08 ag. 2013
Fent l’Agost ! corrent.
Quants mossenaires fan l’agost pels camps al voltant de la Masia i això comentàvem. Hi havia anys que no érem gaire colla; en canvi aquest dissabte va ser una festa i molta i bona companyia.
La millor manera és aquesta combinació de córrer juntes, parlant força i fent amistats, que ens proporciona molt de goig i volíem tornar per Can Gotelles i ens agrada principalment per la frescor i la quantitat d’aigua que sempre ens envolta en forma de rierol.
Nous amics que gràcies a tots vosaltres que ens feu una molt bona propaganda, ens fa augmentar en coneixences.
Algun progressiu per provar-nos i la fotografia de família. Estem segurs que les bones vibracions ens fan guardar un bon record i l’allarguem fent aquestes fotografies de record.
Llarga filera d’amigues i amics que compartim camins amb les bicicletes i notem la presència d’en Javi López, un mossenaire molt ràpid i que entrena fa anys intensament i que tenim el luxe de tenir. Al capdavant en Josep Vandellós
Juan Carlos i Carlos, seguits per l’Eva a la mateixa recta
I de baixada hem fet el primer progressiu i que en Joan, Fernando i Manel han fet quedant els primers.
Avui sembla que en Casi i en Pau tenen que vigilar de no xocar amb les btt’s, que sovintegen aquest recorregut
I en Emilio Expósito s’agafa com a seva la feina de controlar els vehicles amb els que podríem tenir algun problema i els avisa del nostre pas a cada setmana
És bo hidratar-se i en Pau ara va amb aquest invent què em sembla que està en fase de proves
Avui en Jordi Sust, també conegut per en “Tottu” i que va vestit de mossenaire ens ha fet els honors i ha estat proclamat “Mossenaire d’honor”. Al seu costat en Xavi Miquel
I la colla ens anirem reagrupant a Sant Julià d’Altura, amb la Carme i en Zico al capdavant
Ens agraden aquestes trobades per l’oportunitat de poder parlar de les “nostres coses”
Reprenem la marxa per dirigir-nos per dins els bosc de Can Deu, amb la Maria, que sempre està molt activa als progressius que sempre fem
I encantats de conèixer a nous mossenaires de la mà d’en Josep Dalmau: en David i la Gemma
I aquí els capdavanters del progressiu, a la recta principal que tant ens agrada
Les anades i tornades i de blanc el pare d’en Víctor Martin, que ja és habitual de fa unes setmanes
I quan hi siguem tots, reemprenem la nostra marxa
José Antonio ens ha fet de reagrupador i veiem als nous mossenaires veient de què va el projecte d’entrenar en grup
En David, amb qui molts diumenges podem entrenar al costat de “Las Nenazas Running club” i que tenim la sort de tenir sovint
I ara, xino xano, la colla es situarà per fer la foto de família amb l’Oscar al capdavant
Tots junts a la primera setmana d’agost. Molta gent, i altres anys no érem pas tants. Estem contents i presentem als nous mossenaires.
I de pujada pel torrent de Can Gotelles, al costat d’en Josep Dalmau que anava queixós dels seus problemes amb els peus i que aprofitem per fer una aturada per veure i beure la font.
Avui en Josep Dalmau fa de teloner dels nostres nous mossenaires: en David i la Gemma, que esperem hagin gaudit
José Antonio, David, Josep, Gemma i… ara no em ve
i a punt per fer al nostre “Mossenaire de Vilassar”, tot un luxe d’home forçut de la costa del maresme.
Ens fa una il·lusió immensa comptar amb una família tan i tan bonica i que es nota que son bona gent i s’estimen molt: els Sust: els germans Pau i Jordi, i en Bernat (fill d’en Pau).
Per què tots el pugueu conèixer i valoreu encara més que tingui aquesta voluntat molts dissabtes de ser al vostre costat i ara sabem que ha descobert un món on hi veu moltes coses que ara ens explicarà.
Només agrair-te en nom de tots que facis aquest esforç per estar al costat nostre i per molts anys i et desitgem molta sort en tot el que et proposis.
Ieps!!!
Em presento com a Mossenaire, ja que fa dies que en Pep m’apreta i ja en tenia ganes.
Sóc en Jordi Sust, i en Tottu, i també sóc el germà guapo del Pau. Visc a Vilassar de Mar, que segons el Pep és molt lluny, però la veritat és que per córrer amb els mossenaires no m’ho sembla pas.
La meva història és com la de tants altres, o no. Ja de petit havia llepat molta muntanya, i a mida que m’anava fent gran cada cop en feia menys. Fins i tot vaig fer la Matagalls Montserrat ’03, sense ser massa conscient d’on em ficava. Uns anys més tard, a casa, vaig començar a sentir a xerrar de curses de muntanya, paratges preciosos i reptes personals que sonaven a animalades, però que feien molt bona pinta. Recordo la primera cursa que vaig fer, a Vilassar, era nocturna i acabava a la vora del mar amb una cervesa fresqueta, ideal. No era conscient del que estava fent, perquè aquí va començar a germinar amb força una afició que encara dura. Val a dir que m’ho vaig passar teta, tot i que em vaig haver de retirar lesionat, però amb el ferm propòsit que em prepararia per no tornar a retirar-me. A partir d’aquí i aprofitant la conya que es feia a casa, vaig començar a córrer per les muntanyes del voltant del poble, resseguint el recorregut d’aquella primera cursa, anant per corriols nous, i a apuntar-me a curses, curtetes i no molt dures, per conèixer altres indrets i racons collonuts. El tema anava cada cop a més, fins que un dia em trobo sortint a córrer de manera sistemàtica i apuntat a curses que no recordava. Aquí ja estava totalment enganxat i a casa no paraven de fer coses xulissimes, i jo amb ganes de poder-les fer.
La mare fortuna em va fer venir un dia a Mossen Homs, i tot i que les circumstàncies no van ser pas les mes agradables, m’hi vaig trobar tant còmode que aquí em teniu, cada cop que puc, m’escapo del Maresme per venir a fer una volta i compartir km amb bona companyia per racons insospitats del Vallés.
Amb poc temps he passat d’intentar lluitar contra el crono, a gaudir dels recorreguts i l’ambient. Ara faig més bons resultats i m’ho passo molt millor, de fet no se si faig millors resultats. A dia d’avui he acabat una Marató del Congost, la UT de Catllaràs, i algunes mitges i altres repartides pel territori, sempre de muntanya. El proper repte, és la UT de Cavalls del Vent’13 i a partir d’aquí ja veurem. Això si, diria que les meus camins no creuran massa pistes ni asfalt, doncs a la muntanya m’hi trobo molt bé.
|
||||||||||
Comentaris tancats a Fent l’Agost ! corrent.
