blog d'en Pep

“És molt d’hora” em diuen sovint persones a les quals els hi explico aquest invent que portem entre tots plegats entre mans. I tot i així sou uns quants els que feu cap al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs i cada setmana algú “ens prova” i hi ha per qui acaba formant part de la seva vida la trobada i lloc on coneixerà a bones persones, com sou tots. També, i algú m’ho diu, neixen noves iniciatives que arriben a fructificar, per tot arreu i per molts llocs. La fotografia com a record de la jornada i ampliant a qui no ens coneix la nostra crònica

Explico que fem uns deu o onze recorreguts i que girem del dret i del revés i el que compte és que quan acabem sabem què s’ha encetat bé el cap de setmana: esport, natura i amistat. I ja no ens sap tan greu haver matinat, i la prova és veure quin goig que feu totes i tots.

Gràcies per venir!!

Majestuosa i magnífica masia, i al meu entendre desaprofitada per el vessant turístic: però a nosaltres ja ens va bé com a fidel testimoni de la presència dels “mossenaires”

Guillermo, Toni i Carme al capdavant de tot, arrenquen els primers a la trobada

En un dia de llums tan marcades i on els verds són tan intensos, què millor que tenir un bell record de l’entorn únic

Enrique i Sandra

Fernando

Guillermo amb gorra i Paco, vestits de mossenaires tots dos. Paco d’estrena

Carlos i Josep

Joan Carles

Toni

Isabel

Carme i Toni

i disculpa’m, mossenaire, que segur que ho tinc que saber.

Santiago, que avui ens regalarà i tindrem la sort de que sigui proclamat “Mossenaire d’honor”

Juan

Pau

Oscar, mossenaire nova i Marta

Juan Manuel i Oscar

Montilla

Jose Luis i Maria

Soledad

Alberto de blau i Pepe

Juanjo

Lluós de mossenaire i Jordi, crec: s’estrenava

de pirata en Carlos, i Jose Luis i davant en Manel

Carmelo de vermell i Manolo

Enric amb gorra i Zico

fa dies que ve i em toca aprendre’m al mossenaire de vermell i en Cisco amb gorra blanca

de verd l’amic d’en Hassan

Carles

Javi i el seu gos, què no recordo: mister guau!!

Miguel

Ciclista anònim i rialler

Diego de lila i l’Alberto

Punt de re-agrupament i cap avall

Itineraris suggerits per medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa

Penso que fem molt de goig i fem una bona colla què si algun dia ens ajuntem tots, farem una bona polseguera

I un altre reagrupament en un lloc preciós

i arriba la famosa “cua mossenaire” i aquells que els van a buscar

I en un bon progressif, les anades i tornades

I per què no, aprofitar per recuperar l’alè

Si, si ,si. Existeixen llocs aixi a Terrassa i nosaltres ens en sentim beneficiats directament i volem retratar-los junt amb vosaltres, pel dia que desapareixin. Aquí Torrebonica i els seus entorns

Jo hi entenc bastant, i us veig bé i qui no estigui d’acord: es posi a la cua. Estem fantàstics!!

Cisco Romero, que ve poquet, però no ens oblida i de tant en tant ve a veure com esteu i ha quedat meravellat.

Hem volgut retratar-nos amb en Santiago, com a record del dia de la seva proclamació com a “Mossenaire d’honor”

Tot i que no el conec gaire, amb qui més convisc esportivament és amb el seu germà: en Paco.
I un dia van provar de venir tots dos i sembla que van quedar impregnats
d’aquest bon rotllo que tots teniu; de les ganes de compartir i de com sou
tots. Sovint posa comentaris molt bonics del que representeu per ell i no ha
dubtat ni un moment quan li he demanat si ens volia explicar el que
volgués. Us adonareu que és un apassionant de l’Atleti: tant que inclús
portar esculpit a la seva pell un curiós tatuatge i enguany que sembla que el
seu equip de l’ànima està arribant molt amunt, què millor que ser el nostre
“Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys podem compartir estones
com aquestes.

Hola mossenaires em dic Santiago Loras i és tot un orgull ser  aquesta setmana Mossenaire d’honor.

Tot va començar per culpa de la meva filla que havia d’anar al gimnàs a fer  piscina i em va tocar a mi portar-la i fer piscina amb ella, ella es va cansar i  ho va deixar , va ser quan va començar la meva aventura amb el running.

Jo vaig pujar al gimnàs a fer peses però em vaig adonar que això no estava  fet per mi va ser quan vaig veure al Jose que ja ens coneixíem i vam  començar a sortir a córrer a fora el carrer.

Al començament fèiem 6 km i acabàvem amb la llengua fora, però a poc a  poc vam anar pujant el llistó.

A tot això vam conèixer l’Antonio que es va afegir-se amb nosaltres d’aquí  el mot que ens van posar “Las Supremas”.

Ara tenim un grupet de nois i noies molt eixerits que sortim a córrer 3 dies  en setmana, ens fem dir “Supremas i Castañazos”, ens ho passem molt bé.

Per culpa del meu germà el Paco , que va ser qui em introduir al món de les  curses i ja he fet vàries curses de 5 i 10 km , també 5 mitges maratons  ( 4 de Terrassa i una de cambrils) a i també una clàssica de Sant Sebastian  de 15 km, i espero fer-ne moltes més , fins que les cames m’aguantin

Tot i això agrair al Pep per haver montat aquest grup de runners que surten  tots els dissabtes al matí i podem gaudir d’aquest esport tan agradable que  és el running.

