blog d'en Pep

Nit de pluges i camins enfangats, i:

A on sòl anar el grup Mossenaire quan tot està enfangat? cap al Turó. Però avui no ha estat un dia quàlsevol. El Turó comptava amb una sorpresa. Hi pujarem de cop i fent la vertical. Sí. La vertical de Can Candi, que puja directe fins al Turó. Més d’una i d’un grinyolava, però a dalt i davant la vista que atorga l’alçada del lloc, tornaves a veure a la gent en general contenta.
Algú, si, que no hi veia massa clar.

I ara per on tornarem?

I de la mà del Cisco i de la Gemma, un matrimoni tan ben avingut que sempre corren junts i a un gran nivell, ens mostraven el camí i ens donavem la mà per a recolzar-nos-hi i no caure, i en finalitzar la jornada atlètica d’avui podem dir ben alt: estem tothom sensers i esteu tots en un bon estat de forma. No ha estat uns ascensió fàcil, i en canvi ho heu aconseguit.

Llavors fem la serpentina del turó per la cara sud, i fins a la font. Allà de nou reagrupament i deixem via lliure per tothom que tingui una mica més de pressa per acabar. Això si; a la cua sempre hi ha algú que s’encarrega que ningu es perdi.

Gràcies per venir i per compartir amb tots nosaltres moments irrepetibles.
Us ha agradat? les protestes per escrit i en un sobre tancat… jeje

Un mossenaire ben jove i que ens encanta. Ens fa pensar que hi ha sempre gent que fa de l’esport un component important de les seves vides. Gràcies Martí, Aquí al costat d’un incondicional del projecte: el seu pare en Robert

I al nostre camp base i acompanyat del pare en Martí i en Robert, fill i pare. S’assemblen, oi?

Juani i Miguel, arribant a la trobada

I avui, amb gorra, s’estrena el Dani i al darrere de taronja, també s’estrena
en Santi

Miguel, Carmelo i Òscar

Carme

Joan Carles

I en Robert i Joan Carles: surten

Santi, Josep Maria, Miguel, Juani, Charo

Imma, Carme i Xavi. Xavi el dia del seu aniversari

Hassan, Sandra, Pedro i Totu

Eva, Cisco, Pasqual

Juanma

Fernando al costat d’una mossenaire

Engrescats per en Joan Forte, avuí amics nous

Pepe, Oscar i Evans

Mossenaire nou

Joan Forte. Enceta la primera part del doble entrenament, que s’ha inventat per fer un llarg entrenament

Nova, Juani, Miquel, Xavi, Charo, Sandra, Eli

Cada cop veiem els camins més nets de troncs

La nostra cua, Gemma, l’Àngel, que s’estrenava i en Robert

El nostre jove mossenaire d’honor, en Martí

Mossenaire amb en Juan Miguel

Imma i Carme

Sebas, Cisco i Totu, el nostre mossenaire del maresme

En Javi, ha vingut una estona

Robert, Àngel i Javier

La cua, Pepe, Miguel, Sebas, Santi, Miguel i Pedro

En quest moment i donat que en Cisco i la Gemma són els reis de la muntanya, i gràcies amb ells, us hem volgut ensenyar el que nosaltres diem la “vertical de Can Candi” i que els Egaramossenaires s’ha inventat de fa anys i que es fa amb crono. Avui, s’ha fet com a presentació d’un circuit nou i que puja directe al Turó de les Roques Blanques.

El Cisco ha estat qui ens ha fet aquesta nova presentació del circuit, així com la seva encertada suggerència.

i ens anem situant

el seguit de fotografies són de l’Eva Cantero: gràcies!!

Anem a les presentacions?

Els rostres mossenaires nous

Aplaudits per tothom

I arriba la nostra cua d’avui, l’Àngel

I felicitem en directe el nostre Xavi Pons, el dia del seu aniversari. Per molts anys, amb salut i felicitat de part de tothom

I passats un parell de mesos que en Robert va tenir una gran torçada, l’aplaudim per alegrar-nos de la seva recuperació

I aplaudim al nostre jove mossenaire d’honor: en Martí Herrero. Gràcies!!

Un gran esportista i amb reptes importants a realitzar. Et desitgem els aconsegueixis

I des de el Turo de les Roques Blanques, fotografia històrica. Gràcies per fer possible aquest irrepetible moment i molta sort a totes i a tots. Fins dissabte!!

