blog d'en Pep

Ens hem adonat que molts de vosaltres sou els veritables protagonistes d’una nova manera d’entrenar, perquè sabeu què no hi ha res tan important que sentir-se envoltat de persones que en córrer pensem igual. Ens dóna qualitat a les nostres vides i és un bon exercici d’amistat que neix i es llaura dia a dia. Els més habituals heu descobert aquest projecte fa molts i molts anys; d’altres veniu per primera vegada i us sorpreneu, per què us és novetat i sapigueu que tots sou igual d’importants per fer una manera rica d’entrenar: fent-nos costat els uns als altres.

Avui el circuit ha estat, partint des del torrent de la Grípia, amb algun progressiu per qui ha volgut i buscant llocs prou coneguts per tots, però que fets al costat sempre d’una persona diferent, ens semblen totalment nous.

Per no perdre el tren, s’ha d’estar a l’estació i estar a punt. Pujar-hi i a partir d’aquí: a veure què passa.

Autèntica heroïna de la Matagalls, l’Inma. S’ho han proposat i ho han aconseguit. Avui ha portat una amiga de la feina, la Isabel a una setmana d’acabar una marxa famosa i coneguda per tothom i ja estan a punt per córrer avui. Enhorabona Inma!!

Enrique, Juan, Pedro, Carlos i Casimir poc abans de començar

Jose Luis, Toni i Cisco: Egaramossenaires i què entrenen sovint plegats.

I comencem de nou el típic entrenament de cada dissabte, des de l’era de la Masia de Torre Mossèn Homs i al costat de la ermita de Sant Josep

I avui la nostra mossenaire d’honor: la Laura, vestida de mossenaire, al costat de la Sílvia i què són amigues i companyes de curses.

Toni i Present

Toni Arranz

ens queda aprendre’ns el nom

Ens esperareu?, ens deien les noves mossenaires. Aquí esperem sempre i sobretot que us hàgeu passat prou bé per a tornar-hi

La Mercè

En David a punt de passar per sota del aqüeducte de Terrassa, no tan famós que el de Segòvia

Juan, amb el new look i el seu bon amic Pedro que va ser proclamat mossenaire d’honor el 23/03/2013, què sempre li agraeix que li va ensenyar el teu/nostre grup i què no falla mai

sense els reagrupaments, l’entrenament s’esmicolaria. Aquí moments importants d’espera què sempre suggerim què sigui d’anada i tornada

Al progressiu què s’ha fet, la Laura el va fer amb totes les seves forces i a
bon ritme, el dia de la seva proclamació de Mossenaire d’honor

I al seu costat la bona amiga Silvia, què també anava a tota marxa i depresa

I aquí el nostre podi virtual: Silvia, Juan, Miguel, David i Laura, que han acabat a les primeres posicions del progressiu

I ara toca reagrupar-se i res millor que anar a buscar la cua

Juan José Hernández, un fixe dels entrenaments i a més ve expressament de Sabadell

Joan Forte, una gran persona i un atleta reconegut a casa nostra

Mossenaire nova, Laura i Sandra

En Marc Roura de Jardineria elroure.net

Toca ajupir-se, oi Mercè?

Transi i Jordi

Isabel Font

Isabel i Laura, seguides per en Guille

Reagrupant, mentre el sol despunta

Moment central i familiar: tots a fer història i a aplaudir a les mossenaires i mossenaires nous i també agrair a la Laura què ens regali la seva biografia, la setmana que a més serà el seu aniversari.

I els que vulguin: un nou progressiu

I el nostre podi virtual: Montilla, Jose Luis, Enrique i Oscar

Quim, Mercè, Jordi i Miquel

al costat d’en Toni, no recordem. De blanc la Present, i davant en Miguel

Guille i Isabel

Juan Carlos i Joan Forte

Laura

Pere, Marc i … ejem, ja ens ho aprendrem

Imma i Isabel

Pepe i Miguel, amb la samarreta del centenari de l’atletisme a Terrassa

Juan Carlos i Alberto Zarzuela

Jordi Gomez i Montilla, seguit per en Juan Romero, que va ser
Mossenaire d’honor el dia 30 de desembre 2013

Mercè, seguida per l’Imma i la Isabel

Seguint el cable

Guille i Isabel

Amb la nostra mossenaire d’honor la Laura, en Pep i el seu pare, Jordi

contenta de tenir un mestre com el seu pare, un atleta molt reconegut i saltador d’obstacles a la dècada dels vuitanta

Les tres mossenaire han coincidit amb vestimenta: es fixarà amb ells lacasa Nike ?, valen molt la pena. Laura, Isabel i Mercè. Grans atletes.

Estem en un temps on molts tenim la sort que amb l’excusa d’aquest esport,podem ser a prop de persones què generacionalment ens seria difícil
coincidir i ens fan recordar que: quina sort què tenim de córrer al seucostat. El cas de la Laura Fabra n’és un, per mi.

