blog d'en Pep

Hom pensa que tothom és fora de #Terrassa i que no hi queden persones que puguin llevar-se en un dia festiu, com el quinze d’agost, un dels dies on hi ha més festes majors i més festiu a tot el país, i anar a córrer a un lloc que fa temps vam descobrir: Torre Mossèn Homs.

Ens apropem des de moltes poblacions del voltant a la Masia, amb dubtes i veiem com, si: una bona colla predisposada a gaudir i fer-nos gaudir als altres. Córrer en grup és compartir, esperar, riure, xerrar, interessar-se per tot: i l’eix vertebrador és: Córrer.

Oh!!, quina paraula més senzilla. Córrer. L’ésser humà està pensat per fer-ho. Tan sols uns quants se n’han oblidat. A l’infantesa tot està basat a córrer i de grans, n’hi ha molts que ho descarten.

I la filosofia mossenaire: és aquella que vol ser solidari, i, avui?, si és festa!!, doncs: si és dissabte hi ha mossenaires, ara, i des de fa molts anys.

Bé, una mica parlant de l’entrenament. Es planteja anar pel corriol que quan van fer el golf ens van deixar i li dèiem el “camí del golf” i llavors un progressiu fins a la torre i tornada per l’hípica amb alguna pujadeta, que ens fa adonar si estem o no bé. I si, tots esteu perfectes i us felicitem. Entrenament en la línia i un agraïment a tothom. Gràcies i ens veiem… quan?, va, va…

Com es peta de riure en Pepe. La nominació de Juan Manuel és ja un fet i… aviat caurà en Pepe, que s’ho mereix segur. És un mossenaire de pro, com en Juan Manuel. A més Juan Manuel també és un bon embaixador del projecte i lluu samarra

Al costat del seu bon amic en Joan, en Juan Manuel ja va pensant el que us explicarà al final d’aquesta crònica

En Víctor, acabat d’arribar de l’impreri nipó, on ha estiuejat de valent

La Silvia demanant auxili: no pot amb el porta-cascs de l’escóter.

Bé, amb unes bones patacades de tothom, acaba obrint-se… i és que som uns “manetes”.

I qui obre la sortida? la Mossenaire Major: l’Anna!!

Carlos, Alberto i el nou mossenaire: l’Adrià.

I en Diego amb la també nova mossenaire: la Lucy!!

I el nostre nominat “mossenaire d’honor”, en JuanMa, al costat del Dani. En Dani porta tres vegades seguides venint per la qual cosa ja es pot considerar un autèntic mossenaire.

Bé, el reagrupament típic, amb el dos Ramons a l’esquerra i la Sandra que s’ho mira

Mentre nosaltres corre xerrem, n’hi ha que esmorzen a un bon lloc, al costat del centre d’interpretació mediambiental.

I en Diego i la Lucy entren al nostre camí del golf, on, a més, hi han notes informatives del nostre entorn.

JuanMa

Tancant el grup en Juan Miguel i l’Eva i… algú que no identifiquem

L’Adrià s’estrenava a la trobada, tot i que ens venia dient que aquests camins són com córrer a casa seva, ja que hi viu a cinc minuts i és el seu lloc habitual. A més és un bon atleta, que entrena amb la Uat i deia que el mateix Mosqui li havia aconsellat venir. Merci als dos!!

Juan José ha arribat a la Masia una mica tard i ja no hi érem, però ens ha trobat. A més a la xarxa es disculpava per haver vingut tard i de fet no cal. Sapigueu que són entrenaments sense compromís per part de ningú i estem contents de que tots us hi trobeu bé.

Sandra, Carles, Adrià, Juan Carlos

… i ens diposem a situar-nos, amb en Juan Manuel, Ramón, Daniel, Silvia, Anna

Juan Carlos, Marc, Alberto, Diego

I ara toca identificar a les noves i nous mossenaires

nous mossenaires; un quant avui: Isaac, Lucy, Adrià

I es proclama al nostre flamant “Mossenaire d’honor” Juan Manuel Hernández

I en un dia festiu, en plena vacances de molta gent i que no pensàvem ser vint-i-vuit mossenaires. Gràcies per venir i per molts anys!!