Sigueu qui sigueu, de qualsevol lloc: a Can Mossenaire: sempre benvinguts i recordeu que al tercer dia; ja sou mossenaires de ple dret i que el mossenaire és aquell que estima la natura, l’esport i es solidaritza amb qui ve més endarrerit i l’espera: tota una filosofia de grup

Donat que el Cisco i la Gemma ens han regalat aquest circuit, ells ens ajudaran, amb en Carmelo, a què no caiguem al baixar les Roques Blanques.

Evans

Daniel

Javier

Miguel

Miquel

En Josep Maria, que ens deia: “penseu que tinc seixanta-nou anys”. Doncs: qui ho diria!! Seguit per la Carme i en Miquel

Eva i Juan Miguel

Juani, Xavi

Mossenaires noves

Eli

Fernando

No recordem els noms

Joan i Carlos

Lizandro i Inma

Charo

Mossenaire nova

Josep i Pacual

Marti, el nostre mossenaire d’honor

Santi, que també s’estrenava avui

Hassan i Pepe

Oscar

Sebas i Juanma

Mossenaire nova

Joan Carles

Robert i Àngel

I estem al mirador de Can Candi

Joan Carles i Hassan

I nosaltres hem fet les escales

I vèiem a passar a en Totu

i la sempre riallera Charo

Eli, Mossenaire nova i Josep

Gemma i Eva

Jordi i Josep Maria

I també tenim font i ens reagrupem, amb l’Antentas i en Santi

Jordi

Martí

Tancant el grup l’Àngel

Miguel i Mossenaire nova

Miguel, seguit per Totu, Charo, Eli i Josep

I el grup que porta en Joan, va per la segona volta. Esperem us hagi anat bé

I un gran atleta, en Ramon Molgó, que passava per allí

i més felicitacions de la Gemma per en Xavi

I al mig, avui el nostre mossenaire: en Marti i a esquerra i dreta, Àngel i
Robert

Jo, Martí i Robert

Sempre quan veiem que un noi jove s’atreveix a córrer 10 quilòmetres i a
més l’esport forma part de la seva vida, els que ens agrada aquest món,
ens volem fer més ressò i volem conèixer de primera mà algun detall i ara
en Martí ens regalarà alguns pensaments, prou interessants per donar-los a
conèixer i saber millor amb qui tenim la sort d’entrenar molts dissabtes.
Gràcies Martí i molt d’èxit en tot el que et proposis.

Ja m´han dit que ser mossenaire d´honor es precisament un gran honor.
No se si he fet prous merits, perque només és la segona vegada que vinc i  ja tinc el títol honorific.

Em dic Martí Herrero i tinc 13 anys i sóc de Sabadell. La primera vegada que vaig anar a Mossèn Homs , ja em van dir que era un dels mossenaires més joves.

Tinc que reconéixer que el meu Pare, en Robert, sempre em diu que vagi a Mossèn Homs amb ell a córrer, que m’ho passaré molt bé; però no em feia gaire gràcia. Primer perquè sempre pensava que córrer era avorrit i perquè havia de matinar per venir.

Però la veritat és que em va sorprendre molt, ja que no te res a veure amb anar a córrer sol. Les dues vegades que he vingut m’ho he passat molt bé.
Corres, però no et dónes compte de què passa el temps, ja que tothom fa bromes i el Pep no para d’animar a la gent i explicar coses.

També m ‘agrada molt que la gent no va a fer carreres, ja que tothom ajuda i mira de què ningú es quedi sol. Hi ha nens, gent gran, gent de tota mena. És una trobada curiosa.

Jo jugo a Futbol i per això no puc venir més , ja que a vegades coincideix amb el partit de l’equip i encara que no coincideixi, no em puc cansar si tinc partit a la tarda o segurament no aguantaré ni 10 minuts de partit. Però sempre que pugui intentaré venir, encara que em costi molt aixecar-me del llit.

Sempre he admirat al Kilian Jornet i, tot i que jugo a futbol, el dia que no jugui m’agradaria entrenar molt fort, per fer curses de muntanya o un Iron Man. El meu pare diu que és molt més dur que jugar a futbol però que si s’entrena bé es pot aconseguir.

A més amb entrenaments com els de Mossèn Homs es fa molt més divertit i fàcil del que em pensava.

