blog d'en Pep

Avui dediquem l’entrenament als Mossenaires Maratonians. Una marató, que sabem que costa molt de preparar, que ens fa passar moltes hores mentalitzant-nos, dies i dies de rodatges i sèries, i la incertesa de si l’acabarem i que finalment un dia ens hi posem i l’acabem: digne de la més gran admiració per a tota persona que correm. Lluitar contra el cansament i sentir moltes vegades ganes de plegar i lluitar contra aquesta impotència i aconseguir-ho, encara que no ho sembli, només està a l’abast de gent molt preparada i vosaltres ho heu estat. Enhorabona de part de tothom que us admira. Tenir la possibilitat de fer-ho, a més , amb un pioner al món de la marató i que ha estat i és un gran atleta com en Josep Maria Antentes, que ostenta a més la vicepresidència de la FCA i que atresora molt de mèrit en tots els sentits: avui és del tot el vostre dia us ho volem dedidar: als Maratonians Mossenaires que vau triomfar a Barcelona.

Parlant de l’entrenament en grup d’avui, ha estat conduit per en Carlos, que feia dies que ens deia que ja s’estan obrint camins que fins fa poc eren intransitables i hem passat prop de l’Argelaguet i comencem a recuperar algun bonic racó i agraïts de què ens ajudeu a fer-los variats, com avui. Gràcies i per les cares que feu tothom: la cosa ha anat bé. Ens veiem dissabte!!

En Joan Forte ens proposa a una amiga i tenir l’oportunitat de saber, els que no la coneixem i proclamant-la, avui, Mossenaire d’honor, a la Glòria Moreno. Ens mira amb estranyesa, donat que per ella és una sorpresa

Més convençuda, la Glòria accepta el repte

Ara anirà pensant que ens vol explicar, i al final tindrem l’oportunitat de llegir-ho, tal qual ens ho ha donat. Gràcies Glòria

i estem tots fent els retrobaments amb les amistats al camp base de Mossèn Homs

I Arriba en Ricard, davant l’atenta mirada de l’Eva Gorina

Trini, Nerea i Isabel, ens somriuen

I l’Emilio Expósito arriba amb la seva bicicleta de carrer, donat que la de muntanya tenia la roda desinflada.

I en Marc, un asiduo mossenaire molt satisfet

la Mari ens saluda, al costat de l’Oriol

Tal com també fa la Carme

I la Montse i la Rosa

I en Paco

I la Núria

i en Xavi i l’Eduard

I l’Emilio

Juanjo i Paco, bones amistats

I amb la Cloe ens hem fet amics, i ve amb el seu inseparable José Manuel i prop en Hassan

Reagrupant-nos, tôt reposant

la Mossenaire d’Honor, envoltada d’amics

Maria José i Nerea, en el progressiu de baixada

En Paco, amunt i avall a buscar la cua

Com en Toni que fa el mateix, anar a buscar la cua

Natxo, enxampat, acordonant-se les boniques sabatilles

Toni, al capdavant i en plena pujada suau

I Maria Jose, Nerea i Jordi, darrera, Laura, Sandra, Carles, Juan i Toni.

I en Pau, arrenca el següent progressiu en primera posició

I les capdavanteres, ara, són la Carme i la Mari

I finalment, els primers han estat, Carme, Toni, Jordi, Hassan, Jose Manuel i Cloe

Repartint petons, la Isa i la Laura, amb un fons de postal i envoltats de companyes i companys

I proposem un altre progressiu, des d’aquí mateix

I els que l’han fet a tota marxa, amb mossenaires nous, també.

Pau, amb somrís encomanadís

La Glòria arriba al punt de reagrupament, després dels que han volgut fer el petit progressiu.

Grans persones i junts, se’ls veu feliços. Moments irrepetibles.

Eva i Montse

Posem a punt la foto amb en Manuel, Pau, Josep Maria i Jordi

I els “MOSSENAIRES” volem fer el nostre particular homenatge als nostres triomfadors maratonians, que fa poc més d’una setmana van assolir un repte dels més grans per a tot corredor: completar una marató i la de Barcelona, que és ben nostra. Felicitats a tots vuit per aquest mèrit. Toni, Carles, Alberto, Juan, Rosa, Miguel Angel, Xavi, Eduard, Víctor: Enorabona!!!, de part de totes i tots.

I ens fa molta il·lusió tenir a en Josep Maria Antentes, que va ser com a corredor i organitzant-la l’any 1978, a una comissió molt important on l’impulsor va ésser en Ramon Oliu, que va portar-la al nostre estat per primera vegada i avui els nostres maratonians s’han pogut retratar al costat D’en Josep Maria. Gràcies a tots

I ens toca conèixer ne persona a la MOssenaire d’honor: la Glòria Moreno

Moment de tots en família: gent de molts llocs i amb moltes ganes de fer-se costat. Gràcies per fer-ho possible

I avui, en Carlos Rodríguez, ens ha conduit pels camins, ja nets d’arbres caiguts.

I en el progressiu en pujada intens, els capdavanters retornen, com en Jordi Gallego, que fa un munt de temps també va ésser mossenaire d’honor

Convivim amb esportistes fins; els golfistes, en unes instal·lacions que abans eren camins de conreu agrícoles i per on molts passàvem. Almenys el terre és vert.

Maria José, Eva i Nerea

Una colla d’amics que també formen bona pedrera, amb bones vibracions amb en Ricard Moliner que els acull a Runparadis i en Joan Forte, de mossenaire, que ajuda i aconsella en els seus entrenaments. Bones amistats.

