbia i peroné (no fent esport no us penseu!!!!)- em van fer defallir una mica els ànims, però és ben cert que el 2011 ja tornava a fer curses i a entrenar amb normalitat i el 2012 ja em vaig veure amb cor d’ entrenar regularment amb companys del grup de les Nenazas i de provar ara, just fa un any, de sortir un dissabte amb vosaltres Mossenaires, on per cert m’ hi vaig trobar la mar de bé!!!!
El fet és que el córrer ha aportat coses molt positives a la meva vida, a banda de fer-me sentir molt i molt bé físicament, m’ha permès conèixer persones que corren en diferents grups o soles, amb qui poder compartir una fantàstica estona de running a l’aire lliure, ja faci sol, troni nevi o plogui.

Certa aureola envolta aquest grup, i sembla com si les línies del cel conflueixen sobre la gent que setmana darrera setmana fa gran el projecte. No tindria més mèrit, si no fos que cadascú de vosaltres escampa les virtuts d’anar millorant envoltats de persones tots els dissabtes a les 08:00 del matí

El circuït és d’aquells agradables, que van per llocs força plans, amb lleugera baixada fins a Sant Vicenç de Verders a Sabadell i el retorn fàcil fins al camp base, a l’era de la Masia de Torre Mossèn Homs.

Rafa i Paco encarant la darrera recta abans d’arribar al punt de trobada

Carlos Salmeron, amb el seu clàssic mocador

Moments de saludar-se amb l’Eva i en Lluís

Alberto, Juan i Antonio, que feia dies que no venia i que el veiem habitualment anant amb btt

Toni Burgos, que fa dues setmanes ens va filmar a la nevada històrica

Carlos repteix com la setmana passada i bé amb el seu amic


Antonio blanco que tornat venir a provar-se

I tenir sempre gent nova i benvinguda

Toni i Enrique Nilo

Miguel, Juan i Pedro, tres bons amics

I el dia “D” a la hora “H”, comença el grup a rodar plegats, en el que seria un entrenament exitós més

Victor, Wester, Alberto, Toni, Lluís i Lluí jr.

Victor, Wester. de vermell i al costat d’en Casi el nostre “Mossenaire d’honor” de la setmana, en José Luís Alonso

Al mig, en Joaquim Gallen, envoltats de nous amics

Antonio Gallardo, que el veiem fer canvis i progressius, que avui han sovintejat en el nostre entrenament

I els nostres mossenaires que tanquen el grup, Pedro, de lila. l’ANtonio de blau

Amb un gest molt educat, els que anem fent amistat ens saludem, com en Alberto i l’Enrique Nilo, encara que sense deixar de mirar el terra per no ensopegar

I avui i sortint del centre de Terrassa, ha vingut l’Ignasi Freixa, que ha fet tot l’entrenament perfectament, encara que ha acabat amb una estrevada en algun muscle que l’ha fet tornar caminant. Esperem i desitgem ràpida recuperació

“jo no he sigut !!!” sembla que digui en Lluís, per què no crec que ningú l’apuntés a no ser per una càmera

ja concentrat en Lluís, en bona forma

els nous mossenaires experimentant entrenant al costat de tots vosaltres

Enrique Moratalla, un habitual mossenaire

I avui teníem en Hassan, que estem contents de tenir-lo entrenant amb tots nosaltres

Carme Ballesteros que tot i ser una gran competidora que, encara que els diumenges sempre competeix i “guanya”, venir a fer aquest rodatge li agrada i s’ha convertit en habitual tots els dissabtes al costat d’en Javi Colado un mossenarie dels més antics

l’Alberto, que ja ha superat un mal de coll per un mal gest a les cervicals i que feia quatre setmanes que no podia venir i per sort tornem a tenir al nostre costat

Grup compacte passant per llocs macos

I ara toca travessar la carretera de Matadepera a Sabadell i s’ha de fer el bloc, per no patir cap accident i per això esperem a ser-hi tots

Ara si que ja podem: som-hi !!!

