13 ag. 2014

Gósol – Pedraforca – Gósol 2014

Classificat com a General

Pedraforca ve sent una tradició. Hi vaig pujar per primera vegada amb la Marisol. En aquella ocasió, ens van quedar a Coll Verdet.

Al cap de poques setmanes m’hi va ensenyar a pujar en Jordi Mangot i Jacobo Domenech, el segon cop, la tercera amb l’Oriol i la Marisol, la quarta tot sol, la cinquena  amb en Toni del Moral i ara per fer-ho diferent, em va fer gràcia provar des de Gósol i m’ha agradat força i més tenint en compte què la tartera no es tan pesada com la de la banda de Saldes.

He sortit a quarts de deu des de Gósol i seguint el track que em vaig baixar de wikiloc, he estat guiat perfectament pel track de Doguez Gosol-Pedraforca-Tartera de Gósol.

Com anècdota: com què feia un xic de fresqueta decideixo esmorzar a Coll Verdet, protegit per unes roques: faig alguna fotografia i pujo la grimpada fins al Cim Nord, què les primeres vegades em feia veritable respecte per no dir por. Doncs bé, culminat el Cim Nord, m’adono que m’he deixat les ulleres de veure-hi de prop i decideixo desfer tota la grimpada per recuperar-les. És a dir: grimpada per partida doble.
Segueixo el camí que gaudeixo molt, perquè el faig amb tot el coneixement de les anteriors vegades i recordant amb qui les havia fet les altres vegades: Marisol, Oriol, Toni del Moral, Jordi Mangot, Jacobo Doménech.

Unes quantes fotografies de record i acabant a Gósol a un restaurant on han estat molt amables, anomenat http://www.calpuxica.com i on per 15 euros he menjat uns macarrons i un entrecot a la brasa, amb beguda inclosa i de postre un gelat crocanti i que recomano. Tracta familiar.


Una vegada trobat el camí, només cal caminar i gaudir de la natura


Enfilant les primeres pujades


A la font de Terrers, aprofito per refrescarme amb la seva bona aigua


un bon lloc per gaudir, amb una àrea preparada per passar-hi una bona estona. Hi passo de llarg, però.


Anar posant i traient les ulleres, que nés tard protagonitzarant l’anècdota


qui diu que no s’han de posar portes al camp?, doncs aquí n’hi ha una i ben xula


dels pocs animals salvatges que he vist, un llimac impressionant


un altre.

Eii !, no penseu malament: la placa està suelta des de l’any passat i em sorpren que ningú se l’ha endut i estant així de fa tan temps. Els muntanyencs son gent diferent.


no cal dir que la vaig tornar a deixar al seu lloc i indicant correctament, per no enredar


moment foto, i on em desprenc de les ulleres


moment tonto de galta inflada, fent cara de babau, com sempre


grimpant abrigadet i amb les ulleres perdudes


mirada a la canaleta maca, maca


perspectiva per davant i un cop arribat dalt, el mateix camí el vaig desfer


Estaran les ulleres al mateix lloc on les vaig deixar enming d’aquest rocam?

“Yes” , i ben plegadetes. Casundena


Ostres !!, abans aquí hi havia una estelada. Ara, que coi és això?


un xumet de nen xic, unes xancletes, alguna samarreta, una mini senyera (es nota la crisi). En fi, deunidó.


fotografia amb cara de circumstàncies i i per tenir un record.


La tartera de Gósol, molt més suau què la de Saldes


ocellot


Quan la boira deixa passar algun paissatge com aquest, amb Gósol al capdavall


Inclinació del terreny i molt pràctic portar els pals.

I aturada amb el cotxe, des del lloc de cada vegada per deixar-hi empremta i a esperar un any més per a tornar-hi. I porto les ulleres!!
Si has arribat fins aquí llegint això: el mèrit és teu!!

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

Comentaris tancats a Gósol – Pedraforca – Gósol 2014

08 ag. 2014

Turó de les Pedritxes amb en Carles

Classificat com a General

Durant quatre anys vaig voler canviar els camps de Can Bon Vilar per entrenaments per l’Ègara, on gràcies a la gent amb qui he tingut l’oportunitat d’entrenar i conèixer tota la part nord de Terrassa que em meravella. A més ajuda a superar problemes laborals, psíquics, i coses per l’estil gràcies a anar amb gent amb la què t’hi trobes bé.

Els recorreguts, sobretot m’ho ha mostrat l’Agustin Salvador: El Janot, el Turó de les Pedritxes, el Llac Petit, les Tres Corones, la font del Troncó, el Turó de les Roques Blanques, el Turó de l’ós, la font de Can Roure, i un munt de combinacions. De vegades trobant nous corriols que batejava amb qui me’l mostrava, com el camí Garreta, i rebatejant llocs com el “pico Gallego”, per què és on més volia anar la nostra amistat.

Aprofitant que aquesta setmana he pogut anar-hi, he pogut pujar al Turó de les Pedritxes amb un molt bon amic. Una gran persona a què aprecio en gran manera i hem volgut fer alguna fotografia que recordi aquest 2014, en el que només he pogut anar-hi dos dies als meus entranyables entrenaments per l’Ègara que ara trobo tant a faltar.
A més ens autoanomenem Ègaramossenaires i ho portem amb orgull, amb aquesta combinació de zona de l’Ègara i la tradicional manera d’entrenar dels Mossenaires, que tenen per costum fer-se costat.
Bé; com a record les fotografies que vam fer ahir i un lloc que recomano. Sempre dic què és el meu circuit estrella: vistes, duresa i una constant presència de llocs què tant marquen la meva vida: Terrassa, La Mola, l’Obac. I sobretot: natura, molta natura i amistat.
Gràcies per llegir-me.

Un entrenament amb una gran persona i millor amic: en Carles López

En Nacho ens ha vingut a veure abans sortir a entrenar. Gràcies!!

Una mica de joc, encara que ja som grandets per aquestes coses


Al nostres pas per l’euncet

Una refrescada abans pugem al Turó de les Roques Blanques

En Carles, mentre pugem. Un atleta què sempre amb la seva modèstia, recordo què a la milla que organitzaba Esports Kñera, quedava dels primers.


Segona refrescada abans de anar cap al Turó de les Pedritxes

Un lloc increible a tocar de casa. He pujat sortint de Can Palet

Objectiu aconseguit: coronat el Turó o pic de l’Àliga

I en Peña, entrenant a tota pastilla

I més amistats que entrenen per aquests llocs què els Egarencs tenim la sort de tenir:

Charo, Cristina, Josep, Maria Teresa

En conclusió: el fet de córrer ens dona aquestes oportunitats irrepetibles i que mai agrairé prou. Com li deia i vull dir-ho de nou: gràcies Carles per acceptar aquest entrenament que necessitava i què no penso trigar tant en repetir, per qué: val la pena.

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

Comentaris tancats a Turó de les Pedritxes amb en Carles

« Següents - Anteriors »