01 maig 2014

Noi de la barba

Classificat com a General

Noi de la barba, li vaig dir el primer dia que va venir, el 23 de maig de 2009 , i és que les cròniques costen de fer quan no saps els noms i ens esforcem a conèixer-vos a tots; com a mínim als més assidus, i amb aquest “nick” se’l pot trobar a més d’un fòrum.

De fa una bona colla d’anys que gràcies a trobar-nos a Torre Mossèn Homs, d’una manera o altre, alguna vegada ens ve a visitar i des de Rubí. Ara, per diferents temes de molèsties físiques no pot venir, però ens duu molt al fons del seu cor i sempre i aquesta setmana, ha estat corrent uns pocs metres: i ha vingut a córrer!!!. Gràcies noi de la barba.

L’any 2009 per exemple, un dia qualsevol vam ser cinc a entrenar i ell hi era.

Al 2010 va ser proclamat “Mossenaire d’honor”, i des d’aquí li volem desitjar el millor i què per poc que pugui ens faci el projecte gran, com és ell. Gràcies!!

Després d’aquest modest homenatge a Jose Gutiérrez “noidelabarba”, volem agrair-vos a tots la bona predisposició a fer un entrenament en grup característic i amb aromes d’amistat i on sempre fem noves coneixences


Jose Gutiérrez “noidelabarba”


I tota la família “mossenaire” amb sempre noves incorporacions, què esperem gaudeixin, tant com ho fem alguns. Gràcies!


I sortida amb dels “vells” del projecte, Jose i Carles


Si recordeu, la setmana passada ens vam descuidar les dues amigues: Ana i Cristina. Avui, teníem especial atenció a que no tornar-les a perdre i gaudir de la seva companyia. Crec que s’ho han passat bé, almenys les seves cares irradiaven felicitat.


En Miguel Piqueras, observant on para la cua i no oblidant a ningú.


Tolls d’aigua


Aus rapinyaires; creiem que falcons. oi?


I vet aquí l’alegria immensa que avui s’ha volgut afegir un vell conegut dels entrenaments i que ha estat molts anys allunyat, i que avui hem tingut la immensa alegria de tenir de nou, en Joan Carles


Es manté en forma i des d’aquí expressar la nostra satisfacció


I avui a tots els progressius el nostre “Mossenaire d’honor”, l’Antonio Alba, estant a tots


Vigilant molt en els moments que tenim que conviure amb els cotxes, motos i biciletes, que sol sovintejar


L’Antonio donant-ho tot, i la característica dels “mossenaires”, amb en Jose Luis amb pantaló blau, retornant a la cua


Com també, en Carmelo, en Marc, l’Antonio. Les anades i tornades que fan possible entrenar en grup


“El meu marit es diu Martí”, ens deia la Isabel. Parella feliç, també unida, a més, per l’esport.


I en Santiago Loras, al costat de qui el va aconsellar a venir, el nostre mossenaire d’honor: l’Antonio


Jordi, que s’estrenava, en Carmelo i en Paco


I Manolo, sempre molt expressiu: anava amb el seu fill fins les torres de Sant Adrià: 34 qm. “Que vindré!!!” ens deia. T’esperem, que sempre portes alegria i sempre animes a tothom.


Unes quantes flors. De vermelles també


Fa setmanes que ens creuem amb persones amants de cuidar i ensenyar a aquestes aus tan majestuose i que ens deixen contemplar de prop


vigila nen: no perdis una orella


Magnífic!!


Amb en Paco Loras tinc la sort d’entrenar força dies a la setmana i ens ho passem bé, amb els California Men Training


David, Yllera i Moisès, al finalitzar l’entrenament i un gran record d’entrenaments plegats


Units per l’esport i passant molts bons moments junts; en Santiago, Antonio, Paco i jo, pocs moments abans de ser proclamat l’Antonio el nostre “Mossenaire d’honor”

L’Antonio se’l veu content d’haver descobert què té molts amics i què amb l’esport troba el lloc ideal per retrobar-se amb ells. Estem molt contents de què s’ha fet el projecte d’entrenaments en grup molt seu i a més anima a amics a venir i això vol dir què s’hi troba bé i gaudeix, com nosaltres gaudim de saber que podem comptar amb ell . Agrair-te per tot això haver-te conegut i ara saber més coses teves. Per molts anys i què tot et vagi molt bé.