El meu pare diu que el Pep és l’anima d’aquest grup i que sense ell, aquests entrenaments no serien possibles. Per això li dono les gràcies per fer aquest grup tan gran i tan xulo i que tots puguem venir a córrer el dissabte al matí, sempre que volguem.

I encara més gràcies per deixar-me ser el “ mossenaire d´honor”.

Quant em donareu el titol? ja ja ja …..

Fins aviat

Martí Herrero

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure què tal s’entrena en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs i, uns quedem enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l’Anna Cos: sempre. Vagis per on vagis, saps que es parla bé d’ella. Amb tants anys, han passat un munt de bones anècdotes i des d’aquests entrenaments han sorgit amistats: amistats profundes.

Aquí va conèixer a la seva gran amiga i que ha deixat en ella un gran forat: la Teresa Farriol i durant un parell d’anys volia fer coincidir el dia d’avui amb alguna data per fer-ho coincidir en memòria d’ella i sabem que no hi ha dia que deixi de pensar-hi. Segur. Va per ella també dedicar-li aquest pensament.

Hem vist a l’Anna Cos, competint a gran nivell, fent podis a maratons importants com a Sevilla

Àlbum fotos Sevilla 2008

A Terrassa, és tot un referent i el que escriu pensa que qualsevol homenatge que se’t faci sempre serà ben merescut i desitgem que se’t reconegui en el temps que ets un referent important per moltes persones: noies i nois.

Ara també els dimarts condueix, aconsella i entrena a un grupet nombrós impressionant de noies i que se l’estimen i moltíssim

La veiem fer de “llebre” moltes vegades a les mitges maratons importants i fent d’atleta acompanyant “guia” a un amic invident

Jaume Bajo, Manolo Bonastre i Anna Cos

I quantes vegades fas de llebre, amb la banderola de l’equip que representes, corredors.cat!!

I quan vas protagonitzar, un dels reportatges més emotius amb amics del nostre entorn, com els mossenaires Jaume Leiva, Josep Dalmau, Xavi Bonastre, jo mateix i amb el Corredor Popular (primera part) Corredor Popular (segona part) ,
i que des d’aquell dia també vam fer-nos amic nostre a en Victor Martín.
Un magnífic atleta, amic i mossenaire

I t’hem vist plorar; com quan et vas lesionar i sorties a córrer a la teva ciutat, Terrassa, i t’havies de retirar plena d’impotència. També recordem un dia com aquest

Però sempre demostres que t’importa tothom i que fas el bé sense mirar ni importar-te què aquell dia deixaràs de pujar a aquest podi, que és tan teu.
Quin gran cor. Bé, ens estaríem molta estona explicant detalls de la teva vida esportiva que coneixem i segur, que en tens més i d’importants i que els tens per tu, i no ens cansaríem d’agrair-te que siguis com ets: una grandíssima persona. Gràcies Anna per tot.

I ara ens centrem a l’entrenament, homenatge a la nostra Anna Cos.

Per estar amb un referent com l’Anna, en Vicente, després de temps que no venia a córrer, encara si que ens venia a veure, avui ha fet tot el recorregut i l’hem vist molt bé

I, un si rotund a ser avui la nostra flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Anna de part de tothom

I ara, la nominació i aviat la proclamació,

l’Anna Cos, està per tot i per tothom

Tot i que en Ferran ara té més complicat poder córrer, i la Tensi, la seva muller i una molt bona mossenaire; no han volgut, junt amb en Vicente, perdre un dia com el d’avui: únic i irrepetible

En Marc no sabem si està cridant efussivament a l’Oriol, o senzillament un bon badall. Més aviat la segona opció

Pepe, al davant i Juan Manuel, darrere.

Antonio, Víctor i Joan; més luxes de la trobada

començava a plovisquejar, però, ens hem escapat de mullar-nos i poder tenir a la Tensi i en Ferran que no sabíem si vindrien a fer el recorregut, fem la foto al camp base, davant l’ermita de Sant Josep i un dia que ens fa molta il·lusió i dels més importants: Anna Cos compleix anys i a més i al mateix dia és proclamada mossenaire d’honor

Ben envoltada, l’Anna com fa molts anys

Aplaudida, com es mereix

I ara, a més en revela la seva edat: molt jove i molt activa i amb moltes coses fetes i moltes a fer.

