07 febr. 2019

Torrent de la Grípia, amb Mossenaires

Classificat com a General

Coses que passen, es podria dir, quan després de la pluja i de tot el fangueig, i pel torrent de la Grípia, primer hem vist com les sabatilles pesaven un quilo cadascuna i que hem hagut de girar cua, per no quedar empassats pel fang i hem refet el circuit, pujant pels camins del costat dels carrers, totalment transitables i sense fang. Gràcies per la vostra paciència i el circuit ha quedat recompost, com es pot veure en el conjunt de fotografies que expressen la realitat.

Hem fet una mica de vídeo, just a un hi ha la bassa que alimenta el rec del Golf del Prat i a aquest mateix lloc, hem pogut conèixer al Mossenaire d’Honor, el Pau, la Mossenaire nova, la Kamy tot recordant els aniversaris a Mossenaires d’honor dels altres anys.

La bandera ha estat conduïda fantàsticament per la Carme i a tothom agrair que sou increïbles i hem gaudit de nou amb totes i tots vosaltres i us emplacem al dissabte vinent. Gràcies de nou.


I avui el nostre nominat és


En Pau Margarit


I la bandera


La Carme Valldeperas


Gràcies per porta la bandera tan bé


I davant la Masia de Torre Mossèn Homs, surt el nostre nominat en Pau Margarit


Fran i Juan, també davant la Masia


Niko i José Manuel


En Jordi Gámez


Maria Carmen, Carme, seguides per en Joan i l’Albert


I amb la Masia de Torre Mossèn Homs, amb en Joan i l’Albert


Eva, amb en Sherlock i Watson


JuanMa, Jordi, Xavi, Pepe, Miquel


Inma i Txell


Olga, Santi, Javi


Manolo i Javi


Xavi i Sebas


Eva


Antonio


Olga


Miguel


Pepe




El terreny estava força pesat, i en Miquel se n’adona


MAnolo


El circuit estava pesat, i les sabatilles pesaven una tona


En Pau, el nostre nominat, també passant pel terreny pesat


Olga


Miguel


En Fran passat per sota l’aqüeducte


La Carme, que duu la bandera, després de passat per sota l’aqüeducte


Joan passant per sota el pont i amb un circuit fangós i pesat


Kamy Vasile, la nostra Mossenaire Nova


Juan


José Manuel


I en Jordi va cap a la cua


Tothom va quedar força enfangat i el nostre Mossenaire d’Honor també


Reagrupant i buscant com sortir del fang


I amb la Mossenaire Nova, la Kamy, sortim del torrent de la Grípia


I sortim del torrent, amb en José Manuel, MariCarmen, Carme i la bandera


Camins més secs


Pel costat de la via del tren




Llocs prohibits a…


Cap rètol ens impedeix córrer, i en canvi, a cotxes i motos no poden circular pels camins Mossenaires




Amb la Txell


Juan es troba un amic


Llegim i aplaudim aniversaris


Núria, Xesco, Xavi, Jordi, Juanma, Toni, Paco, Juan, Bru: enhorabona!!


Anerm a conèixer la Mossenaire Nova


La Kamy!!, benvinguda


Mossenaire Nova: Kamy


Benvinguda!!


Kamy, és la nostra Mossenaire Nova


La bandera que ha dut la Carme, i subjectada per les nostres noies


Anem a conèixer el nostre Mossenaire d’Honor


Tenim l’honor de presentar-vos el nostre Mossenaire d’Honor: en Pau Margarit. Enhorabona!!






Queda proclamat per totes i tots nosaltres en Pau Margarit com a Mossenaire d’honor








Foto família, feta per en Jordi i al costat del mini llac artificial


Carme, Albert i Juanma, a punt de reagrupar


moment Mossenaire, quan anem amunt i avall a buscar la cua


traguet d’en Pau, i l’Antonio al fons


Impactant, quan els Mossenaires s’esperen i es busquen


Ja hi som tothom, amb en Fran, Sebas, i José Manuel, que també han anat a la cua


La nostra cua de luxe: gràcies a tothom per ser solidaris


En Niko trepitjant el punt geodèsic


Punt geodèsic 287117017
Senyal geodèsic 2871170173
Un ròdol de metall al camí és un punt d’informació facilitada per l’institut Cartogràfic de Catalunya, que fa que què aquest lloc sigui únic i pot ser localitzat des de qualsevol lloc del planeta, amb unes dades que el descriuen com un punt únic de la nostra geografia, i s’hi poden llegir alçada, latituds, i no sé quantes coses més i vés per on lloc per on els “Mossenaires” tenim el feliç costum de passar-hi de forma periòdica .
Si et vols baixar tot de dades: aquí
ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/287117017.pdf


I en Miquel i l’Eva, amb els cans just al punt geodèsic


I ja hi som tots
Jordi, Miguel, Jordi i davant l’Inma


Kamy està aturada al camí vell de St. Quirze a St. Julià d’Altura


I la bandera continua a l’esquena de la Carme: gràcies!!