I ara amb mi mateix, que també em fa il·lusió compartir aquests bons moments amb tots vosaltres i per molts anys guardem aquest record dels dies que hem gaudit plegats.

Nerea, amunt i avall, també anant a la cua, com a bona mossenaire

I en Natxo, de grog, avui ens ha donat a conèixer a les seves amistats i les ha animat, també, a venir a córrer amb tots vosaltres

I l’arribada de la Nerea, Eva i Maria José

Glòria, que avui, si no m’equivoco, s’estrenava als entrenaments i ho feia per la porta gran: de Mossenaire d’honor. Tot i que té moltes amistats que ja la coneixen pel fet de córrer, nosaltres no la coneixíem i li volem agrair que ens ha explicat la seva interessantíssima història que ara vol compartir amb tots nosaltres. Molt agraïts i per molts anys i sort en tot.

Hola a tots!!. Sóc la Glòria Moreno i vull donar les gràcies al Pep per escollir-me avui com a Mossenaire d’honor. L’honor és meu..y yo con estos pelos!!! ;).

La meva historia com a Runner, va començar ara ja fa uns quatre anys. Va ser una mica per sentir-me be i treure l’estrès acumulat del dia.

Un dia vaig tenir el plaer d’estar a la Marató Costa Daura, com a espectadora. Aquell ambient, aquella il·lusió a la cara dels corredors…Em vaig trobar escoltant una veu interior que em deia: Glòria, és hora de començar a creuar metes. Jo vull sentir aquesta emoció, aquesta satisfacció.

El meu primer debut va ser a la Santi Centelles de Terrassa i de seguida, vaig passar a fer Curses de 10 Qmts. Aquí ja em plantava, ja em sentia bé, ja en tenia prou però, com que sóc persona de reptes, de buscar noves il·lusions a la vida, em van animar per fer una Mitja Marató. Jo que deia que això?, mai!!. Bé doncs després de tenir una lesió quan em faltava menys d’un mes per fer-la, vaig començar a córrer amb la gran família de Runparadis. He après a fer-ho amb seny, amb molta il·lusió i sobretot, a què els reptes de molts dels meus companys, siguin també els meus. És increïble la gent tan meravellosa que es pot trobar a dins d’aquest món del running.

A dia d’avui, he fet ja dues Mitges i tinc unes quantes més a l’agenda per aquest 2015. Quin serà el meu nou repte?. Arribar a el màxim que pot arribar un corredor d’asfalt, a fer una Marató!!!.

Si, puc dir que corrents he trobat una nova forma de sentir la vida.

Gràcies als Mossenaires per regalar-me la vostra companyia, al grup de les Pata Negra per ser lo meravelloses que són i com diu en Joan Forte….A TMPC!!!!.

No sé què tenen els entrenaments a Mossèn Homs, que encara que plogui, sempre hi ha qui està disposat de mullar-se, sense amoïnar-li molt. Veure que està plovent fa repensar-ho dues vegades, però una vegada finalitzada la trobada, sens, com aquest dissabte, una gran satisfacció.

Com que hem vist que tots gaudíeu molt, a més, hem fet un recorregut un xic més llarg i no recordem a ningú que s’hagi queixat per aquest fet.

Es nota que hem anat en, petit comitè, i el recorregut dels bonics: anar a la font de Can Roure i per primera vegada, una forta pujada que es fa trobar-nos a mitja baixada del Turó de les Roques Blanques i d’aquí en direcció al camp base, al costat de la riera i des de Can Petit, arribarem als peus de la Masia, sense massa contratemps.

Gràcies, de nou, per l’entrenament i per oblidar-vos de la pluja bé de dalt i acaba mullant.

Una vintena i escaig de mossenaires, que ha fet de la puja la seva
companyia durant aquesta estona, en que també s’ha gaudit

Segona fotografia, per copsar a en Rubén Leiva, que havia vingut uns
segons més tard.

I amb un xirimiri al començament, anem amunt.

I baixem avall, per l’àrea de lleure de Torre Mossèn Homs

Passant, ara, per la font de les Canyes

Tots amb paravent i parapluges, com en Toni, Miguel, Oriol i Jose.

I en Juanjo i en Rubén

Juan, Pepe i Inma

Inma, Carme, Carlos, Anna, Alberto, Diego

Alberto,

I encara que l’Oriol va ben xop; gorra xopa, paravents, fer un traguet, no
està de més, ja que estem a la font de Can Roure

Ben Mulladets i esperant a estar tots a punt, i en gorra taronja, en Ferran Sered

També ben moll, en Toni Peñalver

I les noies, l’Inma i la Carme. Prop, pensatiu, l’Alberto

Jordi, Diego, Miguel, Enrique i Rubén

Poques valentes, avui: Inma, Carme, Anna i Sandra.

La Sandra a primera hora del matí posava en dubte al facebook, de si hi
hauria entrenament,

Com sempre, al mati, al facebook, fem convocatòria i es generava algún
dubte, que aviat va quedar esbaït

En Ferran, anirà d’aquí, cap al collet de Sant Joan i a pujar la carena
direcció al pic de l’àliga: i és que és un dels principals corredors
muntanyers egarencs

I es veuen rialles

Tot baixant per Can Candi des del Turó de les Roques Blanques.

I avui la nostra cua és: Diego i Juan

I del gps de l’Enrique Rodriguez, organitzador i promotor de la cursa per la
justícia social, que l’endemà serà un tot un èxit.