04 juny 2015

Jornada històrica “Mossenaire”

Classificat com a General

Històric i és la primera vegada en vint anys que en un reagrupament absolutament tothom ha anat a la cua i fa molts anys que anem i entrenem en grups, i no s’havia vist mai. De debò que ha estat impactant, impressionant i emotiu. Tots i tots amunt i avall del primer al darrer. L’objectiu de les trobades dels dissabtes és que tothom s’hi trobi bé i senti el grup com una família. Si; la família atlètica i on tothom es fa costat. Fer un xic d’esport, respirar aires nets, olorar la natura, i quantes coses més. Enhorabona a totes i a tots. Es tornarà a repetir aviat, segur. Gràcies per haver-ho fet possible.

L’entrenament ha consistit en anar per camins amples i fer algun progressiu, tot jugant i provant el nostre estat de forma. Per ser un cap de setmana amb molta oferta esportiva en la vessant de córrer a la nostra ciutat, hem estat una bona colla i al final sempre es té la sensació d’haver gaudit, haver xerrat, haver rigut i tenir les bateries emocionals carregades.

Quatre mossenaires nous i el luxe de què en Miguel ens explica coses molt interessants, per què ens el sentim més proper.

Mentre correm la majoria de vosaltres va amb una rialleta que ens fa endevinar què la cosa va bé. Res; que dissabte teniu una nova cita i us hi esperem, a què?, a fer de nou un entrenament en què us feu costat els uns als altres.


En Miguel Alonso Giralde és el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies!! A l’Oriol se li pleguen les cames veient l’esdeveniment.


La nostra mossenaire major, l’Anna Cos, ens ha ajudat a què en Miguel acceptés el repte.


I en Marc, una amistat que no falla mai. Un luxe


I després d’un dies sensé poder venir, avui tenim en Joan Carles Sanjurjo


I des de el nostre camp base, amb l’Anna, en Cèsar, José Miguel, un mossenaire nou i en Fran


José Miguel, que és el seu tercer dia seguit i es consolida com a mossenaire i avui ens porta al seu amic Miguel, i al darrere venen en Fran i en Carlos

I amb aquestes fotografies veiem a tota la colla anar plegada


I tancant el grup l’Eva Cantero amb en Sherlock


Ah, no !!, que queda en Miguel Moreno, de Sabadell


Li preguntava a en Javier Colado, que li havia passat a la samarreta de la Matagalls: “Con unas tijeras le he quitado las mangas”, raaaaassss !!


Serà per aquí?, serà per allà? El més important és en els primers instants dels entrenaments, anar reagrupant-nos, i en Francis que vol donar la mà a algú. Encantat!!


Emilio Sànchez, pensant


I mentre ens reagrupem amb el primer pla d’en Rafa, saludem a en Yllera que estava entrenant per la zona


Estem contents de veure que la gent acepta compartir amb aquests moments irrepetibles amb un ambient tan heterogeni


Grans Mossenaires, d’esquerra a dreta, la Contxita, la Carme i la Cinta


En David en primer terme, amb els nostre nous amics mossenaires, en Xavi i en Toni


Uns gran referents i estimats per tothom, l’Anna i en Miguel: Terrassa i Sabadell i grans amistats


Reagrupant-nos novament, i d’esquerra a dreta amb en Manolo, Contxita, Lorena (que s’estrena), Emilio, Cristian, Mari, la nostra mossenaire d’honor, que ho va ser la setmana passada, el 23 de maig i en Joan Carles


I en un progressiu intens de baixada, aquí tenim els nostres capdavanters: en Cesar a l’esquerra, que se li recolzi en Carmelo. En Jose, que se li recolzi en Manolo i davant el gran Emilio

Ara veureu com després d’un munt d’anys s’ha produït i ha succeït un fet que no havia passat mai: que tothom ha anat a la cua i se m’ha posat la pell de pollastre. Gràcies i ha estat la primera vegada. Gràcies, gràcies, gràcies!!!!


Primer, i com veieu, els capdavanters: retornen


..i més, i més, i més.

Goita, goita, goita !!!


Sembla que ni el Sherlock s’ho pot creure

Ho hem aconseguit: tots han retornat a fer el grup i a ser solidari. La primera vegada!!!!! Gràcies, gràcies!!!!


I el Miguel content pel fet.

I continuara nostra corredissa pel camp bonic.


La nostra mestra favorita ens treu la llengua, buaaaa !!


