blog d'en Pep

La font de Can Roure és el lloc triat per aquest gran dia d’entrenament en grup. Aquest circuit té la particularitat que travessem per llocs molt i molt bonics i que a més ens permet refrescar-nos, tot i que no aconsellem que beveu de fonts no tractades. Si que és un conegut lloc i pintoresc i des d’on les vistes a l’estimada Mola són ben presents.

Seguim veient la gran acceptació de la trobada i de nou la pretensió de què tots us hi trobeu el màxim de bé, i de vegades la ruta és el de menys i el que ens agrada és veure-us dir que us ho heu passat bé.

Agraïm les persones aneu endavant i endarrere, que sou les que feu que tots ens sentim més units i solidaris i els que vetlleu quan travessem punts on hi ha perill pels cotxes, que esteu mirant que ningú prengui mal. Ara gaudirem amb unes fotografies que ens portaran a aquells moments que no volem oblidar fàcilment, donat que són instants únics. Gràcies a tothom i a tu també, que ens segueixes també llegint-nos.

Sabíem que avui el nostre amic seria mossenaire d’honor: ens ho va prometre i va complir. Moltes gràcies Guille. Al final et llegim.

I acompanyat de bones amistats i rebent d’ells….

…aquest aplaudiment. Fantàstic moment!

Dues persones, atletes ràpids, com en Diego i en Xavier Gp, segur que en algun moment pensant amb els 5k homologats del California Sports de l’endemà, on no correran: sinó que volaran. Com en Sebi, que també està ens constant millora i correrà fantàstic

I què dir de la Charo: encomana alegria

Juan, un autèntic mossenaire que el tenim fent gran el projecte

Amb el Miquel, què junt amb les dues Isa’s, entrenen moltes vegades plegats i ara sempre el veiem rient: per això ens reunim.

La Sandra i en Carmelo.

En Jose Exposito, que ens ve a informar de la gran cursa que organitzen l’endemà a Terrassa: els 5k California Sports.

Juanjo, que anar cap aquí li recordà un dia que va tenir de girar. Avui, al contrari ha anat perfecte.

I avui hem volgut destacar la nostra masia des d’aquest punt de vista i dos grans mossenaires, en Guille i en Miquel en primer terme

D’esquerra a dreta la Trini, i les Isa’s

De dreta a esquerra: Yuma, Ana, Sandra, Raquel, Gemma, Juanjo

Juanjo, Carmelo, Toni, José Luis i Manuel, amb aquest bonic fons que ens dona nom a la trobada: la zona de Torra Mossèn Homs

Pantorrilla, pantorrilla, Javier, Juan

Charo i amb el dic ok, l’Eli

Sílvia, Antonio, Contxita i Sandra

Sandra, Sebas, Juan

Xavi Gp i en Diego, amagadet

En David

Andreu i amb gorra en Sebi

Isabel i la Nerea

La Mari,

Cinta, Carme, Inma, Jordi i l’Anna

Jordi, Anna, Antonio, Carlos, Fran

Josep Maria

Pepe, Joan, Enrique-Nilo

Emilio, Marc, Jordi

Emilio, Marc, Jordi

I no sabem el nom: però avui s’estrenava

El Tour de France, no és. Són una colla de persones que segurament van cap a Castellar i que nosaltres aplaudim

Ara passarem per la font de les canyes, que sempre està coberta d’ampolles de plàstic buides. No sabem que hi fan, ben bé. El que fan és molt lleig i trenquen molt l’entorn.

En quest moment sabíem que en Toni era el seu aniversari i estàvem maquinant felicitar-lo. i ho farem.

Bonic contrallum

Aprofita, aprofita per retratar-me que anem primers.

En Miguel Llamas encapçala el grup a punt del reagrupament

Isa: avuí entrenament i demà a la cursa del California pujant al capdamunt del podi, dues vegades. Una setmana abans i per aquest punt vam córrer el cros de Matadepera

José Luis al capdavant, també serà aplaudit a l’hora de la foto familiar i direm el motiu. Què el dissabte abans va fer una prova molt bonica a Navàs i que va escriure la següent crònica: <link>

I baixem per les antigues escales que porten a travessar la riera, amb la Trini i l’Antonio al capdavant.

