blog d'en Pep

No teníem percepció de si seríem pocs o molts. Després de la castanyada sembla evident i, ja que és un dia festiu, podríem anar amb petit comitè: i que va, que va. Una colla d’impressió. Sou impressionants.

El circuit, dels que fan afició: com sempre. Algun progressiu, on sabem que si ve en Marc Miquel, el veurem a tots.

Anar capa la cua: un clàssic i destacar què força mossenaires enllacen els seus entrenaments des d’altres punts, fent-s’ho venir bé per arribar a les 08:00 i completar junts l’entrenament que es convertirà, per ells, en més llarg. Els altres fem els tradicionals 10 quilòmetres de corre-xerrada i bones vibracions. De nou dir que sou molt bona gent i la prova les contínues rialles. Gràcies per venir.

Un dels moments més interessants, és saber qui ens farà els honors i serà la nostra heroïna o heroi de la setmana i podrem tenir-ne més coneixement.

Doncs si, la Nerea Larrañaga ha estat el luxe per tots nosaltres d’avui, tot un exemple de fermesa i fortalesa, i aquí li demanem i accedia a fer-se conèixer. Gràcies!!

Nerea al moment d’acceptar

Txell a punt de marxa

en aquets moments d’espera, amb la Nerea i la Laura

pare i fill, els Miquel i tot el griup ens disposarem a rodar.

Alex i Carles, grans atletes i senderistes corredors

En Fran, que ara ens presentarà al seu nebot

I a la mateixa hora de cada dissabte: arranquem

– Fent-se una foto, que piques vegades anem primeres – ens deien la Laura, Txell, Inma i Carme

Moment de qualitat amb les anades i tornades de l’Enrique

Parella de Jordis

La Maria José, que aglutina al seu entorn molta calidesa humana, i què dir de la Nerea, que aquí ens fa els honors

Enrique riu, i segurament tindrà a veure, que tota aquella colla de dalt, s’ha passat de llarg l’encreuament i té de refer les seves passes

Manuel i l’Antentes al capdavant

Grans mossenaires, l’Anna Cos i en Pau Sust

Casi i Txell, seguita per l’Inma

Robert, Pasqual, Marisol i Jordi

Jordi, Anna, Cristina

I els nostres capdavanters al progressiu

Aqui els tenim, Marc, Manuel, Sandra i Robert

I les anades i tornades. Els verts: Victor i Toni

Jordi, Juan i Jordi

Miquel de Sabadell i l’Anna de Terrassa

Veus Miguel com no sempre ets la cua. Avui serà…

En Casi, i els capdvanters l’han anat a buscar. Gràcies amics !!

I en el següent progressiu els guanyador són: Jordi Viñeta, Carles Salmeron i Marc Miquel

Està clar? parc agrari

Moment familiar on destaquem als nostres nous mossenaires, alguna anècdota i qui ens farà de Mossenaire d’honor, amb un fons especial: el camp de golf d’herba que necessita molta aigua

Un esport on a tocar a la boleta s’hi va amb cotxe, on no t’embrutes gaire, sues poc i val una pastarada i que l’herba és d’aquelles què quan hi hagi sequera: ja em parlarem. Una bona amiga m’ho ha explicat que s’ha utilitzat una què te molta sed.

Nerea i Laura

Havent-hi servei de bus, qui corre. Esperant el bus aquests tres amics.

Rendint homenantge a la nostra Mossenaire d’honor

Colorin, colorado…

Les persones sens diferència, a part del físic, l’edat, el sexe: el tarannà. I aquí veiem una basca de cor i d’esperit i un luxe tenir el seu escrit per poder saber que segur que ets una persona magnífica i això és el que pensem moltes i molts.

Hola a tod@s

Em dic Nerea Larrañaga i com ja os imaginareu pel meu nom i cognoms vinc de família Basca-Francesa (Pays Vasc-Français). Des de petita el meu pare ens va inculcar l’esperit de lluita, força, treball i honestedat. Pels matins, passés el que passés, sempre ens despertava amb un “aupa” i ens obligava a posar-nos en actiu. Vaig practicar durant la meva infància molt d’esport, sobretot dos: La vela i el patinatje, dos grans passions que van ser una gran part de la meva vida.