I hem fet un progressiu intens en pujada aquí els capdavanters: drets i d’esquerra a dreta. Jose, Cesar, Andreu, Gilberto i haren. i ajeguts, en José Manuel i en Juanjo


Les Isa’s van de conjunt, davant aquesta bella estampa paissatgística


La Carme i la Sandra i en Manolo retornant


Miguel i Trini, i en Pepe retornant


En Francis de blau i en Rafa amb la nova samarreta del 5k del California


I el nostre Mossenaire d’honor amb ulleres, amb el nou mossenaire en Xavier


Miguel Alonso


Miquel i José Miguel, d’esquerra a dreta


Enrique i Marc


I arriba en Miguel, la nostra cua favorita, amb públic i tot amb tothom que l’ha anat a buscar.


I els que han estat capdavanters, homologuen el podi arribant ara els darrers. Gràcies amics!!


I un nou progressiu en una zona prou coneguda per tots.


I les quatre primeres han estat: en Fernando, Miguel, Gilberto i …


I estem en un lloc únic al món, localitzable per un senyal, ben identificat


Isabel Vergara, un referent per molta gent i que és tot cor. Estimada per tothom.


Parella d’enamorats i que avui s’estrenaven als entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs, la Lorena i en Cristian


Una bona ruta d’una gran ciutat, cap a una altra gran ciutat: Ruta Terrassa-Sabadell en bici xarxa


Aplaudim las nous: Lorena, Xavi, Toni, Miguel. Benvingut i esperem que us hagi agradat i torneu.


En Toni, que he conegut avui: fa cinc anys que viu a Terrassa, vingut des de Girona, on vivia, i gràcies a la btt va coneixent bones rutes pels voltants de Terrassa i Sabadell ii avuí a conegut a molt bona gent. Benvingut!!


I el moment important de conèixer i proclamar al nou mossenaire d’honor, en Miguel Alonso Giralde. Felicitats


I la foto de família. Gràcies a tothom per fer gran el projecte i fer-vos, aquest, vostre.


I en Miguel s’ofereix a retratar al de la gorra vermella al costat de tan bona gent.


I ja està: ja hi som tots!!,


En Martí, marit de l’Isabel Alcalde


d’esquerra a dreta, Cristian, Joan Carles, Lorena i Ester


Enrique, Rafa i Isabel


Sempre contenta, l’Isabel Alcalde


En Miquel i en Marc…. ahhh ! i en Sherlock


I l’Eva, tancant el grup


La Charo ha arribat tard, però ens ha trobat


Foto de luxe per en Miguel Alonso, amb grans persones.


Un grup de caminadors molt ben vestits de vermell


I sorpresa que els nostres amics, Juanjo i Juan van també d’excursió caminant.


I hem presenciat un impressionant esprint de la Contxita i la Sílvia, als darrers metres de l’entrenament, davant la mirada de l’Antentas

Fa molts anys que ve, en Miguel, i el coneixem i sabem que al costat, de la seva muller la Marga, han aconseguit grans reptes plegats, com és acabar la marató de Barcelona, Ve sovint a fer gran el projecte d’entrenaments en grup de Torre Mossèn Homs i, estem molts contents de poder compartir amistat, gràcies a veure’ns molts dissabtes. Ens deia que ha trigat cinc anys a ser mossenaire d’honor i n’estem avui contents. Gràcies i per molts anys!!

Hola sóc el Miguel i ja fa temps que vinc a Mossenaires.

Mirant fotos, al setembre farà 5 anys que jo i la meva dona ven venir per primera vegada. De fet, és el temps que fa que correm i compartim aquesta afició. Des del primer dia m’he trobat super bé(a mossenaires) el Pep fa que així sigui i tota la gent que vas coneixent, que som súper diferents, però que tenim una cosa en comú que és això de córrer, que quan ho proves no pots parar i si no ho fas, et falta algua cosa. (almenys a mi em passa).

Sempre he fet esport, futbol de jovenet i sobretot muntanya, alpinisme, escalada i caminades llargues com la Matagalls , Montserrat Reus,Tres monestirs…. etc Al començament ho trobava molt cansat però a poc a poc vas corrent més estona i comences a trobar-te millor. I llavors dius: m’apuntaré a una cursa i t’apuntes i veus que la gent corre molt i arribes dels últims però et sents un campió. Segons em va dir un amic el que perd és el que no participa. Després d’adonar-me que no guanyaria cap cursa vaig entendre que això es tractava de competir amb un mateix i d’anar-te posant petits reptes i així ho vaig fer. Llavors vaig correr la cursa de festa major i el circuit de curses dels barris, a l’any següent va caure la primera mitja de Terrassa, i a l’any següent la primera Marato de Barcelona. Repte aconseguit! Ara ja he fet 3 maratons i no sé quantes mitges. Últimament el que m’agrada són les curses de muntanya i ja n’he fet unes quantes. Les meves marques són molt discretes, de fet l’únic temps que miro es si plourà o farà sol per posar-me una roba o una altre. I fins aquí la meva petita historia amb el córrer. PD: Pep gràcies per la teva feina desinteressada. Per aquest projecte tan meravellós. Segueix així que ja fa 20 anys i per la quantitat de gent que hi ha cada dissabte segur que en seran molts més.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Jornada històrica “Mossenaire”

28 maig 2015

Dinosaure amb xapa nova

Classificat com a General

Un bitxo amb molt de ferro i amb bona xapa. Sí. Acabat de fer-se un lífting i, novament, lluint colors llampants i dóna la benvinguda a qui ve per la carretera de Montcada, el “Dinosaure d’en Roc Alabern”. Hem volgut anar veure de primera mà, si l’obra havia quedat bé i si, està guapo. El rovell no farà estralls a l’ànima d’un dels dinos més guapos de l’univers mundial.

