blog d'en Pep

No és un dia qualsevol: és un dia que prop d’una vuitantena de persones entrenen plegades, que corren de costat i es fan costat; és un dia especial i s’entén. Tots gaudiu de la companyia i enceteu un cap de setmana gaudint d’aquella conversa que vau deixar a mitges la setmana passada, de l’amic que veieu un dia per setmana, de respirar aires nets amb paisatges verds, camins sorrosos, amb olor de terra mullada i de plantes, del cel blau i sobretot amb l’excusa que creieu que fent esport es fa salut; i n’estem segurs. El més saludable és fer-ho d’aquesta manera, amb un multitudinari acompanyament i amb un dels pocs projectes què heu aconseguit amb la vostra presència i aportació que sigui únic i cada setmana sou vosaltres mateixos que a les persones estimades en destaqueu les virtuts i estem segurs que durant la setmana poc o molt hi pensem què algú nou ens acompanyarà i tenim l’esperança que aquesta persona nova, ens faci més gran el projecte. Una bona excusa per conèixer un munt de gent, de bona gent que sense aquest invent ni tan sols sabríem que existeixen. Sou molt importants i ho sabem i omplim un full de les pàgines de les nostres vides plegats.

Gràcies a tots.

.

Recordem trobades multitudinàries i avui és una d’aquestes, amb molta gent nova. Sigueu tots benvinguts i vingueu sempre que us vingui degust sense cap mena de compromís.

I ens endinsem al torrent de la Betzuca, per un bosc proper a la residència de gent gran de Mossèn Homs

després de passar per la cruïlla on ens reagrupem amb en David i la Isabel al capdavant

Daniel, amb el 89, s’estrenava de la mà de l’Ignàcio, ja que es coneixen donat que tenen exemplars canins impressionants i d’aquí que es van conèixer. Fantàstic fotografia

Encara que el rècord ha estat aprop, en Juanjo ha retratat a totes les noies. Hem quedat amb disset i el rècord el tenim a divuit. Per poc, encara què segur que el farem un dia d’aquests. Gràcies noies!

Un dia vaig rebre un missatge què em preguntava entre setmana a quina hora entrenava. Li vaig dir que els dimarts i dijous quedava amb una bona colla, els Egaramossenaires i sense dubtar-ho un dia es va presentar. Sempre li dic que em recorda un familiar meu, el cosi Albert de la meva dona, i a més és un gran bon jan i con si res fa proeses esportives de les quals pocs se n’ensurtirien amb tantes garanties com fa ell. Si el seguiu una mica, veureu que li encanten les proves dures i que aprofita qualsevol moment per pujar muntanyes i fer llargues marxes. Molt contents de gaudir de la teva amistat i aprendre del teu bon tarannà. Gràcies!

Avui ,desprès de 1 any anant amb els egaramossenaires,i estar a Terrassa m’he decidit anar a veure l’ambient de mossenhoms,fantàstic ,bon ambient i sorpresa!!! En pep em fa mossenaire d’honor,quina il·lusió .
Sobre el córrer i la muntanya ,començo en serio a gaudir d’aquest deport ara fa 8 anys quant decideixo deixar de fumar 2 paquets diaris ,havent passat un pneumotòrax i una tbc pulmonar, la decisió mes sabia de la meva vida .
Un cosi em diu de fer una marató de muntanya ,i apa cap a Berga ,i aquí ja va ser un no parar .
No recordo com vaig anar a parar amb els egara ,però ja es una necessitat,una setmana sense anar i falta algo.
I ara al mossenhoms ja sempre q estigui per aquí no m’ho perdre,em va encantar ,i de casualitat em trobo amb un familiar (Joan) ,això es el q te aquest esport…moltes gràcies Pep alma mater !!!! De debò….
Salut i muntanya
JORDI DAVI