I el nostre flamant “Mossenaire d’honor”, en Guille

La Gemma, sempre riallera i l’Ana

I ens creuem amb el nostre amic Paco Jurado, que ja va de tornada i que hem pogut saludar.

En Jordi Torrente amb la bonica masia de Cant Torrella

Sebi i en Antonio

Gemma en una simpàtica fotografia.

La Nere, l’Inma a punt d’arribar a Can Torella

Juanjo, Sebas i Juan

Les dues Anna’s, gaudint de les pujadetes

I per davant la porta de Can Roure, en un bonic entorn

La Isabel Alcalde al va primera

Refrescant-nos a la font de Can Roure, amb la Charo

La Nerea beu ben degust i la seva gran amiga, la Gemma Viñolas

La Charo i l’Eli

un gos de la zona, de bona fè, ha passat de llarg.

I aplaudiment al nou, l’home de color blau.

De taronja en Toni Peñalver, avuí era el seu aniversari i…

… tots li hem cantat el cumpleanys feliç. Per molts anys Toni.

I finalment, després de ser entre nosaltres al voltant de dos anys: avui en Guille serà proclamat “Mossenaire d’honor”

I fa poc menys d’una setmana, en Jose Luis Alonso va finalitzar, com moltes vegades fa, una prova molt i molt llarga i a més amb una bona crònica i que ara aplaudim <cr>

Una vegada més: gràcies a tothom. Esteu totes molt maques i macos.

Són grans amics i volien tenir un record plegats: aquí el teniu. Per cert, Vergara: quin ball més curiós.

Ara si ben abraçadets: Felicitats!!

La Mari pujant a punt d’arribar a la carretera de Matadepera

I l’Ana Salmerón que estarem megacontents de que vingui moltes vegades i que està molt forta.

Un bon record d’aquest dia únic en què tenim un gran “Mossenaire d’honor” en Guille

I, en conclusió: la trobada val molt la pena: en Miguel, La Trini, les Isa’s i en Guille. Bona gent.

El primer dia que venia en Guille , e. 25 de maig de 2013

[img][https://lh3.googleusercontent.com/-H7eajJWBY1g/UaZoYEh4ISI/AAAAAAAAFFc/UCQ8MxDRvdE/s800/DSC01590a.jpg[/img]

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9731201

Primer agrair que en Guile durant tots aquets anys, ha estat una part molt important dels entrenaments mossenaires i que ha decidit donar-se a conèixer a tots vosaltres i encara li ho agraïm molt més. D’ençà que el conec el vec fent costat a la gent: millorant i entrenant i volent que la gent que l’envolta estic feliç i creieu-me que ho aconsegueix, com jo mateix.
L’anècdota és que l’esprit l’ha cet amb dos dits, i prèviament l’havia fet a mà i ho ha passat a whatsaap, vol dir que ha tingut una feinada. Molt, i molt agraït i et desitgem el millor.

