blog d'en Pep

L’entrenament mossenaire parlarà alemany, i és què de la mà del seu germà, en Fernando, avui en Marco Artesero que ha vingut a visitar a la seva família, alhora que és un atleta impressionant i molt reconegut al seu país, ens ha regalat la seva presència i ens ha honorat amb el seu reconeixement.

Des d’aquí li agraim que un dia què ve ens expliqui coses de la seva vida i de fet sabem que som internacionals, agraïm a tothom que ens fa ser tan importants, per què sense vosaltres no en seríem i què venint de lluny, ens fan costat al projecte d'”entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”.

Tal com un dia vam tenir el nostre Mossenaire Madrileny, en Pepon

El Mossenaire de Vilassar, en Totu,

Mossenaires de la Garriga, l’Esteve i en Josep

Mossenaire de Jaca, com la Maria José Pueyo

Mossenaire Ucrainès , Kostiantyn,

Vol dir què gràcies a que els dissabtes ens feu costat, podem conèixer a grans persones vingudes d’arreu, i què anirem recodant, per què ens els apreciem molt.

Gràcies a tots per fer-ho possible.

Parlant un xic de l’entrenament, hem procurat fer algun progressiu i veure qui es veu encord de provar-se i també camins amples i llocs frescos aquests dies, en els que la pluja sovinteja, i hi ha olor de terra mullada.

A Castellarnau, oportunitat per hidratar-se i, com és característic dels nostres entrenaments, anar xerrint, xerrant, per què les amistats cada cop en som més i hi ha moltes coses què explicar.

Repetim el nostre agraïment més profund en fer possible un dia més un entrenament agradable.

En Marco Artesero, el “Mossenaire Alemany”, ha fet tots els progressius i si
no anem errats; sempre el primer. Ens veiem l’any que ve quan tornis i
molt agraïts.

Aquests moments on ens posem a punt de marxa, avui amb en Ferran
Sered, el Kñera, què també recolze el projecte mossenaire directament i què sempre que els
seus durs entrenaments li ho permeten ens fa costat, vestit de verd clar tot
parlant amb en Rafael i en Ramon

Ramon Ramos comença en primera posició

Mercè, Lola, Isabel i Carme, seguides pel Guille i la Maria

Juanjo i José Luis

I de tarjona a l’esquerra, avui ha corregut una estoneta la Dolors, al costat en Marti i l’Anna, Casi, Sandra

En Toni i en Javi

I en aquest moment de reagrupament, amb en Xavi, Joan Carles i Carles

Reagrupament quiet:…. mmm !! això no pot ésser. jaja

Arriba la cua i ja hi som tots

Els nostres amics ciclistes

I ara travessarem el torrent de Betzuca, que es nota que ha dut aigua

Els Mossenaires apuntem alt, però no tant. Aquest company va assegut:
quina enveja !!

Amb ulleres en Xavi GP ,

Inma, dolors, Víctor i Alberto

I ens trobem al Mossenaire Andrés Expósito amb el seu amic Antonio Cámara, l’Andrés ara què no pot
córrer, però si fer esport. Ànims de part de tots nosaltres des d’aquí.

En el següent progressiu, aquests amics han estat els capdavanters:
Joan Carles, Marco, Miquel, Xavi i Fernando

En Jordi molt pensatiu davant el discurs del nostre metge
mossenaire ,en Vicenç

El següent progressiu i els seus principals protagonistes.

Els capdavanters, en Oscar, Xavi i Marco

Ens hem trobat aquest pasarell, que se li descorden sovint les xancletes

En Quim i en Javi

En Xavi i al darrera en David

Meritxell i Imma. Aviat l’Imma farà la Matagalls,
junt amb el seu marit en Miquel i el seu germà Sebas.

Maria, Zico, Miquel, Enrique-Nilo i Alberto

La Maria José i el seu marit l’Antonio, què són mossenaires
consolidats, seguits de prop en en Ferran Sered “Kñera” i en Carles

No ho digueu a ningú; la Natàlia ha caigut i no l’he retratat.
Però, sobretot que quedi entre vosaltres i jo. Espero que no hagi estat res.

Jordi i Vicenç, dos Matagalleros. En Jordi em sembla que porta vint-i-cinc
d’acabades. No se si ja hi va anar amb el bolquers i la pipa. Bé, ja ens ho
confirmarà.

La Lola i la Carme

Anna, Martí i Rafael

Sebas i Diego

I el què caracteritza els nostres entrenaments: els capdavanters van a
buscar la cua, com fa en Xavier GP, en Fernando, la Sandra, en Juan

Toni i Carmelo, en moments de repòs

En Marco fent estiraments, sota l’atenta mirada del seu germà Fernando,
a l’aàrea de lleure de Castellarnau

Mercè i Isabel refrescant-se i fent un traguinyol

En Cisco amb una bonica samarreta del correCATagafu i què l’endemà aniria
amb qui està escrivint a fer el Moixerò

Quan veiem aquesta quantitat d’amistat, ens omple de joia. Gent vinguda
d’arreu i amb ganes de compartir aquests bons moments tots els dissabtes
a les 08:00

I ens hem retratat al mig dels dos germans. A en Fernando en coneixem
força i en Marco, avui hem tingut l’oportunitat i sabem què ara tenim un
amic a Alemanya del que hem après i del que hem gaudit. Fins quan tornis.