Un dia ens van dir que això de córrer era atletisme. També ens van dir què qui practica l’atletisme, és un atleta.
Nosaltres, els “mossenaires” entenem l’atletisme com una excusa per conèixer a persones amb les mateixes afinitats i una molt concreta: compartint ritmes, tant els que som més lents com els que són més rapids i d’això en diem “entrenaments en grup”.
Hi ha una institució que té la tasca de fer que l’atletisme rutlli i es coordini bé, i no tan sols és córrer: són escoles d’atletisme per joves, marxa, pista coberta, clubs, lligues, cros, ruta, i un munt de competicions on hi és present. És la Federació Catalana d’atletisme i: ara ve el més bo: ha vingut a entrenar amb nosaltres el vicepresident, que a més és una persona molt estimada per tothom pel que ha fet i representa per a molts de nosaltres, i és en Josep Maria Antentas.
Alhora més familiar, la foto de família, on descobríem que a més havien vingut més “mossenaires nous”, tenir la sort de per primera vegada una visita tan important, i ho hem volgut destacar; a més sabent que estava al capdavant de la primera marató que es va fer al nostre país i a l’estat, també qui va donar a conèixer l’enginy del xip, pel control de les competicions, i que a més com a persona engrescadora, i el podem veure moltes setmanes darrere del micro animant esdeveniments esportius, com poden ser curses. Sabem que ha fet molts mèrits al llarg de la seva dilatada dedicació a l’esport i tenir-lo entre nosaltres i ha estat un honor: gràcies Josep Maria i confiem a veure’t sovint quan vulguis bona companyia.

Fins aviat

Què li deu passar pel pensament dels que aneu amunt i avall al nostre convidat especial? La generositat dels que espereu i aneu a la cerca dels companys és digne de destacar.

Abans des del nostre camp base, la “Masia de Torre Mossèn HomS”, arrenca un nou entrenament diferent

En David, Encarni, Juan i Miguel, agafant velocitat de mica en mica

En Fernando ajustant-se el mocador

Mossenaire nous al capdavant

Toni Pedrero a l’esquerra, José Exposito, Josep Maria Antentas i al capdavant en Gaby

I el moment culminant: la foto de la familia Mossenaire

Per nosaltres ha estat important la teva presència en aquest projecte d’entrenaments en grup i de part de tots, que tens casa teva: bé com a mínim l’era de la Masia per petar la xerrada tots els dissabtes i córrer, que és el que sabem se t’ha donat i se’t dóna bé. Gràcies i et desitgem el millor.

Poc em pensava aquell 12 de març de 1978, i amb mi segurament els pocs més de 150 corredors – incloent-hi, tres dones- quan a Palafrugell ens vàrem disposar a les 10 h. del matí a córrer la “I Marathon de Catalunya”, que la cursa a peu “oberta a tothom, sense diferència de sexe, d’edat o de creença religiosa…..” tal i com regia el primer article d’aquella marató, ideada pel osonenc i retornat provisionalment per motius professionals dels Estats Units, Ramon Oliu , arribaria amb el temps a quallar tant en la nostra societat.

Avui dissabte 21 de setembre del 2013 a les 8 h. del matí n’he tingut una prova més, a “Mossèn Homs” en el trencall de la carretera que porta de Castellar del Vallès o Sabadell a Terrassa, una vegada passat l’encreuament de Matadepera.

Una setantena de corredors – 66 segons ha comptat en José Expósito- de totes les edats i imagino de diverses professions- si algú o alguna té la sort d’encara tenir feina- ens hem aplegat per fer el ritual d’una hora de pràctica de la cursa a peu, que el llarg dels meu quasi 50 anys d’atletisme- vaig començar el 1964- he conegut també amb el nom de “footing”, “jogging” i ara “ “running”,

Una gran iniciativa liderada per en Pep Moliner, fa una colla d’anys .La coneixia d’oïdes i no hauria d’haver esperat tants dissabtes de la meva vida per afegir-me al grup.

Quan en cotxe tornava cap a casa, set o vuit kilòmetres distant, em venien a la memòria els comentaris d’alguns dels components del grup,referint-se a les passades curses de “La Mercè” o de la Matagalls –Montserrat, eren més o menys les mateixes que en temps passats fèiem els de la meva edat, quan, també, ens entrenàvem en grup. Després de temps de fer-ho quasi sempre sol, quasi ja no ho recordava. A vegades és bo deixar per un temps, allò de la “soledat del corredor de fons”.

Gràcies Pep i a tot el grup per la rebuda que m’heu fet – sincerament no l’esperava- i com deia Humphrey Bogart a “Casablanca” que sigui el començament d’una llarga amistat

Josep Maria Antentas.