En Marc Roura, el jardiner

I aquí el progressiu a tota màquina amb un grup cadavanter i un perseguidor

I el nostre podi virtual; en primer lloc en Vicor al mig, a esquerra en Dani i a la dreta en Carlos. Enhorabona!!!, deien que alguna punta de sota tres minuts el quilòmetre

I com sempre, per homologar el podi, cal anar a la cua a ser solidari i acompanyar i animar els més endarrerits

Sandra, Pepe, Juan Miguel

Juan Carlos molt content seguir per l’Isaac que s’estrenava avui

Alberto i Diego

Eva i Òscar

Anna i Gemma

Josep Maria, Silvia, Lucy, Charo, Sebi

I sobre el pont de la via, ens reagrupem

Josep Maria Antentas i Anna Cos, afrontant una lleugera pujada fins a l’hípica amb un bon panorama per davant

I es pot considerar un bon mossenaire aquell que retorna: Joan, Pepe, Isaac i Juan Carlos

Hassan, amunt i avall

I com no podia ser d’una altre manera, l’Adrià amunt i avall

Eiii !! i el proclamat Juan Manuel, també amunt i avall

Tots passant-t’ho bé i Juan Miguel s’ho mira i veiem en Carles retornar, al costat del Dani

I a la pujada, dues noies ben guapes: la Charo i la Sílvia, a més de bones atletes i amigues.

La Lucy, envoltada de bona gent, a l’esquerra en Diego i a la dreta en Sebi. La Lucy va organitzar fa poc una bonica cursa a Sant Miquel de Guanteres, al costat de casa seva, amb el seu marit i moltes amistats.

Ramon en plena pujada

I avui la cua és aquesta. Un luxe

En Pepe anant a la cua

Tenen per costum entrenar plegats i seguir els consell d’en Joan Forte i han volgut tenir el record del dia que en JuanMa és mossenaire d’honor:
Juan Carlos, Juan Manuel, Pepe, Isaac, Joan, Alberto

… i el de la gorra vermella

Tinc el record del primer dia que el vaig conèixer 23/09/13. Juan Manuel Muñoz <link>, un altre il·lustre mossenaire, va portar el dia que era proclamat ell mossenaire d’honor, les seves conegudes exquisideses culinàries en forma de magdalenes, coques i vi dolç i les va posar al damunt del seu cotxe, a manera de taula, i no podia anar-se’n, i va esperar sense dir res fins que va acabar la festa, donat què ell no en pot menjar. Des d’aquesta anècdota, ha vingut un munt de vegades i se li nota que gaudeix del projecte i se’l fa seu, com molts de nosaltres. Molt agraïts!!, i per molts anys!!! Et desitgem el millor!!

Hola me llamo Juan Manuel.

Soy de Sabadell.

Vale. Ahora que os cuento pues, lo primero dar las gracias a todos los Mossenaires y en especial a Pep Moliner, por poder compartir tantos Sábados con vosotros.

Bueno yo correr no había corrido nunca. Si en otros deportes. Llevaré dos años y medio corriendo y es una de las cosas que no me arrepentiré nunca, aparte por la salud, las amistades y compañeros. Se comparten tantos momentos muy buenos y alguno malillo.

Temas de carreras; tengo ya unas poquitas combinando asfalto y montaña. Ahora mismo estoy preparando la Matagalls-Montserrat y en Noviembre, la Behobia a ver que tal va.

Bueno no me quiero poner muy pesado, pues no me puedo despedir sin mencionar a Ricard, Joan Forte, Enrique Cidre y todos mis compañeros de Runparadis por tantos momentos compartidos.

Gracias a todos por correr conmigo y yo con vosotros.