El circuit, l’hem fet coincidir per zones on més tard es desenvoluparà una interessant cursa, on els germans Leiva tenen molt veure: http://www.cursacst.com

Progressius, converses i riures. Veure com la gent es fa costat, i van amunt i avall. Ja veureu que el circuit tenia una llargada aproximada de deu quilòmetres i en canvi a en Javier Martínez li han sortit dotze, que és el que veiem més anar com una gasela, amunt i avall i a tota velocitat.

A aquesta època, a part de ho agradable d’entrenar ben acompanyat, a més el color del camp és impressionant i ens fa gaudir d’allò més de la natura i dels paisatges.

Ha estat un luxe poder entrenar al vostre costat. Gràcies i us esperem, quan? ahhh !!, endevina, endevina.. Vagi bé!!


La veiem sempre gaudint, quan ve, Ho sol fer amb el nostre amic comú l’Emilio i ens fa una il·lusió molt gran que es proclami “Mossenaire d’honor” i un luxe per tots. Sota l’atenta d’una amistat, com en Javier.


Al final de la crònica, sabreu amb qui teniu la sort d’entrenar molts dissabtes: la Mari Carmen Baena. A la foto, la Mari, amb en Javier i l’Inma.


I a punt de marxa, amb la Sandra


Moments on els vells amics peten la xerrada, com en Josep Mirabet de verd primavera i en Joaquin Izquierdo de blau cel.


Heu vist mai un regidor de cul? . Doncs en Jordi i l’Oriol s’ho van mirant


En Carmelo, també protagonitzarà l’acudit del dia, que com sempre porta a punt i que ens ha fet riure, almenys als que l’hagin entès; com era?


Antonio, Marc i Oriol, també es disposen a fer la trobada social, tot entrenant amb bona gent


El nostre amic, formidable i preciós Yuma


I de violeta, en Jose Miguel, per segona setmana consecutiva: arribarà a la tercera?, com sabeu no s’és mossenaire fins a venir tres vegades. Je. je. Al seu costat en Miguel, un nou mossenaire que es diu Guillermo, Juanjo, Raül


Inma i Mari, la nostra mossenaire d’honor


Corre tan bé, que inclús ho fa amb els ulls tancats.


Marc, Jordi, i… mmm, no recordem. Benvingut, si, segur.


Inma, gent, la Mola i la Mari


I les anades i tornades dels mossenaires, com en Marc Roura.


I la Sandra, en Toni i en Carmelo. També en Guillermo


Natàlia, que ha fet molt bé la primera part, però a la segona ha tornat caminant. Esperem hagi anat bé. Esperem que sigui per manca d’entrenament i tant de bon dissabte hi tornis a ser.


En Joaquin, que fa molts i molts anys que ens coneixem, em deia coses boniques del meu estat de forma. Però, ho fa amb veu d’amic. Ell també és un referent per mi. Aquest moment de reagrupament sempre s’agraeix.


Encapçalat per la Mari, i per uns llocs ombrívols i bonics per la zona de Torrebonica


Albert, Jordi, José Miguel i Hassan


Espardenya en direcció al peu amb en Marc


En Pascual sembla que agafi impuls i hagi perdut l’helicòpter amb aquests macro-auriculars.


Es proposa un progressiu, planer i divertit i aquí podeu veure els capdavanters.


Amb negre i amb blanc, en Carmelo i en Toni. Se’ls nota que gaudeixen


Doncs aquí els teniu, el podi del progressiu. Raul, Hassan, Javier i Pascual


I la Mossenaire d’honor, forta ella: la Mari. Cap a la cua, amb en Pepe i la Sandra


Encara amb la Natàlia, l’Albert i en Sebas


I arriba la Mari, amb la Cua: Miguel, Javi i Sebas


Quina sorpresa més agradable: ens creuem amb en Jaume Leiva i el seu amic, que estan revisant el circuit de la cursa que una estona més tard tindrà lloc per aquests camins: la http://www.cursacst.com


I la Cotxita i l’Antentas conversant. Quins mites, en Jaume i l’Antentas: d’avui i d’ahir.