I aviat començarà el nostre entrenament

La Pili al capdavant, amb l’Eva, la seva segona setmana com a mossenaire, seguit de vermell pel mossenaire nou i en Cesar. De blau cel, en Hassan, que al final veurem quins exercicis fa cada setmana.

Toni, seguit per en Juan Jose, que portava música d’acompanyament

Toni Peñalver, mossenaire de fa molts anys

I en Ferran, molt bon amic de l’Anna, ha vingut a celebrar el seu aniversari

Jordi al capdavant

Emilio s’ha despertat a les 07:55 i encara ha estat a temps d’arribar i ha provat aquest circuït i per sort ens ha trobat. Bona intuició

La nostra gran protagonista des de fa molts anys, sense parar: l’Anna

I ens dirigim, donat que avui en estar núvol, era una bona ocasió per veure com ha quedat Can Deu

Ens reagrupem, amb l’Albert, Pili i Anna

César i Hassan, dirigint-se al abans dit: bosc de Can Deu i ara…

Molta llenya, amb en Jordi en primer terme i amb gorra vermella en Cano

Costa reconèixer aquest indret, que ara ha quedat com una esplanada.

En Marc, amb samarreta de la vilaolimpica10k.com, i ensenyant melic, en
Javi i en Joan a l’espera.

Hem explicat un xic la història de l’ermita on ara estem aturats, que a l’any 1973 va ser traslladada des del l’embassament de Sau, cap aquí: pedra a pedra. Albert, Diego i Jordi i d’esquitllada: Marc

Carlos, Hassan, Víctor i Joan

Abans l’ermita era enmig dels arbres i ara: com si fos un altre lloc

Juan Miguel

Hassan, Emilio, Miguel, Marc

Segurament la recordeu entre hombres. Ara, en un día núbil, queda descoberta l’Ermita de Sant Vicenç de Verders. Al seu pas, al davant: Oriol, David, Marc, Ferran, Antonio, Carlos

Pepe, Anna, Pili, Eva, Albert

La setmana passada s’estrenava, de la mà de l’Anna Cos i en posat molt seriós. Avui la vèiem més riallera: l’Eva

Dons el què dèiem: en Hassan fa flexions i força estona. Està molt fort!

Al costat d’amics mossenaires, un dia històric, quan una de les persones que més creu i ha cregut en el projecte des de fa molts anys i que dóna tant i tant de prestigi a la trobada: l’Anna Cos.
Vicente, Albert, Jordi, Ferran, Pep, Anna, Pili i Tensi
Eva i Ramon

I una colla d’amics, moltes vegades acaben els entrenaments d’aquesta manera. Però avui era un dia especial: l’aniversari de l’Anna Cos i veiem també a en Xavi Miquel i la Rosa. I mossenaires, que no han vingut a córrer, com l’Eva, Isa, Isa, Trini, Guille.

Crec que tot i tenir espelmes, no sabem segur si té la categoria de pastís d’aniversari. Del verd i vermell i hi surten dues espelmes amb la teva edat. Què original i segur que l’Anna no ho oblidarà. Ara esperem que el desig a l’hora de bufar es compleixi.

Hem dedicat avui l’entrenament a una grandíssima persona i amiga de tothom. Ha estat i és molt important per nosaltres comptar sempre amb la teva presència i sabem que només que tens que amigues i amics. El teu caràcter i el teu tarannà sempre ens fa sentir bé. El teu aire, de vegades despistat, que sembla que quan passes un camí i ara que els hem fet cents de vegades al teu costat, sempre és com si fossin nous, per què encomanes aquesta estimació que demostres a tothom que t’envolta. Gràcies Anna Cos i sempre et portarem i et portem al cor.

Mossenaire dissabte 25-7-2015

Avui si, avui en faig 57, i potser ja és hora de compartir coses amb tots vosaltres, coses sobre el córrer, que és en definitiva el que anem compartint els dissabtes amb els mossenaires. Quants anys fa que vinc els dissabtes??? Doncs no ho recordó, però segur, com diu el Pep, que des del segle passat.

Us explicaré, del que jo recordo, com em vaig introduïr en aquest apassionat món del córrer.