Reposar també és bo i forma part de l’entrenament. A l’agost els dissabtes no reposem i molts de nosaltres sabem que hi ha un lloc que no tanca mai: a Can Mossenaire. Segurament molta gent aprofita els seus llocs d’estiueig per no parar del tot i els que esteu preparant fites grosses de cara al setembre, com la Matagalls-Montserrat i l’Ultra Pirineu, què sabem que no podem abaixar la guàrdia, des d’aquí uns desitgem què arribeu ben preparats. Als que tot l’any no heu parat; està bé què feu un bon descans actiu, és a dir: córrer una mica menys, caminar una mica, anar amb bici, nedar i en definitiva, recarregar les piles per quan arribi la nova temporada tornar a gaudir, com sabeu i sobretot no oblidar aquest raconet tan vostre de Can Mossenaire on tothom és ben rebut i a tothom se l’espera.

Aquest dissabte, i donat que el sol ha estat deixat darrere els núvols, hem volgut tornar al bosc de Can Deu, ara que no té gairebé ombres. Hem arribat a una ciutat que em sembla que es diu Sabadell… els de Terrassa ens fa molta il·lusió aquest poblet tant cuco. Bé; fora bromes; una vegada a aquest punt, torna el retorn i començar a pujar. Just a aquest punt, farem la fotografia familiar i les presentacions i el nostre agraïment a tothom i… ens veurem dissabte? d’acord: doncs, bones vacances i que gaudiu.

Avuí una persona que encomana alegria: l’Eva Gorina ens fa els honors de ser la nostra flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies!!

Al costal dels bons mossenaires i amistats: Eva Cantero, Guille i Trini

Amb la Gemma i l’Anna i darrere: Javi, Juan Miguel, Angel i la nostra nova mossenaire d’avui: l’Elisabet

Miguel, Jordi i Javier

i arriba corrent i molt en forma: la Sandra

I aviat tots a punt d’entrenar plegats

i la colla passa per davant de la masia que dóna nom als “Mossenaires”, Masia de Torre Mossèn Homs

Molt seriosa, la nostra mossenaire d’honor, per camins on fa pocs hi havia molts arbres… i mirant a terra per no ensopegar

l’Eva, darrere en Guille i amb la Mola al fons: típic dels nostres entrenaments

Ramon, s’està convertit en un fixo tots els dissabtes i seguit per en Diego i l’Eva

Reagrupaments constants i la constant de xerrar molt, típic, també, dels nostres entrenaments

I arriba la cua i en Javier: amunt i avall. D’un circuit que avui s’apropava més aviat als 10 quilòmetres a ell li han sortit 13: per què serà?

Reagrupaments a dojo

En Pepe, constantment amunt i avall

l’Angel, saltant la cadena amb gran estil

I després de la refrescadeta a l’aixeta de l’àrea de lleure de Sant Julià, amb la nostra mossenaire especial, ajustant-se la ronyonera

En Joan Forté, saludant a coneguts que van amb btt

I anem a veure el bosc de Can Deu, de nou, com fa un parell de setmanes amb en Antentas, que ens explicava llocs on ell sempre feia sèries.

I mentre l’Antentas ho miro, imagino amb certa tristor, l’Eva i la Trini petant la xerrada

Joan, en primer terme, que ajuda a gent a entrenar millor amb la seva dilatada experiència. Al seu costat en Daniel, mig tapat. De vermell en Pepe i darrere en Carlos

Pepe, seguit per l’Elisabet, Sandra, Angel Cesar… amb una fotografia un anem a fila índia

Eva Gorina, Eva Cantero, Trini Luque

Una vegada hem passat pel barri de nord de Sabadell, Ca n’oriach, tornem al camp

I si… tenim mossenaires nous, als que donem la benvinguda: l’Elisabet, de rosa.

