03 oct. 2013

Sempre és un dia especial

Classificat com a General

No és un dia qualsevol: és un dia que prop d’una vuitantena de persones entrenen plegades, que corren de costat i es fan costat; és un dia especial i s’entén. Tots gaudiu de la companyia i enceteu un cap de setmana gaudint d’aquella conversa que vau deixar a mitges la setmana passada, de l’amic que veieu un dia per setmana, de respirar aires nets amb paisatges verds, camins sorrosos, amb olor de terra mullada i de plantes, del cel blau i sobretot amb l’excusa que creieu que fent esport es fa salut; i n’estem segurs. El més saludable és fer-ho d’aquesta manera, amb un multitudinari acompanyament i amb un dels pocs projectes què heu aconseguit amb la vostra presència i aportació que sigui únic i cada setmana sou vosaltres mateixos que a les persones estimades en destaqueu les virtuts i estem segurs que durant la setmana poc o molt hi pensem què algú nou ens acompanyarà i tenim l’esperança que aquesta persona nova, ens faci més gran el projecte. Una bona excusa per conèixer un munt de gent, de bona gent que sense aquest invent ni tan sols sabríem que existeixen. Sou molt importants i ho sabem i omplim un full de les pàgines de les nostres vides plegats.

Gràcies a tots.

.

Recordem trobades multitudinàries i avui és una d’aquestes, amb molta gent nova. Sigueu tots benvinguts i vingueu sempre que us vingui degust sense cap mena de compromís.


I ens endinsem al torrent de la Betzuca, per un bosc proper a la residència de gent gran de Mossèn Homs


després de passar per la cruïlla on ens reagrupem amb en David i la Isabel al capdavant


En Carles Salmeron i en Marc, què un dia ens va convidar a casa seva a la “Jardineria el Roure”


José Luis Coca i a la seva esquera l’Òscar


I gaudint, com la setmana passada, d’en Josep Maria Antentes, amb gorra, que la setmana passada ens va regalar un bonic escrit. Al davant en Carlos i de blanc en Lizandro


I de mica en mica anem deixant l’àrea del centre d’interpretació mediambiental de Can Bon Vilar



I noves mossenaires i reconeixem a l’esquerra l’Ana Chamorro, de tota la saga de corredors d’una família on corre tothom


enfilem el camí del golf


Jordi Folch i Carles Pérez


llocs molt nostres i on ens hi trobem bé


detall “MOssenaire” : les anades i tornades de la gent que ens fa costat, com la Sandra i l’Óscar


En Sergio Expósito ha fet el progressiu en primera posició, després de fer la recta a tota marxa i en segona posició en Marc Miquel, que sempre li agrada provar-se


Fem tan bulto, que els vianants estranyats baixen de la vorera per deixar-nos passar


En primer terme en Jordi Davi, a qui demanarem el dia que s’estrenava de Mossenaire, si ens feia els honors de ser el mossenaire d’honor


Espectacular paisatge, amb els que fan el segon progressiu a les posicions capdavanteres

La Carme hores d’ara, sabem que ha patit un accident a l’ull, mentre treballava i que va tenir d’anar a urgències. Esperem i desitgem una ràpida recuperació des d’aquí


En Jordi Davi gaudint d’un entrenament diferent, seguit per la Sandra


En aquest progressiu han estat les posicions capdavanteres per dues fèmines, de mossenaire la Maria José Merino, i la Isabel de Castellar, vestida de California Girl amb en Marc Miquel

I més amigues que s’estrenen, del multitudinari grup d’entrenament de les California Girls


El nostre mossenaire d’honor fent el progressiu de pujada


El Mosseniare de verd que va al costat de Lizandro, s’estrenava avui a la trobada


L’Antoni Amela i en Joan Forte, també fent la pujada


En Robert què viu a Sabadell i és de Castellar, sempre que pot s’apropa a entrenar des de fa molts anys


destaquem a les nostres noies Mossenaires i els hi demanem que es posin dempreus


destaquem als mossenaires nous i demanem que també es posin drets per diferenciar-los de la resta d’amigues i amics


i tormem cap al camp base, per llocs prou bonics per incitar a córrer


En Marc Roura, dels Mossenaires més antics de la colla, en bona forma.


Daniel, amb el 89, s’estrenava de la mà de l’Ignàcio, ja que es coneixen donat que tenen exemplars canins impressionants i d’aquí que es van conèixer. Fantàstic fotografia

Encara que el rècord ha estat aprop, en Juanjo ha retratat a totes les noies. Hem quedat amb disset i el rècord el tenim a divuit. Per poc, encara què segur que el farem un dia d’aquests. Gràcies noies!

