blog d'en Pep

Córrer la mitja de Terrassa és especial, i més quan és la de la teva ciutat. Del que més es gaudeix és de les persones que aprecio, i moltes les veus animant i fan costat en aquest examen que ens sotmetem al fer una mitja marató. Fer 21,097 qm., és bastant per persones que no tenen per costum córrer i, encara que cadascú ho fa al ritme que pensa que pot assumir, de vegades, no surt com un voldria. 

Entenc que la por a no acabar, a trigar més del compte, a trobar-se malament, fa que molta gent ens admira des de les voreres amb el convenciment que per ells no els hi seria possible. Gent, també, que tot i córrer o fer esport de forma constant, una distància com aquesta en comptes de ser agradable, fa cansar i passar-ho malament. En canvi si entrenes i el teu cos ho admet, gaudir dels carrers de casa i veure amics repartits per tot el circuit fa d’aquesta mitja la millor del calendari atlètic per a mi 

En el meu cas; vaig gaudir, va anar sobre el previst i el temps: al que podia aspirar i agrair a totes les persones a les quals en algun moment es van alegrar de veure’m i als fotògrafs un gran agraiment. Per mi tenir un record de quasi tots el racons de la ciutat és el millor regal, si a més està fet per bones amistats. 

Gaudiu i feu gaudir, i veureu que esteu més propers a la felicitat si feu aquelles coses que us omplen. 

 
Represento a una entitat com l’Arec Terrassa, una associació molt familiar 

 
Nacho, Pep i Miquel 

 
l’amic Paco en fa aquest foto 

 
l’artista Juli en fa aquesta foto 

 
i aquesta 

 
En Quim Gallen em treu patint per la Rambla 

 
l’Albert Cardona m’enganxa a Angel Sallent 

 
el gran amic Toni del Moral, surt per darrera i fa marca personal, aquí recolzat per l’Alex que hores d’ara no es troba bé de l’esquena. 

 
agafant aire en una foto d’en Juli i amb una ganyota 

 
Marc Graells m’étiqueta baixant per l’àrea de l’Abad Marcet 

 
no sé ben bé qui em retrata, però tot i la mirada: no tinc cap problema amb ningú, jeje 

 
aquí, instants després, agafant força per pujar la carretera de Matadepera 

 
Sentint l’arribada propera 

 
En Marc m’agafa en un moment prop de l’arribada, encara que queda el bucle cansat 

 
En Ruben em capta en una bonica imatge amb l’animació dels bastoners de Terrassa 

 
En Santi Martin capta un moment des del pont de la Dona Treballadora 

 
al matí em comprometia amb aquesta marca amb amics del Whatsapp i just el que surt. Tot i que quan passes meta, penses que t’havies reservat i que algun segonet haguéssim pogut llimar. 

 
Juan Garcia Duclos, que estava a diferents llocs fent fotografies al circuit, capta aquesta cara 

 
I amb amigues del California 

Res; que si. Que m’ho passo de nassos corrent. Gràcies a tothom 

Terrassa de festa atlètica i la reina de totes les proves a la ciutat: la mitja marató, que volta per quasi tots els barris i on ens apleguem una gran quantitat de persones que ens veiem sovint: de molts clubs, de moltes entitats, de tots els racons de la ciutat. Gent que prepara durant tot l’any aquesta prova i per tant una festa de l’atletisme

I nosaltres, com és costum, i fem sempre: a l’hora en punt fem el que sabem fer “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”.

Sabíem i imaginàvem que tothom que participa en la mitja i la de 5 qm., es reserva forces per l’endemà i com passa cada any, molts de vosaltres avui heu fet “bondat” i heu mantingut el vostre cos a recuperació per fer un bon paper el diumenge: ens n’alegrem als que us ha anat bé i us animem a continuar gaudint i entrenant per fer de córrer, part de les vostres vides.

I parlant un xic del que va estar aquest dissabte i amb ganes de passar-ho bé, fem un nou circuit i per les circumstàncies, buscant pistes on la gent no prengui mal per alguna branca o arbre caigut i anem a veure si està majestuós i magnífic el “Dinosaure Mossenaire”…. ai, no perdó: l’obre escultòrica de l’artista Roc Alabern feta de ferralla i que dóna la benvinguda a Terrassa per la part est de la ciutat.

Gràcies per fer gran el projecte i fins dissabte, que ara ja no tindràs excusa per venir a fer un tomb amb els teus “Mossenaires”.

Ei, Cinta. Hem passat de ser desconeguts, a veure’ns cada setmana, i ara a més: “Mossenaire d’honor”. Quin honor per nosaltres. Gràcies!!

al final la Cinta Ferrer ens dirà coses molt interessants. No us ho perdeu! I al mig de les atletes més guardonades de tots els temps a la ciutat de Terrassa: la Carme Ballesteros i l’Anna Cos. Quins bones padrines!!