Me llamo Guillermo, pero me conocen como Guille, tengo 44 años recién cumplidos y os contaré por encima mi experiencia con este magnifico deporte. Desde bien pequeño practiqué baloncesto, hasta los 18 años aproximadamente, que lo abandoné cuando tuve que realizar el servicio militar. Yo era una de aquellas personas que no les gustaba correr. Lo veía un deporte aburrido, pero con el tiempo me di cuenta de todo lo contrario, tansolo hay que saber con quien practicarlo y donde. De vez en cuando salia a correr solo o con algún compañero, pero no acababa de ver la motivación para tomarlo un poquito en serio. Mi primera cursa a la realicé con 15 años, y no fue casi 25 años despues, en 2012, con los 40 años cumplidos ya, que no volví a participar en otra, recorriendo 10 km en 59′. Aquí ya me empezaba a entrar el gusanillo, el ambiente que se vive y la satisfacción que se siente al terminar una cursa. A raíz de aquí comencé a entrenar un poquito mas, fui adentrandome en este magnifico mundillo del running, hasta que cierto dia oi hablar de un grupo de personas que se reunían todos los sábados a las 08:00 en Mossen Homs para salir a correr y que los dirigía un tal Pep. Sinceramente, no me veía capaz de ir porque no pensaba que podría aguantar un entreno. Pero al final me decidí a probar, y un sábado del mes de julio de 2013, y gracias a una persona a la cual aprecio mucho y admiro, que me animó a ir con ella, di el paso. Gracias Isa, gracias por iniciarme de todas a todas en este mundo, a vivir tantas experiencias gratificantes y pasar buenos momentos en las cursas, rodeados de tanta gente maravillosa, y de tener la oportunidad de pertenecer a esta gran familia de personas, mossenaires, que nos une este fantástico deporte. Reencontrarme con antiguos amigos y hacer nuevas amistades. Poder compartir experiencias, entrenar y pasar un rato agradable. Que va significado para mí – Conocer grandes personas con las que hemos forjado una gran amistad y con los que poder contar para cualquier cosa, gracias “MESTIS” Entrar a formar parte de otra gran familia, como es la de California Sports, donde comparto entrenos y cursas con muchas bellisimas personas, que te hacen pasar momentos felices. No imaginaba poder llegar a correr una maratón, pero en apenas un año, ya me vi envuelto en tan gran evento. Tras estrenarme en media maratón, haciendo dos seguidas, Terrassa y Granollers, y tras los entrenos correspondientes, afronte la maratest de Badalona, 30 km, ya estaba medio preparado para realizarla. Junto a mi gran amiga Isa y Xesco, conseguimos acabarla en 2014, fue una gran experiencia cargada de sentimientos, q fue mas llevadera gracias a un grupo de compañeros que nos acompañaron y animaron durante diversos tramos de la cursa, gracias a ellos también. Como objetivo, tengo poder correrla otra vez en 2016. Y para finalizar, agradecer a esta gran persona, que con su hacer desinteresado, y día a día, consigue reunir a tantas personas todos los sábados, haga calor, frío, llueva o nieve, para correr , sin malos rollos y con el fin de pasar un buen rato, que os voy a contar!!!!. Gracias Pep Moliner, y disculpa por haber tardado casi dos años en ser Mossenaire de honor!!!

Pàgines d’història mossenaires, que no paren de créixer i moments viscuts que esdevenen importants per fer la vida diferent amb l’esport, el córrer i fer-ho a un lloc com aquest, on tothom és ben rebut i no es demana res més que amistat i on es respira bon ambient. Córrer: el de menys. Això si, és condició “sin e qua non”, que forma part de la proposta fer-ho corrent i cobrint una distància de 10 qms. en poc més d’1h i 10′,contant parades.

Avui hem fet un recorregut xulo, però no exempt de possibilitats de pendre mal, en aquest cas ha estat en Robert que ha fet un mal pas. Esperem que aviat torni a estar bé i veure’l ben aviat. Feia pinta de dolorosa la cosa.

Els camins empolsinats: molt empolsinats per la sequera que perdura. Haurem de cantar a veure si fem embogir els núvols i deixen caure el líquid element.

Les llums i els colors, increïbles d’una primavera calorosa i ja molt avançada i ens enduem cap a casa, rialles i comentaris i haver gaudit tots plegats. Gràcies a tothom.

Demostració palpable de què l’esport uneix, i fa dies que ens sentim unit a en César, i veureu com vosaltres heu influït amb que li agrada córrer. Un gran “Mossenaire d’honor”. Gràcies César!!

Els nervis a flor de pell, tothom amb els cronos a punt, posats a la línia de sortida, amb un peu al davant i l’altre al darrere, mirant el crono, o no?

Yuma, cada día més gran i ja adult, és un més de la colla i avui ens ha fet un bonic espectacle a la font; ja veureu, ja.

El nostre habitual amic, Javier, que va ésser el nostre flamant mossenaire la setmana passada <link>

L’Eli, la muller d’en Xavi Gp

Davi i Juanjo

l’Antentas i l’Antonio

I en Robert, que ha protagonitzat la part fosca del nostre entrenament. Esperem que hores d’ara ja només sigui una petita inflamació. Ara ho veurem unes ratlles més avall

En Miguel, un mosseanire com la copa d’un pi.

César, Carlos i Lizandro

l’Eva i al fons el Westermeyer i en Mirabet

Diego i en Marc

Marc i Oriol, amb el fons de la masia de Torre Mossèn Homs, que ens dona nom a la trobada

en Jordi

En Josep

Manuel

En Jordi i l’Inma

La colla passant pel bellmig dels camps de cibada, que li manca que plogui

El Mossenaire d’honor, en César Espindola, ha anat a la cua i bé seguit per tres bicicletes

Reagrupament i continuem

Dolor d’en Robert i en Mirabet intentant alleugerir aquest. Els millors desitjos i recuperació, de part de tots nosaltres

David i Enrique en un nou reagrupament

l’Eli, ha fet l’entrenament perfectament i en forma

I encara ens queden racons com aquests

Amb l’Eva i la Sandra

I en César se’l veu content, davant l’atenta mirada de Manuel

I a la font de l’Argelaguet, queda nominat “Mosseanire d’honor” en César Espindola amb un sonat aplaudiment de totes les teves amistats mossenaires.

