blog d'en Pep

Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.

El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.

Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.

Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.

Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.

Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya

però abans toca la retrobada

Els “Mossenaires” nominem a…

L’Albert Perpinya.

Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia

I el nostre agraïment a tota la colla.

Josep Maria, Silvia i la Conxita,

Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.

Juanjo , Maite i Tere

Juanjo, Juan Romero , Imma Morales

Pau Sust

Tots cap a on no sabem

Antonio, Miquel i Fran

I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall

En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,

I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel

I no ens podem oblidar mai de la “cua”

I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi

per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?

Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables

I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…

Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica

Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert

I Mossenaires noves !!!

Tere, Inma, i Javi

En Quim i el Flynn

Eva Cantero i la Laura Puertas

I arriba la cua, i els que la van a buscar

Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert

I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte

I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu

Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando

I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se

I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”

Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia

Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque

En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor

Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?

Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme

Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.

I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!

Un cactus al mig del camp

Ha quedat bé?… ara ho veurem!!

Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup

I a mig camí toca hidratar-se com faran…

Isabel Font

La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez

Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.

Silvia Moya

Miquel Piqueras

Quim Gaya

La Tere

La Maite

Miguel Alonso Giralde

I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret

Acabarà bebent, com l’ Eva

I en Quim Badia i Núria bebent

Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom

Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers

I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”

I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol

I en Barcía, refrescant i fent passar la sed

I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!

Fan una bona colla, els del Grup Runparadis

Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!

Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.

Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….

Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!

Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!

Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.

Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …

De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!

PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa

Tags: Albert Perpinya, Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

La gent Mossenaire estén els seus dominis per anar a un lloc que ens encanta i que d’una manera increïble, es manté força bé tot i no tenir un manteniment. No hi ha papereres, no hi ha llum, no hi ha res més que paisatges bonics i una aigua que no sabem ben bé d’on bé ni tampoc sabem cap on va: el Llac Petit. Per anar-hi triem un camí que farem en un sentit i de tornada. Com anècdota, en un pas de zebra hem estat recolzats pels mossos d’esquadra que ens han tallat el trànsit.

La pluja, sempre amenaçadora, de fet ens ha permès fer tot l’entrenament sense mullar-nos i hem gaudit d’una zona privilegiada, com és la part nord de Terrassa, que per anar a córrer són ideals.

Després de més de tres anys bé un vell amic, en Barcia, que ara ha tornat per córrer de nou, després de temps de no fer-ho i us ha triat a vosaltres, per sentir-se molt ben acompanyat.

La Loli, se li nota que gaudeix de valent d’aquests entrenaments i el resum final és: tot ha anat bé. Gràcies de nou pel vostre seguiment i us esperem el proper dissabte.

ens agrada molt aquest indret dels voltants de Terrassa i avui hem anat a Llac Petit, de can Bogunyà. Un lloc amb unes vistes increïbles i amb molta història. Avui una de nova, amb tots vosaltres

I en Yuma avui serà un dels nostres protagonistes i comença marcant amb un bon riuet la zona de Torre Mossèn Homs

I sorpresa que ha vingut l’Enric, amb gorra

I en Juanjo

I la Loli ha estat nominada i estem admirats d’aquesta noia, i del seu esperit lluitador.

I la nostra bandera d’avui? La Txell !!

La Txell amb el mòbil i acompanyada d’un altre protagonista: Yuma

I de blau, en Barcia, que feia prop de quatre anys que no el vèiem. Quin luxe de nou!!

Despleguem al camp base?

Doncs La Txell , Imma , i Mari Carmen , les desplegadores de la bandera

I com ens alegra tornar a tenir corrent amb totes i tots nosaltres a en Xavi Miquel

Quim i Montse

Juanjo, Xavi Miquel i Jose

I la nominada, la Loli amb l’Albert

Isabel Vergara , Isabel Alcalde i La Txell amb la bandera

I en Victor E.Martinez , amunt i avall, anant a buscar la cua, com a bon mossenaire.

Com la Sandra, Miquel, Anna i Fran, a buscar la cua, també

I a un dels reagrupaments, amb la nominada, Loli

Hi ha qui prefereix petar la xerrada, mentre esperem a tothom, com és tradició entre nosaltres i de fa molts anys

I els mossenaires que han anat a buscar la cua, amb en Josep Garcia , que feia dies que no venia, i quesempre es recorda de nosaltres. Va ser d’honor ja fa més de 5 anys, de mossenaire d’honor  En Jordi i la Rosa, van dir que anaven a caminar i per això els van deixar allà
abaix

Després d’una forta pujada, amb l’Angel content, vestit de mossenaire i de blau en Miquel

Evans, bon mossenaire

Sebas saltant la cadena

I com la setmana passada, veiem el bus que uneix Matadepera a Terrassa i viceversa

I de nou un bon reagrupament

I baixava d’entrenar i es va deixar fotografiar la mossenaire Maria Ruiz , que va ser Mossenaire d’honor fa un parell d’anys

El poblet petit del costal, Sabadell i davant l’Angel

Què us sembla: un dispositiu dels mossos d’esquadra ens aturen el trànsit i tot. No direu que no impacte.

Simpàtic gest de La Txell al costat de l’Inma

Tots cap l’audiovisual, o hospital del Tórax abans

I ens creuem amb en Josep Crespillo, el marit de la Transi, que passejava per la zona.

No se si aprecieu els tres puntets… un era el Victor què ens volia fer passar per “mal camí”. Sort que no li hem fet cas.

I de nou en Victor per la dreta i, retorna a la cua.