A casa seva corre tothom: pare, germà, cunyada, parella. Tot cor iencomana coratge i bon humor. En constant millora i amb ganes de fermoltes coses. Un luxe la nostra mossenaire i per molts anys.

Hola a tothom!!

Aquesta setmana sóc la mossenaire d’honor i la veritat és que em fa molta il·lusió.

Molts de vosaltres ja em coneixeu però pels que no, em dic Laura, tinc 34 anys, fa 2 anys i 9 mesos que vaig començar a córrer i des de llavors no heparat…

A la meva família tots corren, primer va ser el meu pare, després el meu germà i, ara sóc jo també l’amant d’aquest esport que s’ha convertit per a
mi en un estil de vida . També corren la meva cunyada i la meva parella, enNacho que com amant de la muntanya sempre em sorprèn amb un nourecorregut.

La veritat és q en un principi ,m’agradava molt córrer per la ciutat i la meva primera cursa va ser els 5 km de la mitja marató de terrassa l’any 2012.
Vaig seguir entrenant i a poc a poc veia com anava millorant així que l’any següent em vaig animar a fer la meva primera mitja marató que va ser
l’any 2013 a terrassa amb un temps de 1h46 min. Sempre he intentat anar millorant amb els meus entrenaments així q l’any següent 2014 vaig tornar
a fer-la i vaig aconseguir baixar 5 min respecte a l’any anterior amb un temps de 1h41 min Ara mateix us podria dir què prefereixo la muntanya,
tot i què reconec que les pujades no sen lo meu, m’encanten les baixades i si són corriols, molt millor.Després de fer curses de muntanya de 10,12,15
km vaig decidir q volia fer una mitja i la meva sorpresa va ser una 3ra posició que em va fer moltíssima il·lusió. A part de tot això,també faig de

tant en tant algun canicross amb el Runi,el meu border colli que sempre que puc m’he l’emporto a córrer.

Després de tot això us diré que significa poder compartir amb vosaltres els dissabtes al matí. Avanç era incapaç d’aixecar-me tan d’hora per sortir a
córrer i ara tot i treballar al torn de nit molts dissabtes vaig a les 08:00 perpoder compartir una horeta amb vosaltres. M’ho passo súper bé xerrant,
rient i el millor, desconnectar de la setmana i gaudir del començament del cap de setmana. Bueno, ara ja coneixeu alguna cosa més de mi i només em
 queda agrair al Pep Moliner ,que sense ell i la seva dedicació no seria possible.També als meus companys d’equip de l´Arec Terrassa com a altres companys d’altres clubs, us dono les gràcies per compartir amb mi entrenaments i km.

Ja acabo i us diré el meu proper objectiu…Behobia 2114 Salut i km per tothom!! 😉

De bon matí el grup de mossenaires aixequem el vol, com les aus què amb els primers rajos de sol deixen el lloc on han dormit, per
continuar vivint.
Avui hem pogut tenir, de nou, un exemple dels nostres veterans; aquelles persones que ens ensenyen a estimar aquest esport per
què, tot i la seva veterania, segueixen amb la il·lusió d’un jove més jove, el plaer de conviure amb els reptes: entrenar, córrer i competir a un bon nivell com per exemple l’Alicia Recio.

A mitja setmana un amic, l’Albert, ens deia què volia venir al nostre costat i dur a la persona què, segur, ha estimat més al món: a la seva mare i fer-li aquest homenatge que cada setmana dediquem a les amigues i amics. De la seva mà hem pogut conèixer un xic més el seu tarannà, alhora que hem pogut entrenar al seu costat, amb un orgull immens, com de fet fem sovint els uns al costat dels altres. Tots sou importants i atlèticament ens ha unit aquest projecte d’entrenar en grup.

El recorregut, un dels habituals, que ens permet unit umbilicalment Sabadell amb Terrassa, tot gaudint d’aquest territori Vallesà.

Una aturada per poder tenir un record d’un dia irrepetible i estar com en família, i pujar pel magnífic bosc de Can Deu, fins a poder refrescar-nos amb l’aigua de les aixetes de Sant Julià d’Altura i moment també per a reposar.

Un agraïment a totes i tots i cadascú de vosaltres per fer possible, setmana darrera setmana aquesta festa de l’amistat on córrer:
és l’excusa. Gràcies i que tingueu una feliç vida.

com les aus de bon matí aixequen el vol, comencem a córrer

Una vegada més, a les 08:00, fem la primera xerrada i continuem
relacionant-nos amb gent, què com a nosaltres, comparteix aquesta
afició de córrer pel camp acompanyada pel grup i amb la voluntat
de fer-se costat, per millorar tots plegats.

De taronja en Pedro, a l’esquerra en Ramon i vestit de Matagalls,
un mossenaire nou

Javi i els germans Sanjurjo, que avui la noia s’estrenava de mossenaire.

Un dia molt especial, tenir un atleta de la talla de l’Albert Caballero,
entre nosaltres. Gràcies per venir

I una setmana més en Josep Maria, què ens fa costat al projecte
de fa ja un any, a l’esquerra en Hassan i de taronja la Contxita

de lila en Jordi, al costat d’en Fran Frutos, que la setmana passada
ens va fer de dinamitzador del grup

Maria, Maria José i el seu marit Antonio, què avui ha estat molt actiu al segon progressiu

de rosa la Laura de Benito, a la dreta la Montse i a
l’esquerra la Rosa i en Miguel Angel

Toni, vestit de mossenaire, també portava a una nova mossenaire que avui s’estrenava

Als encreuaments de vegades passa això, els primers acaben sent els
últims, i han de refer el camí. Jeje, mil disculpes. Tornarà a passar

I ara un entorn que ens té encisats: la nostra Mola al fons, llocs fantàstic
prop de la nostra ciutat i amb una imatge que ens acompanya a la gent del
Vallès. ja ho deien, “Què com el Vallès no hi ha res”

Diego i Pascual

I la part camina dels mossenaires, amb les Laures, en Nacho i en Toni

Alberto i Fran

Casimiro, Albert i Josep Maria, en un entorn inigualable

Laura, José Luis, Oscar, Pedro, Montilla i Pepe

I en aquest llarg progressiu, aquí tenim els què han premut més l’accelarador: Fran, Joan Carles, Alberto, Toni, Paco i Laura

En Carmelo Luque, mossenaire per excel·lència: sempre a buscar la cua,
des del primer dia, en un gest què en ell és característic.

Com l’Anna Cos, la nostra gran lider i què tan fa per la trobada i de fa tan
de temps i què va amunt i avall sense parar, gairebé mai. Com en Toni a
l’esquerra.
Aquesta ha estat avui la nostra “cua d’honor”

I en aquest segon progressiu, l’Alicia Recio i la Isabel Vergara, que
s’estrenaven, han fet junt amb l’Antonio, Jose Manuel, Paco i Nicolau,
un progressiu en baixada. Han fet les sis primeres posicions. Gràcies !!!

I com sempre: l’Anna i en Carmelo, amb els nostres amics els germans Sanjurjo. Gràcies !!

Paco Utrera és un lluitador per causes de tot tipus, i amb molts entrebancs
està ultimant la cursa que amb molta il·lusió podrà servir per ajudar a
nenes i nens amb necessitats, sempre i quan aconsegueixi un bon nombre
d’inscrits. T’animem a què us apunteu com més aviat millor a la
http://cursainfancia.wordpress.com/

Laura, i el matrimoni Antonio i Maria José

Joan Carles, seguit per en Montilla i Pepe i més endarrere en Carmelo

Nicolau i el retorn d’en Pedro Santos

David i Paco

l’Alicia Recio, l’Albert Caballero i en Josep Maria Antentes

Transi i la Isabel

Guille

Jordi Renom i en Fran Frutos

Nova mossenaire i Miguel Angel

Ramon, mossenaire nou i Pedro

Nacho amb en Ringo

Isa

Txell, Casi, seguits per en Joaquín

Moment familiar on tots estem plegats per fer història i un dia més agrair-vos la vostra presència i bona predisposició Gràcies.

Tenir un gran record d’aquest dia. Ha estat un honor.

Quan vam saber que tindríem a l’Alicia Recio, ens vam posar molt contents. Tenir aquesta oportunitat d’entrenar
al seu costat i sabent que a més el dia abans ja havia entrenat
amb els seus grans amics de la Llagosta, i acompanyada i gràcies
al seu fill Albert Caballero, que tants èxits esportius s’ha llaurat
és per estar molts contents. T’agraïm aquest regal i per molts
anys tots els teus somnis els vegis complerts. Fins aviat.

Hola Pep:

Sóc la Alícia Recio, tinc 66 anys (al novembre en faré 67), sóc de la província de Sòria però porto 50 anys vivint a Catalunya. Fa 20 anys que practico la cursa de fons. Fins aleshores el meu contacte amb l’esport havia estat “zero”, pràcticament, però em vaig engrescar a córrer i des d’aleshores quasi mai em perdo les tres sessions (i fins i tot, de vegades,
quatre), de cursa a peu.

He fet unes 5 maratons a la meva vida amb una millor marca de 4h13, i la darrera marató la vaig fer fa uns tres anys, en 5h01. Crec que ja no en faré més, de maratons, i de mitges… una a l’any, o així, i ja n’hi haurà prou.

El que no “perdono mai”, són els meus entrenaments amb la colla dels Fondistes La Llagosta, i quan a l’estiu, fan vacances, jo surto a córrer sola ben d’hora.

La veritat és que estic molt agraïda amb l’homenatge que m’heu fet els Mossenaires, m’heu acollit molt bé i formeu un grup encantador. N’estic molt orgullosa de ser Mossenaire d’honor.

Alicia Recio