I la nominada mossenaire d’honor: ara proclamada per tots: “Eva Gorina, Mossenaire d’honor”

Aplaudida per tothom

El moment familiar: aquell en què tots estem plegats per rubricar un dia històric i que mai més serà el mateix.

l’Eva al mig, al costat de bones amistats com la Trini i en Guille

I ara, som la Trini i jo, que volem un record al teu costat, Eva

I després de la sessió fotogràfica: el grup ens està esperant: gràcies!!!

Eva Cantero, fidel a la trobada

l’Eva amb l’Angel

I gràcies a en Joan, avui tenim a una gran atleta: l’Elisabet Caballero

I unes pujadetes

Un tractor de grans dimensions, compartia el camí amb nosaltres, i que està buidant d’arbres caiguts la zona

No ve a córrer, però si a veure’ns: en Juanjo

I els dijous l’Eva, gaudeix de les propostes que sempre té en Juanjo de caminades molt maques pel macís de Sant LLorenç i la serra de l’Obac

I Yuma: no podia faltar amb la nostra mossenaire d’honor

… i arribant al nostre camp base: la Masia veu la seva mossenaire d’honor: l’Eva

Ens hem retratat amb en Miguel link, que sense l’Inma i en Sebas, avui no ha faltat a la cita

Elisabet, Pep, Miguel i Joan. Un dia per no oblidar

I la “Mossenaire d’honor” Eva amb “Mossenaire nova” Elisabet

Amb una hiperactivitat i amb molta alegria, moltes setmanes la veiem sent motiu d’alegria i gaudint i fent gaudir a qui l’envolta. De mica en mica, endevinem que l’esport la fa feliç i més quan es fa acompanyar amb gent de la qual segur es troba bé: i és que pel que ens agrada aquest esport és per està envoltats de gent que ens transmeti bones vibracions i: l’Eva Gorina les transmet. Moltes gràcies i et desitgem sempre el millor.

Ostres !!!!!! Quina sorpresa… Mossenaire d’honor!!!

Sóc l’Eva Gorina, tinc 43 anys i la veritat és que fa poc que he tornat a córrer. Vaig iniciar-me al running farà uns sis anys quan el meu fill petit jugava al futbol i una mare d’un company de futbol, la Marta Moreno em va enganxar per anar a córrer mentre els nens entrenaven. Per temes de feina i horaris ho vaig deixar.

Com que sóc una mica “hiperactiva” i els nervis poden amb mi, aproximadament ara farà un any, vaig decidir començar a sortir sola a córrer un altre cop. Un dia anat pel 22 de juliol vaig veure el grup del california sports i em va cridar l’atenció. Tanta dona amb la camiseta taronja totes en grup, xarrant, rient i gaudint del running des d’una altra perspectiva, la de passar-ho bé.

Vaig decidir apuntar-me amb ells els dimarts i dijous on he fet grans amistats (Isa Font, Isa Vergara, Trini, Guille, Mon, Laura, Juani, Luci, Miguel Angel, Miguel Llamas ,Vero, Xavi Pons, el nostre super guía dels dijous el Juanjo i si em deixo algun compi dels grimpats perdoneu-me…) , he de donar les gràcies a la MJ MERINO i al MANEL que són uns súpers coachs i unes grans persones.

De retruc la colla del “cali” les mandarines em van animar a venir els dissabtes a Mossen Homs i la veritat és que m’ho passo genial en desconnectar per aquests paratges que tenim al costat de casa, com no donar les gràcies al nostre estimat PEP MOLINER per quan ja no “tiro” i vaig a la “qua” comença a explicar-me històries per poder arribar.

Després d’alguna cursa de 5k i 10k em vaig tirar a la piscina i vaig fer la meva primera mitja que va ser la d’Empúries aquest mes de Maig. Va coincidir que vaig anar sola i per sort em vaig trobar la colla de Runparadis que em van fer suport en tot moment “gràcies a tots”.

Gràcies família!! Un peto i ens veiem els dissabtes a les 8