Cap els 20 anys, per foça major, em vaig haver de retirar de l’esport obligatòriament. El meu caràcter lluitador no em va deixar caure i vaig aprofitar per començar una nova vida i un nou camí. Però no vaig poder practicar cap esport. Sempre he tingut una gran passió pels gossos i creía que anant al camp amb ells estaria resolt el tema, però la veritat és que eren ells qui corrien i jo qui els esperava.

Fa un any i mig, la meva filla de 7 anys em va dir “mami, a què no me atrapas!”… i no vaig poder. M’ofegava.

Això em va trastocar una mica. No em reconeixia i per primer cop, no ho vaig saber acceptar. Tota angoixada li vaig comentar a la meva veïna i amiga Sandra Fernandez qui em va parlar d’un grup de running que tot just començava. Em va insistir que hi anés i encara que em semblava totalment impossible, un dia vaig anar i vaig conèixer, per primer cop, el que seria la meva gran família des de aquell moment: El California Sport!!!!!

M’ha costat molt avançar, però kilòmetre a kilòmetre i gràcies a la Mª José, que mai em va deixar sola, he anat progressant.

Milions de gràcies al meu marit, en Gus, que m’ha recolçat desde el primer dia i a qui li dec tots els ànims, suports i bones paraules, ja que no m’ha deixat decaure ni llençar la tovallola ni un sol dia. També amb la resta dels meus companys que han estat sempre al meu costat cridant-me “patim (sobrenom amb el qual em coneixen ☺) tu pots!!” De fet en alguna cursa on penso que no puc més, tanco els ulls i me les imagino al costat cridant-me “patim tu pots”. De mica en mica i com una droga ja no podia estar ni un sol dia sense ells i sense córrer. Aviat em van dir: Vine els dissabtes amb els mossenaires! De nou se’n va passar pel cap que seria imposible per mi…… però un bon dia vaig conéixer en Pep amb el seu gran tarannà, la força del companyerisme i el caliu de la gent i ja no puc deixar d’anar. Des de llavors la meva vida ha canviat radicalment gràcies a tots vosaltres i a aquest esport.

Km, salut i cor

Les frases que són conegudes de la saviesa popular, de vegades ens sorprenen i ens hi sentim units,i nosaltres avui n’hem vista una que s’ha fet gràcia veure-la impresa al darrere d’una samarreta d’un nou mossenaire, en Manuel, que a més d’estrenar-se ha estat al capdavant i fent, a més progressius. Pràcticament volava i gràcies per venir.

Doncs amb “el que no corre vola”, hem baixat cap al torrent de la Grípia i fent algun progressiu divertit, per provar-nos i; si. Totes i tots us veiem la mar de bé. Recorregut que ha dut fins a Castellarnau, veient un paisatge molt bonic a aquesta hora, on veiem a sortir el sol i aquestes llums tan boniques, que ens faran costat en un entrenament en grup on tots sou benvinguts. Gràcies!!

Manuel ens duu aquest bonica samarreta

Li demanem a en Xavi Pons, si ens vol fer-nos els honors i proclamar-lo
“Mossenaire d’honor” i, com cada setmana, els escrits ens sorprenen
agradablement. Gràcies!!

Contxita, Emilio i Marga

A punt de començar i veiem cinc amics amb els braços plegats. Un estirament de tota la vida

Ens coneixem tant els camins que: correm amb els ulls clucs,
com la Txell i la Isabel

Mossenaire que no ans après el nom i en Pasqual

Ens saluda en Hassan Banbrahim

En Joan Rodamilans ha tornat: Bones notícies i va petant la xerrada amb en Jordi Viñeta.

Miguell, Pepe, Joan, Miguel

Victor, Isaac, Carmelo de mossenaire i l’Albert

Isabel, Inma, Isabel

Doncs en el primer progressiu en Marc Miquel al mig, entre en Fran i en Rafa han estat els capdavanters

Un bon estirament d’en Joan Forte

I els mossenaire es van reagrupant

Avui ens ha vingut una persona molt especial pel que escriu, i és un dels primers “internàuta” que vaig conèixer: en Ricard Masferrer, que li hem demanat que un dia ens faci de Mossenaire, donat que escriu molt bé, és mestre i un gran pensador, a més d’atleta en moltes modalitats: una molt especial: les curses d’orientació. Aquí s’ho va mirant amb curiositat aquest costum nostre d’anar a la cua buscar l’amic que ve un xic més lent.