I la Mari Carmen, tambe´al costat


I a 400 metres de l’arribada ens trobem dues Mossenaires, Isabels


Isabel, Eva, Isabel


I muntem les darreres fotos


I al camp base, la darrera foto


vols veure el video…. https://www.youtube.com/watch?v=iNAUHFePFC8



veure circuit…. https://www.strava.com/activities/2130752779





En Pau ens seguia per Twitter i ens preguntava si només calia presentar-se el dia 28 de setembre de l’any passat i gairebé el tenim al nostre costat i avui estem contents de saber més coses teves i que hagis acceptar ser el nostre Mossenaire d’Honor. Gràcies i encantats d’entrenar amb tu. Per molts anys i molt agraits







Hola Pep,

Moltes gràcies per aquesta ocasió de fer-me “Mossenaire d’Honor”. Aqui tens el text que m’ha sortit:

Tot un orgull això de passar a formar part de la llista de Mossenaires d’Honor. El cas és que jo fa poquets anys que m’he aficionat a això de córrer. De petit, físicament no era gran cosa i era d’aquells alumnes que no tenien gaire simpatia per l’assignatura d’educació física. Potser és per això que no vaig començar a anar al gimnàs fins als 24 anys i encara vaig tardar 10 anys més a fer la meva primera cursa (al 2014).

Trobar una colla com la vostra és una manera més que tinc per mantenir una bona forma física. Faig alguna cursa de tant en tant (gairebé totes de 10km) per tenir reptes a curt termini.

M’agrada haver-vos trobat (per twitter!) perquè m’heu acollit com un més de la colla, sense pressions per venir o no. Aquesta simplicitat de presentar-se a la Torre Mossèn Homs el dissabte a les 8 i començar a córrer tots junts és un gran èxit perquè aquesta idea tingui continuïtat.

Voldria acabar aquest text parafrasejant aquell que té molt bones idees, amb un “Si ens aixequem ben d’hora però ben d’hora ben d’hora, i no hi han retrets ni hi ha excuses… podem passar una bona estona corrent i xerrant amb la colla de mossenaires”

Pau.





 

 

 

 vols el teu banner?  

si vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

[email protected]

Comentaris tancats a Torrent de la Grípia, amb Mossenaires

31 gen. 2019

El dia abans a Can Mossenaire, de la Mitja Egarenca

Classificat com a General

Per una ciutat com Terrassa, tenir una Mitja Marató, li dóna prestigi, sobretot perquè per un dia, inundem d’amistats els carrers de la ciutat que molta gent estimem. Això vol dir, que Mossenaires som conscients que moltes amigues i amics esperen aquest dia per, davant de les seves amistats i familiars, demostraran que els entrenaments fan els seus fruits i pels nostres carrers. Per això, nosaltres ens n’alegrem de què el nostre esport i la gent que veniu, aconseguiu la vostra fita i des d’aquí us felicitem.

Però, nosaltres hem entrenat, com cada dissabte i hem triat un circuit no massa esgotador, sabent que demà anireu amb les bateries ben carregades i no ens hem cansat gaire, tot anant fins a Sant Vicenç de Verders, de Sabadell, dins el bosc de Can Deu.

Ens ha fet molta il·lusió nominar i proclamar com a Mossenaire d’Honor l’Ismael, tenir a Mossenaires Noves, com la Marta i que la bandera hagi estat conduïda esplèndidament per un Mossenaire com en Guille. I sobretot, el que més ens agrada és veure com els somriures apareixen sovint a les vostres cares i que, segurament vol dir que heu gaudit i això ens omple.

Gràcies a en Fran per retratar al que escriu a les fotos centrals i sobretot, que ha estat un dia inoblidable: com tots!!, Ens veiem aviat!!


Tenim un nominat a Mossenaire d’Honor


Ismael Del Rosal Hernández és el nostre nominat!!, enhorabona!!


Fran, Miguel i Maten, bona gent!


Miguel i Maten


L’Anna ens mostra l’àlbum que ha realitzat de la gran proesa d’enguany, amb les seves seixanta Mola’s


fantàstic record de les seves seixanta Mola’s


Enhorabona Anna!!


Al costat de bones amistats: Juanjo, Isabel, Carme


En Guille , és un puntal del nostre projecte Mossenaire, i avui ens fa l’honor de dur la Bandera Mossenaire. Gràcies!!!


Guillermo Pérez , al costat de bones amigues: Marta i Isabel


Sortim








I tenim a Ismael, gràcies a en José Manuel i sabem que gaudeix de valent amb el nostre/vostre projecte d’entrenaments en grup


HEu vist el salt del Jordi?. Impressionant!


En Guille, davant amb la bandera, seguit per en Miguel


En Juanjo senyalant un lloc magnífic: sabeu on és?


Que consti que en Juanjo coneix els llocs que senyala com ningú


Isabel




I com caracteritza el nostre projecte, “cap a la cua”


Yuma , sap anar sol per tot arreu


En Pau es mira l’aigua gelada d’aquest toll


Isabel de blau i Marta de rosa, esquivant el toll gelat


Passem pel costat, amb en Sebas, Anna, Carme, Silvia


Josep Maria Matencio amunt i avall

 
Inma i Pepe


Travessem la carretera, Matadepera/Sabadell i avui ha vingut en Javi


David, amunt i avall. Gràcies!!!!




Guillermo Pérez amb la bandera


I en primer terme en Jordi Renom


I posant a punt la fotografia familiar


No estic massa acostumat a sortir als resportatges, però avui en Fran s’ha cuidat de fer-me un munt de preses d’aquests irrepetibles moments, que es repeteixen cada setmana


Amb la càmera que em va regalar la meva filla Eli, cada setmana fem aquests vídeos


Podeu veure el vídeo al final de la crònica


I continuem filmant, i en Fran ens va fent fotos


Dins el grup, foto. Veiem riure la gent: bon senyal!!!


fenomenals persones, en Pepe i en Miguel


llegint els aniversaris a Mossenaires d’Honor




I aplaudim a Mossenaires d’honor d’altres anys


Joan, Jordi, Antonio, Meritxell, Mari, Ignasi, Toni, Ferran, Rafel

Enhorabona!!!




I volem conèixer a la Mossenaire Nova


Marta, benviguda i per molts anys


I tenim Mossenaire Nova








I també queda proclamat el Mossenaire d’Honor: l’Ismael Del Rosal Hernández




I amb el fons de Sant Julià d’Altura, tenim aquesta bonica fotografia de família: única i intransferible. Gràcies!!


L’Eva, amb els seus dos amics: imprescindibles












Gràcies Ismael i estem contents de tenir-te de Mossenaire d’Honor. Felicitats!!


Aplaudit per tothom, Ismael




Ismael Del Rosal Hernández, Mossenaire d’Honor




I amunt i avall, i la Carme i la Loli a punt de girar a buscar la cua


Guille i Gemma


Silvia Moya , fantàstica!!


I arribats a Sant Vicenç de Verders, el punt de girar, a meitat del recorregut


I en Guillermo, amb la bandera al seu pas per Sant Vicenç de Verders


Jordi, el Mosseaire d’Honor Ismael, José Manuel, deixant enrera Sant Vicenç de Verders


Jordi i Ismael


I ja hi som tots, ja la tenim aquí


Amb en Jordi Viñeta


José Manuel, Ismael, Inma, Gemma, Silvia, Nico


Ens saluda el Mossenaire d’Honor, Ismael, al costat de José Manuel i Inma


I passa amb btt en Josep Valverde, que alguns dissabtes tenim la sort de poder saludar


I Xavi, també podem saludar-lo


I les darreres fotos al camp base

 




I un luxe estar al vostre costat
José Manuel, Ismael, jo


veure video …. https://www.youtube.com/watch?v=sbfqLGveQpc



veure circuit … https://www.strava.com/activities/2115818700







De fa un bon temps, que estem coneixent a Ismael Del Rosal, que de la mà d’en José Manuel, tenim l’oportunitat d’entrenar al seu costat i poder-hi parlar, i ens encanta veure com cada setmana ens diu que gaudeix de tot i ho fa eufòricament i es sent agraït d’haver-nos conegut i sempre ens ho manifesta. Sabem que també escriu llibres i esperem anar sabent i compartint molts i molts dies plegades i plegats, per fer aquest projecte social més gran i sobretot al teu costat. Encantats i per molts anys!!





“¿On em portes? Només hi ha foscor, ni tan sols puc veure les llums d’aquest camí. Jose, ets un dels meus millors amics, ¿com pots fer-me això? Després d’uns minuts, baixem del cotxe: vent, pedres i un munt de coses que no entenc… I, entre tant silenci, veus s’apropen, fins i tot lladrucs de gossos. Un home, tot vestit de negre, em dóna la mà: “estigues tranquil”.

De sobte, miro el rellotge, les vuit. Tot es comença a moure, no vull quedar-me sol. Començo a córrer darreres de totes aquelles veus, que, amb els primers raigs de sol, dibuixen als seus propis autors: sí, persones com jo. I mentre més avanço, veig on estic; ¡infinit paradís! Ara m’adono, la llum hi és per tot arreu, només havia de ser pacient; espero que no oblideu aquesta lliçó.

Ja, arribem tots plegats, cansats però emocionats. Ara, sóc un d’ells, com aquell home de negre: en Pep, i potser algun dia, pels segles dels segles, Mossenaire d’honor, arribaré a ser.”






 

 

 

 vols el teu banner?  

si vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

[email protected]

Comentaris tancats a El dia abans a Can Mossenaire, de la Mitja Egarenca

« Següents - Anteriors »