Hola mossenaires.

Mi nombre es Antonio Alba y tengo 55 años.

Mi afición por correr empezó hace cinco años con unos amigos del gimnasio que se llaman Santiago y José Manuel. Como siempre íbamos los tres corriendo y nos pusieron de mote “Las Supremas” un tal Sebastián Chamorro. Ahora el grupo se ha hecho mas grande y seguimos con el nombre de las ” Supremas Castañazo” .

Yo era de los que plegaban y se iban al bar a beber cerveza, y veía a uno corriendo por la calle y decía, “ese tío esta loco ” y ahora soy yo uno de esos locos.

Ya hemos hecho varias medias maratones, unos cuantos diez miles y bastantes cursas populares, y les recomiendo ha toda la gente que vengan los sábados a las 08:00 con los mossenaires que es un grupo muy majo y unos caminos muy bonitos.

 

 

 

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Noi de la barba

28 abr. 2014

Fent el Mico

Classificat com a General

Fer el Mico, és el que volia fer amb els meus dos amics. Res millor que anar-hi amb en Jordi, que sempre m’ensenya un lloc complicat que superar i en Toni, que sempre accepta les propostes més inversemblants i que supera a la perfecció.
Fer canals tot anant a la Mola, és una manera diferent de gaudir de la mateixa. Sortir de casa, sense cap altra eina que el nostre cos, i anar-hi a peu: un luxe pels que habitem Terrassa. De nou un Terrassa-La Mola, molt fàcil i divertit i altament recomanable i que aviat hem de repetir, ja que les sensacions han estat boníssimes, en poc més de tres hores, contant les aturades que sovintejàvem per agafar testimonis fotogràfics.

Molt agraït i si aquest escrit et serveix per quelcom: és teu.


Punt de partida de l’entrenament guapíssim. En Toni mira amunt, donat que una veia sentia que parlàvem i pensem que estava a punt de fer: psssss!!


Passem pel costat de Matadepera, on el nostre estimat grup de “Las Nenazas” tenen costum de fer la fotografia de record: el tercer pont.


Anant amb en Toni i en Jordi, els camins que triem sempre son originals.


Des d’abaix veient-los


Hem pujat fent bromes i rient tots tres, jugant a cuc i amagat i amb ganes de passar-nos-ho bé.


Llocs prou coneguts i a punt de trobar nous camins per nosaltres.


Trobant amics pel camí


Comença el festival i en Jordi ens mostra joies de l’entorn


Amb Castellsapera al fons: proper entrenament que aviat farem

Jordi, Iapoing !!, que ve ene ho passem amb aquestes vistes.


Cingleres impressionants


diferents moments que fem la cabra


La recompensa: llocs increïbles de Sant Llorenç


Aquest parell te que pujar des d’on en Jordi en retrata, amb petita grimpadeta


Continuem amb fotografies originals, ja al punt més al de la nostra excusió


I ara hem fet per primera vegada en amb en Toni, la Canal del Mico. Llocs que en Jordi coneix a la perfecció i on una mica de iuiu per persones com jo


Quins racons hi ha per la canal. En Toni gaudint de valent.


I ara baixant pel canal de l’Abella


I després de baixar per aquest tobogà

Calia signar el Terrassa la Mola i ha estat un gaudiment constant. Ara, sense aquest parell de grans persones no hagués estat tan genial. Aviat ens toca Castellsapera, Oi Jordi? Oi Toni?, gràcies per deixar-me fer el Mico amb vosaltres.

Comentaris tancats a Fent el Mico

« Següents - Anteriors »