Com en Carmelo Luque, sempre amunt i avall, el mateix Marc que havia fet la primera posició del
progressiu, en Toni Arranz, en Joan carles, l’Anna Cos, Pepe, Marti, Joaquin.
Tots amunt i avall, i per no parar

Esteu situats? i a més veiem amb tristor que algú ha perdut al seu gos i desitgem que es trobi amb els seus cuidadors.

En Xavi Pons, en un moment de repòs

I en el segon progressiu, els capdavanters. En Marc de nou primer, amb
en Fran a l’esquerra, Xavi. A la dreta, en Toni i darrere en Marti. Gràcies
per participar

Moment de qualitat: la cua amb els que van fer el progressiu a
les primeres posicions

Manuel i Carmelo

Transi

Arribem a mig cami, al carrer Jules Verne i segur que fem la volta amb vuitanta dies

Emilio, que ene dii content que la Runeada de cap d’any ja està en marxa.

Diego i Sandra, seguits per la Nerea

La Marga

En Joan i en Xavi

Predomina la gent contenta i riallera

I arriba la cua, amb tots els amics fent-se costat

A punt per la foto

Moment familiar, on es destaquen als mossenaires nous, i parlem d’en Ricard i agraïm al mossenaire d’honor

Ens hem adonat, ens ho ha fet notat un amic, que el fum de les cremades de restolls crea un bonic núvol, quan a més ens il·lumina de bon matí.

Carmelo amb la perspectiva d’un cami llarg i bonic

I al darrer progressiu aquí els capdavanters Manuel, Marc, Hassan, Oscar, Pascual i Carmelo

Pep, Xavi i Joan, amb el Mossenaire ja proclamat

Albert, Pep, Xavi i Joan

Juanjo, Albert, Pep, Xavi i Joan

Tenim un nou entrenament finalitzat i la sensació d’haver-nos-ho passat tan i tan bé

Tenim la sort de gràcies al projecte, entrenar en persones que ens encanta poder amb aquesta excusa trobar-nos. Veureu en llegir-lo, què és un escrit molt sincer i bonic i que ens omple de joia i ens hi sentim identificats. Gràcies, Xavi i per molts anys!!

Pep, quina jugada! Mossenaire d’Honor. 

Sempre he vist que la gent que ha tingut aquest privilegi és perquè tenen alguna cosa especial, una trajectòria, una dedicació, una afició, un projecte social, no sé, alguna cosa. I jo em pregunto què tinc que pugui explicar i que pugui interessar algú? Com que crec que no tinc gran cosa, explicaré qui sóc i a què em dedico, que en definitiva és el que m’ha portat a la pràctica d’aquest esport que compartim. 

Em dic Xavi Pons, soc enginyer i treballo en una multinacional com a cap d’un equip que ens dediquem a dissenyar i desenvolupar analitzadors per fer anàlisis clínics. És una feina amb una dificultat tècnica i organitzativa important i que, durant anys, m’ha absorbit molt i molt. Va arribar un dia en què em vaig adonar que portava massa temps encenent la llum del departament pel matí i apagant-la pel vespre i també que l’estrès, el meu cos, ja no l’aguantava com abans. Vaig decidir afluixar i buscar una vàlvula d’escapament i com molts que els passa el mateix, vaig triar l’esport. Per la flexibilitat d’horari que em donava, vaig decidir començar a córrer. Ja havia corregut abans però sense molta continuïtat. Vaig començar a sortir un parell de cops per setmana pel parc de Vallparadís però al final estava una mica avorrit de fer sempre el mateix. Vaig decidir també córrer alguna cursa, la mitja de Terrassa, la cursa de la Festa Major i el mes de maig passat em vaig apuntar a la cursa del Califòrnia esports. Va ser aquí on vaig entrar en contacte amb la gent d’aquesta botiga i amb vosaltres, els Mossenaires. Això ha estat un canvi important per mi, ja que m’ha permès descobrir la vessant social d’aquest esport. 

La meva família em diu que he canviat, que ja no sóc el mateix des de que surto a entrenar en grup. Que m’he fet més social i que m’ha canviat l’humor. Això, en definitiva, és gràcies a tots vosaltres. 

Kilòmetres i salut