blog d'en Pep

@DiarideTerrassa va publicar amb aquest titular, i fet pel periodista Ramon Vilajosana, amb fotografies d’en Pep Masip, el 6 de juny d’enguany ens va fer un excel·lent article i els hi estem de tot cor agraïts.

Doncs bé, avui en Juanjo ha tingut el detall de plastificar-nos el treball periodístic, per què el puguem emmarcar, penjar i exhibir per sentir-nos cofois del projecte de tots a la paret de casa. Gràcies Juanjo.

Comença dient que “la seva devoció és implacable” i encara que dóna entendre que som cinquanta, som més de sis-cents i potser més. Si algun dia vingués tothom que ha estat o vingut, tindríem un bon ensurt. Si mai el voleu llegir, al Diari de Terrassa segur que us podran fer arribar un exemplar o us diran com aconseguir-ho.

L’entrenament d’avui, dia 12 de setembre, l’endemà de la diada, ha estat agradable, i ens sorprenia que en Toni, un mossenaire, ens deia que estava gaudint molt de recorregut i que no el coneixia. Gràcies

Un parell o tres de canvis, unes fotografies de record i un munt de bona amistat a carretades i la sensació de què molta gent espera aquest moment per aprofundir una bona relació que perdura en el temps. Serà per quan?, el temps ho dirà i t’esperem que vinguis a comprovar-ho.
Dissabte ens veurem on?.. va, endevina, endevinalla: a les vuit a…

Qui no coneix en Juanjo i la seva encisadora amistat. Persona que es fa estimar. M’ha regalat l’article que va sortir a tota plana i a dues planes al diari més apreciat i seguit de la nostra ciutat. El Diari Terrassa

l’Emmarcarem i el penjarem a casa. Un premi a un projecte de tots i que sembla que va tenint ressò i estic segur què comptar amb persones com en Juanjo hi té molt a veure. Gràcies Juanjo

I els que van dedicar una columna al projecte i a l’article: en Josep Maria Antentas i l’Anna Cos. També la Nuria Masegosa i en Marc Roura: un luxe per a qualsevol col·lectiu on hi són presents i que tan contribueixen al projecte. Gràcies.

Què sol passar a primer hora del matí: un dels grans moments. Quan tenim la nominació a Mossenaire d’honor i avui…

… una de les persones que no falla mai: en Jose Francisco López, Pepe
pels amics

Al costat de dos grans companys: Miquel i Carlos.

I d’en Diego, immens i gran atleta, també

I en Joan Forté, que el saluda i felicita i amb qui a més comparteixen també entrenaments plegats i on sempre regne la companyonia, la cortesia i l’amistat

I ens anem posant a punt, amb l’Antonio, Silvia, Isa i Carme

I en Josep Garcia, que ara ens ve sovint i també ha participat en algun progressiu

Amb amics que ens tenim d’aprendre el nom, tot i que en Balme amb gorra ens diu que tenim mossenaire nova; la Mari de fúcsia

I sortim des de el camp base de Torre Mossèn Homs i Capella del Sagrat Cor

Els Westermeyer. En Martí cada dia més alt

de tant en tant ens reagrupem i aprofitem per gaudir de la companyia de la Rosa Trapé <link>

Josep

Aquí en Carmelo Luque anava al capdavant i ens fa bona propaganda, a més que ens fa riure moltes vegades, com avui.

La Carme, seguida d’en Joan i el Mossenaire d’honor, en Pepe

Ens agrada fer especial menció dels que fan el progressiu a les primeres posicions, com ha estat el cas de
Angel, Carlos, Alberto, Rosa, Josep i Carmelo. Crec que sortint de molt endarrera, ha estat primer l’Alberto

I per confirmar que som mossenaires: anem a buscar als que venen un xic més endarrere, mentre compartim el lloc amb els ciclistes de muntanya

Eiii ! la Montserrat ha repetit, li haurà agradat?, gràcies!!