Un dia vaig rebre un missatge què em preguntava entre setmana a quina hora entrenava. Li vaig dir que els dimarts i dijous quedava amb una bona colla, els Egaramossenaires i sense dubtar-ho un dia es va presentar. Sempre li dic que em recorda un familiar meu, el cosi Albert de la meva dona, i a més és un gran bon jan i con si res fa proeses esportives de les quals pocs se n’ensurtirien amb tantes garanties com fa ell. Si el seguiu una mica, veureu que li encanten les proves dures i que aprofita qualsevol moment per pujar muntanyes i fer llargues marxes. Molt contents de gaudir de la teva amistat i aprendre del teu bon tarannà. Gràcies!

Avui ,desprès de 1 any anant amb els egaramossenaires,i estar a Terrassa m’he decidit anar a veure l’ambient de mossenhoms,fantàstic ,bon ambient i sorpresa!!! En pep em fa mossenaire d’honor,quina il·lusió .
Sobre el córrer i la muntanya ,començo en serio a gaudir d’aquest deport ara fa 8 anys quant decideixo deixar de fumar 2 paquets diaris ,havent passat un pneumotòrax i una tbc pulmonar, la decisió mes sabia de la meva vida .
Un cosi em diu de fer una marató de muntanya ,i apa cap a Berga ,i aquí ja va ser un no parar .
No recordo com vaig anar a parar amb els egara ,però ja es una necessitat,una setmana sense anar i falta algo.
I ara al mossenhoms ja sempre q estigui per aquí no m’ho perdre,em va encantar ,i de casualitat em trobo amb un familiar (Joan) ,això es el q te aquest esport…moltes gràcies Pep alma mater !!!! De debò….
Salut i muntanya
JORDI DAVI

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Sempre és un dia especial

26 set. 2013

Josep Maria Antentas: “Mossenaire d’honor”

Classificat com a General

Un dia ens van dir que això de córrer era atletisme. També ens van dir què qui practica l’atletisme, és un atleta.
Nosaltres, els “mossenaires” entenem l’atletisme com una excusa per conèixer a persones amb les mateixes afinitats i una molt concreta: compartint ritmes, tant els que som més lents com els que són més rapids i d’això en diem “entrenaments en grup”.
Hi ha una institució que té la tasca de fer que l’atletisme rutlli i es coordini bé, i no tan sols és córrer: són escoles d’atletisme per joves, marxa, pista coberta, clubs, lligues, cros, ruta, i un munt de competicions on hi és present. És la Federació Catalana d’atletisme i: ara ve el més bo: ha vingut a entrenar amb nosaltres el vicepresident, que a més és una persona molt estimada per tothom pel que ha fet i representa per a molts de nosaltres, i és en Josep Maria Antentas.
Alhora més familiar, la foto de família, on descobríem que a més havien vingut més “mossenaires nous”, tenir la sort de per primera vegada una visita tan important, i ho hem volgut destacar; a més sabent que estava al capdavant de la primera marató que es va fer al nostre país i a l’estat, també qui va donar a conèixer l’enginy del xip, pel control de les competicions, i que a més com a persona engrescadora, i el podem veure moltes setmanes darrere del micro animant esdeveniments esportius, com poden ser curses. Sabem que ha fet molts mèrits al llarg de la seva dilatada dedicació a l’esport i tenir-lo entre nosaltres i ha estat un honor: gràcies Josep Maria i confiem a veure’t sovint quan vulguis bona companyia.

Fins aviat

Què li deu passar pel pensament dels que aneu amunt i avall al nostre convidat especial? La generositat dels que espereu i aneu a la cerca dels companys és digne de destacar.

Abans des del nostre camp base, la “Masia de Torre Mossèn HomS”, arrenca un nou entrenament diferent

En David, Encarni, Juan i Miguel, agafant velocitat de mica en mica

En Fernando ajustant-se el mocador

Mossenaire nous al capdavant

Toni Pedrero a l’esquerra, José Exposito, Josep Maria Antentas i al capdavant en Gaby

Ricard Moliner i en Oscar, seguits de mosenaire en Juanma

L’Emilio Expósito al capdavant

En Guillermo a punt de girar, com ha fet en Victor E.Martínez

En primer terme la Gemma, que va fer cinquena a la Matagalls.Montserrat i l’Albert al seu costat, que també va acabar molt bé aquest repte tan impressionant

En Miquel, que va sempre amunt i avall

Víctor també va fer la Matagalls i lluu la samarreta acabada de guanyar

La Maria José Merino, en un estat de forma ens constant millora i què condueix a les tardes el grup de noies “California Girls Training”

Javier Colado i Enrique Nilo, seguit per un mossenaire nou: un dels germans Berenguer

I qui ha assolit la primera posició del progressiu proposat? en Miguel. El mossenaire més jove què tenim

Josep Maria, Quim i Jose, a punt d’arribar al punt de reagrupament després del progressiu

I al segon progressiu, en una bona recta, Carlos i Sergio

l’Imma què va fer la Matagalls, també, amb el seu germà en Sebas, que ara venen cada setmana. Enhorabona!! Al seu costat la nostra mossenaire d’honor de la setmana passada, la Montse Aguilar

La Sandra també participativa als canvis i en constant millora, després d’ésser mare fa poc.

i els que han anat a buscar a la noia que venia un xic més a poc a poc, amb en Quim Gallen de “Pantaurell”

En Quim i la mossenaire nova

En Sebas, de blanc, va fer la Matagalls en poc més de dotze hores, però les darreres pujades van ésser un calvari-

Nuria, Juan, Imma i Montse

Albert, Núria, Sandra, Marta, Wester i Ricard

Estudillo de blau, Pasqual de vermell i el noi de taronja que encara no tenim el seu nom

I els que van per davant del progressiu de torre a torre

Les primeres posicions, després del canvi en pujada

Mossenaire Nou, després de fer el bosc tan maco

En Josep Maria Antentas, esperant també a la colla

Miguel, en xic en baixa forma

Carlos, Sergio i Beni

Juanjo, va bé!!

Mossenaires nous !

Westermeyer i José Luis

Joaquim Gallen “Pantaurell”

Albert i Imma

Sergio i Fernando

Genma i Berenguer

Maria José

Toni Pedrero i Sandra

Miguel amb cara d’esforç

Mossenaire nou, germà Berenguer

Miguel Moreno de Sabadell

Guillermo, eufòric

Albert i Cristina, i els mossenaires que van amunt i avall, Oscar i Victor

En Miguel i el noi de taronja, que fa tres dies que el podeu trobar portant el taxi per Terrassa

Gaby ben concentrat

Ens fa il.lusió tenir un bon record del vicepresident de la FCA

I el moment culminant: la foto de la familia Mossenaire

Per nosaltres ha estat important la teva presència en aquest projecte d’entrenaments en grup i de part de tots, que tens casa teva: bé com a mínim l’era de la Masia per petar la xerrada tots els dissabtes i córrer, que és el que sabem se t’ha donat i se’t dóna bé. Gràcies i et desitgem el millor.

Poc em pensava aquell 12 de març de 1978, i amb mi segurament els pocs més de 150 corredors – incloent-hi, tres dones- quan a Palafrugell ens vàrem disposar a les 10 h. del matí a córrer la “I Marathon de Catalunya”, que la cursa a peu “oberta a tothom, sense diferència de sexe, d’edat o de creença religiosa…..” tal i com regia el primer article d’aquella marató, ideada pel osonenc i retornat provisionalment per motius professionals dels Estats Units, Ramon Oliu , arribaria amb el temps a quallar tant en la nostra societat.

Avui dissabte 21 de setembre del 2013 a les 8 h. del matí n’he tingut una prova més, a “Mossèn Homs” en el trencall de la carretera que porta de Castellar del Vallès o Sabadell a Terrassa, una vegada passat l’encreuament de Matadepera.

Una setantena de corredors – 66 segons ha comptat en José Expósito- de totes les edats i imagino de diverses professions- si algú o alguna té la sort d’encara tenir feina- ens hem aplegat per fer el ritual d’una hora de pràctica de la cursa a peu, que el llarg dels meu quasi 50 anys d’atletisme- vaig començar el 1964- he conegut també amb el nom de “footing”, “jogging” i ara “ “running”,

Una gran iniciativa liderada per en Pep Moliner, fa una colla d’anys .La coneixia d’oïdes i no hauria d’haver esperat tants dissabtes de la meva vida per afegir-me al grup.

Quan en cotxe tornava cap a casa, set o vuit kilòmetres distant, em venien a la memòria els comentaris d’alguns dels components del grup,referint-se a les passades curses de “La Mercè” o de la Matagalls –Montserrat, eren més o menys les mateixes que en temps passats fèiem els de la meva edat, quan, també, ens entrenàvem en grup. Després de temps de fer-ho quasi sempre sol, quasi ja no ho recordava. A vegades és bo deixar per un temps, allò de la “soledat del corredor de fons”.

Gràcies Pep i a tot el grup per la rebuda que m’heu fet – sincerament no l’esperava- i com deia Humphrey Bogart a “Casablanca” que sigui el començament d’una llarga amistat

Josep Maria Antentas.


http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Josep Maria Antentas: “Mossenaire d’honor”

« Següents - Anteriors »