Jo des de sempre he estat vinculada amb el món excursionista. M’agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre excursionista ski de muntanya i ski de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Inglés. Amb una colla d’amics del Centre excursionista vam decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d’uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de trofeigs….Ualllllaaaaa vaig al.lucinar…. ho havia passat super bé i a més a més em donarien un trofeu!!!! Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!! A partir d’aquí vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l’esqui de fons….. fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps per marxar a fer esqui, ni fer muntanya, però si que treia temps per anar, ni que fos 30′ a córrer. Fins i tot embarassada sortia a córrer una estoneta.

Així doncs a partir del 1987, anava participant en algunes curses de Festa Major, de barris, a ciutats properes, l’emblemàtica Jean Bouin, que vaig guanyar un parell d’anys….., fins que a l’octubre del 1989, vaig decidir fer una mitja marató, la de Seva. Uauuuuuu em va encantar, amb 1h 37’ la vaig acabar, i també vaig quedar entre les primeres…. és clar que parlo de fa molts anys i de dones en corríem poquetes. A partir d’aquí ja no vaig parar de participar a curses, mitges maratons………fins que el març del 1990 vaig decidir provar de córrer una marató. Vaig fer la marató de Barcelona, que anava des de Mataró fins a l’estadi olímpic de Montjuic. 3h 41’ va ser el meu temps, i recordo patir força els últims kms un cop a Montjuic i pujant fins dalt l’estadi…….. aquell “mur” em va acompanyar fins al final…i vaig pensar que això de córrer maratons era molt dur i potser calia preparar-ho. No va ser fins el 1999 que vaig repetir una marató, i a partir d’aquest any, ja en faig una o dues a l’any. En porto 25, i intento córrer maratons aprofitant viatjar. He fet Nova York, Berlin, Paris, Madrid, Sevilla……….. També amb tants anys, hi ha hagut altres reptes, com la UTMB de 100 km amb 11.000 de desnivell, que vaig acabar amb 20 hores; els 50kms en pista; la Challenge Costa Brava de 106 km; la Trailwalker, de Olot a Sant Feliu de Guixols, 100 kms que s’han de córrer amb equips de 4, i vam aconseguir el repte per sota de les 12h, quedant tercers equip absolut i 1er mixte. I aquí un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, també mossenaire, que ara el mes de setembre farà 3 anys que va morir fent la cursa de Cavalls del Vent. Per ella i amb ella jo seguiré corrent!!!

Ja veieu que fa força anys que em surto i gaudeixo corrent,….i aquesta activitat s’ha convertit en una més de la meva vida diària, amb tanta o més importància que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m’ho permeten, però és ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per calçar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d’una estona, per a mi tan agradable com necessària…….

Jo sempre dic que “és quan corro que hi veig clar”. Surto cansada de treballar, i mentre faig el camí cap a casa només penso en posar-me les sabatilles i sortir a córrer….les primeres passes són certament d’evasió. Els problemes i altres preocupacions de la vida diària queden aparcats….A mida que el cos s’esforça, la ment es relaxa….i sóc més capaç de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes,….. penso en moltes coses, i sóc més capaç de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!!

També us diré que mai he seguit cap pla d’entrenament ni he sigut gaire disciplinària amb el tema, només i sempre gaudeixo corrent per sensacions. Ara ja tinc un garmin, que et diu kms, ritme……, però només el faig servir quan haig d’acompanyar a algú, o fer de llebre portant un globo….Quan acabo, “borro datos”, i m’oblido!!

M’agrada sortir a córrer sola, però també gaudeixo molt amb les trobades fixes dels dissabtes mossenaires, on he conegut i fet grans amics. També des de fa gairebé tres anys, quedem els dimarts a la tarda un grup majoritàriament de dones, on compartim una estoneta corrent. La filosofia del grup és gaudir corrent, per tant sempre s’intenta fer la goma perquè ningú es trobi sol i tothom s’hi senti bé, al seu ritme. Diríem que és com es fa amb els mossenaires, que tothom hi és ben acollit, i no importen colors, clubs, ni nivells, sinó només compartir una estona fent això que ens agrada i gaudir corrent.

Bufffff quantes coses que em venen al cap i quants records i vivències que hi ha hagut amb tants anys….. Només agraïr a cadascú de vosaltres, companys de sensacions, que compartim aquest esport, la vostra companyia, generositat i amistat. Dir-vos que m’agradaria envellir corrent al vostre costat.

Avui dissabte 25 de juliol he fet 57 anys, i el Pep m’ha fet aquest regal, mossenaire d’honor. Gràcies Pep.