Noi de la barba, li vaig dir el primer dia que va venir, el 23 de maig de 2009 , i és que les cròniques costen de fer quan no saps els noms i ens esforcem a conèixer-vos a tots; com a mínim als més assidus, i amb aquest “nick” se’l pot trobar a més d’un fòrum.

De fa una bona colla d’anys que gràcies a trobar-nos a Torre Mossèn Homs, d’una manera o altre, alguna vegada ens ve a visitar i des de Rubí. Ara, per diferents temes de molèsties físiques no pot venir, però ens duu molt al fons del seu cor i sempre i aquesta setmana, ha estat corrent uns pocs metres: i ha vingut a córrer!!!. Gràcies noi de la barba.

L’any 2009 per exemple, un dia qualsevol vam ser cinc a entrenar i ell hi era.

Al 2010 va ser proclamat “Mossenaire d’honor”, i des d’aquí li volem desitjar el millor i què per poc que pugui ens faci el projecte gran, com és ell. Gràcies!!

Després d’aquest modest homenatge a Jose Gutiérrez “noidelabarba”, volem agrair-vos a tots la bona predisposició a fer un entrenament en grup característic i amb aromes d’amistat i on sempre fem noves coneixences

Jose Gutiérrez “noidelabarba”

I tota la família “mossenaire” amb sempre noves incorporacions, què esperem gaudeixin, tant com ho fem alguns. Gràcies!

I sortida amb dels “vells” del projecte, Jose i Carles

Si recordeu, la setmana passada ens vam descuidar les dues amigues: Ana i Cristina. Avui, teníem especial atenció a que no tornar-les a perdre i gaudir de la seva companyia. Crec que s’ho han passat bé, almenys les seves cares irradiaven felicitat.

En Miguel Piqueras, observant on para la cua i no oblidant a ningú.

Tolls d’aigua

Aus rapinyaires; creiem que falcons. oi?

I vet aquí l’alegria immensa que avui s’ha volgut afegir un vell conegut dels entrenaments i que ha estat molts anys allunyat, i que avui hem tingut la immensa alegria de tenir de nou, en Joan Carles

Es manté en forma i des d’aquí expressar la nostra satisfacció

I avui a tots els progressius el nostre “Mossenaire d’honor”, l’Antonio Alba, estant a tots

Vigilant molt en els moments que tenim que conviure amb els cotxes, motos i biciletes, que sol sovintejar

L’Antonio donant-ho tot, i la característica dels “mossenaires”, amb en Jose Luis amb pantaló blau, retornant a la cua

Com també, en Carmelo, en Marc, l’Antonio. Les anades i tornades que fan possible entrenar en grup

“El meu marit es diu Martí”, ens deia la Isabel. Parella feliç, també unida, a més, per l’esport.

I en Santiago Loras, al costat de qui el va aconsellar a venir, el nostre mossenaire d’honor: l’Antonio

Jordi, que s’estrenava, en Carmelo i en Paco

I Manolo, sempre molt expressiu: anava amb el seu fill fins les torres de Sant Adrià: 34 qm. “Que vindré!!!” ens deia. T’esperem, que sempre portes alegria i sempre animes a tothom.

Unes quantes flors. De vermelles també

Fa setmanes que ens creuem amb persones amants de cuidar i ensenyar a aquestes aus tan majestuose i que ens deixen contemplar de prop

vigila nen: no perdis una orella

Magnífic!!

Amb en Paco Loras tinc la sort d’entrenar força dies a la setmana i ens ho passem bé, amb els California Men Training

David, Yllera i Moisès, al finalitzar l’entrenament i un gran record d’entrenaments plegats

Units per l’esport i passant molts bons moments junts; en Santiago, Antonio, Paco i jo, pocs moments abans de ser proclamat l’Antonio el nostre “Mossenaire d’honor”

L’Antonio se’l veu content d’haver descobert què té molts amics i què amb l’esport troba el lloc ideal per retrobar-se amb ells. Estem molt contents de què s’ha fet el projecte d’entrenaments en grup molt seu i a més anima a amics a venir i això vol dir què s’hi troba bé i gaudeix, com nosaltres gaudim de saber que podem comptar amb ell . Agrair-te per tot això haver-te conegut i ara saber més coses teves. Per molts anys i què tot et vagi molt bé.

Hola mossenaires.

Mi nombre es Antonio Alba y tengo 55 años.

Mi afición por correr empezó hace cinco años con unos amigos del gimnasio que se llaman Santiago y José Manuel. Como siempre íbamos los tres corriendo y nos pusieron de mote “Las Supremas” un tal Sebastián Chamorro. Ahora el grupo se ha hecho mas grande y seguimos con el nombre de las ” Supremas Castañazo” .

Yo era de los que plegaban y se iban al bar a beber cerveza, y veía a uno corriendo por la calle y decía, “ese tío esta loco ” y ahora soy yo uno de esos locos.

Ya hemos hecho varias medias maratones, unos cuantos diez miles y bastantes cursas populares, y les recomiendo ha toda la gente que vengan los sábados a las 08:00 con los mossenaires que es un grupo muy majo y unos caminos muy bonitos.