De mica en mica tothom es reunirà a l’encreuament

I arriba la cua, on veiem als que han anat amunt i avall, com ha estat
l’Alberto, Javier, Balme, Anna, Josep, Carmelo i Miquel: fent tasca de mossenaires

Wester, Cristina, Rosa i Josep

Javier Colado

Silvia, Eva, Charo, Isa, Diego

…i tancant el grup: la Mossenaire Major: l’Anna

I captem aquest moment amb qui està fent el progressiu al capdavant: cinc primeres posicions, amb la Cris i la Rosa

I els capdavanters: Carles, Josep i el Mossenaire d’honor en Pepe… i amb una rialla de l’Eva Gorina.

I la Silva i l’Eva al costat d’en Sherlock

i em prudència toca creuar el cami asfaltat del golf, amb en Miquel, Carmelo

La Mari és aplaudida el dia de la seva estrena als entrenaments, amb la samarreta fúcsia

més aplaudiments

I saludats a tota marxa pel camioner

I ja el tenim proclamat: en nostre flamants Mossenaire d’honor: José Francisco López

i que fem ara? ens falten dos mossenaires que han tingut una parada tècnica. doncs fem temps

eiiii !! que ja arriben: l’Antonio i en Miquel

Què millor per fer temps que un acudit d’en Carmelo… eeeehhh!! aquest nooo!! como que no? “dale la vuelta”

moments de relax i gaudiment

l’acudit porta un cami; a veure, a veure

No l’expliquem, per si hi ha nens entre el públic

I el moment familiar: foto en un lloc inèdit i amb bones vibracions i con no podia ser d’una altre manera

alguna pujadeta que ens fa caminar a algunes

I els capdavanters ja són a dalt fa una mica

Foto campions: Carlos, Rosa i Carmelo i mig amagadet en Toni

En Joan i en Pepe, seguit per l’Angel

Silvia en plena pujada

I a l’arribada tenim en Juanjo que ja ens està esperant

I amb el Mossenaire d’honor
Pep, Carlos, Carmelo, Jose Francisco (Pepe), Joan, Juanjo i que no falli en
Yuma

De vegades pujo amb ell per la carretera. Discret, és ell i xerrem una mica, i sempre li proposo ser el d’honor. “Más adelante, más adelante, que no tengo demasiado que explicar. Cuando haga la media”. Bé, va pasar la mitja i no sol fallar mai. Avui tenim el privilegi de saber amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i per molts anys i molts d’èxits sempre.

Buenos días Mossenaires,

Como algunos ya sabéis me llamo Pepe, y esta semana soy el Mossenaire de honor (por cierto, ya tocaba Pep).

Soy natural de Terrassa aunque mis padres eran andaluces. Estoy casado y soy padre de una «cría», la cría tiene 28 añitos ya. Y ahora hablamos de deporte.

De joven hacía todo el ejercicio possible: frontón, fútbol, fútbol-sala, piscina, de todo un poco y claro está, correr (cuando no era Running y era Footing). Pero ahora llevaba casi 20 años estancado, sin hacer nada.
Hasta que dos años atrás comencé a correr, a base de mucha fuerza de voluntad pues siempre salia solo.

Un día me hablaron de este grupo así que el primer sábado de enero de 2014 me animé a venir, pero no me atreví a salir del coche cuando vi tanta gente, de vuelta a casa. El siguiente sabado volví y ese día sí salí del coche y he seguido corriendo hasta hoy. Aquí te sientes cómodo desde el primer día, pues siempre hay algún conocido, y Pep se encarga de que no te sientas solo. Con el tiempo ves que aquí hay grandes deportistas pero también grandes personas. No quiero nombrar a nadie en especial pero es cierto que Joan Forte se ha portado como un señor conmigo. Suelo salir
solo a correr pero con RunnParadís es el grupo con el que comparto más kilometros. Mi objetivo es la maratón de Barcelona de 2016, ya veremos que tal se nos da.

Y sin más un saludo a todos, y a Pep gracias por tu dedicación a este grupo el cual me hace feliz todos los sábados.