I uns llargs a la piscina de’n Yuma, que ens ha deixat a més d’un esquitxat, cercant la frescor de l’aigua

I ara què?, com dient…

doncs el moment únic i irrepetible d’un 9 de maig de 2015 a un indret magnífic

I de quatre potes a l’aigua i en Sherlock que imita a en Yuma.

Eli, Joan i Enrique-Nilo, els primers de fer anar les cames en modo correr.

I els Mossenaires aixequem polseguera

Amb les nostres Núria i Inma

I un bon progressiu que han “guanyat” els següents, al mig en César, a l’esquerra en Westermeyer i a la dreta en Jose Salas

Magnífica foto de la Sandra, amb l’imponent Sant Llorenç i com no en Yuma

Enrique i Eva i… què fa l’Enrique aturant el crono: res, res, cap a la cua i res d’aturar.

I la bona gent caminant, eeeepp !!, toca córrer amb en Marc i en Jordi

Inma i la Núria

I amb la cua i els que van amunt i avall

Can Gos de cal Guau, amb un bastons dels de fa dos mil anys

I de nou un impressionant progressiu a la recta que caracteritza aquesta ruta

Això si, els capdavanters per homologar, cap a la cua.

I continuem reagrupant-nos, entorn al nostre mossenaire d’honor, en César

A en Jordi Torrente se’l veu content

Amunt i avall, amb en Jordi i en Marc

En César, que no para. I en Viñeta, que va de pujada

l’Eli en el punt que nés pujar del camí del golf, i en Javier i en Jordi, amunt i avall

Van néixer lluny d’aquí i ara tenim aquesta sort de poder ser prop, i Terrassencs i en Lizandro, amb ulleres, té molt a veure en tenir en César i per això un moment per recordar i que ara llegirem. Gràcies per fer-ho possible i fins a sempre i per molts anys.

Fa, ja, bastantes trobades, que en César Espindola fa possible aquest projecte d’entrenaments en grup i un dia molt especial, donat que ens uneix una llengua, tot i haver nascut a mils de quilòmetres d’aquí. Ara és un orgull poder, amb l’esport, sentir-nos més units i entendre molt millor les coses, com és que ens agrada anar-te coneixent i formar una mica part de tu. Gràcies per tot el que dius i ens continuarem veient.

HOLA A TOTHOM.

Com el meu català no és molt bó ho diré tot a castellà.

Para los que me conocen y no mi nombre es Cesar Espindola, soy de Bolivia.
Sorpresa grata para mi cuando el señor PEP me ofreció ser el mossenaire de honor de esta semana , en realidad no me lo esperaba por el poco tiempo que llevo con el grupo, pero bueno al margen de todo esto muy feliz por este gran detalle a mi persona.

Empezaré por comentar que en este mundo del running llevo el mismo tiempo que de mossenaire es decir desde noviembre de 2014. Todo empezó cuando vi unas fotos majas en el facebook de Lizandro, amigo al cual pregunte la forma de unirme al los mossenaires, tiempo en el cual comienza mi ilusión por correr. Al poco tiempo participo en la cursa de San Antoni de 10km, la mitja de Barcelona, cursa solidaria en Terrassa de 5Km, cursa Vallparadis Terrassa de 10km y cursa de San Quirze 10km, y a medida que pasa el tiempo veo mi progresión. De esta manera mi próximo reto sera prepararme y participar en una maratón y seguir explorando a más esta afición, aunque haya empezado un poco tarde porque estoy a unos pocos días de entrar a los…?, pero bueno es algo que hago con mucha ilusión,.. como mi recorrido es poco.

Agradecer a Lizandro por la invitación y el apoyo, al señor PEP veo que su dedicación es de alma vida y corazón para poder disfrutar de esta pasión por el running y la naturaleza……

Gràcies mossenaires kms i kms per a tothom.