Li hem proposat, i donat què hem tingut l’oportunitat de què s’ho ha fet venir bé per veure el nostre invent i segons ens comenta el seu germà, ha marxat encantat. Vol dir que tots sou extraordinaris en saber acollir a persones com en Marco, a qui li desitgem tota la sort del món i molts èxits esportius. Fins aviat.

Hola,
Soy Marco Artesero-Vega y tengo 47 años.

Después de jugar al fútbol el nuevo reto para mí era y es el running que me gusto desde el primer momento que lo intente.

Voy corriendo desde hace aprox. 8 años y participo en competiciones de 10 Km y media maratón, en Alemania suelo entrenar 4-5 veces a la semana haciendo entre 50-80 km.

En este año he participado por primera vez en la mitja marató de Terrassa quedando en el puesto 113 de la clasificación general.

Actualmente solo participo en 6 hasta máximo 10 competiciones por año.

Adjunto algunas imágenes de entrenamientos y competiciones en las que he participado recientemente.

La salida con los Mossenaires me impresionó mucho por la cantidad de corredores que se reúnen para salir juntos en un ambiente relajado y divertido y con unas condiciones de terreno muy buenas – en otras palabras todo lo que se necesita. ¡Me lo pase muy bien con vosotros y espero poder repetir a la próxima oportunidad!

Saludos desde Alemania
Marco

Trailmarathon heidelberg

la carrera de esquí de fondo con perros Huskies.

Mitja MaratoTerrassa y con Fernando Artesero

Primera vegada de pujar el Moixeró, i com excusa un entrenament amb amics. Un grup de gent que evoluciona atlèticament plegada, i què ens anomenem Egaramossenaires, i què com excusa va a llocs impressionants, caminant o corrent, i què desperta, a persones com jo, l’interès per llocs on no hi havia estat, encara què moltíssima gent en fa visites habitualment.

Llocs què, dirien els artistes: pictòrics, bonics, increïbles. Racons que la natura ha treballat i on la mà de l’home no hi ha intervingut, i què ens omplen l’esperit i l’ànima i ens donen felicitat.

Amb alçada veiem la immensitat del país. Com deia el mateix Cisco mentre tornàvem: tenim llocs a tocar de casa increïbles i a Catalunya hi ha de tot. De fet, des dels Pirineus a la Mediterrània, tota una gama de llocs que en una vida no ens acabarem. Només tornant amb el cotxe anàvem veient el Sobrepuny, el pantà de la Baells i un niu de llocs què tots mereixerien de visitar-se i gaudir-ne.

Mentre pujàvem pels empedrats i quan encara era fosc per ser de bona matinada, no podia endevinar que els meus amics acabarien xops, per fer la festa més grossa i submergir-se a les fresques aigües què tot baixant i per cada racó fa formes i brolla per arreu.

Com què una imatge val més que mil paraules, veient-les tenim una aproximació d’una matinal què no oblidarem.

Lloc on un cop hi ets, veus la riquesa que tenim i ens ho hem passat pipa. El Moixeró

Sortim, encara fosc, pels empedrats, amb l’Oriol, la Gemma ,Cisco i l’Agustin

passem per llocs on l’aigua brolla per tot arreu

captant moments que ens endurem i ensenyarem

al refugi de Sant Jordi

moments mentre mirem a l’Oriol remenar la seva motxilla, on diu que duu de tot

tiretes de Mataró pel Cisco, què les necessita

No sé si el can també en vol una de tireta

si per aquí, si per allà: s’ho coneixen com el palmell de la mà

preparant el record del cim del Moixeró

Ja som baixant, després de pujar al Moixeró

Al fons: el diu de l’àliga. Un refugi a molta alçada

quins ritmes i quines màquines de la muntanya

Com m’ha ensenyat l’Agustinjr, davant el Refugi Serrat de les Esposes a la Serra del Cadí i preguntant que era una construcció més amunt.

Selfie de tauros

cara de bona fe

No sé pas: dissimulem,  fes veure que no hi és: i si té “mala llet”, sortiríem per potes?

Ben freda

Encara que aquest no està com cal, l’Oriol ha pescat més d’un rovelló

Maco el refugi. Aquí hi dormirem aviat tota la colla: Refugi Cortals de l’Ingla

De vegades tens la sorpresa de trobar gent entrenant com aquesta noia, que també participarà d’aquí un parell de setmanes a la Marató d’Ultra Cavalls del Vent del dia 20 de setembre

I tancant la colla, en jo.

L’Oriol Solà

De dalt a baix, moll per tot arreu, l’Oriol engresca a tothom a fer el mateix.

Quina cara de pànic que fa en Cisco!!

moments abans de la remullada

l’Agustinjr també te valor de mullar-se a les fredes aigües

Tant la Gemma com jo, ens hem mullat fins als genolls

Només agrair de nou haver tingut la sort de conèixer llocs com aquests al costat de tan bones persones i descobrir racons què d’altra manera hagués estat difícil de poder gaudir tant. A més, un entrenament cinc estrelles, on si aguantes segur què millores. Descobrir que l’aigua freda ha estat un relaxant natural què veritablement funciona.

Fort agraïment i Fins a una altra.