Hi havia una vegada un arbre que un matí de desembre de 2014 estava, com cada dia, quiet al lloc on d’ençà que va néixer del pinyó d’una pinya. I vet aquí que de sobte, el temps es va revoltar i va bufar i bufar, fins a arribar a ratxes de cent vint quilòmetres per hora. Ell, com es va fer el valent i, tot i que veia com tot voleiava al seu entorn, no va voler morir i ara com ara, encara veu com els mossenaires passen per sota seu i avui han decidit que sigui un més de la colla i s’ha retratat al seu costat, encara que segur que molt trist, perquè al seu voltant, tots molts dels seus familiars no ho van aconseguir i a hores d’ara s’ha convertit en llenya. Ell continuarà majestuós i triomfador de continuar vivint i albergarà la casa de molts ocells, l’ombre de caminants, l’aliment d’insecte, l’oxigen per molts i l’olor de pinassa i reina, que el perfuma. oh! Arbre, que per tu van lluitar molts vilatans i encara restes dret. Esperem que facis molts anys i vegis a créixer de molts pinyons, altres arbres que et facin companyia i no et deixin aquí tant sol. I, no pateixis per nosaltres. Et visitarem de tant en tant i direm meravelles de tu.

I tot parlant de l’entrenament d’avui, hem volgut anar per camins que abans ens encantaven i ara ens entristeixen. Però, com que nosaltres els dissabtes ens reunim per fer del córrer un moment d’alegria i som uns privilegiats de sentir-nos ben acompanyats per gent que ens fa costat i no ens deixa i va i torna una i una altra vegada.

Ens refresquem a Sant Julià d’Altura i completem un recorregut prop dels deu quilòmetres, que ens fan gaudir i ens ajuden a viure molt millor.

Gràcies i per molts anys . Ah, i si no has pogut venir: t’esperem el dissabte, a on i quan? va, va…

El dia abans, que poc sabies que et vindríem a veure. I d’aquí una estona:
et farem companyia

Però abans un munt de gent molt maca amb ganes de passar una bona estona, està entorn la masia esperant el moment de sortir plegats

Sense dubtar un moment, la Laura Puertas accepta amb alegria la nominació a “Mossenaire d’honor”: gràcies!!

Deia que no s’havia preparat per a l’ocasió i… per nosaltres sempre estàs bé i fas que el grup tingui aquest bon tarannà

I en Javier, comença el primer i avui som una bona colla, després de què molts esteu acabant les vacances

Jose, Sebas i Juan Miguel

I aquí les nostres mossenaires, la Charo, Isa, Laura, Anna

En Robert, fa servir el pal de ferro colat, amb el senyal GR per enfortir el nus dels cordons de les seves espardenyes, davant l’atenta mirada d’en Miguel

Mentre baixem pel camí tota la colla, i al fons on hi havia un bosquet ara deu arbres mal comptats

En Javier i la Cristina, bons correcats

Martí i una gran soca, on hi havia un arbre.

I l’Albert, en la seva doble condició de Mossenaire <link> i Egaramossenaire

I deixem Sant Julià d’Altura, encapçalats pels Sabadellencs: Pau, Jordi i Robert

La Isa al costat de la Laura i la Charo

Moment de qualitat, amb mossenaires amunt i avall, com fan l’Albert, en…
(no recordo) i en Manel.

Gemma, Sandra i Juan Carlos. Avui no duia música

Miguel, Javier, seguits per en José i Sebas

La Contxita ha quedat prou bé, però la Silvia em sembla que ens renyarà per penjar aquesta fotografia. Perdó, perdó. I Carmelo que s’ho mira.

Toni, Sandra, Carmelo i Angel (la seva segona vegada)

Passant sobre el pont del Tàmesis de Sabadell. Bé, o d’una riereta, que ve a ser el mateix, que aquesta gent tot ho exagera

Amb l’Inma, Anna i Carme

Javier, Jordi i Albert

Sebas i Jose

I s’aproxima el moment en què ens apropem al millor moment del dia, al costat de la nostra Mossenaire d’honor i…

Moments de salutacions i ben avinguts

I destaquem a la nova mossenaire, de blanc i amb ulleres: la Montserrat

I la proclamació de la mossenaire d’honor: la Laura Puertas

I l’aplaudiment dels mossenaires

I si: el nostre petit homenatge a l’arbre que tot solet i així d’esplèndid un dia va lluitar en contra del vent i està aquí dret. Enhorabona “Arbre” i et desitgem llarga vida i que aviat tinguis companyia dels teus, així com dels mossenaires.