Javier amb els seus canvis continus, s’emporta al seu costat en Marc


Tota la colla ha anat a buscar la cua, la Natàlia i l’Albert. Han decidit tornar caminant.


I arribem a destí: el Dinosaure d’en Roc Alabern
[img][/img]


Yuma, el gos del Juanjo, és cada setmana un espectacle


I queda proclamada per tots la nostra “Mossenaire d’honor”, la Mari Carmen Baena. Gràcies!!


L’Antonio, de blau i amb ulleres, ens diu que va tenir aquest dinosaure cincs anys prop de casa seva.


I, com fa un any, la nostra visita a veure que tal ha quedat la reforma del nostre Saure, més famós de Terrassa: el Dinosaure d’en Roc Alabern, amb la família Mossenaire als seus peus. Gràcies a tots per acceptar la proposta.


Una pel de la gorra.


Anem?


Fotografies irrepetibles, amb gran persones: Hassan, Contxita, Joaquin, Diego, Josep Maria


Javier, Inma, Manuel, Toni i Carmelo. I per cert, per poc se m’oblidava que li havéim demanat que es preparés un acudit


Vamos allà.


En aquest moment es desenvolupa tot l’entrellat


Doncs si, s’ha rigut. Bé els que l’han entès.


De taronja debutava en Guillermo, que també el vèiem solidari, anant amunt i avall a fer possible aquest entrenament en grup


I ara la Contxita a punt de baixar cap al torrent de la Grípia


I avui, canviem l’escenari, i aquí farem la nostra presentació de la mossenaire d’honor


Amb aquest gran matrimoni, que són unes grans persones, ells tres són companys de feina: l’Inma, Mari i Miguel


Un que passava i volia un record amb aquestes bones persones.


I refrescada a la font de la Grípia


Com també fa la Mari


Maco


I aquí tenim el cap i la cua: en Javier, assegut i en Miguel. S’ho mira en Sebas. Grans moments i la sensació d’haver gaudit fent les mateixes coses de cada setmana, lluint un somrís en tot moment.


els circuit: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9797120

Fa temps que la veiem i sabem que està en forma, donat que per la manera de córrer es fa evident. No la coneixem massa i avui tindrem aquesta oportunitat. És més: mentre fèiem el tros final de l’entrenament ens deia que l’Inma i en Miguel són companys de feina i sabem que amb l’Emilio són bons amics. Ara sabrem més i ens posa molt contents tot el que ens diu. Gràcies Mari i per molts anys i molta sort en tot.

Hola Mossenaires!!!! Soy Mari,

En primer lugar quisiera dar las gracias a Pep, por toda su dedicación
a este grupo de runners.

Bueno a ver que cuento…más o menos siempre he hecho deporte, en un
principio en el colegio; basket, danza, patinaje, un poco de todo.
Luego de más mayorcita en el gimnasio, y ya con treinta y pocos empecé con
la bici de carretera, que por cierto me encanta pero lo fui dejando
poco a poco.

Correr empecé a finales del 2010, en ese momento no hacía ningún
deporte y una tarde me puse unas zapatillas y dije -voy a probar…,
di una vuelta de 4Km ( despacito claro, jeje!!! ) y me gustó y a
partir de ese momento comencé a salir, pero como no soy nada
constante… a veces salía y otras no.
En el 2011 empecé más en serio y corrí la Mercè, la del Corte Inglés,
la Jean Bouin y algunas de barrio.
En el 2012 corrí la Mitjà de Terrassa y después de eso estuve un
tiempo parada por molestias en la rodilla, y ya en el 2014 volví a
entrenar más o menos en serio.
Y en estos momentos salgo exclusivamente para disfrutar, sin plantearme
ni carreras ni nada, si hay alguna y me apetece me apunto ( que luego
voy fatal, como no hago buenos entrenos… pero en fin yo lo paso
bien…), y a parte, ahora también he de repartir el tiempo en correr y
como Emilio me ha engañado para hacer ferratas, pués ahí que voy.

Y aquí estoy con los Mossenaires y encantada de la vida, compartiendo
ese ratito de sábado con todos vosotros, y tener la oportunidad de
conocer gente fantástica, a parte de los ya conocidos, como mis compys
de trabajo Inma y Miguel, que son geniales dentro y fuera del trabajo,
ah!!! y Paco Utrera ( que me estarás leyendo jejeje!!! ), y mi amigo y
vecino Javi que hace poquito que viene y es un crack…
Y sobre todo a Emilio por todo su apoyo deportivo y personal, que
siempre está ahí en los buenos y malos momentos. Eres el mejor!!!!

I Pep moltíssimes gràcies per tot…( al final són més de 4 líneas, jejeje!!! )

Un besazo para TODOS y a seguir haciendo Km con alegría!!!!

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Dinosaure amb xapa nova

« Següents - Anteriors »