I ben abrigadet, l’Oriol i al costat de Yuma i el seu amo: en Juanjo, al punt de sortir

Juanjo, Paco, Diego

David, Adrià, Carme, Meritxell i Cinta

Tini i Anna

Seguin un recorregut PR , blanc i groc, amb en Toni i Juli

Alex i Javier, amunt i avall i de vegades a molta velocitat, sense deixar a ningú penjat: “filosofia mossenaire”

Una de les persones que més practica anar a la cua, en Carmelo, amb en Manolo i Fran

Paco i Sebas, amunt i avall

i avui en David, ens porta a la seva gossa per primera vegada: ja ho saps: a la tercera ja serà mossenaire.

Cada dia veiem a Yuma més gran, i també ens espera.

Toni i Miguel

I ara estem estrenant circuit: més aviat diríem que hem canviat el sentit d’un d’ells i el fem en direcció contrària.

I la nostra cua, en Miguel, amb en Paco

Jordi&Jordi, i Imma

Manuel, al capdavant. Bé, diríem al darrere, ja que tots han anat a buscar a la cua.

L’Imma ja va ser Mossenaire d’honor, la Carme la setmana passada i avui: tatxant !!! la Cinta

Imma, Meritxell, Carme, Cinta i…. Qui treu el nas per baix? Yuma !!

Carlos i Fran

Feia dies que no venia en Manel, i porta un amic: en Manel.

I passant per Torressana, veiem encara arbres i zones que abans eren molt boniques: fetes llenya.

Juan & Yuma

I en Balme en portava a Icos, per primera vegada. A veure si repetim 😉

A punt de foto família

Algú sabia que la Cinta era proclamada mossenaire d’honor?

Merci Cinta !!

I amb una setmana de retard felicitem a en Diego García, que feia just una setmana havia fet anys. A part d’un gran atleta: ens l’estimem molt.

Majestuós, el “Dinosaure” d’en Roc Alabern ens rep amb les portes obertes: la de les portes dels cotxes, està clar.

una per sortir el que escriu, el veieu?: no val la pena, jeje

I l’Oriol ens duu a Ida (crec que em va dir). I li donem també, la benvinguda.

No es fàcil que reconegueu aquest recorregut, donat que avui l’estrenàvem. I com no podia ser d’una altra manera, un crac com l’Àlex acompanyant-nos als de la cua.

I l’Oriol en tò de broma queixosa, per què el recorregut era un xic més llarg i un xic més dur: però l’he fet i amb garanties

Molt a veure d’aquest esplèndid recorregut d’avui que estrenem, ha estat el nostre Fran Frutos, que ens ha fet de guia

No us espanteu; no, no. Carmelo no l’han enganyat i no s’ha comprat aquest “utilitari”. Senzillament una foto. I és que segurament ell corre una mica més lent que a 30.

Fent costat a la flamant mossenaire d’honor: Icos, Ida, Carme, Meritxell, Anna, Cinta, Carme, Isabel, Trini, Imma

Doncs si, Recordem el seu primer dia, com aquella persona que ve pensant: “a veure on m’hi posat”, i quan llegim que va ser per què ens va buscar i a més repeteix, endevinem que s’ho troba bé amb vosaltres i la prova és aquesta. Volem que segueixis gaudint i et desitgem el millor i que gràcies a aquest entorn humà, gaudeixis d’una bona vida. Per molts anys !!

La veritat és que he tingut una grata sorpresa al ser anomenada Mossenaire d’Honor, i tot i ser de les noves incorporacions al grup, s’ha convertit en una cita que difícilment salto de la meva agenda.

La meva afició al córrer ha vingut progressivament i encara tinc molt de trajecte per fer. De sempre que m’agrada fer esport, durant molts anys vaig practicar bàsquet, després he estat una assídua al gimnàs i de mica en mica vaig anar introduint el sortir a córrer, i el que feia com a complement ara ha passat a ser la meva activitat esportiva preferida.

Córrer representa per mi trobar-se a un mateix, deixar que les neures volin i posar-se uns reptes personals per anar complint, que donen una satisfacció enorme quan els aconsegueixes. Córrer a la natura m’omple d’energia i de bon rotllo. I per fer tot això, només em cal calçar-me unes bambes.

El que en principi feia de manera individual o en petit comitè, aquesta tardor em vaig animar a incorporar-me a un parell de grups. Un company de feina em va dir que hi havia un grup els dissabtes al matí i que quedaven a Mossèn Homs, ho vaig buscar per internet i gràcies al bloc, dit i fet. Vaig venir a un dels entrenaments on em vau rebre amb els braços oberts, on vaig conèixer nova gent i com ens passa als de Terrassa, em vaig trobar a gent coneguda.

Agrair l’esforç, els ànims i l’alegria que el Pep dóna a tots els mossenaires dissabte rere dissabte, a tots els corredors, els que corren molt i els que no correm tant, i dir-vos que és un plaer començar el cap de setmana amb vosaltres. Un luxe que penso compartir durant molt i molt temps.