I li diem adéu, fins a un altre dia que tornarem a venir-te a veure

Tots sou benvinguts sempre. En Miquel ben concentrat i ben envoltat.

Com la Carme, i l’Inma

i la Isabel

Gemma i Sandra.

Joan i Alberto

Contxita

Jordi, Albert i Manel

I la cua avui: per en Javier

I quin millor homenatge que tenir a en Juanjo, que avui ha corregut al costat de la Laura.

Seguim a la Charo, amb la Laura

I mentre esperem per travessar la carretera de Matadepera, un grup de ciclistes.

Als que les noies els demanen de fotografiar-s’hi. Un deia: “cuando llegue a casa diré: mira que m’he encontrado por el campo”

I moment màgic.

I ara ens fa il·lusió aquest moment únic amb la mossenaire d’honor:

Pep, Isa, Laura, Charo, Sandra, Gemma, Isa

I lloc bonic per passejar, com aquest home del bastó de fabricació pròpia

nois… només noies!!

què faríem sinó tinguéssim aquests moments màgics. Gràcies per ser-hi

Les noies i l’Anna amb el cartell de la cursa de la dona, que aviat tindrem a la nostra ciutat.
Inma, Anna, Cristina, Charo, Laura, Isa, Isa, Sandra, Gemma, Contxita, Silvia.

Genials

I s’han volgut retratar plegats i quina millor manera que amb la masia que porta el nom de Torre Mossèn Homs

REcorregut, gentilesa d’en Westermeyer

Personalment la vaig conèixer per primera vegada fent-li un test de petjada al California i des d’aquell moment ja forma part d’aquelles persones agradables i que ens agraden. Sempre la veiem contenta i us sorprendrà, com a mi, la quantitat d’esport que porta dins. Et desitgem sempre el millor i per molts anys. Ah! i que avui no s’ho esperava i no s’havia maquillat; però li cal? Gràcies Laura !!!!

Quina sorpresa m’ha donat el Pep avui, quan m’ha donat el paperet, això si que no m’ho esperava!

Jo anava a Mossèn Homs, després de 1 mes de vacances, sense avisar a ningú de que hi aniria, perquè la veritat es que no sabia si m’aixecaria quan sonés el despertador i… Mossenaire d’Honor!

Moltíssimes gràcies, m’ha fet molta il·lussió!!

Aquesta és la meva historia…

Desde joveneta m’ha agradat estar en forma i practicar l’esport. Vaig començar als 15 anys a anar al gimnàs i he fet diferents activitats, com aeròbic, zumba, body pam, body combact, pilates, ïoga i sobretot: em vaig enganxar a l’spinning, fent-me instructora de ciclo indoor i també entrenadora personal i fitness.

En quan a còrrer, havia fet alguna cursa com la Santi Centelles, la Festa Major de Terrassa, de la Dòna i El Corte Inglés de BCN.

Va ser després, quan vaig conèixer a la Carme Ballesteros, Laura Zarautz i Mª José Merino, quan vaig començar a còrrer en grup i veritablement vaig gaudir de còrrer.

Ara farà 1 any que vaig amb el club California Sports i a més de còrrer anem a passar-ho bé, sóm una gran família.

Entrenant, vaig començar a fer més curses de 10 km i de muntanya.

Aquest any, després de trencar-me el dit del peu i sense gairebé poder entrenar, vaig aconseguir un gran repte per mí, que va ser fer la meva 1ª Mitja Marató… la de Granollers! Amb molta il·lussió i un temps de 2h.

Als 15 dies (amb el subidón) vaig fer la 2ª Mitja Marató… la de Barcelona, molt emocionada per haver guanyat la meva propia medalla!

Fa menys d’un any que vaig tenir la sort de conèixer al Pep Moliner, una gran persona, i vaig tenir l’oportunitat de còrrer en grup tots els dissabtes amb un entorn natural, compartint bons moments amb bona companyia, gent molt maca i sana.

El meu futur projecte és… per l’any vinent, la meva meta és: 42 km, la Marató de Barcelona!!

Enhorabona Pep per aconseguir mantenir aquest projecte durant tants anys i a tot aquest gran grup de corredors muntanyencs, és un plaer haver-us conegut.

Moltes gràcies, ens veiem dissabte!!!

Laura