L’Antonio i en Manel

I en Joaquim i en Toni apropant-se a fer-se la fotografia familiar, típica de les nostres trobades

I ara el nostre fotògraf i col.laborador de totes les setmanes, en Rafael Atienza, farà fotografies que no us espereu dins del grup

En José Expósito que aquests dies va atrafegat amb tota la seva família organitzant una cursa a la nostra ciutat que desitgem sigui un èxit: en primícia la podeu veure i apuntar-vos-hi els primers per no perdre una de les mil places a http://www.californiasports5k.com una pàgina web que a més m’ha encarregat a mi i a la que us conviden a apuntar-vos-hi

Carles Salmeron al costat d’en Rafael Atienza, amb ulleres i que ha fet moltes de les fotografies que esteu gaudint

Carles Salmerón i Carme Ballesteros, envoltats d’aquesta aureola de bones vibracions que te aquest grup que es tan vostre



mi

Avui ens ha quedat una fotogafia que no m’esperava, envoltada per unes línies nuvolars al cel

i després de la fotografia un bon progressiu acabant a ritme alt, on els primers son constatats amb aquesta fotografia

el nostre pas pel quilòmetre cinc, que coincideix amb l’ermita de Sant Vicenç de Verders

En Juan i Pedro, que sempre acaben petant la xerrada com bons amics que son. Encara no han estat mossenaires d’honor i en tenim ganes.

En Hassan fent un bon estirament i molt content d’haver trobat un grup s’ho passa molt bé entrenant amb bona gent

Ja fa tres vegades que bé i sempre em sentireu a dir que hi ha qui prova d’entrenar en grup i torna, vol dir que li agrada i ens omple de satisfacció. Entrenar en grup no és fàcil, quan hi ha tanta varietat de ritmes i amb el seu “currículum esportiu” de nou tenim la sorpresa de tenir entre nosaltres un gran atleta i ens omple de satisfacció que així sigui i el felicitem per tot.

Vaig començar a córrer entre el 1999 y el 2000. Bàsicament perquè havia deixat el futbol i anava a la muntanya més per esmorzar que no pas per fer esport. Ho feia més que res per recuperar una mica la forma física i perdre una mica de pes. De seguida vaig veure que m´agradava. Sortia a córrer de dilluns a divendres entre 30 y 45 minuts. Així vaig estar bastant de temps fins que una amiga que corria em va proposar fer la Cursa de la Festa Major de Terrassa. Tenia por de no poder acabar-la però va anar molt bé i em va agradar molt l´ambient i el fet de córrer pel mig de les avingudes de la ciutat. Al 2002 vaig fer la Mitja de Terrassa i la vaig acabar. No entrenava amb cap criteri, simplement sortia a córrer i així va ser fins que al 2004 vaig tornar a fer la Mitja de Terrassa i vaig millorar 20 minuts la marca anterior. A partir d´aquí ja no vaig parar i em vaig inscriure en moltes curses, especialment mitges maratons i anava millorant marques. Al 2005 vaig fer la meva primera marató i va ser la primera vegada que vaig seguir un pla d´entrenament. També la vaig acabar i em vaig atrevir amb les marxes de resistència en muntanya. Vaig fer la Matagalls-Montserrat i algunes més. A partir d´aquí he combinat maratons, marxes de resistència i curses de muntanya. M´agraden les proves de llarga distància. L´any 2009 vaig fer la que per mi ha sigut la millor experiència esportiva de la meva vida: la Copa Catalana de Marxes de Resistència. Las marxes m´aporten moltes coses i traspassen el que seria purament esportiu. Per a mi, són quasi una experiència espiritual. Després dels primers quilòmetres tot es posa al seu lloc, els problemes i les preocupacions s´esvaeixen i tot queda reduït a tu: la teva respiració, el silenci que te envolta, el batec del teu cor, mantenir l´atenció en seguir el camí. No hi ha res més en aquell moment. També m´agraden molt les maratons i ja he corregut setze. Mai m´hagués imaginat totes les coses bones que el fet de sortir a córrer m´aporta: grans moments d´eufòria i de felicitat, salut, estabilitat mental i emocional, noves relacions amb persones, grans paisatges i sentir els elements en el teu cos. Pluja, vent, fred, calor, fang i tot el que us pogueu imaginar fan que et sentis viu. Jo surto a córrer encara que no plogui .Espero poder compartir aquest entusiasme amb tots vosaltres i que ens veiem molts dissabtes a Mossèn Homs.