La Mossenaire Major , amb pas ferm cap a…

Tothom de cara amunt

Victor

A La Txell aquesta paret del Llac, no li fa massa gràcia, i de fet fa bona cara

I ja hem arribat al nostre destí: el Llac petit

Enric Magaña

El desplegament per part de la nominada Loli i la Txell

La mateixa fotografia, feta pel Victor.

Aquí el tenim

Evans, Víctor i….

Preciosa fotografia i gran model

Loli i Miguel

I fantàstic, la Loli, en una fotografia feta per en Víctor

Aquest gran atleta, amb gorra i ulleres, és en Barcia, que torna a córrer i freia més de tres anys que no venia, i ho fa fer un dia molt assenyalat en la nostra història, quan ens va deixar la Teresa.

I en aquest moment queda proclamada per tothom “Mossenaire d’honor” la Lloli: Chiki, per les amistats

I el gran moment en el qual tota la colla es fa la fotografia de família i us volem agrair la vostra solidaritat envers les companyes i companys, tot esperant-nos i gaudint com només vosaltres ho sabeu fer. Gràcies!!

I sembla que qui millor s’ho passa és en Yuma, que fa un bon bany

Sebas, xino xano comença a passar el primer.

Mari, Montse, Quim, Sandra. Miquel

En Toni, pel lloc estret, seguit per en Fran, Javi i Carlos: els més antics mossenaires

Carlos, seguit per en Barcía, i en Josep

La Txell seguit d’en Pepe

Imma

Isabel, Isabel, Antentas, Conxita,Miquel

Yuma

Yuma vist pels Mossenaires

Chiki, fent de mossenaire: amunt i avall i a buscar la cua

Pare i fill, els Serra. Nicolás i Adrià

La Mari

Albert i Joan

I la Txell i la Inma, condueixen la bandera cap al camp base, tot passant per la zona de l’Ègara

Isa i Loli

Yuma va primer

I ens trobem a Tomàs, que ha estat molt temps sense poder córrer i de nou torna a gaudir de tot això. En Javier Colado , ens farà de fotògraf.

Al Tomas Sanchiz va estar “Mossenaire d’honor” quatre anys i fa poc va patir un accident i va tenir seriosos dubtes de si podria tornar a córrer. A més tinc la sort de vegades d’entrenar amb ell els diumenges amb el grup de “Las Nenazas”. Aquesta colla és la que organitza la “Runneada de cap d’any” i ell enguany anava en primer lloc damunt la bicicleta, obrint la cursa durant tot el recorregut.

És per això que ens fa molta il•lusió veure’l avui. Gràcies Tomas

I al cap d’un moment, ens trobem a en Juan Muñoz, amb gorra, que també tornava d’entrenar amb els seus companys.

I moment en els que ens venen a buscar als de la cua, en Jose, Sebas i Víctor. Gràcies!!

Entrenen sovint plegats en el grup Runparadis i una fotografia de record el dia que la Loli va estar proclamada Mossenaire d’honor

Juan, Gemma, Loli, Joan, Albert, Enrique-Nilo

La Loli és habitual ja veure-la compartir amb tots vosaltres els dissabtes i veiem, que a més, és una gran atleta i quan la llegim, ens adonem de com és. Fent el seguiment, sabem que va recollint el fruit del seu esforç amb bons resultats allà on competeix. Ens encanta què tenir-la prop i poder entrenar amb ella i anar-la coneixent. Moltes gràcies Loli i enhorabona per tot.

Abril lluvias mil y hasta el 7 de mayo no te quites el sayo!!jajaja ah no que eshasta el 40!!

Para mí el 7 de mayo será una fecha muy importante en el calendario de mi vida, 7 mayo sábado lluvioso y gris, no importa, como hace algún tiempo me calzo las zapas y salgo a correr una hora con un grupo de amigos, los monssenaires , hoy una ilusión y grata sorpresa, me han hecho monssenaire de honor, todo un orgullo.

Me llamo Loli, algunos me conocéis como (Chiki) soy de Terrassa tengo tantos años jajaja, para ser más exactos 51 desde siempre me ha gustado el deporte sobre todo el correr por montaña, a la que el tiempo me permitía solía irme a correr por la Serra de l’Obac, nunca había participado en cursas, hasta hace unos 9 años empecé a veranear por zonas de tarraco, conocí a un grupet que se dedicaban a hacer de voluntarios en eventos deportivos, estuve un tiempo haciendo de voluntaria pero me empezó a gustar el ambiente de
las cursas y decidí pasar al otro lado, mi primera cursa popular, la del Corte Inglés 10 km de asfalto, luego vino otra y otra y luego la montaña, hasta hoy, este mundo un poco loco me ha permitido conocer grandísimas personas. Hace ya 2 años que deje de veranear, tuve que buscar un grupo en Terrassa para no perder la base y epa !! Lo encontré gracias a Runparadis mi primer grupo, y de la mano de Joan Forte Vendrell ( el Mestre ) conocí a los monssenaires un gran grupo, capitaneado por un tal (pep Moliner ) que cada
sábado quedaban en monssen homs para correr una hora en familia, aquí estoy desde el primer día me he sentido una más, no importa si eres atleta de élite, aficionado o popular, este grupo comparte una hora de alegría , risas charradas.

Quiero dar las gracias a todos los monssenaires y en especial a PEP MOLINER porque con su proyecto ayuda a fomentar el deporte, la amistad y el compañerismo gracias mil.

“S’ha d’anar a la cua”

Tags: mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa