Sona el despertador, o gairebé no: la
son s’esvaeix cada dia a la mateixa hora. En Nuck, el yorshire
dels nens, ja remena la cua com cada dia per donar una volta
pels carrers de casa. Ens posem apunt per anar al forn amb la
Marisol tot dient; on tinc la samarreta mossenera ? . Miro si
la càmera té prou piles i anem, jo vestit per córrer, la Marisol
i en Nuck cap al forn prop de casa. L’ajudo a obrir i a colocar
quatre coses i quan sonen les senyals horaries a icatfm, enfilem
les pesades portes de ferro. En Nuck enlaire les orelles, li
col·loco la corretja per que no es perdi i sortim tots dos corrent
de nou cap a casa. Allà s’hi queda sense perdre de vista el
rellotge i arreplego la càmera i surto carrer Colom amunt en
direcció a l’Avinguda de Jaquard i carretera Castellar amunt.
Ja sé que darrerament no ve ningú al monument de la dona i vaig
pujant pensant que es pot fer que que la companyia s’ho passi
bé, sense molestar gaire. Sempre penso, “qualsevol dia això
s’acabarà”, com tot. Però, quan giro el darrer revolt per veure
l’aparcament, les siluetes de gent que peta la xerrada i que
em mira, em fant tremolar les cames de content. Bé, bons dies,
miro el rellotge per veure que he complert em puntualitat i
saludo tan com puc i em greu de no continuar converses que gairebé
en cadascú tenim engegades. A partir d’aquí la història d’aquest
dissabte: El circuït imaginat previ, és el que hem fet un munt
de vegades i que és força equilibrar de pujades, baixades i
algun canvi per distreure el personal, com el dels quatre camins,
la pujada al parquing de Can Deu i la recta tan maca, on es
veu que en Ferran ve amb ganes a una setman de la seva marató
per sota de les tres hores que amb tanta cura ha anat preparant
i que amb l’Andrés i en Julio han aconseguit l’objectiu desitjat.
Per segona setmana seguida els mossenaries ens regalen amb la
seva presència: la setmana passada els triomfadors de Madeira:
La Teresa, Pau, Marta, Josep, Lluis, Joaquin, Mari Pau (…
em deixo algú ?), encara que el mal temps va afectar amb la
culminació final. Aquest dissabte va ser el torn del maratonians
de Berlin: Ferran, Andrés, junt la Tensi, que a més ens van
obsequiar amb un gratificant pica pica, amb cacaolats, pastes,
sucs (tot molt bé) i pel que tots us estem molt agraïts, tant
als uns com els altres, de tenir a aquest racó de la setmana
com un lloc per celebrar els vostres èxits. Ja ens esteu mal
acostumant. Només amb la vostra presència en considerem ben
pagats. Bé res mes que dir que va ser una entrenament en la
linea de sempre, amb la novetat de que ha tornat el mossenaire
Javier Aguado, aquesta vegada entrenant també al seu gos de
cara el canicros al que participarà ben aviat. Vam rebre la
visita magnífica d’en Carles Roca, amb el seu gos també i remarcable
la nova vessant mossenaire de caminades d’1h que capitaneja
la Mari Pau, que cada vegada és més concorreguda. Avui amb en
Pau parlavem de intenar algun dia fer venir als nostres fills
amb una nova aportació d’enriquiment mossenaire
Bona colla posant-se apunt per entrenar plegats
Jordi Viñeta i l’Albert Ureta. Bons amics. A mí m’han portat
per primera vegada a l’alta muntanya
Els admiradors de la bonica moto de’n Josep, amb la que va fer
una gran volta a Espanya. En Joan també li agrada i sol anar-hi
damunt d’un bon cavall de ferro
Si una setmana abans en Pau feia 100 qms. a Madeira, avui era
en Ferran el que tenia coses a dir. Una marató a Berlin s’ho
val 
Amb en Toti, que feia dies que per molèsties no ens venia a
veure
Engeguem les màquines
Els Jose’s seguits per en Carles
En Joan comença a dirigir l’orquestra
A la dreta els quatre Xavi’s, els dos de l’esquerra fundadors
de l’Es-k-mot vallesà. A l’esquerra, amb samarreta mossenaire,
en Carles i per darrera en Lluis i seguits ben d’aprop per la
Montse
Per un camí molt maco, tots agrupadets
Un nou mossenaire caní
Seguit d’aprop de’n Javi Aguado
Lluis i Joaquin, cara avall
Vicente Gonzàlez, que em va donar bons consells minuts abans
d’estrenarme en marató l’any 93. Ha estat campio de Catalunya
de veterans diferents vegades
Les Montse’s, molt en forma i en Josep Farell, que l’endemà
tenia marató de muntanya i ens regala la seva presència
Una pujada anar fent
el maratonià al mig, primer terme de’n Jordi Viñeta i pel costat
en Josep Massaguer que a la tarda marxava al Nepal a fer algun
6000
Jordi Renom en primer terme, tot gaudint
l’Albert Ureta, que està reposant per afrontar nous reptes
Una bonica espera
En Carles Roca, ens visita amb el seu esplendorós gos
Bonica samarreta, Carles
Un regals dels maratonians berlinesos
En Robert bé a cel·lebrar i esperem que aviat el veiem amb nosaltres
corrent.
Ah, son de Sabadell !!
Enhorabona campions !!!!
|
Publicat:
